Una Història sobre la creació de mons virtuals que va molt més enllà de la tecnologia per parlar-nos d’amistat, de la necessitat d’estimar i ser estimats. De l’èxit, el fracàs i de com pot trontollar de cop la vida.
No és la primera novel·la de Gabrielle Zevin (1977) però si és la primera que arriba al mercat català i ho ha fet amb èxit de crítica i públic. La novel·la va ser un boom editorial a casa nostra l’any 2023 i ha arribat a dalt de tot de les llistes de vendes no només a Catalunya i Espanya sinó a 32 països d’arreu del món. Als Estats Units va ser número 1 al New York Times i a Amazon!
Les lectores celebrem Demà, Demà i Demà! En parlen com d’una lectura bonica, fàcil, atractiva i que en general els ha agradat molt a totes. Coincideixen que és una lectura que no parla de videojocs sinó de relacions humanes, de la necessitat de conectar entre les persones i de la importància de la comunicació entre els que estimem, els que son importants per nosaltres i també cap a nosaltres mateixos. Conclouen que els temes que tracta son universals i que la temàtica dels videojocs no es fa feixuga ni és massa tècnica. És una novel·la que sobretot parla de relacions, de teixir llaços, de no estar sol.
Plantegem que un dels temes també és la necessitat de crear-nos mons on ens sentim còmodes, on podem ser nosaltres mateixos o algú totalment diferent i que aquest crear-nos aquests móns en parla de la incomoditat en la pròpia vida i també de la creativitat i la possibilitat de ser com vulguem.
L’autora proposa una història que ens parla d’una relació d’amistat que dura 20 anys: El Sam i la Zadie es coneixen de petits en un hospital, a base de trobades i coincidències es crea entre ells una amistat duradora i forta fonamentada en la seva passió per la creació de mons paral·lels virtuals, que els serveixen de refugi respecte del món real. La vida els separa i ja de més grans, a la universitat, decideixen tirar endavant un projecte de creació de videojocs. El que no saben és que un dels jocs acabarà tenint un èxit mundial que els desbordarà i acabarà posant a prova la seva relació.
Una relació que és el cor del llibre, el fil conductor i que està ben explicada i emociona. Son personatges que generen una punt de llàstima entre les lectores que també destaquen el personatge del Marx: un personatge molt humà, molt donat als altres i molt lligat al món real que fa un contrapunt molt bonic amb els protagonistes.
És la mort d’aquest personatge el moment clau del llibre que destaca també per tenir altres moments molts emocionals (el suicidi de la dona coreana, la relació amb els avis, l’operació amb el Sam) que van tramant una novel·la sòlida, amb un punt d’esperança final que ha agradat força a tots els membres del Club!
.jpg)
