Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 27 de setembre del 2017

Parlem de... Incerta Glòria de Joan Sales

Premi Joanot Martorell de 1955,  Incerta Glòria és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts.

Les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic sacerdot, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels anys seixanta. 

A banda de la guerra la novel·la tracta altres temes destacats com són: l’amor terrenal, quasi mític, que encarnen dues figures femenines i l’amor espiritual, la soledat, el pas del temps i la mitificació de la joventut… En definitiva l’obra esdevé en tots els sentits un clàssic que mereix de ser llegit.

El Viu la lectura opina:

Un altre llibre que les nostres usuàries i usuari volen destacar. Sovint és difícil trobar un llibre que arribi a tocar emocionalment o literàriament a un grup gran de persones per igual.  Fins ara en més d’un any de lectures, pocs llibres havien tocat aquesta glòria incerta,  Demasiada Felicidad d’Alice Munro, Olive Kitteridge de Elizabeth Strout, Allò que vaig estimar, de Siri Husvandt i Cuentos imprescindibles de Antòn Txèjov.  Altres  han quedat pel camí, Los libros arden Mal o Carol...

Gaire bé tot escriptores, potser cal repensar! I ara un nou títol ha entrat dins d’aquesta llista, Incerta Glòria, un clàssic de Joan Sales.

Incerta glòria ha tocat a les nostres lectores, entre altres coses perquè ens parla de l’humà i el diví des d’una perspectiva propera a la soledat, una soledat, traumàtica de vegades, buscada d’altres.  La joventut cerca la glòria, aquesta incerta glòria que tots hem cercat  i que la maduresa fa desaparèixer com un estel fugaç.  Joan Sales mitifica el temps passat, la joventut però viu en el futur, en la maduresa, en el moment de la prudència on les passions, l’odi i el destí ja no es viuen amb crispació, si no amb distància.  Un relat Lúcid, deia el nostre usuari, on es mostra la dignitat de la persona des del punt de vista filosòfic i psicològic, un relat existencialista, que el nostre usuari reconeixia haver descobert.

En Soleràs un dels personatges enigmàtics, entre l’existencialisme i l’anarquisme, amb un to cínic,  lúcid i corrosiu, ens fa  un anàlisi d’un dels moments històrics més importants de la nostra història. Un clàssic de la nostra literatura que no ens hem de perdre. 

La Guia (Clica sobre la imatge per fer-ho gran)





divendres, 22 de setembre del 2017

Parlem de... Els contes complets de Txejov

Quan la gran literatura del segle XIX, iniciada amb Puixkin, havia arribat a la seva fi i res feia preveure un renaixement, Txèkhov va ser capaç de capgirar el llegat literari heredat per atorgar a la literatura russa una oportunitat de reviure i revivificar-se. Es va erigir en el representant d’una nova època, juntament amb Korolenko i Garshin, amb un propòsit de  compromís social sense ser el seguidor o imitador dels autors de la generació anterior. 

Metge de professió, encara que no va exercir massa,  i tot i que és conegut principalment per les seves obres teatrals, Txékhov es considera el pare del relat breu. Amb una prosa directa, lírica i escueta, d'una manera molt directa, en els seus contes planteja tots els temes que són fonamentals en la vida de les persones. Txékhov en els seus relats es va proposar de descriure d'una manera directa el seu entorn, la gent que es trobava en sortir de casa i tot des d'una òptica humorística, satírica i moralitzant. I com diu Roger Coma, a El Punt Avui:

“Txékhov escriu amb la intuïció als dits. S’avança al psicoanàlisi parlant de desànim i desestructuració interna camuflant-ho d’historietes humorístiques i satíriques. Psicologia avant la lettre“.

Als nostres Tertulians els hi va agradar molt: aquí teniu la seva opinió:

A la darrera sessió érem pocs, juny  ens parla de calor revetlles i estiu. Tot i així fou una de les sessions més atractives que hem tingut. Txéjov és sense dubte un dels autors que han aportat més  amb els seus relats imprescindibles. Tots els assistents teníem un relat que ens havia arribat especialment, per la seva franquesa, les seves descripcions àcides i els seus personatges tan realistes. Relats que han passat el temps i que acaben sent tan contemporanis com quan es varen escriure. Txéjov té el bon saber fer, d’arribar a l’ànima del lector i deixar en les seves mans la decisió final!

Hem de dir que vàrem tenir un lector que ens va fer gaudir si hom pot dir, més encara, per l’entusiasme amb que descobria aquest autor, per segon o tercer cop! Varem repassar cada un dels relats a través de la mirada del nostre company, que ens va mostrar punt per punt, els personatges més agosarats, les cites més incisives, els moments més motivadors:

Pel nostre company Txéjov ens parla de sentiments madurs, de reaccions humanes, d’una forma minimalista sense cap moralina,  amb una economia literària encomiable. Són relats elaborats, a vegades enginyosos, però especialment profunds, amb un rigor lingüístic encomiable i unes descripcions puntillistes que ens mostren com un tapis, la societat de l’època però que podria ser perfectament situada en la nostra actualitat.  Son relats que s’aturen en personatges normals i corrents, amb defectes, sentiments, egoismes, comuns a tots els mortals, cap heroisme, cap victimisme.

El nostre company ens va comentar un per un cada un dels relats, però en alguns ens vàrem deturar especialment: El petó, El gos, o El Boig: són relats que permeten veure la ànima humana, com de conformista, fosca, i egoista pot arribar a ser i com això Txejov ens ho diu sense ni un espurna de crítica, mostrant de vegades la seva pròpia personalitat en cada un dels seus personatges.

En total, una lectura que no va decebre i que no va deixar indiferent a ningú!

la Guia (clica sobre la imatge per fer-ho gran)