Premi Joanot Martorell de 1955, Incerta Glòria és una novel·la dividida en
quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la
perspectiva dels vençuts.
Les
dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al
front d'Aragó. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el
tercer amic sacerdot, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a
arribar a finals dels anys seixanta.
A banda
de la guerra la novel·la tracta altres temes destacats com són: l’amor terrenal, quasi
mític, que encarnen dues figures femenines i l’amor espiritual, la soledat, el
pas del temps i la mitificació de la joventut… En definitiva l’obra esdevé en
tots els sentits un clàssic que mereix de ser llegit.
El Viu la lectura opina:
El Viu la lectura opina:
Un altre llibre que les nostres usuàries i usuari volen destacar. Sovint és
difícil trobar un llibre que arribi a tocar emocionalment o literàriament a un
grup gran de persones per igual. Fins
ara en més d’un any de lectures, pocs llibres havien tocat aquesta glòria
incerta, Demasiada Felicidad d’Alice Munro, Olive Kitteridge de Elizabeth
Strout, Allò que vaig estimar, de Siri Husvandt i Cuentos imprescindibles de
Antòn Txèjov. Altres han quedat pel camí, Los libros arden Mal o Carol...
Gaire bé tot escriptores, potser cal repensar! I ara un nou títol ha entrat dins d’aquesta llista, Incerta Glòria, un clàssic de Joan Sales.
Incerta glòria ha tocat a les nostres lectores, entre altres coses perquè
ens parla de l’humà i el diví des d’una perspectiva propera a la soledat, una
soledat, traumàtica de vegades, buscada d’altres. La joventut cerca la glòria, aquesta incerta
glòria que tots hem cercat i que la
maduresa fa desaparèixer com un estel fugaç.
Joan Sales mitifica el temps passat, la joventut però viu en el futur,
en la maduresa, en el moment de la prudència on les passions, l’odi i el destí
ja no es viuen amb crispació, si no amb distància. Un relat Lúcid, deia el nostre usuari, on es
mostra la dignitat de la persona des del punt de vista filosòfic i psicològic,
un relat existencialista, que el nostre usuari reconeixia haver descobert.
En Soleràs un dels personatges enigmàtics, entre l’existencialisme i
l’anarquisme, amb un to cínic, lúcid i
corrosiu, ens fa un anàlisi d’un dels
moments històrics més importants de la nostra història. Un clàssic de la nostra
literatura que no ens hem de perdre.
La Guia (Clica sobre la imatge per fer-ho gran)