Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 16 de juny de 2021

Novetats d'estiu 2021a la biblioteca

 
HAN ARRIBAT LES NOVETATS D'ESTIU!!!

VINE A BUSCAR-LES A LA BIBLIOTECA I EMPORTA-TE-LES. 

Omple't de novetats. No passis el llarg estiu sense llegir. Recorda que tanquem el mes d'agost. Vine a buscar les novetats.

NOVETATS ADULT

NOVETATS INFANTILS



dimecres, 9 de juny de 2021

Llegim... "No sóc aquí" d'Anna Ballbona amb presència de l'autora

Les usuàries i usuaris, han gaudit molt de la visita d'aquesta autora i han compartit la lectura amb ella des del primer instant, en el que s'ha convertit en un diàleg continuat entre totes molt entretingut sobre el que la Mila, la protagonista de la novel·la, ens ha transmès a través dels records des de la seva infantesa i adolescència fins a l'adultesa, en aquest territori de frontera, que és les zones rurals que es troben a cavall dels grans polígons industrials.

L'autora ens explica que la novel·la és un joc d'identitats en el qual la Mila no s'ha sabut trobar i cerca en l'estranyesa de l'univers de casa seva, el seu lloc. I ho cerca en un moment cruïlla, quan el fet de tenir una filla li fa replantejar-se la vida.

La Mila és una persona limítrof, que viu entre el món rural i l'industrial dels polígons, amb fronteres geogràfiques i emocionals difuses, en un món perifèric i una mica salvatge, geogràficament i emocionalment (com la Mila de Solitud?). Aquesta imatge de la perifèria, la qual l'autora ens explica que no volia concretar, però que tots podíem conèixer una i reconèixer-nos, i que cada usuària ha trobat punts en comú d'una manera o una altra:

- Jo coneixia aquest tipus de polígon, aquesta sensació de fugida cap a la universitat - Jo també la vaig sentir, el meu pare també era un home de pagès instal·lat en la tradició, explicava una altra.

El món rural desaparegut, conceptualment carlista, amb l'era de Portland, i les patates Kennebek, i el llenguatge propi, que es veu absorbit per polígons i autopistes, un món que desapareix i un que creix, el món del pare, tradicional i inamovible (el que no vol electricitat o la ràdio perquè mai no l'han tingut, i els fa por segurament) ens explica l'autora és un món que ella coneix, basat en persones que ella ha vist, que son reals, en pobles que ella ha viscut, fins i tot l'avi sense cama, o l'àvia que perdia el món de vista, són coses reals, ens explica.

El món de la mare, també rural, però rialler, vital, i de futur, diferent, era el contrapunt del pare, amb el que l'autora volia mostrar els contrastos i l'equilibri.

El pare de la Mila mostra la tradició, el món rural que desapareix, i allò a què la Mila no se sent gens lligada, és un personatge clau per entendre el desclassament, el motiu de l'estranyesa que sent sempre la Mila, i perquè sempre fuig, i com decideix retrobar-se a si mateixa.

Un dels usuaris ha comentat que inicialment li semblava que la Mila era una noia molt freda, però que en realitat a mesura que ha anat llegint s'ha adonat que el que passava era que era una noia molt externa, que no s'omplia, té una veu esquerpa, tot i que l'autora l'ha contradit, però que es deté en detalls concrets i significatius que la fa una veu narrativa interessant.

També ha comentat que li ha encantat la forma de mostrar la vida rural, no romàntica, no idíl·lica, pròpia del rere país, no dels Pirineus, sinó de llocs com La Roca, entre polígons industrials, on encara avui dia, hi ha aquest món de pagès. L'autora diu que és en llocs així, a Montmeló on ella va créixer i que se sent vinculada, i que creu que cal naturalitzar aquests espais geogràfics.

Una altra usuària també ha comentat que li ha semblat que la Bruna no coneix gens a la seva mare, i que l'ha fet reflexionar sobre si ella mateixa coneixia bé a la seva mare i sobre si ha sabut transmetre qui era ella als seus fills, que li ha semblat una bona reflexió sobre les relacions entre pares i fills.

I una altra usuària ha comentat que es sentia molt identificada per edat i per moment vital amb l'autora, i amb la protagonista, amb moments vitals, i que a mesura que llegia pensava, doncs jo també m'he trobat amb aquest sentiment d'estranyesa, o de no saber on estava, o de desconèixer l'univers que m'envoltava, al viure amb un poble, amb fronteres desdibuixades, i haver de sortir del meu refugi, i entrar en la buidor de la ciutat, i deixar de tenir referents.

