Descripció de la Pàgina principal

dimarts, 28 de febrer del 2012

Charles Dickens, J. M. Sagarra i Pere Calders

Aquest és un any de celebracions!

I a Biblio.laroca ens hi apuntem festejant el bicentenari del naixement de Charles Dickens, el cinquanta aniversari de la mort de J. M de Sagarra i el centenari del naixement de Pere Calders. Tres autors, considerats avui, grans clàssics de la literatura anglesa i catalana. Et proposem llegir-los.



Dickens és l'autor que va retratar els desequilibris i els efectes de la revolució industrial a l'Anglaterra Victoriana. Va ser un dels precursors del realisme i un escriptor social que va denunciar els abusos contra la infància i el proletariat a l'Anglaterra del segle XIX.

Josep Maria de Sagarra és un dels grans clàssics de la lietratura catalana. Escriptor prolífic va destacar en quasi tots els gèneres, treballant tant en el camp de la poesia, com en la narrativa, la dramatúrgia i el periodisme. Va destacar pel domini de la llengua i la facilitat de connexió amb el públic, principalment el teatral.

Pere Calders, escriptor del segle XX reputat, ja, com un clàssic contemporani. Calders ha de ser considerat per damunt de tot com un narrador; és a dir, un contador d'històries. Va destacar com a contista i va trencar amb les formes convencionals que llavors lligaven la novel·la i que havien entrat en crisi. Va desmitificar- la presentant-la de manera pròxima a la paròdia.

dimarts, 21 de febrer del 2012

És temps... de sortir


Els dies s'allarguen i el fred... poc a poquet ens va dient adéu. Està a punt d'arribar la primavera i ja notem el neguit al cos; aquell pessigolleig que ens fa venir ganes de sortir al carrer per fer un munt d'activitats: jocs a l'exterior, excursions, descobriments...

És temps de sortir i d'aventura i a Biblio.laroca us hem preparat un raconet amb tot de llibres que us poden ajudar a inventar i gaudir de l'aire lliure i els inicis del bon temps. 

A tots els exploradors i aventurers que ens llegiu i seguiu; veniu i agafeu aquests llibres! 

Descobrireu com passar bones estones sota el sol, solet de primavera.

dimecres, 15 de febrer del 2012

RECOMANEM...


Juan Eslava Galan. 
En Busca del Unicornio. 
Premi Planeta 1987
Corre l’any 1471, el rei de Castella Enric IV, anomenat l’impotent, envia un esquadró d’homes a l’Àfrica amb la missió de caçar un Unicorn. A oïdes del monarca arriba la notícia que la banya d’aquest ésser mitològic té propietats com per curar la seva malaltia; la impotència, com bé assenyala el malnom amb el qual és conegut. L’arriscada missió, a la recerca d’un animal que no existeix, l’ha de comandar, Juan de Olid, castellà a les ordres del conestable Iranzo. L’acompanyaran Manolito de Valladolid, pagador del rei i home de virtut dubtosa, i Frai Jordi, savi remeier, encarregat d’instruir a Olid sobre la tècnica que cal aplicar per caçar a l’Unicorn. Entre les dificultats de la cacera està: el fet d’haver d’arribar a terres molt llunyanes, creuant mars i oceans, i també el fet que un cop localitzat l’animal, per poder-lo matar s’hauran de servir d’una donzella verge. Aquesta i el seu sèquit també formaran part de l’expedició. També anirem coneixent alguns membres de la tropa de ballesters i a un intèrpret, anomenta “el Paliques” qui ha de ser l’encarregat de les traduccions en terra africana. A partir d’aquí comença l’aventura... amb un to humorístic i irònic, a vegades, poètic i emotiu d’altres, l’autor d’aquesta gran novel·la ens va narrant les desventures d’aquesta tropa per terres castellanes primer i africanes després. Juan de Olid tornarà, 20 anys després d’haver-ne marxat, al seu país; un país que ja no coneix i que ha viscut el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.

Aventures, amors i desamors, el pas de l’Edat mitjana a l’Edat moderna a la Castella del segle XV. Una  deliciosa novel·la històrica que et permet endinsar-te en els costums i mentalitat d’una època passada i ja molt llunyana. Fonamentada en les novel·les d’aventures del Segle d’Or castellà, l’autor utilitza el llenguatge arcaïtzant que exigeix el tema, sense que en cap moment ens faci perdre amenitat. Una novel·la completament recomanable.

Novetats febrer 2012

IMAGINACIÓ 0 A 6 ANYS
· Schmid, Emma. Cargol, treu banya

· Munro, Fiona. De qui és aquest nas?

· Bently, Peter. El Rei Jan i el drac

· Canyelles, Anna. La Castanyada

· Delval, Marie-Hélène. La Mare Ànega compta els seus petits i altres històries  per parlar

· Masgrau i Plana, Fina. Masgrau i Plana, Fina

· Poussier, Audrey. Mi jersey

· Carlain, Noé. Què llegeixen els animals abans d'anar a dormir

· Kulot, Daniela.  Una Familia normal

 

 IMAGINACIÓ 7 A 10 ANYS

· Bosch, Lolita. Els Amics de l'art i els contes de totes les arts del món
· Bruel, Christian. Julia, la niña que tenía sombra de chico
· Pérez Escrivá, Victoria. La Sigrid i el misteriós cas del sucre putrefacte
· Navarro, Àngels. Lletra a lletra
· Gray, Kes. Los Cowcumber

IMAGINACIÓ D’11 A 14 ANYS
·Tashjian, Janet. La Meva vida com a estrella de cine
·Rodari, Gianni. Rodari:contes del geni de la fantasia

CÒMICS
· Achdé.  Con la soga al cuello
· Toriyama, Akira. Dr. Slump
· Els Barrufets :el meu primer llibre català / anglès
· Peyo. La Vila del llac dels barrufets

CONEIXEMENTS
· Choux, Nathalie. A tocar dels meus animals de mar
· Reider, Katja. Els Bombers?
· Rübel, Doris. Què em poso?  

POESIA
· Maragall, Joan. Avui és Sant Jordi

ALTRES
· Blanch, Xavier.  Endevinalles

Novetats febrer 2012


[NOVEL·LA]
Druon, Maurice. Cita en los infiernos
Avallone, Silvia.  D'acer
Houellebecq, Michel. El Mapa i el territori
Dahl, ARNE. El que siembra sangre
Narayan, R. K. El Venedor de dolços
Bezsonoff, Joan Daniel. La Melancolia dels oficials
Franzen, Jonathan. Llibertat
Higgins, George V. Los Amigos de Eddie Coyle
Harper, Paul. Pertorbat
Jonquet, Thierry. Taràntula

[POESIA]
 El Meu país: 50 odes a la pàtria
Sant Jordi, Jordi de. Poesia
Marc, Ausiàs. Una Tria

[CÒMIC]
 Bustos, Natacha. Chernóbil: la zona
Oesterheld, Héctor. El Eternauta
Thompson, Craig. Thompson, Craig

[ALTRES]
Arrendamientos urbanos, propiedad horizontal, viviendas de protección oficial
Oller Guzmán, Joan. Breu història de l'antiga Roma
Verger i Arce, Guillem. Capsa de Borbons
Marino, Fernando. Cómo hacer conservas en casa
Carbonell, Eudald. El Catalanisme evolutiu
Nietzsche, Friedrich. El Naixement de la tragèdia
El Pensament presocràtic: de Tales a Demòcrit: fragments i testimonis
Russell, Bertrand. En què crec jo
Bascompte, Jordi. Evolució i complexitat
Kloppe, Sofía. Juegos para la educación infantil
Chapouthier, Georges. Kant y el chimpancé
Pagès i Bergés, Eugènia de. La Generació Google: de l'educació permissiva a una escola serena
Sobrer, Josep Miquel. La Poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra: les veus de la terra
Las Ideas literarias: 1214-2010
Legislación sobre tráfico, circulación y seguridad vial
Passos 2: curs de català per a no catalanoparlants
Estivill, Eduard. Pediatria amb seny per a pares i mares amb seny
Isern, Marc.  Sopa de Cabra: no vull canviar de pell
Quadrada, Mariona.  Sopes fredes i calentes
Ebrat Picart, Alejandro. Todo lo que necesitas saber sobre herencias y donaciones en España
Vaughan, Richard.Translation booklet 2
Mora, Ignasi. Viure amb la senyora Parkinson
Henningsen, Thomas. Àrtic, tresor natural

dimarts, 14 de febrer del 2012

Els fruits saborosos de Josep Carner


JOSEP CARNER
1884-1906


Una breu introducció  del prìncep dels poetes, en Josep Carner i el noucentisme,  va obrir la tertulia literària del primer dimecres  de febrer.


