Si la literatura fantàstica ha establert els seus propis codis, la narrativa de Calders es distingeix precisament per la manipulació d'aquests codis. La literatura fantàstica es basa en l'especulació sobre els límits de la versemblança, mentre que la literatura de Pere Calders es caracteritza per la transgressió constant i intencionada d'aquests límits.
(J. Melcion. Dins Pere Calders: Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Empúries, 1986, p. 72)
Pere Calders a Viu la lectura, una experiencia de 0 a 100
I es que amb literatura ha
d’haver gustos per tot. Va haver usuàries, que els va encantar, que els havia
encantat la lectura, i que ara repetien contentes, doncs els havia encantat i
havien gaudit, Pere calders era una lectura, ràpida, curta, de relats vius, amb
molta crítica social i amb molta antropologia i mirada de mirall a la nostra
societat, relats de crítica pacifista, o de cíniques mirades a la classe
burgesa, o de absurdes històries sobre la revolució o sobre les diferències
culturals i la diversitat social. Podies tastar de tot amb un to irònic,
carismàtic, divertit, i introvertit, on l’autor es deixava veure contínuament
en els relats, fent-nos picades d’ullet.
I en canvi altres dels
usuaris es mostraren sorpresos que fa anys aquesta lectura els hagués agradat,
que poc suc tenien en Calders, que poc intens, que poc entrava en la psicologia dels personatges, que curts es
quedaven tots els relats, que poques coses explicava que fossin del meu
interès. El lector jove que es va trobar amb Pere Calders havia crescut i ara
no li agradava gens.
Entre els extrems, va haver
qui varen gaudir de la lectura, entretinguda, de vegades crítica, de vegades
tocant l’absurd.
En aquest món hi ha gustos
per tot i mai no plou a gust de tot hom!
Entrevista de l' escriptor i periodista Josep Maria Espinàs a Pere Calders a TV3
La Guia (Clica sobre les imatges)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada