El Club de lectura dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES la Roca s'ha citat una vegada més a Biblio.laroca per realitzar la sessió mensual de lectura. En aquesta ocasió han comentat el llibre de relats breus de Neil Gaiman: "El cementiri sense làpides".
Aquí, en portada, teniu un resum de la seva opinió. En aquesta ocasió van ser molt clars! No els va agradar el llibre i ho van argumentar de la següent manera:
Benvolgut sr. Niel Gaiman, desprès de parlar
de la portada i de la contraportada del
seu llibre, ens ha semblat que és extremadament dolent i avorrit. Tenim 15 anys i no entenen res del seu llibre.
Perdó, no volem semblar estúpids, però no trobem el sentit a les seves
històries, potser som massa joves i hem de guardar com diu la Mon, uns anys el
llibre i tornar-lo a recuperar.
El volem felicitar per la portada i la contra,
ens pot donar l’adreça del dibuixant. Certament ens ha atrapat i ens va fer
obrir les ganes de llegir i la
curiositat per passar les planes i
remenar dins els seus contes.... però les ganes van durar poc.
Encara no sabem la qualitat del paper, però si
el cremem, li enviarem un correu per explicar-li el temps que triga a cremar.
Pot enviar un exemplar a cada bar restaurant
de carretera per posar-lo al wc.
Bon any!
Pd- Hem creat uns títols de llibres molt
millors a continuació els hi llistem.
·
Riu assassí
Allà en aquell rierol que es
movia entre el bosc vaig empal·lidir al trobar 4 morts surant boca avall.
Durant un segon vaig estar observant aquella imatge, fins que em vaig trobar
surant al riu mor.
·
El penjoll del cor negre
Fa molt de temps quan la gent
robava per poder sobreviure, una noia de 20 anys que era de família rica va
morir en estranyes circumstàncies.
·
Apocalipsis zombi
Guia de supervivència, consells
i tècniques.
·
El mateix racó
Un mateix punt a la mateixa hora
d’aquell dissabte, allà estava ell, amb el mateix somriure de sempre.
·
Cementiri sense làpides
Cementiri fosc, làpides fosques
i roses negres que tampoc tenen vida, com els seus ocupants.
·
Cementiri de la cova
En Jason és un “retrasssat” que
es diverteix matant als turistes.
·
Cementiri sense morts
Tot era fosc, el cementiri era
buit, sense cap mort, ni cap viu, ple de morts vivents.
·
Estelada. La història del cole congelat
El fred arriba a l’institut,
fins el punt de morir d’hipotèrmia.
·
La porta del paradís.
Desprès d’aquest exercici, sr. Neil, hem descobert que no és tant fàcil
ser original i aconseguir històries i contes que ens fascinin i siguin
inquietants i provocadores, sense caure en plagis o imatges que hem vist a la
televisió.
Aquí teniu un link a les fotos de la sessió:
Tertúlia: "El Cementiri sense làpides". Neil Gaiman
