24 de gener: Enric J. Vilajuana. "Infinits Infinitius"
L’autor
roquerol Enric J. Vilajuana ens endinsa en un poemari que viatja en el temps
per evocar el record d’allò viscut per fer-lo present. Des del silenci i la
llunyania, des de la soledat, entrellaça paraules, que ens parlen des de la
reflexió, per convertir-se en vers. Ser en un present fet de paraules.
En
aquest recull Vilajuana atorga ritme al silenci, desglossa la soledat. Absorbeix
el viscut, traspassant els límits del temps; un temps que es torna infinit.
28 de febrer:Haruki Murakami. "Homes sense
dones"
Set
relats, 6 ja publicats en diferents medis i un, el que dóna títol a l’obra,
escrit originalment per aquest volum.
Set
relats que exploren les complexes relacions entre homes i dones des de la
mentalitat masculina japonesa, però des de la mirada particular de l’autor. El
millor Murakami: oníric, elegant i dotat d’una sensibilitat delicada i emotiva,
sempre creïble, que traspua en cada un dels relats.
Una
obra on el quotidià transcendeix per convertir-se en ficció. Una ficció al
límit de la realitat i que en desdibuixa els confins per situar-nos en un món
molt particular.
28 de març: Emilie Pine. "Apunts personals"
Aquest
és un recull d’assajos brillants. De pensaments sobre la condició de ser dona.
És un
conjunt de textos on l’autora recórrer als records i vivències personals per
explorar i aprofundir, denunciar, o simplement parlar de temes tabú com la
infertilitat, la menstruació, però també sobre la violació, les pors o
l’alcoholisme entre d’altres. De manera molt lúcida explora el món que
l’envolta, amb les condicions que li han tocat viure, i exposa obertament les
seves reflexions, lúcides, sobre el fet de ser dona avui amb tot el que això
representa. I ho fa amb un estil molt personal i propi en què barreja la dissertació
acadèmica, la reflexió i la conversa més intranscendent.
Que ens il·lustra la vida quotidiana d'un conjunt de famílies que viuen en un mateix edifici
La família Conill està molt atrafegada preparant l'aniversari del petit de la casa, la família Eriçó decora el pis, mentre el pare Guineu escombra l'escala. Es llevarà el senyor Ós?
divendres, 10 de desembre del 2021
L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l'institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques.
Gairebé tot hom
havia llegit abans un Cabré, i gairebé tot hom va pensar, això no és un Cabré,
si no fos per la tècnica impecable, i l’anar i venir de temps verbals, de
cronologies, i de protagonistes. Perquè llegir, es llegeix d’ una revolada,
diuen les usuàries. Però quan l'acabes no t'aporta res, només l'absurd, diu
una, només un deliri, diu l'altra.
Estan acostumades
al Cabré documentat i històric, i aquest Cabré irreal, fantasiós, i de realisme
màgic els ha sobtat. Només dos usuaris han gaudit del llibre, sobretot de la
combinació de les dues línies narratives entre l'Ismael que sembla el
protagonista, i el Godallet, que al final és el narrador i el creador de la
història per tots ells. És com l'Estranger de Camús, els personatges estan fora
de la història, diu un usuari.
Un llibre que ha
deixat indiferent a molts i que ha captat l'atenció i el repte de tornar-lo a
llegir dos cops, a pocs. Aconsellem tots plegats no desanimar-se a qui no ha
llegit mai a Cabré i no deixar-se perdre Les veus del Pamano o Jo confesso.
Aquesta obra, Consumits pel foc, deu anys després de la seva gran novel·la
sobre el mal, consumeix les falenes, que tenen un destí com l'Ismael immutable
o moren a mans dels dragonets o moren consumides per la calor de les llums.
Però en Godallet, un porc senglar intel·ligent i murri mira el seu destí amb
llibertat.
El club del llibre és un cicle de trobades amb escriptors a les biblioteques, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials.
A Biblio.laroca hem pogut gaudir de la 1a sessió del programa de foment de lectura per a públic infantil els Cruspilletres. Tots els alumnes de 4t curs de les escoles del municipi (escoles Pilar Mestres, Mogent, La Torreta i Sta Agnès) amb un total de 100 infants, han pogut gaudir d'una sessió de foment lector i un taller manual relacionat.
