Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 30 de març del 2016

DIUMENGE AL MATÍ, AL PEU DEL SALZE

Una bonica trobada de club de lectura, on hem  començat jugant amb una corda, nusos i tisores. Nus a nus, hem construït la trama de “Diumenge al matí, al peu del salze”, tall a tall, hem intentat mantenir-la fins que  estat impossible sostenir la mateixa.

I és que la novel.la de la Dolors García, és intensa i emocionant, de ritme trepidant i carregada d’intriga.... però amb un final que fa llufa, un final poc contundent.

El trajecte és brillant, però a la sopa hi ha una mosca, les noies i el noi del club han tingut  la mateixa sensació. “ Ha estat  superemocionant però com pot ser que al final la Claudia marxi tota sola, carregant la bossa , plorant i cridant , i sense ni una paraula de penediment ni res... i ... i ... no passi res més!”

Seguidament hem parlat de les parlat de  les morts, les partides, les amistats,  els mig secrets i els misteris que envoltava  la classe de  sisè i la seva estada a Can Malrubí.

L’autora ens ha plantejat un cas policíac i nosaltres hem fet de detectius, hem parlat de  la por i estirant el fil dels records lents de la nostra infància 
Recordeu alguna cosa que us van explicar quan  heu estat de colònies?
Han estat molt divertides totes les anècdotes, la monja amb la serra mecànica, el passadís fosc amb escletxes de llum, el bosc i el cementiri.

Què passa pel cervell d’una persona quan sent plaer fent mal als altres?

La dinàmica final, ha estat seguir l’exemple del llibre : he repartit un sobre enorme, personal i intransferible amb  tres papers de mides diferents :
1-      L’Ara
2-      D’aquí a 5 anys
3-      D’aquí a 10 anys

Un  moment d’escriptura íntim una  projecció del qui i del què.
L’han tancat, li han posat data i segellat. Quan tinguin ganes d’obrir el sobre ho podran fer, però al darrera hauran d’anotar com se senten.





-          
Però saps què passa? – va contestar la Mariona, contundent - . Que hi ha persones que, si no rescaten coses del passat, són incapaces d’afrontar el que els espera.”

No oblidem les referències literàries que apareixen en Diumenge al matí, al peu del Salze:
-         
        Les bruixes d’en Roald Dalh


-          Harry Potter i la cambra secreta.

dijous, 10 de març del 2016

ELS CRUSPILLETRES A VALLÈS ORIENTAL TV

Vallès Oriental ens ha visitat per recollir una sessió dels Cruspilletres!

Us deixem el link!

Els cruspilletres de biblio.laroca a VOTV

dimarts, 8 de març del 2016

El mes de febrer amb els Cruspis!

Va de Monstres!

Aquest més ens han presentat un munt de llibres sobre monstres; i a partir de la lectura de 

Com reconèixer un monstre” de Gustavo Roldan 

i del llibre Com neix un monstre” de Sean Taylor, amb els que ens ho hem passat molt bé i em rigut molt, em fet el nostre propi Monstre.


Sabeu com reconèixer un Monstre?

Si té moltes potes, i només un ull, o molts, i no sé... no sé ... quantes boques!!!! I potser tres o més mans... sí nois, esteu al davant d’un Monstre!!!!! D'un monstre que menja, que veu, que viu en un lloc i que té un nom... el nom que vosaltres li hagueu posat!





Carol o El preu de la sal, Highmisth en essència

A la darrera sessió  de  Viu la lectura  de la Biblioteca de la Roca hem tingut l’oportunitat de parlar d’escriptors, actors, llibres i cinema, amb Carol. I hem vist com un llibre pot tenir mirades molt contraposades:

Aquesta novel·la tan personal i psicològica de Patricia Highmisth ha despertat opinions ben contrastades entres els assistents a la tertúlia.

Per a uns Carol és una mostra de la literatura Hisghmisth en estat pur: la imatge punyent, sòrdida i lateral dels seus personatges, especialment Theresse, una versió femenina d’en Ripley  en un moment literari primerenc, una dona  que viu de l’elit econòmica, i dins la sordidesa de la seva forma de vida,  enlluernada per  la majestat, la riquesa i el poder.

Carol és, doncs, una dona gran i rica que  sedueix una noia jove, humil i en teoria innocent,  però que amb una sola mirada entre dues dones en una festa Hightmisth ens pot fer pales de forma velada relacions socials i d’amor, de promiscuïtat, d’obsessió i de dependència.

Per altres Carol ens explica una història diferent, la d’una noia immadura, que està enamorada d’un ideal abans i tot de conèixer a Carol, un ideal, que encara no sap si correspon a home o dona, però si sap que correspon a calidesa i estima gaire bé maternal  que li ha mancat des de la infantesa. Un ideal mostrat en un quadre o en el record d’uns guants que Higstmisth ens transmet també de forma soterrada, sense diàlegs, gairebé compartint pensaments, sensacions i formes de pensar fins i tot en els silencis, en allò que no escriu.