També s'ha comentat que té moltes idees originals. La barreja d'ambients, el no posar noms als personatges, donar veu a un món rural que no és l'idíl·lic de Pirineu, personatges fantàstics, o fabulosos, com l'esquilador o l'home d'allà dalt. . Però que també varen trobar alguns punts fluixos especialment el tancament. Per exemple la teva filla té una malaltia de creixement que calen proves genètiques i que potser l'ha heretat de tu i no li dius clarament tot el procés per si un dia té fills? El tancament el varen veure molt precipitat.


La infantesa i adolescència, la primera part de la novel·la en general els va encantar, ben treballats i lligats. El personatge del pare, molt interessant i el polígon i el poble molt ben representats. Però la segona part, a partir que marxa a la universitat, és precipitada, molts personatges sense interès, i anecdòtics i sense profunditat.


La primera part està basada molt en el seu recorregut vital a Montmeló pel que ens explicava la mateixa autora. I en general les usuàries el varen trobar més ben travat. Però la segona part és un cúmul d'anècdotes que també ens va explicar com s'havia anat trobant en cada una d'elles en diferents moments, que va voler donar-los fil i no els va lligar tan bé.


Però en definitiva una bona lectura que va agradar a la majoria de les usuàries i usuaris, i una bona sessió que va ser molt entretinguda comentant cada un dels aspectes amb la seva autora.

La Guia






BIBLIO.LAROCA REPRÈN AMB MOLTES GANES I IL·LUSIÓ LES SESSIONS DEL PROGRAMA "LLEGIM PLEGATS"

Aquest dv 11 de juny Biblio.laroca reprèn les sessions del programa de foment de lectura “Llegim Plegats” dirigit al col·lectiu de persones amb diversitat funcional que es porta a terme amb la participació dels residents de la Fundació Vallès Oriental amb una periodicitat mensual. Aquestes sessions van quedar aturades des del mes de març del 2020 degut a la situació sanitària i no s’han pogut reprendre fins a aquest mes de juny degut a que el col·lectiu al que va destinat es d’especial risc i vulnerabilitat a la pandèmia.


El personal de la biblioteca prepara sessions de 60 min. que intercalen la lectura conjunta i l’atenció personalitzada en la lectura individual, dinamització de poesies, narracions o contes, la visita individualitzada de cada participant pels diferents racons de la biblioteca, la realització de mini tallers manuals amb motiu de la temàtica de cada sessió, etc. Les sessions es preparen i realitzen pel propi personal de la biblioteca, i integren una sessió cada trimestre de dinamització d’històries realitzada per una professional. Participen a cada sessió entre 7 i 10 persones.


Aquest programa que esta catalogat com a Bona Pràctica Objectiu Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Barcelona.


 








dimarts, 8 de juny de 2021

Ranking Viu la lectura abril 2021

Maig


Abril



Març 


Febrer


Gener




El Club del llibre:

El club del llibre és un cicle de trobades amb escriptors a les biblioteques, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials.


L'acte tindrà lloc a l'Espai d'Arts Escèniques Casal d'Alella (Carrer Santa Teresa, 9). L'aforament és limitat.

També es podrà seguir per Youtube a partir de les 19 h.

Organitza: Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.


 

divendres, 4 de juny de 2021

El Club de lectura Jove de Batxillerat de l'IES La Roca

 ANTOLOGIA POÈTICA


Rebre els grups de primer de batxillerat a la biblioteca, sempre et fa estar expectant i fer-ho amb l’antología poètica, encara més.


De tot el repertori de poemes en vaig triar els següents:

Blas de Otero, “En el principio”, de Pido la paz y la palabra

Rafael Alberti, “Si mi voz muriera en Tierra”

Miguel Hernández: “Yo quiero ser, llorando, el hortelano”, de El rayo que no cesa (1936)

Luis Cernuda,  “Donde habite el olvido”


Jaime Gil de Biedma, “Intento formular mi experiencia de la guerra"

Rosalía de Castro, “Adiós ríos; adiós, fontes”, de Cantares gallegos (1863)

 

El grup entrava a la sala i es distribuïa a 6 taules on reposava un sobre postal, dins del qual hi havia un dels poemes seleccionats.

