LꞋAlma i
els seus titelles explicaran tres contes que ens apropen a l’hivern
i a les festes de Nadal. El Rei Melcior, un llop entremaliat, un
ninot de neu i un tió molt impacient seran els protagonistes.
Per
a públic familiar amb infants a partir de 2 anys.
Dilluns 18 de desembre a les 17.30h.
No hi podeu faltar!!! Unes bones històries per entrar de ple en el Nadal.
Ens trobem davant una lectura
atípica, que ha despertatmirades de
tots tipus, des de lectores que els ha despertat molta curiositat i empatia,
fins les que l’han trobat molt desbastada, desassossegada, i pessimista. Els
mil·lenials es qüestionen la vida, i ja ho trobàvem en la lectura de Llussia
Ramis.
L’autora ens planteja una mirada
breu i contundentdes de la perspectiva
de una dona negra mil·lenial a Anglaterra, de una societat classista i racista,
que vol ser d'esquerres, multicultural i inclusiva, i que és especialment tot
el contrari. El relat ens endinsa en com aquesta societat interpel·la a un dels seus ciutadans predeterminat tant socialment, com econòmicament i culturalment pel seu
color.Una jove afroascendent que sembla
tenir-ho tot i en canvi es troba que no té res, que la seva identitat és falsa
i que el seu voltant és erròniament integrador. Un monòleg interior en primera
persona, desgarrador, que ens obre el cor de com se sent una persona quan tot
és treballar, resistir, encarar, des de l’emoció i la tristesa.
Les usuàries han gaudit d’una
prosa elegant, curta, que no diu més del què cal dir, tot i que per algunes
altres usuàries aquesta mesura, que l’autora diu que és perquè vol que els
lectors omplin amb les seves pròpies experiències, és precisament el que no les ha fet gaudir de
la narració perquè no han pogut copsar en tota la seva esplendor la psicologia
de la protagonista i la seva manera de pensar i el camí que volia emprendre.
El fet que la integració
interracial sigui un puntdifícil de
superar per a una persona negra, encara que siguis una empresària d’èxit, o un
professor universitari, és un dels fet que destaca l’autora, en aquesta obra
hiperbreuque es centra en una línia
argumental sense donar pas a cap branca supèrflua i que va clarament a tancar
barraca, del que li interessa a l’autora destacar.
És un llibre que ha destacat com
una lectura molt interessant i com una autora destacable, que caldrà seguir en
les seves properes obres.
«Una novel·la sobre les emocions i pulsions més íntimes»
La Marta i el Dani són una parella relativament jove; ronden la trentena i es troben just en aquell moment en què la imatge d’una vida adolescent, hedonista, lleugera i despreocupada, comença a decaure. Viuen junts, falsos esperits lliures, comparteixen un lloguer i encara gaudeixen de les seves professions. S’estimen sense extravagàncies i es complementen. Un dia la Marta descobreix que està embarassada i li comunica al Dani que no vol tenir la criatura. A partir d’aquest moment s’obre una esquerda als seus peus i la relació comença a trontollar i els dos protagonistes començaran a replantejar-se com a parella i com a individus.
Un relat fet d’emocions i arestes que buscarem entendre i ens portarà a posicionar-nos.
Entre la por i el riure, a vegades només hi ha la porta d'un armari. I per
aquesta porta, treuen el cap monstres, bruixes, fantasmes i altres personatges
del gènere del terror que, en comptes d'espantar, ens diverteixen amb
aventures ben boges i històries hilarants.
Sessió de foment de lectura amb taller que es realitza dins d’horari
escolar.
Activitat coordinada amb les escoles i en la qual participen els
alumnes de 4t curs de primària de totes les escoles del municipi.
6,14,17, 20 de novembre a les 10.30h
A càrrec de Natàlia Martínez i el personal de la Biblioteca.
Especial Santa Cecília.“Dia de la música”.
Cantant, ballant, improvisant i creant, compartirem la música i el moviment
en família, explorant noves formes de comunicació no verbal amb petits
instruments i materials multi-sensorials.
Per a infants d’entre 4 mesos i 3 anys.
Cal inscripció prèvia a la Biblioteca a través del WhatsApp 674 640 308 o
telèfon 938 424 461.
A càrrec de l’Escola Municipal de Música la Roca del Vallès.
«Treballa el doble de fort. Sigues el doble de bo. I integra’t, sempre»
Un relat contundent escrit des de la consciència. La protagonista d’aquesta història és una dona jove, de classe humil i negra, que ha arribat després de molt d’esforç a formar part de la classe privilegiada. Treballa en el departament financer d’un banc, disposa de diners, seguretat social, apartament de luxe i gaudeix de tots els privilegis de l’statu quo. El seu xicot, fill d’una família blanca benestant, la convida a una reunió familiar, on la presentarà i espera que serà ben rebuda i definitivament acceptada. Tot canvia, però, quan un cop a la reunió, la noia decideix que no vol formar part d’aquest joc. A partir d'aquest moment, el llibre brolla de pensaments i, amb una veu potent, mostra com paulatinament la noia va aconseguint el control de la seva vida, al límit.
Una crítica al colonialisme i a una societat que, com l’anglesa, es presenta com a oberta i multiracial sense ser-ho.
El
llibre ha aixecat molta polèmica i ens trobem entre usuaris detractors i usuaris a qui ha
agradat molt.
És un llibre entre la novel·la negra i
l'assaig històric, que tracta la història política recent del s. XX a Europa; i ho fa a partir de la biografia de Trotsky, de qui narra l'episodi referit al seu assassinat, de la ma de Ramón Mercader, i a l'entorn de la Guerra Civil Espanyola. El tema aixeca
molta polseguera.
A alguns
usuaris els hi ha encantat el llibre perquè parla d'un moment
històric molt interessant a partir del qual han pogut establir relacions amb altres lectures, com
1984 o Homenatge a Catalunya d'Orwell o Amilcal Cabral. D'altres, en canvi, els hi ha semblat farragós i difícil de disgregar el què és més pròpiament assaig
històric del que és més novel·la.
Tots han convingut en què la capacitat narrativa de Padura és excel·lent.
Un dels temes principals del relat i que més debat a generat ha estat com la política i el poder poden portar a una manipulació fanàtica; i que quan és així, pot prendre la capacitat crítica
de pensar de la gent i portar fins al fanatisme, com s'aprecia a través dels dos protagonistes, degut a la
profunditat biogràfica i la versemblança del personatges de
Mercader i Trotsky i de las seves visions ideològiques referides al moment històric viscut per ells.
Els
tres personatges, narrador, Mercader i Trosky, estan desil·lusionats
amb la política i el paper que hi han jugat; doncs si la revolució no ha resultat ser la resposta que esperaven, ells tampoc han sigut les
persones que desitjaven.
Moltes
usuàries han dit que mai no havien conegut els fet que es parlaven en
el llibre, ni de la història de la Guerra Civil, ni sobre tot de Sud
Amèrica o Cuba, perquè s'han invisibilitat i que és una forma de
destruir el pensament crític i fer-nos persones apolítiques i més
conformistes.
S’han
destacat 4 punts clau del llibre:
La
manipulació política dels partits que porta al fanatisme i a la
pèrdua total de identitat i de personalitat en torn al partit.
La
desil·lusió política quan els somnis de la revolució no son
conseqüents amb el que promulguen.
Gran
aprenentatge històric del darrer segle, que ens porta a temes
desconeguts i que ens convida al pensament crític.
Gran
document històric treballat i documentat extensament, que dona per
llegir amb lentitud i pair tot el que t'aporta amb molt de temps.
Vídeo on celebrem que ja fa 20 anys que donem servei al municipi oferint lectures, activitats, formació, accés a tecnologies i molt més. Un vídeo que representa una píndola per anar obrint les ganes de buscar i endur-te llibres, DVD’s, revistes, venir a la biblioteca a llegir el diari, fer els deures amb els companys, participar de les activitats per adults i infants i també on socialitzar.
La Biblioteca un espai per tu. Un espai per gaudir. Viu-la
Activitat emmarcada dins del projecte “Parcs i biblioteques,
Naturalment”
Especial Dia Internacional de les Dones Rurals
La Sara Sareta ens descobrirà un munt de contes sobre dones
coneixedores de la natura, dones sàvies, remeieres, bruixes… També farem un
taller d’ elaboració de pasta de dents natural amb argila, plantes aromàtiques
i olis essencials.
"Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses..."
Sònia Moll desmuntant contes de princeses de pel·lícula, DONCS...
"les princeses cavaller tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel.
Setembre: "El hombre que amaba a los perros" d' Alejandro Padura
Un relat de descoberta històric sobre Ramon Mercader, l’assassí de Lleó Trotski.
Ivan, un veterinari amb aspiracions a ser escriptor, camina a diari per la platja. Allí coneix un home enigmàtic, que passeja amb dos llebrers russos, i que mica en mica li anirà desvetllant la història i les vides de Ramon Mercader i Lleó Trotski; de com les seves trajectòries vitals es van formant fins a confluir a la ciutat de Mèxic, on s’esdevindrà un dels assassinats més intricats de la història del segle XX.
Una novel·la històrica i biogràfica amb un rerefons de tinta negra i que fa un repàs al panorama del segle XX: des de la revolució Bolxevic i la 2na Guerra Mundial, passant per la Guerra Civil Espanyola i la Cuba revolucionària.
Octubre: "La reunió" de Natasha Brown
«Treballa el doble de fort. Sigues el doble de bo. I integra’t, sempre»
Un relat contundent escrit des de la consciència. La protagonista d’aquesta història és una dona jove, de classe humil i negra, que ha arribat després de molt d’esforç a formar part de la classe privilegiada. Treballa en el departament financer d’un banc, disposa de diners, seguretat social, apartament de luxe i gaudeix de tots els privilegis de l’statu quo. El seu xicot, fill d’una família blanca benestant, la convida a una reunió familiar, on la presentarà i espera que serà ben rebuda i definitivament acceptada. Tot canvia, però, quan un cop a la reunió, la noia decideix que no vol formar part d’aquest joc. A partir d'aquest moment, el llibre brolla de pensaments i, amb una veu potent, mostra com paulatinament la noia va aconseguint el control de la seva vida, al límit.
Una crítica al colonialisme i a una societat que, com l’anglesa, es presenta com a oberta i multiracial sense ser-ho.
Novembre: "Dolça introducció al caos" de Marta Orriols
«Una novel·la sobre les emocions i pulsions més íntimes»
La Marta i el Dani són una parella relativament jove; ronden la trentena i es troben just en aquell moment en què la imatge d’una vida adolescent, hedonista, lleugera i despreocupada, comença a decaure. Viuen junts, falsos esperits lliures, comparteixen un lloguer i encara gaudeixen de les seves professions. S’estimen sense extravagàncies i es complementen. Un dia la Marta descobreix que està embarassada i li comunica al Dani que no vol tenir la criatura. A partir d’aquest moment s’obre una esquerda als seus peus i la relació comença a trontollar i els dos protagonistes començaran a replantejar-se com a parella i com a individus.
Un relat fet d’emocions i arestes que buscarem entendre i ens portarà a posicionar-nos.
Viu la lectura: “El hombre que amaba a los perros” de Leonardo padura
Un relat de descoberta històric sobre Ramon Mercader,
l’assassí de Lleó Trotski.
Ivan, un veterinari amb aspiracions a ser escriptor, camina
a diari per la platja. Allí coneix un home enigmàtic, que passeja amb dos
llebrers russos, i que mica en mica li anirà desvetllant la història i les
vides de Ramon Mercader i Lleó Trotski; de com les seves trajectòries vitals es
van formant fins a confluir a la ciutat de Mèxic, on s’esdevindrà un dels
assassinats més intricats de la història del segle XX.
Taller obert a tothom i gratuït per avançar en la
configuració i personalització del teu dispositiu mòbil, i per aprendre a
gestionar les opcions bàsiques de seguretat i privacitat.
A càrrec de la Fundació Pere Tarrés
Cal inscripció prèvia a la Biblioteca a través del WhatsApp
674 640 308 o bé del telèfon 938 424 461.
Si existís una recepta per aconseguir la pau, qui no es
llançaria a cuinar-la? Potser tot és més senzill del que sembla, el somriure és
el nostre millor aliat.
Omplim el món de somriures i aprenguem a través dels contes
el valor de la concòrdia, l’escolta i l’amistat.
A Vladivostok amb sort hi arribem un dia. Una història de redempció.
Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.
En aquesta darrera trobada hem parlat d’un llibre molt particular,
Vladivostok, amb una estructura narrativa especial, que vàrem
comentar amb el seu autor; des de la forma de construir els
personatges, fins a com estructurar la novel·la des del seu inici.
Vladivostok
és un recorregut pels records del Tomàs: vidu, rondinaire, vell,
solitari, pràctic, objectiu, gens empàtic, i sense ganes de
ser-ho, i que no vol fer el que els demés pensen que li pertoca.
En Tomàs
ens explica com es fa gran, i no és gens bonic, ni tendre. A la majoria
d’usuàries els ha agradat aquest Tomás directe, gens empàtic,
però tampoc hipòcrita que entoma la vida de forma directa, pràctica
i senzilla.
Una de les primeres preguntes que varen sorgir era si en
Lluís Oliván havia estructurat els personatges des de el seu inici
tal com els coneixem a la novel·la o si se li van anar escapant a mesura que escrivia. L’autor ens va explicar que no és un
autor que tingui tot apamat abans de començar a escriure, que li
agrada investigar en el procés escriptura, i que si que hi ha
personatges que evolucionen a mesura que va treballant, uns prenen
rellevància, i altres, com l’amic del Tomás, en canvi, es dilueixen fins a perdre fins i tot el nom que tenien en iniciar el procés d’escriptura.
L’autor
volia que el Tomàs fos un personatge centrat no en fer bones obres,
si no en viure de forma pràctica, amb la seva ment d’enginyer
estructurada per ser directe, sense emotivitat, sense empatia, ajudar
quan cal, perquè és el que objectivament s’ha de fer. I així es
com inicia la seva relació amb la veïna i el fill de la veïna,
amb qui fa un recorregut de creixement personal i d’emotivitat que
potser mai va fer amb el seu fill, el nano, i que no ha fet amb la
seva neta, amb la seva família. És part de la redempció que no sap
fer amb el seu fill. Amb qui manté una relació tòxica i
superficial, i en canvi amb el veí sembla que vol canviar aquest status quo però de forma pràctica, sense implicar sentiments. Només
aportant allò que ell com a persona pot aportar de forma utilitària,
ajudar amb la moto, amb els estudis, evitar que un malparit faci mal
a la seva mare. No és un home altruista segons ens explica Oliván
si no objectiu, fa el que cal fer.
El
llibre també és la història del dol per la dona que va perdre, un
viatge nostàlgic i idealitzat a Vladivostok amb la Magda, una
dona que ja havia perdut abans que morís. Perquè a mesura que
intenta reconnectar amb ella a través de les lectures i els records,
escrivint al blog, veu que de fet no la coneixia tant malgrat haver
viscut tota una vida junts.
La
trobada s’ha centrat en la personalitat de'n Tomàs, que les
usuàries han trobat molt atractiva i com l’ha construït en Lluís
Oliván, però també amb la forma indefinida de la Magda, la dona de qui, en Tomás, guarda el record de Vladivostok i la seva caravana, i
la pila de llibres que ella deixa per llegir. Aquesta pila de llibres
que ens acompanya durant tota la lectura, amb cites, relectures, i
conjectures, sobre com era la Magda, i com la desconeixia realment el protagonista i com la comença a conèixer, ara, a través de les seves lectures. Aquesta ha
estat una forma narrativament especial, per Oliván: recórrer el
camí de la literatura, que avui considerem inútil, com també ho pensa en
Tomás, i que en canvi, per la Magda
configurava una part important del seu món.
Oliván
ens explica que també li agrada que els seus llibres estiguin
establerts a través de conceptes contradictoris, de paraules com
bondat/utilitat, ciències/lletres, ect.
La
història es desenvolupa en una ciutat d' urbanitzacions que ja va
treballar a Parcel·les habitades ja que són una geografia gris, sense
relleu, un territori de 2ona corona metropolitana on la parcel·la és
la unitat i que no crea comunitat.
En
conjunt ha estat una trobada amb l’autor que ha fet la lectura molt
més enriquidora i que ens ha aportat puts de vista sobre la
construcció dels personatges i la novel·la molt interessants.
Més informació
Presentació Vladivostok a TV3
Els bibliotecaris recomanen. Biblioteca virtual. Xarxa de biblioteques. Diputació de Barcelona
Una novel·la poètica que parla sobre el poder de l'amistat, la convivència, el racisme i també sobre els diferents tipus de famílies.
L’arbre dels desitjos ens ha donat la possibilitat de reunir a la tertúlia alumnes que no es coneixien entre ells, d’escoltar-se i encetar converses que al durant el curs potser no han tingut l’espai per a fer-ho. La lectura fa foguera i la biblioteca és casa.
Hem sortit fora al pati, hem triat i observat un arbre, hem pensat i escrit un desig, i l’hem lligat a les seves branques.
Allò anhelat, ha estat raonat i hem anat un pas més enllà, per projectar com canviaria la nostra vida si aquest desig es complís. Per altra banda, hem anotat quina part de responsabilitat tenim per tal que allò desitjat es materialitzi.
La gent està plena de desitjos i, una dècada darrere l’altra, les esperances no han deixat de venir. Tothom necessita esperança.
En Roig, l’arbre veu com la Samar, anota i diposita el seu desig:
“vull un amic”
Hem desitjat mai tenir un amic? O hem tingut alguna vegada desitjos absurds? Heu tingut mai una història amb un arbre, a casa, al bosc, a ca l’àvia, l’arbre de Nadal.
Parlem dels arbres com a casa i dels corbs com a ocells de mal averany. “Fora” i la por als desconeguts d’altres orígens. L’amenaça i la rebuda.
Els arbres no saben explicar acudits. Però si saben explicar històries.
Un drama sobre l'autoengany com a mecanisme de defensa en front de la opressió i la violència.
La trobada amb els alumnes de Batxillerat i amb “La Fundación” que té moltes possibilitats d’entar a les PAU.
Els hem rebut amb la melodia de Rossini i una instal·lació amb objectes que ens conduïen a parlar dels grans temes d’aquesta obra de teatre: la raó, l'instint, l'art, la presó de la ment davant la mort etc. Deixem a l’espai un rellotge, un ratolí blanc, una jaqueta gris, un candau, 4 gots, diferents llibres de pintura, una manta, un sac esparracat, un llibres d’història d’Espanya
Cada alumne en tria un i el relaciona amb l’alienació de l’esser humà, l’estructura circular de l’obra, amb l’espai, el temps i l’acció. Altres vinculen l’objecte amb la necessitat del protagonista de cercar la veritat del món, el sentit de la vida i ser feliç. Troben la metàfora d’estar empresonat aplicada a una cultura sencera. La manca de llibertat i el diàleg entre realitat i ficció. El món com a paisatge i la lluita contra un mateix.
Lliguem la lectura amb El Quijote i amb el show de Truman. Parlem del dret de somiar amb els ulls oberts.
Turio: Despierta de tus sueños. Es un error soñar.
Lino: No finge. Solo no quiere despertar.
El mundo de Tomas es mucho mas grato que el nuestro.
Esmentem la dialèctica de Hegel de l’amo i l’esclau.
Efecte d’immersió: l’espectador descobreix la realitat a la vegada que en Tomàs.
Es contextualitza l’obra i l’autor, com la vida de Buero Vallejo està en part transportada al teatre. Tot i que l’obra transcorre en un moment indeterminat i no passa en cap lloc concret, forma part del teatre compromès i de denuncia de la misèria moral de la lluita i de les conseqüències de la guerra.
Obra mestra del Teatre espanyol contemporani que ens convida a qüestionar-nos sobre el món en què vivim i la visió que en tenim.