"Força abans de la tardor ja vivíem dalt de l'arbre”.
Així comença aquest relat, recull d'uns episodis d'infantesa, que Capote situa en unes circumstàncies molt determinades: viure en una caseta dalt d'un arbre amb dues tietes ben oposades de caràcter: l'una, la Verena: seriosa, dominant, freda, calculadora i rica, i l'altra, la Dolly: somiadora, ingènua, sensible, espontània; acompanyats de la Catherine amiga íntima de la tieta Dolly i criada de les dues fadrines, el jove Riley Henderson i el jutge retirat Charlie Cool, un personatge extravagant i quixotesc, i que ens porta a plantejar-nos què és i quan costa la llibertat. Una idea esbojarrada amb signes de rebel·lió que altera la vida d'un poble que viu en la mediocritat. La vida adulta, gris i responsable, enfrontada a la juvenil, vital, alegre i despreocupada, digne de proeses.
Un relat de joventut de Capote que ha passat força desapercebut, però que esdevé una petita gran obra.
El Viu la lectura opina
No hi ha dubte de què la ploma de
Capote deixa trasbalsat d’una manera o un altra a qualsevol lector, i així ha
estat a la nostra sessió. Arpa d’herba és una metàfora de la vida, molt viscuda
i una mica irreverent que té el narrador i una dels protagonistes, i alter ego
del propi autor, sobre una petit poble de la societat surenya, tancat,
tradicional, familiar, on la llibertat és poder decidir que fas a cada hora de
la teva vida, pujat dalt d’un arbre, i on els somnis estan a les copes dels
arbres i la realitat, més lletja i egoista,
toca de peus a terra, i no tot hom vol tocar de peus a terra.
Una incursió en una realitat
màgica, on cada personatge cerca que vol ser més enllà de les expectatives dels
seus conciutadans, i on aquests conciutadans no volen deixar-los créixer en
llibertat perquè tenen por de les portes que podrien obrir.
Comparat amb A sang freda o
Desdejuni a Tiffany’s és una novel.la gràcil
on la realitat ve relativitzada per la
mirada d’un nen ens diu una de les
usuàries, que atorga un caliu mític als records d’infància, quan el narrador ja
és adult.
Però la crítica cap a les
societats tancades i tradicionalistes i inamovibles del sud d’EEUU no deixa d’estar present ens assegura un
altra. La relació entre ambdós germanes,
malaltissa i depenent que no permet sortir-se del paper de cada una, ha atret
molt a les assistents que creuen que són dos personatges molt ben treballats
per Capote i que ens representen dos extrems d’una societat altrament
tradicional i tancada. Per altra banda la recerca de l’amor i de la pròpia
identitat del jutja i del nen, són dos dels altres aspectes que han posat en
relleu les usuàries. Per últim em vist moltes de les metàfores que Capote ens
fa del pensament d’un època a través del
cel i la terra, i d’aquesta escala que permet apujar-se dalt d’un arbre com
eremita i separar-se de tot allò que és lleig i tenir a tocar el que és sublim.
El nostre usuari ens explica com
per ell totes les històries del món ja han estat contades, des de la Iliada o
l’Odissea, i que el que fa que un autor com Capote valgui la pena és la forma
que té de contar aquesta història de donar-te aquell tel que et permet veure la
història, copsar-la a través de les paraules.
Per contra una altra usuària ha
vist la narrativa que esperava trobar, la força del llenguatge, mesurat i sense
res sobrer, però sense la intensitat d’altres obres que havia llegit d’ell.
Com totes les obres de Capote té
una versió cinematogràfica, una versió de l’any 95, que ens proposem descobrir perquè el seu
càstig promet bones sorpreses: Sissy Spacek,
Walter Matthau, Roddy McDowall i
Jack Lemmon.
La Guia