Abans d’obrir el sobre els proposava descobrir establir un lligam que no es veu amb l’autor o autora de la carta.  Cal imaginar-se que han trobat aquest sobre a les golfes de casa seva, és d’un avantpassat seu i han d’intentar entendre el missatge que oculta. Algú misteriós els ha escrit, en un temps llunyà.

Després d’una primera lectura, cada noi/a ha de triar una paraula del poema i dir-la en veu alta a la resta dels grups. Taula a taula, trien i verbalitzen el mot. L’objectiu és saber si la paraula té la força suficient per esdevenir l’essència del poema.

 

Víctimas / guerra / niños / fusilados/ gritos / canciones

Palabra /sed/ hambre / silencio/ patria/ vida

Voz / tierra / mar / guerra/ viento/ vela

Hortelano/ tierra / corazón / dolor / estercolas / compañero /alma

Olvido/ memoria / piedra / deseo/ horizonte/ ausencia

Adiós/ tierra / casa/ aldea/ mundo/ dolor/ siempre/ soledad/ llorando

 

La resta dels joves havien d’interpretar allò que el poeta o poetessa els explicava al poema. A mida que s’encetava un poema, la conductora oferia informació annexa de l’autor/a del mateix.

La segona part, consistia a treballar amb llibres de fotografies i buscar-ne la imatge que podria ballar amb el poema.

La Fotografia de Cintet Rifà Anglada : una mirada etnogràfica (1900-1930)

Fotografía en blanco y negro : el arte intemporal del monocromo

Fotografía : la historia visual definitiva Ang, Tom

150 años de fotografía en España  López Mondéjar, Publio

La Fotografía en España : de los orígenes al siglo XXI / por Juan Miguel Sánchez Vigi

Cent x cent carrer Barcelona / Pere Escobar ; fotografia: Juan Lemus

 

Amb aquest saber mirar, els nois i noies fixen el poema en un instant precís. Fer de testimoni, de memòria, de passat. Reviure allò que ha desaparegut, traslladar a imatge allò llegit i sentit. Multiplicar el món.

De Jorge Luis Borges:

 Y todo es una parte del diverso

cristal de esa memoria,

 

divendres, 28 de maig de 2021

Hora del Conte i il·lustració en directe: "La cabra Serafina"

 

Narració i il·lustració en directe.

Això era i no era una mare que tenia tres filles. Un dia els va dir que no baixessin al soterrani, però la seva curiositat va ser més forta i… Nyam! Coneixereu la cabra Serafina i les seves amigues.

Per a infants a partir de 3 anys.

Data: dimarts 8 de juny a les 18 h, a la Biblioteca Municipal.

 A càrrec de Blai Senabre (narrador) i Anna Font (il·lustradora)


dimecres, 19 de maig de 2021

PRESENTACIÓ LLIBRE DE L'AUTOR LOCAL ENRIC J. VILAJUANA

 


PRESENTACIÓ DEL SEU LLIBRE DE POEMES «INFINITS INFINITIUS»

L’autor roquerol Enric J. Vilajuana en presentarà la seva obra acabada de publicar.

...poemes que viatgen en el temps amb absoluta naturalitat, evocant el record, el guspireig d’allò viscut i arrelat a un present, des d’on el silenci i la llunyania, trasbalsen les paraules encara no dites formant el vers... 


Lectura de poemes a càrrec dels actors Muntsa Mar (actriu) i David Espuña (actor de doblatge) amenitzats pel músic de jazz Juan José Hernández.

Presentació a càrrec de Susana Pérez (prologuista) i Amalia Sanchís editora.

Data: dimarts 1 de juny a les 19 h, a la Biblioteca Municipal (auditori CCLR).

Cal inscripció prèvia a la Biblioteca tlfn 93.842.44.61 o per wsp al 674640308.




dijous, 13 de maig de 2021

Viu la lectura presencial amb la participació de l'autora: Anna Ballbona


                Propera trobada literària d'adults per comentar, compartir i parlar d'aquest llibre.

                         Comptarem amb la presència de l'autora: Anna Ballbona

                                                  que ens comentarà el seu llibre.

Passa a buscar el teu exemplar per la biblioteca i participa. 

dimecres, 12 de maig de 2021

Clubs de lectura virtuals de la Xarxa de Biblioteques

 

Des de la Xarxa de Biblioteques Municipals t’oferim un programa de clubs de lectura virtuals, una iniciativa que té com a objectiu promoure la lectura i el diàleg a través de les noves tecnologies.

