Sota l' asfalt és una novel·la que defuig dels paràmetres coneguts dins del gènere negre i policíac a Catalunya. En aquesta ocasió –tal com exposa l’autor- la història sorgeix de l’experiència d’una amiga que “va començar a explicar-me aventis sobre el submón del metro i, al cap de poc temps ja tenia una història al cap”. L’argument és la història d’en Marcel, un noi que decideix sortir a cercar el seu pare desaparegut. El protagonista s’endinsa al metro de Barcelona i comença un viatge cap a la foscor, cap a la perdició. Allà dins, se les veurà de tots colors: fugides, portes secretes, baralles inesperades, amors i un desenllaç d’allò més -“tarantinià”-, si se’m permet l’expressió. Destaca, per damunt de tot un llenguatge viu, narrat en primera persona, ple de veus distorsionades, monòlegs interiors, frases curtes i contundents; una versemblança absoluta amb el lèxic adolescent, ple d’onomatopeies perfectament integrades i formes apocopades. Cent vuitanta-sis pàgines de pura intensitat, adrenalina i angoixa per al lector (Text extret de món negre: ressenyes)
La xerrada amb l'autor:
No és un thriller canònic, Llort no segueix les
regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot
percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.
Ens parla des de la
perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar
pel tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i dóna la volta a
l’argument com un mitjó quan li convé.
Barreja dues veus
narratives, una en primera persona, punyent, directa, hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada
crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.
També una veu en tercera persona apareix
cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et
proposa un joc, on com lector, participes de la narració.
Ens presenta un
ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el
nostre interès pel què amaga el forat
negre que tots imaginem, el metro.
Usa moments
delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest
forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la
ment del protagonista...
L’autor diu que no
és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el
mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?
Sota l’asfalt és una novel·la negra, però també una crítica
social, i un trhiller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix
i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb
una narrativa ràpida, neta, ben treballada,
amb una construcció d’atmosfera genial.
Molt directe i
específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència
explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que
atrapa, diuen altres dels lectors. Una
lectura atractiva, que et dóna moltes
ganes de tastar més Llort!
Alícia Gili
.
Quan vam llegir aquest llibre,
jo, i molta d’altra gent amb qui l’anava comentant ens imaginàvem que la
protagonista d’aquesta història era l’ Audrey Tautou. Temps després la nostra
imaginació es va veure confirmada amb l’estrena de la pel·lícula, dirigida pel
mateix autor del llibre i el seu germà, i estrenada l’any 2011. 
