Una exposició que ens planteja una nova forma d'estar en el planeta i assolir els 17 objectius de Desenvolupament sostenible (ODS). Transformem les idees en bens i serveis capaços de generar valor econòmic i també d'altre tipus.
Fins el 20 de març, vine a la biblioteca i descobreix noves idees!
Aquest
llibre ha tingut una rebuda desigual, ha agradat molt i a
l'hora ha impactat en determinades escenes i trames; especialment pel què fa a la relació pares i fills, i també en les escenes de records del pare i
l'avi respecte de l'època posterior a la guerra civil i el
caciquisme. Hi
ha usuàries, moltes, que li han donat un 5, que és la nota màxima, perquè
els ha agradat moltíssim, i hi ha d'altres, les que menys, que li han donat
una nota més baixa perquè els hi han impactat determinades escenes. Al
final ha quedat amb un 4 de nota, que no està gens malament, per començar
la nostra primera lectura de l'any, però això mateix va fer que la
conversa entre totes les usuàries fos molt intensa i plena.
L'autor
ens parla del seu barri i de com recorda la vida allí i de com
la Biblioteca local el va salvar d'una vida
que podria haver estat crítica i pèssima. Ens parla de com hi passava les hores, igual
que el protagonista i narrador de la novel·la.
Les usuàries i
usuaris conversen estona de com l'autor es veu reflectit en l'obra, comenten sobre altres llibres que han llegit d'ell i fan algunes recomanacions a col·lació, com "La tristesa del samurai".
El caciquisme, que per arrels familiars
alguna usuària coneix de primera mà, a Extremadura, o la vida
durant la IIGM a
Rússia amb l'avi Simón és
de les trames que més han impressionat les usuàries, perquè
demostren que persones que viuen en la ruïna emocional i en la
pobresa física, i que són incapaços de mostrar estima i emocions
entre els seus, són capaços de les majors heroïcitats per ajudar l' altra gent.
La
ira i les relacions tòxiques entre pares i fills
La
relació entre Antonio i Simon,
i Antonio i Diego, uns personatges que no saben expressar sentiments i que malgrat
estimar-se mai han sabut anar més enllà de la violència, ni manifestar cap forma
d'emotivitat, ni cap proximitat vivencial, és el que queda més
palès en les converses entre els personatges.Això ha fet que les usuàries interpretin la
forma de veure el llibre de manera molt personal i intransferible, complint així amb el què l'autor diu en una entrevista quan li demanen la opinió sobre aquest tema i contesta: que no pot opinar al respecte, perquè
cadascú fa seu el llibre.
La guerra i la postguerra, la
pobresa, el caciquisme, com arribes a una ciutat i acabes als
suburbis, com no et vols identificar amb el teu passat, com fuges de
la teva identitat quan pots ressorgir econòmicament i
culturalment d'aquest forat, és un dels temes centrals del
protagonista, en Diego, que viu marcat per l' estigma de no saber superar el que
han estat abans el seu pare, o el seu avi, i com li han assenyalat el
camí.
Ens trobem amb un llibre amb moltes cares, que les usuàries han llegit amb fluïdesa i avidesa arrossegades pel ritme de thriller tot i la seva complexitat, i com volien
saber més dels personatges, tot i que algunes trames al final, com
la del catedràtic, les han trobat sobreres, ja que potser no feien falta perquè només eren per mostrar el caràcter del protagonista.