La dinàmica és semblant a la dels clubs de lectura presencials. Durant el temps de lectura, el conductor dona pautes sobre l’autoria i el títol i, els lectors poden exposar els seus dubtes o comentaris a través de la plataforma de comunicació. Cada lectura té una durada d’un mes que finalitza amb una vídeo trobada conjunta dels participants dinamitzada pel conductor del club. 

Els inscrits podran agafar en préstec el llibre de lectura a través de la plataforma eBiblio a partir del dia d’inici del club.

Si voleu saber què llegim i apuntar-vos entreu aquí


dimarts, 11 de maig de 2021

Llegim... Vacances d'hivern de Bernard MacLaverty

Vacances d'hivern. Resum

Retrat d'un matrimoni crepuscular. Un matrimoni ja gran, en la seixantena llarga, va de viatge a Amsterdam. Estan jubilats -ella, la Stella, era mestra, i ell, en Gerry, arquitecte- i, a priori, el viatge, d'uns pocs dies, és un regal que es fan a ells mateixos per celebrar que encara estan junts, però la realitat segons les usuàries és que mai s'han dit el que pensen, la majoria d'emocions han quedat soterrades d' ençà que una efemèride violenta en les seves vides canvià tot, una l'Stella es refugià en les seves creences, l'altre, en Gerry, descregut acabà bevent més del que convenia i negant la seva addicció. La dona cerca més en la vida, vol omplir la seva vellesa, no vol les mentides, les mancances, vol omplir amb objectius el que resta de vida, vol separar-se, però vol un coixí per fer-ho, perquè és gran i no sap molt bé com fer-ho. Ell, en canvi és covard, i només sap viure amb ella, no vol perdre-la, però no sap com dir-ho. Les ruïnes llasten les relacions fins que es tornen opaques i no deixen veure el que hi ha en l'interior i quan ja no hi ha feina, ja no hi ha nens, ja no hi ha quotidianitat, no queda res de la relació, no hi ha amor, només companyia, i al final res no els uneix.

Els fets traumàtics del passat els van marcar i varen fer deixar la passió de joves darrere un tel de dolor i violència que no han sabut superar i que han amagat en la beguda i la fe.

És un relat fidedigne del qual passa amb molts matrimonis d'aquesta edat amb dones grans que no tenen capacitat de separar-se perquè no poden o tenen recursos per fer-ho.

És un llibre de sentiments i emocions, sense gens d'acció, potser amb massa sentiment religiós, i on no passa res, vol dir que no passa res, que és massa lenta, tot i que l'estructura literària està molt ben treballada, amb un llenguatge meticulós i molt descriptiu. Això fa que algunes estones siguin avorridotes o lentes, així i tot el retrat que es fa de tots els dos, del matrimoni, és equilibrat, tot i que l'home queda retratat molt més negativament, i més lleument, i la dona queda més ben plasmada.

La Guia












dijous, 6 de maig de 2021

Viu la lectura: calendari de trobades i lectures anual


 

Properes lectures:

 

26 d’abril: Vacances d’hivern de Bernard MacLaverty

La Stella i en Gerry són una parella, a punt de la jubilació, amb una trajectòria regular i rutinària aparentment estable. Amb una vida anodina  ja molt feta, i el fill al Canadà amb la seva pròpia família. La història real, intimista, lenta, plena de matisos i amb certa ironia, comença el cap de setmana que decideixen celebrar els anys de camí conjunt amb un viatge a Amsterdam. Allí es descobreix com la parella ja fa temps que no comparteixen el mateix ritme vital i com cada un dels dos espera coses ben diferents del viatge. La Stella vol una cambra pròpia on trobar-se i sanar ferides; en particular el record traumàtic d’un accident relacionat amb el conflicte nord-irlandès. En Gerry divertir-se i donar plaer a la seva addicció al alcohol, que no reconeix, i que fa anys que satisfà d’amagat de la dona.

Aquest és un relat equànime i  intimista,  amb un aire de malenconia que explica dues maneres d’entendre i sentir la vida molt diferents.


