Descripció de la Pàgina principal

dilluns, 27 de maig del 2013

Delirium de Lauren Oliver

Si vols gaudir d'una vida segura, un entorn estable, tranquil, sense massa ensurts ni grans daltabaixos... no et deixis atrapar per l'amor. Espera als 18; fes-te una operació de cervell, casa't amb aquell o aquella que hagin seleccionat per a tu, tingues fills i somriu tot el dia anant de la teva feina a casa i de casa a la teva feina. No surtis de nit; i ni parlar-ne de concerts il·legals, trobades nocturnes, i música que entri per les venes fins el moll dels ossos. Reserva't les mirades seductores i practica molt d'esport. Desconfia dels nois i les noies alternatius... qui sap; potser siguin de la resistència i et portin per mal camí. 

Si vols saber que els passa i com viuen els membres de la resistència, els rebels i seduïts per l'amor... llegeix aquesta trilogia (Delirium, Pandemonium, Requiem) de la qual Delirium n'és el primer volum.

Quedaràs atrapa't i no voldràs parar fins haver-los llegit, tots!


i per aquells que ja en sigueu fans... aquí us deixo un Book Trailer i sapigueu que n'estan rodant una sèrie de TV, ja que la FOX n'ha comprat els drets. En principi havia de ser una pel·lícula... però sembla que al final serà una sèrie.

I aquí teniu la sessió amb la mOn:


DELIRIUM

Amb un inici impactant :  Un món sense sentiments.

Hem parlat de la gran història d’amor ROMEO I JULIETA, obra d’en William Shakespeare , La tragèdia més famosa. Els clàssics no passen mai de moda i les seves versions són sempre exitoses. Aquesta història,de dos joves enamorats, que tot i l’oposició familiar, lluiten pel seu amor,  escrita al 1597,és el motor argumental de DELIRIUM, ambientada al segle XXII.
Lena i Àlex són uns Romeo i Julieta futuristes.

Han aparegut altres grans històries que recorden com Titànic i el Diario de Noa, les hem comentat i hem assenyalat els punts en comú amb l’obra de la Lauren Oliver.

Hi ha hagut espai per ser crítiques i els he ofert la possibilitat de poder canviar quelcom de la novel·la i totes han coincidit en assenyalar que el principi era massa lent i el final massa ràpid. Hi havia massa descripció inicial de la situació de la Lena, 95 dies abans de la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d’una societat uniforme i sotmesa on tothom té el camí marcat.

-         Quina por??? No? Tothom té el camí marcat.

Mitjançant la tria de diferents frases hem parlat dels territoris salvatges, els he preguntat com s’imaginen aquell espai on viuen els membres de la resistència. I  hem introduït el nom d’un dels llibres que més em fascina : Fahrenheit 451 d’en Ray Bradbury. On també s’esmena una espècie de territori salvatge on s’amaguen els  homes llibre que escapen de la societat i que guarden a la seva memòria les obres, ja que llegir és considerat pel govern el màxim impediment per ser feliç, ja que els omple d’angoixa, Bombers que cremen llibres, el dubte i la curiositat com a motor de lluita i de recerca.

-         Decidim de qui ens enamorem?



dijous, 23 de maig del 2013

RECOMANEM...

John William
Stoner


Avui, des de la biblioteca, us recomanem un llibre àmpliament recomanat.

William Stoner neix en una modesta família de grangers a Missouri. La seva vida no té massa de particular, ni de diferent, senzillament en un moment de l’obra un professor d’iniciació a la literatura li diu: “El senyor Shakespere li parla a través de 300 anys, senyor Stoner, l’escolta?” i William el sent. A partir de llavors comença el seu amor per la literatura. Es gradua obtenint el doctorat en filosofia i accepta una plaça de professor a la mateixa universitat on ha estudiat. No deixa de ser mai un professor assistent i tampoc és especialment reconegut ni recordat pels seus estudiants. La seva vida és un conjunt de canvis que viu de manera ben pròpia. Un seguit de decisions, apostes i renuncies que li provoquen, a més, un seguit d’alteracions. Alteracions i canvis que el duran a reflexionar, a l’hora de fer balanç de la seva vida, des de l’ànima i des de la més pura de les soledats.

Aquesta és una història senzilla i molt humana que ens parla de la infelicitat, de l’amor i la passió, de les petites renuncies i decisions que conformen una vida; una vida que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Stoner, un home únicament compromès amb la literatura, viu cremant etapes, resignat a les petites renuncies quotidianes i a moltes decepcions. Un personatge complex i profund que ens parla des de la més absoluta de les senzilleses.

aquí us deixo per aquells que vulgueu saber més:
La crítica del País: Stoner i l’escrit d’Albert Torrecasana, traductor de l’obra, recollit al bloc de la Llibreria l’Altell.

Que el gaudiu!

dimecres, 22 de maig del 2013

La princesa invisible de Mercè Anguera

Una família i 3 dones diferents; ben diferents, ja que són de generacions diverses. 3 veus, 3 mirades distintes sobre un mateix fet.  El seus pensaments, el seu comportament, la visió sobre les coses i sobre l'amor... seran distintes.

Aquesta és una època de canvis per a la jove Mei. Ha començat a treballar a la perruqueria de la seva mare, se n'ha anat a viure amb la seva àvia, i el que fa l' estiu més especial:  ha començat a sortir amb el Sergi. Les coses amb el Sergi, però, no acaben d'anar de la manera que la Mei s'esperava. Això farà que l'entorn de la protagonista reaccioni i es produeixin un seguit de canvis en les relacions familiars.

Una novel·la realista, amb altes dosis de quotidianitat  i estretes relacions, avinences i desavinences entre els personatges.


En aquesta ocasió la sessió amb la mOn ens va sorprendre perquè va començar a l'inrevés del tot. AQUÍ LA TENIU molt resumida:

Els nois i noies del Club van ser els protagonistes de la història explicant l'argument i els personatges a la mOn. A partir d'aquí... paper, llapis i molts cors i conversa sobre les relacions amoroses. Varem parlar de les relacions a l'època dels nostres avis, a la dels nostres pares i .... com no, a la nostra. Les varem estripar, disseccionar, girar cap per a munt i cap per avall, mirar d'un costat i de l'altre, i finalment la mOn ens va proposar de fer de periodistes i esbrinar com es van conèixer i arribar a casar els nostres avis.

Per als resultats de les nostres investigacions i reportatges esperem - ben intrigats - la propera sessió amb la mOn. Aquí teniu l'enllaç a les fotos: La princesa invisible