Recomanem... Oest de Carys Davies

Perquè us proposem de llegir Oest? Aquest és un llibre amè, curt, de fàcil lectura, interessant per les seves reflexions i per la manera d’exposar els fets.

És un western amb una visió diferent, ple d’aventures, d’exploració de terres incògnites, de personatges folls enduts per una visió, de dones a qui cal lluitar per tirar endavant en el seu dia a dia, d’una societat que apreta i exprem, que depreda i subjuga la dona des de diferents prismes. De pobles expoliats i obligats a viure cada vegada més lluny de les seves terres d’origen, cada vegada més cap a l’Oest, al caire de l’extinció. D’homes i dones que sobreviuen en una terra dura; enmig d’una naturalesa salvatge que també és personatge.

Afectat per la mort de la seva dona, John Cyrus, deixa la granja familiar i la seva filla, adolescent, al càrrec de la seva germana soltera. Mogut per la notícia de la troballa d’uns ossos “prehistòrics”, emprèn un viatge cap a terres salvatges, amb la promesa d’escriure sovint a la seva filla. Durant el seu llarg viatge toparà amb comerciants, indis, gent de frontera. Creuarà i s’enfrontarà a una naturalesa inhòspita, crua, radical. En el seu pelegrinatge visionari l’acompanyarà un personatge estrafolari, però coneixedor de l’entorn, anomenat Dona Vella de Lluny; un indi Shawni, prim i de 17 anys, amb qui mantindrà una relació de fidelitat i compromís feble en algunes ocasions, ferma i definitiva en moltes d’altres.

Mentre el pare viu embarcat en la seva aventura, a molts kilòmetres lluny, la seva filla Bess, madura i ferma, intenta sobreviure sota la fràgil cura d’una tia malcarada, amb l’objectiu fix d’esbrinar, amb l’ajuda del bibliotecari del lloc, la ruta del seu pare, basant-se en una antiga expedició. Amb la Bess viurem i coneixerem els costums i maneres, també alguns dels habitants, d’una Pennsilvània incipient i rural. 

Un Western que defuig dels tòpics. No us el deixeu perdre!

Nadal a casa de l'Ernest i la Celestina de Vincent, Gabrielle

El Nadal amb les trobades familiars i els amics, sobretaules llarguíssimes, la il·lusió dels més petits; dies plens de bones intencions i millors desitjos, també s’apropa a casa de l’Ernest i la Celestina.

No els coneixeu encara? L’Ernest i la Celestina viuen junts i són molt pobres, però entre tots dos hi ha una molt bona relació d’ amistat i companyonia, familiar diria jo. L’ Ernest és bo, tranquil i protector. La Celestina és una belluguet, plena d’idees, llesta, i molt decidida. Ara té clar que vol preparar una revetlla de Nadal a casa; una llar petita però molt acollidora. Ella i l’Ernest s’empescaran un munt d’idees molt econòmiques per poder celebrar la festa amb tots els seus amics.

Un conte de l’autora  Gabrielle Vincent, qui va popularitzar les històries d’aquests personatges als anys 80, i on les il·lustracions  de regust antic i colors pastel, sintonitzen molt bé amb l’ambientació d’un text sempre humà, generós i carregat de tendresa.

Ranking Viu la lectura desembre 2019

DESEMBRE

NOVEMBRE

OCTUBRE

SETEMBRE

Nosaltres en la nit de Kent Haruf

Opinió Viu la lectura

Aquest llibre ha agradat gairebé a totes les usuàries, fins i tot algunes s'han plantejat que farien en el cas de trobar-se en la mateixa situació. És un cant a la vida, fins i tot quan estàs al final d’ella, i de mirar-la de forma optimista malgrat tot. Els estranya que l’escriptor estigués greument malalt abans d’acabar-la i que morís de càncer terminal; és com si fos el seu testament per la seva família i pel mon per gaudir de la vida.

El tema que més ha interessat és que la protagonista sembla una dona molt dura i forta, que encara la vida amb força malgrat estar al final d'aquesta, com diu el magnífic títol (s’ha remarcat que en angles no és exactament el mateix)

En un poble ple de prejudicis, decideixen no voler estar sols, dues persones grans, vidues, i amb càrregues emocionals per diferents raons (infidelitat i pèrdua d’una filla) en ambdós casos. Enfronten la família, la gent del poble, els veïns, per tenir una relació, per parlar, per no estar sols, la novel·la destaca com parlen de comunicació entre la gent en tots els nivells, no només físic.  Les usuàries han destacat per una banda la malicia d’alguns veïns que es fiquen allí on no els demanen i com pot tenir tanta maldat la gent i com poden aplicar dobles morals, com el jove, que té un matrimoni disfuncional que el porta al divorci, però no tolera que la seva mare tingui una relació plena en la seva vellesa. Però també parlen del dol, i com el jove, que va veure morir a la seva germana, va tenir el pes del dol de la seva mare, i la culpabilitat, i que això l'ha marcat i que la mare sap que li va carregar una pena, una culpa, una amargor que no era seva i per això decideix fer costat al fill, o si més no al nét, si ja no està temps amb el fill.

La novel·la mostra un model  de convivència entre dues persones grans que necessiten companyia i comunicació, però també mostren com les relacions amb els fills poden rebre patacades quan els pares passen per carregues emocionals com la mort d’un fill o un divorci, i com els avis es poden convertir en el recolzament dels nets. Al final la protagonista decideix recolzar al fill i sobre tot al net, tot i que aquesta situació és injusta per ell, que al final torna a quedar sol, malgrat que al final continuen comunicant-se per telèfon. Les usuàries han considerat, que tot i que ella és una dona forta, al final ha posat la família en primer lloc, que es comprensible però injust. Una novel·la molt vivencial a al que les usuàries s’han sentit molt connectades. I que l'autor ho explica amb un llenguatge planer, especialment l'escena de la mort de la filla, entra altres, amb sinceritat i senzillesa, amb un caliu amb veu de dona, que fa la lectura molt intensa i molt maca.

Han suggerit diferents llibres  i  la adaptació cinematogràfica de Robert Redford i Janet Fonda, Olive Kitteritge, Elisabeth Strout, Mis tardes con Margueritte

La Guia