14è Concurs de Punts de llibre de Biblio.laroca

PARTICIPA-HI!!!

(CLICA SOBRE LES IMATGES PER VEURE-HO EN GRAN)

Recomanem...Haru. Cada dia és una vida sencera de Flàvia Company

Recomanar Haru és recomanar la lectura d’un viatge al centre de l’existència per aquells que busquen seguir el camí de l’ ésser.

Quan la mare de la Haru mort, el seu pare, complint amb el desig de la seva esposa, envia la filla a un dojo per aprendre l’art del tir amb arc. La noia marxa de casa enrabiada amb un pare que l’envia lluny i dolguda per la mort de la mare. És jove i està desorientada. El què no sospita és que a partir d’aquell moment  iniciarà un llarg camí cap al creixement interior.

Al dojo, juntament amb uns quants companys aprendrà, a través de la meditació, l’observació, la disciplina i per damunt de tot a través de la destresa en el saber-se preguntar, a ser amb plenitud qui és. A dur una vida harmònica i serena lluny de les banalitats, desitjos i extravagàncies d’aquest món. La ràbia, l’orgull i la tossuderia enceguen la protagonista mentre absorbeix idees i coneixements al costat dels alumnes amb qui comparteix l’aprenentatge. Cada dia passat al dojo és un pas vers el camí del coneixement. Però el temps de preparació, com tot, s’acaba i la Haru i els seus amics han de marxar de l’escola per lliurar-se al món i continuar amb el seu aprenentatge.

Cada un dels dies passats fora del dojo, resulten ser, també, un petit pas vers la reconciliació final, encara que al món res és fàcil, doncs les temptacions són moltes... i a la realitat res és blanc o negre sinó moltes vegades gris i ple de matisos. I així pas a pas, capítol a capítol, de la ma de la Haru anem vivint una vida que a base de cometre errors i corregir-los, de negar i acceptar, de conèixer i estimar, tornarà al dojo per arribar a la seva plenitud... Però tot és efímer i molts anys després en tornarà a marxar... .

Un monstre em ve a veure

9 goyas i 12 nominacions a la pel·lícula dirigida per en J.A. Bayona, però de qui  és el guió? Patrick Ness, és  el responsable d’aquesta extraordinària i emocionant historia a partir de la idea original de Siobhan Dowd, que va morir de càncer abans de poder escriure-la.

L’argument està molt ben teixit : El protagonista és en Conor, un nen de dotze anys, que cada vespre,  té el mateix malson, foscor, vent i crits. Nit rere nit, d’ençà que la seva mare va començar el tractament de quimioteràpia, el mateix malson.

En Conor, una de les vegades, es desperta set minuts després de la mitjanit, i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que esperava, el del malson . No!

No es tracta del monstre que s’amaga sota el teu llit o a l’armari, no! Aquest monstre és diferent, no el vol espantar, el que , busca és molt més  perillós : Busca  La Veritat!  Per aconseguir-ho , li explicarà 3 contes, al finalitzar Conor haurà d’explicar el seu, la seva veritat.

Els nois i noies esperaven a la sala i del meu cistell apareixien diferents objectes  que  s’havien de relacionar amb la novel.la

Per començar una fàcil : un rellotge, l’hora en que el monstre visitava a en Conor.

·         Fulles d’arbre

·         Un bombó

·         Roba

·         Contes

·         Cinta aïllant

·         joc

Ha estat l’excusa per trencar el gel i encetar conversa. Hem parlat de l’argument del llibre, de la malaltia,  de la por a la pèrdua, de sentir-se immòbils davant de fets que et superen, d’amagar-se i dissimular.

Cada noi i noia ha comentat el que havia sentit llegint el llibre, amb un membre de seu cos enganxat a la taula o  privat de totes les seves potencialitats, per experimentar el que se sent quan a un li amputen una part d’ell mateix. Fins quan estàs disposat a acceptar, quin és teu límit de dolor?

I tot estirant del fil hem fet una tertúlia del tot interessant, on també hi ha hagut lloc per parlar de les teràpies dels psicòlegs per ajudar als nois i noies a enfrontar-se als seus propis monstres, de les diferències entre la pel·lícula i el llibre... finalment hem comentat aquells capítols que hem necessitat llegir amb un klenex al costat.

