Durant la
festa de Cap d’Any de 1899, que marca el canvi de segle, la Nonnita Serrallac,
artista de varietats d’una afamada companyia de circ itinerant, és víctima d’una
brutal violació per part de l’hereu de la família de cacics-mafiosos-lladres
del poble
d’Alcagaire, Deogràcies-Miquel Gambús, i sis dels seus amics. Nou anys més tard, la
Nonnita fa d’artista principal al Teatre Soriano del Paral·lel barceloní,
mentre que en
Deogràcies-Miquel –més conegut per Demi– deambula com un dandi per la
disbauxa
que la nit urbana li ofereix per distreure’s de l’única preocupació que té: la seva mare,
Miquela Gambús, aviat li passarà el relleu dels negocis bruts de la família, però abans
de fer-ho exigeix a en Demi un cop mestre que el faci digne de tal honor i responsabilitat.
La Nonnita i en Demi tornen a veure’s les cares per casualitat al Teatre Soriano.
L’ artista li demana diners com a reparació del greuge infligit nou anys enrere
i per fer
front a un embaràs el responsable masculí del qual, un saltimbanqui italià,
s’ha fet
fonedís. Les perspectives de futur de la Nonnita es presenten desoladores... però la noia farà un cop de cap endavant i decidirà de segrestar en Demi Gambús; decisió que la portarà a viure cada vegada més embolicada, fins la resolució final.
Per a tots aquells que en volgueu saber més, podeu accedir al comentari literari que hi ha penjat al Departament de Cultura de la Generalitat: Itineraris de Lectura. Lluís Anton Baulenas