Descripció de la Pàgina principal

dijous, 21 de juny del 2018

Còmic & dona

L’objectiu de la sessió “còmic i dona” amb  els nois i noies de 2on d’ESO de l’institut de la Roca era  analitzar com han estat i com són representades les dones als còmics en els diferents gèneres i moments històrics i els canvis que s’han produït pel que fa a la seva presència i als seus rols.

El còmic com a reflex de la societat i la petjada que ens han deixat les primeres lectures, però per fer aquest recorregut era important saber el punt de partida de cada grup. A l’entrar a la sala i posterior a la presentació i benvinguda a la biblioteca, es va repartir llapis i paper i es van llençar 3 preguntes :
·         
            Títol del primer còmic que recordis
·          Nom d’un personatge que protagonitza un còmic ( pot ser diferent al primer còmic que          recordes)
·           Nom d’un superheroi o superheroïna

S’havia de donar resposta ràpida, es va fer present la invisibilitat i la presència merament decorativa d'alguns personatges femenins al còmic. Spiderman, Batman, Mortadelo y Filemón, Dragon ball, Hulk, Iroman, Superman, Tintín, Gerònimo, Goku, Astèrix i Obelix, los Vengadores... van eclipsar els noms d’alguna superheroïna Wonderwoman, la Chica maravilla, Catwoman, Spiderwoman. Superheroïnes hipersexualitzades de còmics americans.

I va ser quan es va llençar la següent de les preguntes: Per quina raó penseu que ha passat això?

Es fa un relat històric del còmic on s’esmenta que  tradicionalment ha estat un territori d’homes. Fins els anys 70 els lectors eren masculins i els creadors també. Parlem dels atributs de les superheroïnes hipersexualitzades dels còmics americans, la càrrega eròtica, els diàlegs i dels espais que ocupen dins de les novel·les gràfiques.

La següent de les dinàmiques  consisteix en que cada noi i noia pot triar un còmic exposat a la sala, es combinen còmics clàssics de superherois amb les noves fornades de novel·les gràfiques. Aya de Yopougon, Los fantasmas regresan en primavera, Jamas tendré 20 años, Lena y las tres mujeres, Spiderwoman (on a la portada hi apareix amb panxa d’embarassada) La viuda negra, Maria i jo , Lola Vendetta, Femen, Yo gorda, Supersorda, Supergorda, En mis ojos, Ala Rota, El Arte de volar, Memória de un hombre en pijama, Arrugas, Capitana marvel, Saga  Fiona Staples, Anna Frank, Migrantes.... entre d’altres.

Sabeu quina ha estat la seva tria?
Els còmics clàssics, tradicionals, els tebeos de “totalavida” i els superherois de “totalavida”. Hem analitzat el perquè i quin paper hi juga la dona en cadascun d’ells. Personatges femenins que decoren l’heroi o la tira còmica.

Deixem un moment de reflexió, cadascú si vol compartir la seva teoria, pot aixecar-se, tocar el timbre i exposar, si algú ho vol rebatre, farà servir el mateix sistema. Construïm una mirada crítica i sense ser una anàlisi exhaustiva  es posa de manifest els rols i els estereotips de gènere que es transmeten als còmics.


Finalitzem amb un còmic autobiogràfic d’alt contingut social de la Marjane Satrapi. “Persèpolis” on es dibuixen històries on es narra amb humor i realisme vivències pròpies de dones reals, creïbles i properes.

dimecres, 6 de juny del 2018

BALANÇ DEL PROGRAMA DE FOMENT DE LECTURA INFANTIL "CRUSPILLETRES".

A Biblio.laroca seguim vivint i menjant lletres amb els CRUSPILLETRES!

A Biblio.laroca hem acabat aquest curs escolar compartint sessions de foment de dinamització lectora amb un total de 125 nens i nenes de 4t curs de primària de totes les escoles del Municipi. Aquests infants han pogut gaudir de 2 sessions repartides durant el 1r i 2n trimestre del curs.

Aquesta activitat plantejada amb l’objectiu de dinamitzar la lectura entre els nens i nenes de 7 a 10 anys compartint junts una estona de llibres, bones lectures i realitzant un taller didàctic al voltant d’un tema, ens continua omplint de satisfacció per la vivència enriquidora que ofereix i els objectius en comú assolits.

La sessió del primer trimestre ha tractat el tema dels llibres "Històries basades en fets reals"
Hem vist, explicat i llegit històries sobre maltractament del medi ambient, els oceans... i hem explicat la història del Warrior i Greenpeace, hem parlat de personatges destacats que han lluitat per la igualtat de drets de les persones com són Nelson Mandela, la Malala i la Wangari, la dona dels arbres, entre d’altres. Hem escoltat històries sobre conflictes al món i el no compliment dels drets dels infants... Hem debatut sobre temes que ens preocupen i sobre històries que ens han explicat els nostres avis i hem compartit vivències, punts de vista i opinions en uns debats molt interessants.

La segona sessió feta al 2n trimestre ha tractat el tema "Superherois i superheroïnes". En aquesta sessió s'han presentat i hem compartit diferents còmics i novel·les gràfiques per a públic infantil. Hem vist que de superpoders en realitat en tenim tots i que amb esforç i treball tots podem desenvolupar habilitats que tenim. En acabar la sessió s'ha dut a terme un taller on els nois i noies han dibuixat uns superherois i superheroïnes per parts, en format natural i els han posat atributs i definit poders. En aquesta activitat hem hagut de treballar en grup, coordinar-nos i col·laborar entre tots. Tota una experiència molt enriquidora. Finalment han quedat uns superherois i unes superheroïnes de còmic de mida real. Veniu-los a veure a la Biblioteca! 


Gràcies i endavant Cruspilletres! Fins ben aviat!





dissabte, 2 de juny del 2018

Parlem de... l'Aleph de J.L. Borges

“Dilatar la vida de los Hombres, era dilatar su agonia y multiplicar el numero de sus muertes” Aleph

Aleph primera lletra de moltes llengües, i símbol matemàtic de la teoria de conjunt, punt matemàtic que representa el tot i el res, el punt on és lliga l’univers.

I aquests és una de les obsessions que Borges ens transmet en el seu recull de relats: univers, tot, res, infinit, immortalitat, mort, vida, teologia, mitologia, centres d’interès. 

Alguns relats han destacat sobre altres, “La immortalitat”, “Aleph”  “Deutsches Requiem” O Emma Zuriz són alguns dels relats que han destacat més els  usuaris.

Tot i així la lectura ha estat molt desigual perquè el to de relat fantàstic de molts dels relats no ha agradat gens a algunes usuàries, mentre que els relats més realistes han estat més apreciats. Per algunes altures  si vols dir una cosa, la dius,  no li dones un embolcall teològic o mitològic, parles de la mort o de la immortalitat directament, i per tant la narració de Borges tot i ser molt bona, i molt erudita,  no atrapa a algunes de les lectores, perquè el que els explica no els interessa.

Altres usuaris per contra, és precisament aquesta erudició, aquest tractament teològic i mitològic de la identitat pròpia, el concepte de deu, de l’home i de la immortalitat. Deuches Requiem és un dels relats que més han destacat els usuaris, amb la lectura d’alguns dels seus paràgrafs:
“Aseveran los teólogos que si la atención del Señor se desviara un solo segundo de mi derecha mano que escribe, ésta recaería en la nada, como si la fulminara un fuego sin luz. Nadie puede ser, digo yo, nadie puede probar una copa de agua o partir un trozo de pan, sin justificación. Para cada hombre, esa justificación es distinta; yo esperaba la guerra inexorable que probaría nuestra fe. Me bastaba saber que yo sería un soldado de sus batallas.”

Peron, que en el seu moment va acollir a les elits fugitives nazis, per crear una elit dirigent al seu país, rep a través d’aquest relat una crítica  d’un país  que ha perdut la guerra tot i que  és creien els salvadors de no sols una nació, sinó tot un univers,  la universalitat com un tot, fins i tot en el pensament polític.

Un altre relat que vàrem destacar per sobre dels altres és “el immortal”, on un dels nostres usuaris va destacar especialment:

“És un relat encantador on es planteja que la immortalitat més que un premi és un càstig. Per això es recolza en la història de Joseph Cartaphilus (el judio herrante) mes que a la mortalitat física introdueix una nova visió de la immortalitat en el pensament i ningú millor que Homer, serà aquest un personatge de ficció? I la única cosa que queda són les paraules.”

Per altra banda una de les usuàries va destacar especialment el relat de “Tadeo Isidoro Cruz”, on un home sap quina és la seva identitat a través del temps. Un altre relat que varen destacar molt per la intel·ligència del plantejament, és “Emma Zunz” de com usar la pròpia identitat, i el propi cos per aconseguir un fi, la venjança.

O també es va destacar especialment  Abenjacán el Bojarí, perquè la idea del laberint, infinit, i de continuïtat i d’univers torna a mostrar-se amb el laberint, que ja havia mostrat el relat anterior sobre el minotaure.

I evidentment “El Aleph” el relat homònim que defineix tot el recull, el centre de tot i de res, en el temps i l’espai, que  el relat acaba definint al propi autor a través d’una fina ironia, i ens parla de les enveges i egolatries dels autors entre ells.

Va ser per tant un clàssic bàsic en les nostres prestatgeries, que no tot hom hagués llegit, però que a tot hom li cal llegir un cop en la seva vida!

La Guia (Cliqueu sobre la imatge per fer-la gran)






divendres, 1 de juny del 2018

Vent d'Aram de Joan Vinyoli

Comencem la tertúlia de Joan Vinyoli, amb una pregunta :

Si dic Vinyoli, quina paraula us ve al cap?

La primera amb la que relacioneu aquest nom.

Els resultats varen ser: Amor, pas del temps, res, vent d’aram, mort, colors, petites coses.
Aquestes anotacions van ser el punt de sortida de la tertúlia, es van llegir en veu alta i es van justificar les mateixes.

Vinyoli és natura, el paradís natural és present a la seva poesia, així com el silenci, la profunda pau que li aportava Sta. Coloma, un món més ampli més enllà de Barcelona.
Vinyoli és llibertat per descobrir, és un poeta que investiga, que busca estar en contacte amb la font essencial del viure i aquesta és per a ell la natura, lliure d’artificis. Va directe al gra, sense floritures. La seva poesia fa propera la realitat, és un joc d’imatges, ens permet llegir la vida sense especulacions ni trampes.

Vinyoli seria un poeta sense filtres a l’instagram.

Una vegada contextualitzat el poeta, sortim fora el pati de la biblioteca (en contacte amb la natura) on hi tenim un estenedor d’arbre a arbre on hi pengen frases relacionades amb la vida i obra de Vinyoli.

Primer han de fer una passejada i llegir-les. El vent les fa voleiar, ells i elles han de llegir-les sense tocar-les, això els fa modificar la seva posició corporal, fer equilibris, jugar i aturar i dedicar temps... tempsss... tempsss....  a través del paisatge Vinyoli reflexionar sobre aquest pas del temps.

Algunes de les frases que es troben penjades:
·         Calen realitats, no fum
·         Ja el món quasi no fa mal
·         Un home blau fosc
·         He de fer alguna cosa per la meva indigència.
·         Poesia nua i pura
·         La natura em crida.
·         Vida cap a més vida.
·         Voldria ser poesia enlloc de poeta
·         Poesia que allunya les aparences i fa propera la realitat
·         La vida com a joc d’escacs
·         El record com a recurs.
·         La poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències.
·         Quan a vegades penso.
·         El diumenge i les vacances
·         Temps perduts i projectes de felicitat.
·         ....
Els nois i noies una vegada tenien la tria feta, havien d’agafar un arc i fletxa i fer punteria. Metàfora de la paraula justa, el joc i la vida, l’equilibri i el temps.
Amb la nota, s’entrava a l’aula i s’havia de buscar un  lloc on seure, en funció del que simbolitzava la seva nota.

Hi havia 4 taules: Fulles (natura) Rellotge (pas del temps) Ulleres de mirar el fons del mar (por)  barret vermell llampant (artifici)

S’obre debat i fem per començar noves formes de vida.

I finalment parlem de la vida i del joc amb quin es podria comparar la vida.  Escacs, l’oca, jocs de pantalles, en Pou.

Parlem del gall salvatge com a poeta, el caçador i la mort,  el temps perdut, el poder de l a paraula, la vida lliure de veritat, nua, canvi i continuïtat.