Agenda d'activitats infantils de juny de Biblio.laroca

 

US HI ESPEREM!

La biblioteca es converteix en Aula d'Estudi

 

Ranking Viu la lectura 2026

Abril

Març

Febrer

Gener

Llegim...

En la sessió del club de lectura sobre "El consentiment" es va començar fent un petit resum de la novel·la. El llibre és un relat autobiogràfic en què Vanessa Springora explica la relació que va mantenir quan era adolescent amb l’escriptor Gabriel Matzneff, un home molt més gran que ella i amb un gran prestigi dins del món intel·lectual francès. A través de la seva experiència, l’autora mostra com la manipulació, l’admiració i el desequilibri de poder poden convertir una relació aparentment consentida en una situació d’abús.

Els participants van coincidir que l’obra és una denúncia molt dura d’una societat i d’un entorn cultural que durant anys van normalitzar l’abús sota l’excusa de la llibertat artística i intel·lectual.

Una de les qüestions centrals va ser el concepte de consentiment. Es va comentar que el llibre mostra clarament que una menor no pot consentir una relació amb un adult que exerceix poder, admiració i manipulació emocional sobre ella. També es va parlar del context legal i social de l’època, i de com determinats intel·lectuals i cercles culturals francesos van protegir o justificar comportaments abusius durant dècades.

El club també va reflexionar sobre la soledat dels personatges, especialment la de la protagonista, que viu atrapada entre la fascinació, la dependència emocional i la incapacitat dels adults del seu entorn per protegir-la. Es va comentar que aquesta soledat és una de les parts més colpidores del llibre perquè mostra com l’abús no és només individual, sinó també col·lectiu: hi ha tota una societat que mira cap a una altra banda.

Un altre tema important va ser la relació entre art i moral. Diverses persones van defensar que el talent artístic no pot servir mai com a justificació de la violència o l’abús, i que un artista hauria de ser bona persona abans que artista. El llibre va generar molt debat sobre fins a quin punt la societat tendeix a perdonar comportaments terribles quan provenen de figures culturals admirades.

També es va fer una reflexió sobre altres casos semblants que han aparegut a Espanya i a Europa, especialment en àmbits culturals, religiosos o mediàtics, on durant anys determinades figures van ser protegides pel seu prestigi, poder o influència pública. Es va comentar que sovint la societat prefereix preservar la imatge de persones admirades abans que escoltar les víctimes, i que això crea estructures de silenci molt difícils de trencar. Alguns participants van relacionar el llibre amb el moviment #MeToo i amb els debats actuals sobre el consentiment, la diferència d’edat i les relacions de poder.

També es va destacar molt l’estil de Vanessa Springora. Els lectors van valorar la seva escriptura com a elegant, precisa i continguda, capaç d’explicar experiències molt doloroses sense caure en el sensacionalisme. Es va comentar que la força del llibre rau precisament en aquesta manera de narrar: freda en alguns moments, molt lúcida, però alhora profundament emocional.

En general, la sessió va acabar amb la sensació que El consentiment és un llibre incòmode però necessari, perquè obliga a qüestionar moltes idees normalitzades sobre el poder, el desig, la cultura i la responsabilitat col·lectiva davant l’abús i que, a més, està molt ben escrit! 

La Guia

Llegim...

 La porta del viatge sense retorn, de David Diop

(amb traducció de Anna Casassas Figueras) Una novel·la que ens porta al segle XVIII i que, sota l’aparença d’un relat de viatge, es converteix en una exploració profunda de la identitat, la mirada europea i les ombres de la Il·lustració.

Es va comentar breument la trajectòria de l’autor, destacant el seu interès recurrent per la memòria històrica, el colonialisme i les veus silenciades. Alguns lectors van assenyalar que, tot i que Diop ja havia tractat temes similars en altres obres, aquí ho fa amb un to més introspectiu i literari, centrant-se molt en la consciència del protagonista.

A partir de la sinopsi, es va recordar que la novel·la segueix un jove europeu il·lustrat que viatja a l’Àfrica amb una mirada científica i aparentment oberta, però que progressivament es veu confrontat amb una realitat que desmunta les seves certeses. El grup va coincidir que el viatge és doble: geogràfic, però sobretot interior. Aquest descens “a les profunditats de l’ànima humana”, tal com es va comentar, és el que dona gruix a la narració.

Un dels grans eixos de debat va ser el tractament de l’esclavatge. Es va valorar que la novel·la no el presenta de manera simplista ni distant, sinó que el mostra com una realitat estructural que travessa les relacions humanes i transforma la mirada del protagonista. Això va portar a reflexionar sobre la incomoditat que genera la lectura: no és un relat amable, sinó que obliga a posicionar-se i a qüestionar idees preconcebudes.

Un altre aspecte molt comentat va ser l’evolució de la perspectiva del protagonista. Al principi, la seva mirada respon plenament als ideals il·lustrats europeus, amb una confiança gairebé cega en la raó i el progrés. Tanmateix, a mesura que avança la història, aquesta mirada es va esquerdant. El contacte amb l’alteritat, amb l’experiència directa i amb les contradiccions del món que observa, el porta a una presa de consciència més complexa i, en alguns moments, dolorosa. El grup va valorar especialment aquesta transformació, que evita maniqueismes i mostra un procés lent i creïble.

Pel que fa a l’estructura, es va coincidir força en la percepció de dues parts diferenciades. La primera va generar més distància en alguns lectors: es va qualificar de més lenta, més descriptiva i amb un ritme que costa d’enganxar. A més, no té massa sentit en la història total. En canvi, la segona part va ser molt més ben rebuda, ja que intensifica el conflicte emocional i dona sentit a molts elements plantejats anteriorment. Un dels moments més vius de la sessió va arribar amb el descobriment que el quadre esmentat a la novel·la té una base real. Aquest detall va sorprendre bona part del grup i va obrir una nova línia de conversa sobre la relació entre ficció i realitat, i sobre com Diop construeix el seu relat a partir d’elements històrics concrets. Aquesta troballa va enriquir la interpretació del llibre i va generar curiositat per aprofundir-hi més enllà de la lectura.

En conjunt, va ser una sessió rica i participativa, amb opinions diverses però amb un fil conductor clar: es tracta d’una obra exigent, que pot no captivar d’entrada però que acaba deixant empremta. La combinació de reflexió històrica, profunditat psicològica i una escriptura potent va donar peu a un debat intens i molt estimulant.

La Guia

Agenda d'Activitats infantils de maig de Biblio.laroca