Curiositats :

Ha estat traduïda a vint llengües, ha merescut el Premi Nacional Galaxy, votat pels llibreters; el Premi Red House, amb un jurat de joves lectors; i el Premi UKLA, atorgat pels mestres. A més, ha estat el primer llibre a guanyar dos dels premis més prestigiosos del món anglosaxó: la Medalla Carniegie al mèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic per les meravelloses il·lustracions de Jim Kay.

El trailer de la pel·lícula: 

Novetats infantils febrer 2017

Novetats novel·la febrer 2017

BIBLIO.LAROCA S'OMPLE D'EMOCIONS

EMOCIONS
                   SENTIMENTS
                                           SENTITS
                                                         PASSIÓ
                                                                    SENSIBILITAT
                                                                                            VIURE
Biblio.laroca rendeix homenatge al món dels sentiments i de les emocions... experiències totes viscudes a partir de la lectura... la biblioteca batega!!!

Us convidem a descobrir o redescobrir lectures que facin aflorar sentiments i vivències lligades al món de la sensibilitat... esteu preparats?
 

A la sala d'adults teniu totes unes propostes recollides sota el batec del COR que tot ho VIU i a la sala infantil us espera el MONSTRE de COLORS... segueix les seves petjades i tria el teu llibre!

El Monstre de colors arriba a Biblio.laroca

Amb l'exposició PESSIGOLLES (Catàleg d' emocions i sentiments) ha arribat el Monstre de colors a la Biblioteca.

I també un munt de llibres sobre emocions que us podeu emportar a casa... 

Segueix les petjades del monstre i tria el teu llibre!

EMOCIONA'T AMB LA LECTURA!

El diario de Frida kahlo. Un íntimo autorretrato. Frida Kahlo. Amb la col·laboració de Sarah M Lowe i amb una introducció de Carlos Fuentes

El llibre que avui us recomanem és un facsímil del diari personal de Frida kahlo (1907-1954). Amagat durant 40 anys, reflexa els darrers deu anys de la vida de l’artista mexicana. Un temps en què va haver de viure, a causa de complicacions en la seva malaltia, postrada al llit. El document resulta ser un retrat íntim de les seves emocions, la relació que va mantenir amb el pintor Diego Rivera, del seu sentir personal, ple de poesia i imatges que són un complement perfecte a la seva obra pictòrica.

Un llibre recomanat per a tots aquells que vulguin conèixer una mica millor una pintora molt personal i que va obrir noves vies en el camí de l’art. 

Només un trosset! d' Émile Jadoul

Com cada any... Ja hi som: ha arribat l’hivern! Brrrrr i quin fred que fa!!!. La Lea està ben abrigada amb la seva bufanda. Uixxx que bé!!!  Però aviat arriba el pollet que també té molt de fred i n’hi demana un trosset. Mmmmmm que bé!! Que calentons que estan, ara, els dos. Aviat s’hi afegeix el conill i...

Ep! Qui? Qui dius que si vol afegir? La Guineu? Què faran, ara, els tres amics? Compartiran un trosset de manta amb la Guineu? L’ajudaran?

Un conte per als més petits de la casa que ens ajuda acréixer en emocions i ens ensenya a compartir, amb il·lustracions molt tendres.

Parlem de... "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders

Si la literatura fantàstica ha establert els seus propis codis, la narrativa de Calders es distingeix precisament per la manipulació d'aquests codis. La literatura fantàstica es basa en l'especulació sobre els límits de la versemblança, mentre que la literatura de Pere Calders es caracteritza per la transgressió constant i intencionada d'aquests límits.

(J. Melcion. Dins Pere Calders: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Empúries, 1986, p. 72) 

Pere Calders a Viu la lectura, una experiencia  de 0 a 100

I es que amb literatura ha d’haver gustos per tot. Va haver usuàries, que els va encantar, que els havia encantat la lectura, i que ara repetien contentes, doncs els havia encantat i havien gaudit, Pere calders era una lectura, ràpida, curta, de relats vius, amb molta crítica social i amb molta antropologia i mirada de mirall a la nostra societat, relats de crítica pacifista, o de cíniques mirades a la classe burgesa, o de absurdes històries sobre la revolució o sobre les diferències culturals i la diversitat social. Podies tastar de tot amb un to irònic, carismàtic, divertit, i introvertit, on l’autor es deixava veure contínuament en els relats, fent-nos picades d’ullet.

I en canvi altres dels usuaris es mostraren sorpresos que fa anys aquesta lectura els hagués agradat, que poc suc tenien en Calders, que poc intens, que poc entrava en  la psicologia dels personatges, que curts es quedaven tots els relats, que poques coses explicava que fossin del meu interès. El lector jove que es va trobar amb Pere Calders havia crescut i ara no li agradava gens.

Entre els extrems, va haver qui varen gaudir de la lectura, entretinguda, de vegades crítica, de vegades tocant l’absurd.

En aquest món hi ha gustos per tot i mai no plou a gust de tot hom!

Entrevista de l' escriptor i periodista Josep Maria Espinàs a Pere Calders a TV3

La Guia (Clica sobre les imatges)

TALLER DE FORMACIÓ GRATUÏT PER A PERSONES DE MÉS DE 55 ANYS "COMUNICACIÓ A TRAVÉS DEL MÒBIL APP'S I WHATSAP"P

Taller de 4 hores gratuït per a persones de més de 55 anys organitzat per la biblioteca municipal de la Roca.

T'agradaria crear un grup de whatsapp?
Coneixes les aplicacions que t'indiquen en un mapa com arribar a la teva destinació?
Tens dubtes sobre com instal·lar aplicacions en el teu smartphone o tauleta?

Ara és el teu moment!! Biblio.laroca t'ofereix un monogràfic de 4 h destinat a persones amb coneixements bàsics d'internet. Els continguts del taller giraran al voltant de la connexió a internet i configuració del compte de google, descàrrega d'aplicacions útils, whatsapp (grups, contactes, configuració...) i altres aplicacions com Mesenger, Line, Skype...

Si t'interessa, contacta amb la Biblioteca  al 93.842.44.61. Places limitades.
Taller oferit per la Fundació Pere Tarrés conjuntament amb la Fundació Vodafone.

Aquest Nadal recomanem... La delicadesa de David Foenkinos

Quan vam llegir aquest llibre, jo, i molta d’altra gent amb qui l’anava comentant ens imaginàvem que la protagonista d’aquesta història era l’ Audrey Tautou. Temps després la nostra imaginació es va veure confirmada amb l’estrena de la pel·lícula, dirigida pel mateix autor del llibre i el seu germà, i estrenada l’any 2011.

Aquest és un llibre de lectura àgil, lleuger, i tal com cita el seu mateix títol... delicat, escrit amb un llenguatge molt precís, agut, i amb una història situada en un ambient subtilment absurd, que t’ajuda a veure de ple els personatges i a entrar a fons en la història.

Nathalie ho té tot: feliçment casada amb un home a qui estima, viu envoltada de llibres i té una vida ordenada i pacífica fins que un dia... el seu home mort de sobte, a causa d’un accident. La vida de la nostra protagonista  s’ensorra i s’avoca a la feina buscant refugi. Però a vegades, quan creus que res ja té sentit, arriba la salvació per on menys ho esperes i com passa a vegades amb les imatges dels ordinadors, la vida de la Nathalie es capgirarà de tal manera que li donarà esperança i alegria.

Una història sense estridències escrita amb molta elegància i amb un humor subtil que de ben segur que us encantarà per aquestes festes de nadal.

Els tertulians opinen sobre "Massa Felicitat" d' Alice Munro

Les millors lectures segons les nostre usuàries.

Des de gener del 2015 cap llibre havia superat la valoració de Los libros arden mal de  3,9 en el nostre rànquing particular i cap havia igualat encara la lectura del 2015 I el ressò de les muntanyes de 2015, com Demasiada felicidad amb un 4,1.

I es que les lectures solen ser desiguals, el que encanta a un lector, a un altre no li agrada gens, i poc cops com amb I el ressò de  les Muntanyes de Khaled Hosseini i Demasiada felicidad de Alice Munro, aconseguim certa unanimitat.