31 de maig: No sóc aquí d’Anna Ballbona

La Mila des de petita té un do. Ha crescut en un entorn rural, que amb el temps s’ha convertit en perifèria. Un espai gris, però variat i plural, entre el polígon industrial i l’autopista. Un lloc que li és estrany i que a la vegada la forma. Un entorn que destaca per no ser un lloc real, si no mític, i que li permet desenvolupar-se sense condicionants. Ara la Mila està embarassada i això la porta a tirar del fil de la seva herència vital, per destriar el que vol deixar i el que no, d’ella mateixa, a la filla que ha de venir. Ara és quan vol aprofundir en el sentiment d’estranyesa que té i per aconseguir-ho s’envolta de personatges i situacions que la condueixen cap aquí.

Una història que navega entre el present i el passat. Entre uns orígens rurals i un present industrial, i on la protagonista intenta conjurar el sentiment de no pertinença i estranyesa a cop de filar records i escriure en una llibreta els episodis vitals que cal endreçar per deixar de fugir endavant. La història d’una dona que sentint-se espectadora de la seva pròpia vida, intentarà agafar les regnes de la seva existència per convertir-se en la protagonista.


21 de juny: Florescència de Kopano Matlwa

La Masechaba és una jove doctora que viu esgotada, enfrontada a un sistema sanitari que defalleix. Un sistema mancat de personal, permanentment en estat crític i que no es sustenta de cap manera. La Masechaba lluita per aplicar tractaments de base a pacients que sap que en altres condicions podria salvar.  Conviu amb una mare profundament religiosa amb qui no pot parlar i obrir-se i sota l’opressió d’una societat masclista i xenòfoba de la que en pateix les conseqüències. Al món de Masechaba no queda res de la Sud-Africa post Mandela. En aquesta societat, dura i avalotada, continua la discriminació de persones i la violència sobretot cap a les dones. La protagonista viu en el mateix hospital on treballa situacions injustes que no comprèn. Quan coneix la Nyasha, una metgessa estrangera del departament d’obstetrícia, i juntes lloguen un pis,  descobreix un nou món polític i d’activisme pels drets civils.

 Una novel·la que denuncia l’estat social violent d’un país, i ho fa a través dels ulls d’una dona.

 



dimecres, 28 d’abril de 2021

Llegim...La noia salvatge de Delia Owens

 Aquest trimestre tots tres llibres han superat la mitjana del rànquing de lectures de 4 estrelles, però La noia salvatge l'ha superat amb escreix. Hi ha escenes que et fan plorar a llàgrima viva de tant que et fa sentir la protagonista, la Kia, en la seva pell, la solitud, i com la fan de costat al poble, i el caràcter que té de supervivent nata.

És un llibre líric i oníric, amb descripcions de les maresmes que et pots perdre en els colors i les olors, i els animals, i la seva vida, sembla que et puguis sentir amb la noia que creix entre la natura. Comenten altres usuàries. Parla del racisme i del classisme a través de personatges que els sents molt propers i que t'identifiques amb el seu dolor.

Però no tot són flors i violes. La primera part del llibre on la noia creix lliurement a les maresmes i és més descriptiva del seu empoderament i de com la natura l'ajuda a enfrontar la vida, sola, i la gent que l'abandona, la seva pròpia família, i la hipocresia de qui creu que pot confiar. Però després la trama de l'assassinat de fet no és tan important, el que és més important és el creixement emocional d'una noia abandonada social i familiarment per tot hom, i com ho afronta i creix malgrat tot.

És una novel·la que no deixa pedra per tocar, medi ambient, alcoholisme, racisme, masclisme, empoderament de la dona, maltractaments, però també la família, l'amor, l'odi, o la solitud.

És un llibre, ens explica un usuari, de forces positives i negatives, a vegades representades per personatges diferents, com el Tate o el Chad, dos homes importants en la vida de la protagonista de formes totalment oposades, o dins el mateix personatge, amb ombres i llums.

La protagonista estableix relacions molt fidels amb tot hom que se li apropa i després sempre la traeixen, la mare, el pare, el germà petit, l'amic, l'amant, i al final veu a poc a poc que potser cal desconfiar, és un aprenentatge llarg, part del creixement emocional, però que fa molta tristor.

Alguns aspectes son poc creïble, ens comenta una usuària, com que creixi només amb farinetes des dels sis anys, amb un pare alcohòlic que no es fa càrrec d'ella, i que a l'escola només un cop va a veure perquè no va a classe i ningú no en fa gens de cas, però per la trama global, argumenten altres usuàries, aquests aspectes no tenen importància, perquè és la psicologia dels personatges, la part emocional de com suportar el dolor de l'abandó per part d'aquesta noia, el que és important en la novel·la, com ella vol fugir de l'aïllament que la sotmet la població i com gairebé tot hom excepte una família negra la deixa de costat totalment.