Aquest any hem treballat sota el títol “Boscos Endins” moltes i molt diverses lectures amb el bosc com a protagonista. Hem conegut llibres on el bosc és l'escenari d'una història, altres on el bosc és un lloc d'aventures, altres propostes ens presentaven el bosc com a lloc on es produeixen trobades màgiques, altres on veiem el bosc com a espai en transformació que cal protegir; i per suposat, llibres on se'ns presenta el bosc com a escenari de la majoria dels contes tradicionals que coneixem.
En acabar la presentació dels llibres els infants han elaborat per grups unes composicions molt artístiques on han creat els "seus boscos", així han deixat la sala infantil de la biblioteca molt ben decorada amb títols tan suggerents com: "bosc màgic", "bosc estrellat", bosc dels desitjos", "bosc daurat"... i altres propostes.
La segona sessió es portarà a terme dins del tercer trimestre del curs escolar, al mes d'abril de l'any vinent.
La trena és un
llibre entrenat en molts sentits, en l'argument i l'estructura, les dones
protagonistes i la seva vida. El títol ho diu tot en molts sentits, i les
usuàries s'han sentit molt reflectides pel títol. Al principi no sabien com es
podia relacionar la vida d'una Intocable a l'Índia amb una advocada de Canada,
però al final l'autora ens entrellaça l'estructura i les vides de forma molt
hàbil. Per algunes lectores la trama de Sicília peca de senzillesa i només és
una excusa per l'estructura. Per altres usuàries és precisament aquesta
estructura senzilla, però diferent i especial el que fa aquest llibre
interessant.
"A mi no m'ha
decebut pas la part de la protagonista italiana, la senzillesa en aquest cas es
una virtut, la Giulia és una protagonista equilibrada que dona el pes necessari
a la trama i crea la unitat entre les tres dones" expressa una de les
tertulianes.
L'estructura del
llibre és clara i molt atractiva, i el llibre està en molts aspectes concebuts
en l'àmbit d'aquesta estructura que és el que el fa especial. Algunes coses,
sobretot en la trama de l'Índia poden ser una mica inconcebibles, però es tenen
en compte a partir de l'estructura i valen la pena.
És una novel·la que
ens parla de dones, del seu sostre de vidre, que és diferent si ets de l'Índia,
on aprendre a escriure i llegir, i superar la feina dels teus pares ja és
superar el sostre de vidre, o a el Canadà que no et deixin de banda per estar
malalta a la feina, o tenir fills és el sostre de vidre a superar. Cada dona
lluita pel seu sostre de vidre, contra el patriarcat inherent a la seva
societat i en el seu sistema cultural, però totes tenen un nexe en comú, són
dones i per aquest motiu, totes parteixen d'una posició minoritzada en la seva
societat.
Al final algunes
han de convertir-se en homes, i acabar fent les mateixes estratègies masclistes
en sortir-se, però això no és acompanyar al teu gènere, sinó al contrari,
acabes matxucant les companyes.
Un llibre crític i
interessant, amb la societat heteropatriarcal en què vivim, que ens dona molta
informació sobre la situació de la dona a l'Índia, i tot i que algunes usuàries
han trobat aquest arc una mica inversemblant i en alguns casos infantilitzat,
també han trobat molt interessant conèixer millor la forma de veure de les
societats que desconeixem i com veure el gènere des del seu punt de vista.
Aleksy és un pintor amb bloqueig creatiu que, recomanat pel seu psiquiatra, reviu un estiu que va passar amb la seva mare en un petit poble Francès. D'aquelles vacances encara ho recorda tot: el rencor, la tristesa, la ràbia. L'artista es submergeix de nou en la memòria de les seves emocions amb la intenció de superar la malaltia que pateix.
Superarà la desaparició de la seva germana? Serà capàs de perdonar la seva mare? Superarà la malaltia que l'absorveix?
Aquesta és la història d'una reconciliació d'una força intensíssima.(Impedimenta)
A la darrera sessió de Viu la lectura hem fet una
lectura imperdible, d'aquelles que et deixa un relat inesborrable, amb emocions
fortes i dures, que costen de pair, però que t'arriben molt en dins.
Una autora desconeguda per a
nosaltres, traduïda per segon cop al castellà, en la seva primera novel·la i
que ha agradat moltíssim, totes les usuàries s'han sentit molt sorpreses i
diverses han demanat l'altre llibre traduït de l'autora per aquest estiu.
És un llibre centrat en relacions materno filials molt tòxiques a
partir del dol d'una mort que centra totes les relacions, d'odi, que canvien a
tendresa, i dependència.
La relació d'amor i odi, la relació disfuncional entre la mare i el fill a
partir de la mort de la germana i el dol no paït entre tota la família que fa
que cap pugui entomar aquesta mort, i com el càncer terminal de la mare fa que
calgui assolir un perdó, i un bri d'entesa entre els dos ha estat el
centre de tota la xerrada, i com l'autora encara que cínica, però tendra a
l'hora, amb molta poesia, i al·legoria a l'hora de descriure els sentiments
durs, sense filtres, amb tota la claredat possible ha encantat a les usuàries.
L'autora aboca totes les pors que ella mateixa té, i diu que les
emocions és el que la mou a fer les novel·les, i que ha rebuscat en el
passat per entendres millor a ella mateixa.
No li interessa mirar el
futur, sinó entendre el passat per viure el present. Les assistents
s'han sentit molt intrigades i de vegades relacionades amb els personatges i
les emocions que ens expliquen.
El personatge de l'Alesky, molt disfuncional, però alhora molt atractiu és una
veu narrativa forta i creativa, però a l'hora depenent i sense emocions ni estimació per part de la família, especialment de la mare, que ha
estat incapaç d'estimar-lo, tancada en les seves pèrdues, i que ara vol
recuperar al final de la seva vida la relació amb el seu fill, i que en un
estiu líric i lúcid, ambdós refan tots els ponts que s'havien trencat des de la
infantesa d'Alesky.
«De paraula» és un cicle de trobades virtuals entre llibreters i autors que posa en marxa la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona per mitjà del seu perfil a Instagram (@bibliotequesXBM).
Dijous 21 d'octubre a les 19:00 h, l'escriptor Xavier Bosch conversarà amb Ester Huch de la llibreria Huch, sobre el llibre La dona de la seva vida.
A la casa d’en Pau per les finestres surt
música!, i també molts sorolls i sorollets. Boing, bum, cloc-cloc... . En pau és a la cuina i sembla que ha agafat la seva cassola preferida!
Uix, i què és això que fa tant d'enrenou? Ho anem a veure? Truquem tots junts a la porta: riiiinggggg....
La Biblioteca organitza 2 tallers de formació digital per ajudar-te i facilitar la teva interacció amb l'administració electrònica.
En una sessió podràs obtenir el teu certificat digital, imprescindible per poder fer qualsevol tràmit a l'administració; i aprendre a instal·lar-lo als teus dispositius.
En una altre sessió podràs donar-te d'alta a l'aplicació "La meva salut" plataforma digital que permet veure tota la informació personal de salut i gestionar-la (demanar visita, veure resultats i informes mèdics).
Cal inscripció prèvia a la Biblioteca al wsp 674.64.03.08, al tlfn 93.842.44.61 o al correu b.roca@diba.cat
Us podeu inscriure a un taller o a tots dos.
Com aconseguir i instal·lar un certificat digital.
El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes: 27 setembre
Aleksy és un pintor amb bloqueig creatiu que, recomanat pel seu psiquiatra, reviu un estiu que va passar amb la seva mare en un petit poble Francès. D'aquelles vacances encara ho recorda tot: el rencor, la tristesa, la ràbia. L'artista es submergeix de nou en la memòria de les seves emocions amb la intenció de superar la malaltia que pateix.
Superarà la desaparició de la seva germana? Serà capàs de perdonar la seva mare? Superarà la malaltia que l'absorveix?
Aquesta és la història d'una reconciliació d'una força intensíssima. (Impedimenta)
La Trena: 25 octubre
De vegades, amb el cap m’escapo d’aquest taller i els pensaments se m’enduen a països llunyans, a vides desconegudes.
Tres dones de tres continents diferents en lluita per a combatre la violència social contra la dona arreu del món. Tres vides que s'entrellacen com una trena. Tres dones en lluita per aconseguir la llibertat i poder viure en confiança, esperança i il·lusió.
Consumits pel foc: 22 de novembre
L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha
aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura.
Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a
intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de
l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències
traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en
què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré
combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a
distreure's i a pensar més del compte (Ed.62)
Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat: 20 de desembre
En aquest volum s'apleguen els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l’any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s’hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, l’any 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l’amistat, a l’amor i a la vida urbana teixida a la manera d’un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles. (L'Altra editorial)