Tot i que no estem acostumats als llibres de relats i que Alice Munro té una narrativa molt personal, cada un dels seus relats han estat comentats amb vehemència. Els seus personatges, tristos, ordinaris,  quotidians han fet reflexionar sobre molt aspectes de la nostra societat: És un mirall massa certer, han comentat, cada relat és una petita Nobel·la han reblat les assistents.

Tot i així una assistent no l’ha llegit, els relats no l’entusiasmen, encara que siguin d’una premi Nobel. I una altra diu que els tornarà a llegir, desprès de sentir als companys comentar el llibre, creu que ha perdut alguns instants de la lectura.

Hi ha relats que han colpit especialment, especialment Dimensiones, on una dona maltractada i amb escassa autoestima, visita al marit que ha assassinat als seus fills a la presó o Juegos de ninos, on la por a la diferència pot portar a l’assassinat.  Cara l’únic protagonitzat per un home, una terrible història d’amor o Radicales libres, un joc d’assassins.

Un llibre ple d’ombres, on la foscor de l’ànima és la protagonista i on la narrativa senzilla,  austera i clara ens porta  a parlar dels grans contistes mundials, com Txejov, Mahfuz o el nostre gran Pere Calders.

Els llibres de relats es mereixen una segona oportunitat, acabem la jornada decidint llegir Calders, totes les assistents el recomanen fins i tot a la lectora més reàcia a llegir relats i potser més endavant fins i tot atrevir-nos amb Txejov que el nostre  usuari, ens recomana de totes totes!

RANKING SETEMBRE - DESEMBRE 2016

BIBLIO.LAROCA CONTINUA TREBALLANT AMB ELS CRUSPILLETRES: EL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ LECTORA PER A INFANTS ENTRE 9 I 11 ANYS EN COL•LABORACIÓ AMB LES ESCOLES DEL MUNICIPI.

Enguany Biblio.laroca continua treballant amb el projecte Cruspilletres que es va endegar l’any passat com a una prova pilot amb dues escoles del municipi, i que aquest curs s’ha ampliat a les escoles de la Torreta i Santa Agnès, de tal manera que els infants compresos entre els 9 i 11anys del Municipi, hagin participat, tots, en el projecte.

Actualment les sessions es duen a terme pel personal de la Biblioteca que en cada una de les trobades, sempre al voltant d’un tema concret, transmet, explica, recomana i incentiva a la participació els assistents. Es busca que a partir de compartir l’experiència lectora entre tots i posar en comú vivències relacionades amb la lectura, els nois i noies la percebin diferent i se’ls desperti l’interès per aquesta activitat. Totes les sessions que funcionen com a activitats didàctiques van acompanyades de molts llibres, imatges evocadores, personatges, ninos i d’un taller didàctic relacionat amb la temàtica treballada on els infants poden expressar la seva experiència de manera gràfica o artística  i d’unes galetes caseres amb el nom de Cruspilletres, marca del club que es cruspeixen els infants a l’igual que cruspeixen lletres i lectures.

Parlem de... Massa felicitat d' Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat' per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç (vegeu el magnífic relat 'Dimensions') fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca. El més admirable de 'Massa felicidad' és la manera com aquesta violència –que pot estar fora de camp, en forma d'un adulteri que es cou al mateix espai domèstic ('Ficció'), o que pot esclatar com un crit velat, en forma de violació no reconeguda ('El tall de Wenlock')– varia el destí dels seus personatges sense caure en la redempció epifànica ni en la condemna moralista. Sembla que els contes de Munro no s'acabin: no és que els seus finals siguin oberts sinó que els seus protagonistes segueixen el seu camí, i es converteixen lentament en un punt que es fon amb l'horitzó. Com si després d'haver entrat en detalls, de gravar amb la microcàmera de les paraules l'objecte més banal –i per això més significatiu–, el llenguatge abandonés la seva matèria primera a la més lànguida o tenebrosa de les seves sorts. 

(SERGI SÁNCHEZ, 5/1/2011)
Font: El Periodico

La Guia (Per saber  més cliqueu damunt les imatges)