Un llibre dur, on ningú plora, però que et desperta la tendresa per aquesta protagonista agresta i emotiva que és una supervivent nata.

Adaptació al cinema:

La noia salvatge


La Guia







dimarts, 27 d’abril de 2021

Hora del conte per als petits: “Tic-tac” a càrrec de Lídia Clua

 



Veniu a passar un dia en la vida d’una nena com vosaltres. 

Jocs, cançons i moixaines amb la petita Nina.

Sessió de contes per a la primera infància.

Per a infants d’entre 0 i 3 anys.

Data: dilluns 10 de maig a les 17.30 h,

a la Biblioteca Municipal.


18è Concurs de Punts de llibre de Biblio.laroca


AQUEST ANY ESTEM DE CELEBRACIÓ!


a banda de la majoria d’edat de la biblioteca, respectant totes les mesures de seguretat i aforament limitats per PROCICAT hem celebrat de nou presencialment l’entrega de Premis del 18è Concurs de Punts de llibre de la biblioteca.

Agrair, en primer lloc la participació a tothom i a les escoles del municipi, doncs aquest any han participat 1350 punts de llibre. Un èxit de participació amb treballs deliciosos que hem rebut amb molta alegria. En segon lloc, agrair també l’entusiasme del públic que ha participat a l’entrega de premis. Amb un públic reduït degut a les limitacions de l’aforament, però molt il·lusionat hem fet entrega d’un munt de premis, i això ens ha fet feliços.

Com cada any, el punt guanyador de cada categoria s’editarà com a punt de llibre de la Biblioteca, d’enguany.  

Del 23 d’abril al 14 de maig si us acosteu a la biblioteca podreu veure tots els punts exposats.

dijous, 22 d’abril de 2021

El Club Jove de 2n d'ESO de l'Institut i la mitologia

Els alumnes de 2n d’ESO de l’IES la Roca han participat de nou en la trobada anual dels nostres Clubs de lectura joves. Han participat uns 125 alumnes que han parlat, debatut i experimentat amb un taller- teatre sobre mitologia.

 Mite, del grec, mythos, «relat», «conte»

És doncs, un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure. Són protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois , monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.




Amb la lectura de Mites Grecs - Cucanya (Col·lecció Cucanya): hem jugat a explicar-nos els mites

A la primera part de la sessió i després de la benvinguda per part de la biblioteca, es defineix un mite i s’ofereix als nois i noies un playmobil com a metàfora d’algun dels personatges protagonistes dels diferents mites que han llegit i treballat a l’aula.  S’acompanya d’un petit full i llapis per tal d’anotar el nom del déu, semidéu, heroi , heroïna, monstre... amb qui identifiquen la joguina que tenen a les mans.
Tots els relats tenen símbols i motius que fan la història única i els hi demanem que la identifiquin.

 Es presenten els diferents elements que estan han estat instal·lats a  mode de museu del mite a l’extrem de la sala. Els nois i noies n’hauran de triar un, dos o tres que reconeixen i els permetrà explicar el mite.

Corona d’or, llaurar, foc, gàbia, arc i fletxes, pedres, cap d’or, cor, caixeta de música....
Els grups que s’han format dins de la sala, surten a l’exterior, on hi troben 7 escenaris, guixos de colors i la resta d’objectes no triats.

Es proposa als alumnes treballar en grup, dibuixar i emprar els objectes seleccionats per explicar el record del mite.

 Es pensa amb les mans i es fa oral  el record.

Després d’un temps, cada grup visita la instal·lació de l’altre i el grup protagonista interpreta el mite integrant il·lustració, objecte i narració oral. Cada participant pot aportar allò que coneix del mite al relat dels seus companys i companyes.

dijous, 25 de març de 2021

Club Jove: "Mitologia"

 


Mica en mica i sempre atenta a les prescripcions del Procicat en matèria de Salut i a les indicacions de la Xarxa de biblioteques, comencem a rependre les activitats que ens són pròpies.


Els alumnes de 2n d'ESO ja  s'han tornat a reunir per compartir i parlar amb la Mon sobre mitologia.