Parlem de lobra més representativa del noucentisme :Els Fruits saborososque porta a Carner  a la fama i  a la consolidació del moviment . Ens monstren un autor juganer, irònic icapaç de convertir qualsevol element en realitat. Hàbil i irònic, amb poemes ambientats en el món clàsic dinspiració burgesa i escenifiquen les diferents edats de la vida : Infantesainnocència // Maduresa-serenor // Vellesa- resignació.    


La proposta  inicial de treball  fou FER DE POETA, aprofitant la caracterìstica principal del moviment noucentista, (lobsessió  per la forma i  la soronitat, versos  sense cap   altra finalitat que la mateixa perfecció,  lespectacle de la vida quotidiana perd interès davant de lestil) completar el darrer poema dEls Fruits   Saborosos,Els Raims  immortals.  Cada noi/a tenia un full amb  el poema amb espais en blanc,  lexercici consistia en insertar una paraula, calia tenir en compte la mètrica i la rima ABBA, aixì com posar-hi   un títol.


ELS RAIMS __________
El  poeta en el cim se sent _________
I la vinya daurada que el sol banya
a farbalans __________ la muntanya
I en fi pendis   cap a les   ones va.
La mar és adormida, el ________     es clar
________ descumes    i boirines
damuntla pau de les blavors ________
_____ lentes a no   cap demà.

Lexercici tot i entendrel, els va fer patir i avorrir, la situació requeria fer un canvi  Uuuuuuuuuuuuurgent  de dinàmica de treball. La nova proposta ( sense perdre lobjectiu de treballar el difícil art del poeta noucentista, fer poesia amb guants) consisita en agafar diferents llibres den Carner : Auques i ventalls,  Antologia Poètica, Llibre de sonets,  La paraula en el vent,  Supervivent d'un ant remot, La primavera al poblet, L'oreig entre les canyes, Llegendari, La inutil ofrena, entre daltres  i construir un poema amb un vers de cada obra.

Es van repartir  5 fulls en blanc per diferents taules  de la sala i cada noi/a havia descriure un vers a cada full, podia ser o no diferent, la única indicació fou que  fes         somriure   les seves orelles. Una vegada acabada aquesta primera fase, en parelles treballaven una peça, introduïnt  una frase dun dun llibre triat a latzar de la sala de la biblioteca, finalment  era llegit en veu alta. Només ens dobsessionar    la forma i la sonoritat.


Lexperiment  va tenir resultats brillants, els nois i noies es van relaxar i mitjançant el joc i lescolta  van ser per una estona poetes    noucentistes.

UN GRAFITTI   DE CARNER A SÀU PAULO
Jo  pujarè, sense replans despera
Lart  urbà  dels cinc continents
I allà,   a la  prada eterna   hi ha  les mirades blanes.
Sau    Paulo i Riu de Janeiro son el centre del moviment.
Passen tres   noies, totes de blanc
En nom de Dèu, Pare,fill i Esperit
A Amèrica del sud
A Amèrica del sud.           


Ei, tertulians! ja ens han arribat les fotos de la sessió. Us penjo aquí l'enllaç:
Els fruits saborosos de Josep Carner

divendres, 10 de febrer del 2012


La Glòria Abarca, una noia molt simpàtica que ve moltes tardes a la biblio, ens ha explicat que ella i tots els nois i noies de 6è de Primària del CEIP Salvador Espriu de Granollers han llegit un llibre que els ha agradat molt:

Títol: El secret de l’ordinador

Autora: Maria Aymerich
Il·lustracions: Rosa Aragó
Editorial Casals

Però el millor que podem fer és expressar-ho amb les seves paraules:
“El secret de l’ordinador és un llibre ple d’aventures que quan comences a llegir-lo no pots parar!
Tot comença anant a casa dels avis, quan per error hi arriba un ordinador amb un missatge que diu... L’HE DE MATAR?. Amb l’ajut del professor d’informàtica els dos germans investiguen qui pot haver enviat aquest missatge amenaçador. Després d’un munt de peripècies descobreixen una trama de falsificadors de pedres precioses.  Quin embolic... No obris mai missatges que no saps per a qui són!”

La Glòria també ens explica que el millor del llibre és “que qui l’ha escrit ha tingut molta imaginació, perquè era divertit veure com els nens volien fer coses de grans.”

Bé, nois i noies, esperem que aquesta recomanació de la Glòria us engresqui a llegir aquest llibre i molts més!

