Aquesta
lectura ha agradat poc per no dir gens.
L'autor ens mostra, el Berlín de la República de Weimar a través d'un personatge històric, histriònic, masclista i que enganya a les dones utilitzant-les com si fossin caramels, per fer espionatge, durant els primers anys del nazisme.
La història compta amb dos narradors, el primer és el mateix autor, mostrant-nos determinats fets històrics, que vol remarcar, encara que són pocs, perquè al
final el què busca és increpar al lector posant el dit sobre la nafra en determinats fets, per incidir en l'ascens del nazisme, la manca de moralitat
del nacionalisme, els atacs als jueus, o la mort lenta, però programada, de la democràcia en una república, única, enclavada en aquesta illa tan intensa
intel·lectualment i multicultural que era el Berlín dels anys 20.
Per altra banda, el segon dels narradors, i protagonista de la història, és el capità polonès Sosnowski, un home sense cap mena de moralitat, ni ètica, que es passa per la pedra qualsevol dona que li vingui de gust, sense estimar mai ningú, a excepció, potser, de la seva primera amant, i que demostra tenir com a únic valor un patriotisme de defensa de la Polònia independent, molt desdibuixat.
La
depravació del personatge històric, encara que novel·lat, el context
històric del Berlín dels
anys trenta d'ambient prebèl·lic,
però divers i trastocat, farcit de personatges descarnats i amorals, han
fet que en la lectura, el narrador es confongués
sovint amb una mirada molt actual, que no ha permès guardar distància respecte del
moment històric, amb una visió prou àmplia com per empatitzar-hi. Així és com la història no aconsegueix transmetre ni els aspectes més eròtico festius
que pretenia, a través de la figura del seu protagonista, ni ha
aportat una imatge clara del Berlín d'entre guerres, que
queda molt llunyà per a tothom.
Un dels aspectes a destacar del Berlín de l'època era el seu poliglotisme. La varietat de llengües que s'hi parlaven i que atorgaven un aire cosmopolita i modern a la ciutat. Molts dels personatges que apareixen en el relat són el reflex d'aquesta situació i es relacionen entre ells parlant en diferents llengües, que dominen. L'autor, en la història, ha volgut deixar constància d'aquest fet cultural dominant i ho ha fet a través de l'expressió de multiplicitat de cites
amb llengües distintes, multiplicitat que ha a acabat per entortolligar la comprensió de la trama,
de manera que encara s'ha fet més difícil poder seguir les anades i
vingudes del protagonista.
En resum, el valor d'una obra molt ben documentada, com és aquesta, i el reflex d'un moment històric interessant, han quedat
difuminats -segons les lectores i lectors- sota la figura predominant d' un personatge amoral, que no
només no els ha interessat, sinó que han trobat
menyspreable. suscitant-los rebuig i fent que s'allunyessin de la història.
Així i tot, cal dir, que Joan Daniel Bezsonoff demostra una erudició i un cinisme afinats, entre línies, que potser demanarien una segona lectura més calmada. Hem recomanat la sèrie Babylon Berlin que ara es pot veure a CAT3 i de la qual en deixem aquí sota l'enllaç que permet de forma molt visual i clara entrar en plenitud en el moment històric que ens mostra Bezsonoff!
Babylon Berlin
https://www.ccma.cat/3cat/t1xc3-episodi-3/video/6231896/
.jpg)