Seguim!


dimarts, 23 de març de 2021

Els Cruspilletres

 


Mica en mica i preservant totes les mesures de seguretat, Biblio.laroca va reprenent les seves activitats presencials. Aviat els alumnes de 4t i 5è de les escoles del municipi vindran per realitzar una sessió dels Cruspilletres: la nostra trobada per conversar i compartir llibres sobre un tema. 

Despés d'un any difícil com el que hem tingut parlarem sobre...:

 “Llibres amb molt d’humor”

Riure allibera tensions, ens connecta i ens ajuda a compartir bons moments. En aquesta sessió parlarem i compartirem llibres amb molt sentit de l'humor. 


Fins aviat!

dimecres, 10 de març de 2021

18è Concurs de Punts de Llibre de Biblio.laroca

 Vine a la Biblioteca i porta'ns el teu punt de llibre.


FINS EL 6 D'ABRIL


Sigues creatiu, dibuixa amb il·lusió


Trobaràs les bases a continuació: 

BASES 18È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE






dimarts, 9 de març de 2021

Llegim... Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà

 

En la tertúlia de febrer em conegut una autora jove i innovadora, que ens parla amb la veu de les muntanyes i dels rierols, dels ossos, i dels bolets, sense temor, amb força amb una veu ben alta, i transgressora.

Entrar en la narrativa d'Irene Solà que combina diferents fórmules d'expressió i de forma coral, personatges amb veus transgressores, que no estem acostumats a sentir, com la natura, núvols, tempestes, que ens parlen en primera persona i creen un entorn natural i cicle vital en torn als personatges principals pot semblar complicat.

Però ella ho fa fàcil, amb una veu lírica, que de seguida enganxa, totes les usuàries i usuaris els ha encantat la fórmula narrativa, i com la trama, que varia constantment de veu, i va endavant i endarrera en el temps, ens conforma una història vital no només dels personatges, d'una família, si no d'un temps, d'un lloc, d'unes muntanyes, d'un paisatge.

 És una història intensa, perquè hi ha dolor, i violència, i quan la violència se sent des d'un núvol, o un llamp, sembla que no tingui importància, i en canvi és un gran dol, quan afecta una persona, comenten les usuàries.  Però Irene Solà ho explica de forma tant poètica que vols saber, vols conèixer cada una d'aquestes veus, vols entendre les seves raons, fins i tot les de les trompetes de la mort, o les de la tempesta.

Perquè l'entorn del Pirineu, que es proper a l'autora entre Camprodon i Prats de Motllo se'ns fan propers als lectors i això agrada, ens fa estimar la terra, ens la fa sentir.  Alguna usuària no ha entrat en el joc, em perdia -diu - amb les veus, i no sabia qui em parlava. Però ha estat minoritari. La majoria han gaudit molt d'aquest llibre. 

I una flor fa estiu? Doncs, sembla que sí. les tertulianes i tertulians ja han agafat altres de les seves obres, tot i que es jove i no en té gaires encara publicades, però totes han rebut un premi o un altra, això es bon senyal.

Alguna usuària diu, espero però que en el proper llibre canvi de manera de fer, un segon llibre similar no sé si m'agradaria, altres usuaris diuen, sembla que li agrada experimentar, segur que el proper serà diferent. Hi ha una usuària que diu, però, que li ha agradat molt aquesta veu tant lírica i aquesta forma de combinar personatges i que a ella li encantaria que repetís aquesta formula narrativa.

Total gener amb L'última trobada, un dels llibres més ben puntuats de fa molt de temps 4 estrelles i pico, amb un clàssic europeu del segle passat i ara, febrer, un altra cop, repetim, 4 estrelles i pico, amb una autora jove, i amb una narrativa molt de segle XXI innovadora, i multidisciplinar.

Entrevista:

https://www.nuvol.com/llibres/narrativa/sento-jo-i-la-muntanya-parla-61797

Canto jo i la muntanya balla al teatre:

https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/canto-jo-i-la-muntanya-va-al-teatre-153627


La Guia





Un tastet de la sessió (clicant imatge veuràs vídeo)




dimecres, 3 de març de 2021

IGUALTAT SENSE EXCUSES

 

BIBLIO.LAROCA RECOMANA LECTURES

PEL DIA 8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

 


 

 

 

 

 

 

 

  

 




Dia Internacional de les Dones a la Biblioteca Virtual:  Dia internacional de les dones

I per als infants trobareu informació aquí: especial dona al Genius


 Clica la imatge per veure les propostes