Una història de passió, reconeixement i de procés de maduració de dues dones, una història d’amor dura, on l’amor porta a una de les dones a ser egoista i immadura, i l’altra a desitjar tant un amor compartit que és capaç per ser ella mateixa a pagar el preu més alt per viure com creu que ha de viure i estimar com creu que ha d’estimar, el preu de la sal

Per alguns el darrer capítol de Carol és el que marca la diferència de mirades. Sense ell Theresse només seria aquella versió primerenca que Ripley, que sense miraments posa la seva mirada de dona rica en dona rica  amb frivolitat i sense empatia. En canvi el darrer capítol, potser un afegit necessari per a la moralitat de l’època, si ens dediquem a fer literatura ficció, ens porta a aquesta segona mirada d’amor passional i apassionat que porta a voler ser definit per aquell qui ets i no per aquell que diuen que ets:

“O vivir contra mi pròpia naturaleza, eso sería degeneración por definición” Carol pàg 281

Una cosa estàvem tots d’acord, i és que el film no reflecteix  el que Patricia Highsmith ens volia dir, perquè al film el preu de la sal no és pagat, potser és allò que diuen molts dels finals dolços i feliços de Hollywood!!!

dimarts, 1 de març del 2016

CLUB DE DINAMITZACIÓ A LA LECTURA PER A JOVES AMB "La Cadavereta Vermella"



CADAVERETA VERMELLA
Text: Luis Murillo
Dibuixos: Emi Ordás

El passat dimarts 23 de febrer un grup de joves de l'institut la Roca van participar en el club de lectura de dinamització lectora organitzat per la biblio.laroca. Aquest cop s'havien llegit la proposta que se'ls va fer des de la biblioteca,una adaptació ben especial del clàssic de la caputxeta.... Cadavereta Vermella de Luis Murillo.

Els clàssics no passen mai de moda i amb aquest àlbum il.lustrat se li dóna una altra volta al conte d’en Perrault.  Una història que tot i ser considerada  un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.

El primer que hem fet és presentar un element simbòlic i conegut per a tots i totes: una caputxeta vermella, amb ella hem pogut estirar el fil argumental d’un dels  contes populars europeus més versionats i n’he explicat els  seus secret.

-          Quin significat té?
-          Perquè és vermella i no pas d’un altre color?
-          Què li posa la seva mare al cistell?
-          On l’envia?
-          Quina edat  tenia la caputxeta per anar sola al bosc?

De les preguntes hem passat a l’acció i hem representat  les escenes més conegudes:
El llop enganya a la caputxeta al bosc.
El llop arriba a casa l’àvia.
·         Opció 1: El llop entra i es menja l’àvia
·         Opció 2 : El llop truca a la porta, l’àvia el veu  i s’amaga a l’armari.
·         Opció 3: El llop entra per la xemeneia

Recuperem la versió original :  Opció 1 i preparem l’escena 3: La caputxeta arriba a casa l’àvia.
La part final del conte ens ha arribat molt descafeïnada,  s'explica als nois i noies del club l’objectiu amb el que en Perrault, el va escriure al 1697... al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual:
 
D'aquesta història s'aprèn que els infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família, fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni rabiós, sinó mansoi, servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses!

 Els germans Grimm la van retocar i les retallades i “ensucrades” de la Disney.
Hem agafat l’àlbum  i hem   intercalat  la lectura en veu alta i els records i les preguntes que en apareixien a mida que s’avançava amb la història.

Una caputxeta desmillorada és presentada en un escenari tètric i esgarrifador , entre tombes ... al cementiri d’un poble anomenat  Perrault.
Els pares malvats de la Cadavereta volen matar l’àvia per quedar-se amb la seva herència.
Però....
-          Perquè l’àvia no és cadavera? L’àvia està viva o morta? És l’àvia del conte d’en Perrault o és l’àvia per part de pare?
-          Perquè hi apareix un Iphone?
-          Perquè els llops no són esquelets?
-          Perquè el llop s’espanta da la cadavera?
-          On es situaria el bosc? Un bosc de vius i morts?
Una de les escenes que més han  agradat  ha estat  l’àvia  ninja i que final del conte  amb la festa eterna.

I per finalitzar la tertúlia, el darrer dels jocs ha estat amb imatges. Hem  repartit a cada noi i noia una il·lustració de la caputxeta vista per a diferents dibuixants i calia dir el que ens suggeria.
Ha estat sorprenent posar paraules a la sorpresa i conversar amb la sorpresa de l’altre.
Llarga vida a la caputxeta vermella!!!