Glòria Abarca

dimecres, 8 de febrer del 2012

Presentació del llibre ¿Para quién? de l'autor roquerol Héctor Pradell


Biblio.laroca us convida a la presentació del llibre ¿Para quién? de l'autor roquerol Héctor Pradell que es realitzarà a la biblioteca municipal el dimecres 29 de febrer a les 19.00 h. 



dilluns, 6 de febrer del 2012

El Club de lectura de biblio.laroca llegeix més que mai


El club de lectura de biblio.laroca, coordinat per Mon Mas, es reuneix el primer dijous de cada mes, a dos quarts de nou del vespre, a la Biblioteca Municipal.
Els darrers llibres que han llegit i comentat han estat els següents:
Fahrenheit 451, de Ray Bradbury
Maletes perdudes, de Jordi Puntí
El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger
La casa de les belles dorments, de Yasunari Kawabata
I L’última carta de Companys, de Toni Soler.
Esteu convidats a venir i a gaudir de les lectures en companyia de totes les persones del poble que participen en aquest club.
De ben segur que no us voldreu perdre la següent proposta literària: El llop estepari, de Hermann Hesse. 
Veniu al club, us hi esperem!

dissabte, 4 de febrer del 2012

El nen gris de Lluís Farré. Il·lustrat per Gusti


Els nois i nois del Club d'Iniciació a la Lectura han llegit "El nen gris". Aquí teniu un resum de la sessió i les seves opinions sobre el llibre:

Només posar el cul a les cadires, els nois i noies  feien la mateixa cara que la portada del llibre i vaig poder veure i notar que la proposta de lectura no els havia entusiasmat. Així doncs, per trencar el gel i  provocar  un somriure a les seves cares, per sort gens grises, vaig exemplificar el que potser els havia passat i les  ganyotes que havien fet quan es van endur el llibre a casa. Això els va fer riure i començar a parlar del que van sentir quan van tenir el llibre a les mans i el van obrir.

-          vahhh! És un llibre per petits.
 ( això és el que corria pel cap de tots/es... però el meu objectiu era anar més enllà, trencar aquest mite : àlbum il.lustrat=llibre per nens/es. Hi ha un grapat d’àlbums que expliquen històries molt adultes i la d’El Nen Gris, n’és una)

Mireu en Martí, el protagonista del conte, és un nen gris, per fora i per dins. Res l’emociona, res l’interessa, res el fa riure, res el fa por.... és un nen insensible a la realitat que l’envolta, impertorbable i impenetrable.

Una de les millors maneres de treballar aquest objectiu era explicar el conte amb petit format . Una gran caixa on a primera vista es pot veure el títol de llibre, el seu escriptor, en Lluís Farrè, l’il.lustrador, en Gusti i l’editorial : La Galera, juntament amb una de les imatges de l’àlbum, el pare i la mare d’en Martí. El conte comença ixí :

El primer que va escoltar en Martí en treure el cap al món, va ser el clatellot, que la seva mare li va clavar al pare quan aquest va dir :  - Nena, nena! Aquest fill no és nostre, no té el el teu color verd,  ni el gamba assolellada meu. Aquest nen, aquest nen és gris! I si en Martí era gris, des de l’ungla del dit gros del peu fins a la punta del darrer cabell del cap...

Atents, van escoltar el conte i van poder descobrir que hi ha poques coses que siguin  per sempre, fins i tot la grisor; i ens mostra, que qualsevol persona pot amagar sentiments sota la pell i els fets més inesperats els poden fer sortir.



Vàrem parlar de les seves  pors,  de les pors petites i de les grans pors amb l’objectiu de  fer veure que l’àlbum tractava temes molt seriosos però amb un polsim d’humor i molta tendresa.
Aprofitant que en Lluís Farré és amic, els vaig demanar si tenien cap pregunta per a ell, aquesta n’és una i seguidament us adjunto la resposta de l’escriptor.

-          Per què es preocupa d’El nen Gris, si té una mare verda?

Aquesta és la resposta d’en Lluís:

El color del nen és preocupant pel fet de ser gris i el que aquest color representa de falta de vida, d'avorriment, de desgana, com quan un es lleva i fa un dia gris i ni tansols es llevaria i deixaria que les hores passessin sense fer res, que ser gris és un estat d'ànim concret, com el "feel blue" dels anglesos, per transmetre tristesa i depressió, per ser un color fred. El verd ja té groc i passa a ser més viu, i el rosa encara més.

A continuació teniu el link amb les fotos de la sessió: