Ranking Viu la lectura octubre-juny 2019

Parlem de... El Príncep negre d'Iris Murdoch

Bradley Pearson és un escriptor, ja entrat en la vellesa, que pateix un colapse creatiu absolut. Mentre brega i lluita per aconseguir escriure la que ha de ser la millor obra de la seva carrera professional, el jove i exitós escriptor Arnold Baffin, el telefona per comunicar-li que sense estar-ne segur, creu que ha matat la seva dona. A partir d'aquest moment es desenvolupa tota una trama hilarant, un vaudeville d'embolics, al voltant de les relacions del vell professor amb Baffin, la seva ex dona, el seu germà... i un grup de personatges secundaris que permetran a l'autora tractar temes com l'amor, l'enveja i la gelosia. Un thriller que li permet parlar sobre l'experiència d'estar enamorat, i que reflexiona sobre la naturalesa de la literatura i l'art.

El Viu la lectura opina

Durant aquest curs de Viu la lectura hem tingut lectures per tots els gustos, algunes s’han instal·lat en el cor dels nostres usuaris i usuàries, com Bogeries de Brooklyng  i O César o nada, que han arribat a tenir una de les puntuacions més altres del nostre rànquing,  o d’altres que no s’han satisfet gaire, com el Tumor, que va obtenir  un sol punt en el nostre rànquing, o La noia de la Pirelli que només va obtenir dos punts.

Aquest podria semblar també el cas de El príncep negre, que només obté dos punts i mig, però aquesta puntuació seria enganyosa si no expliquéssim, que la tertúlia seria molt i molt renyida, mentre que algunes usuàries no els havia agradat gens, no havien establert cap vincle amb el protagonista i se’ls havia fet una lectura molt feixuga, per altres  usuaris i usuàries, aquesta va ser una lectura magnífica que mereixia quatre punts, perquè  el que inicialment semblava una comèdia una teranyina de des encontres, amb personatges paradigmàtics, de sobte donava la volta i es convertia en un entramat fosc, que s’esmunyia entre els dits, per donar-nos les claus de vides fosques, hipòcrites, i obsessives.

Les repeticions obsessives sobre la gelosia,  el mantenir les aparences,  les disquisicions sobre l’art, o la forma de crear una novel·la que per uns  convertien la novel·la en un totxo espès i difícil de llegir, per altres era el motiu de  metjar-se pàgina darrera pàgina per treure l’entrellat d’aquests personatges tant críptics.

Algunes usuàries adverteixen que no es una lectura apta per tots els públics, de vegades críptica, de vegades molt elevada, es fa de difícil accés segons com. Però les disquisicions sobre el que hi ha darrera de la persona humana i les descripcions superficials, però que amaguen un anàlisi profund al darrera, han encantat a altres lectors.

Total que com és habitual a Viu la lectura, per gustos colors, i la lectura arriba a cadascú de manera diferent, però si hem de fer cas  del que va ser la tertúlia, hem de dir que Iris Murdoch és una autora a tenir molt en compte, i El príncep negre un clàssic que cal llegir. 

La Guia