L’experiència
migrant, el fet d’estar en terra de ningú, els secrets que es
guarden i es descobreixen massa tard i la música, la música i la
música.
Comencem
la tertúlia amb música de fons i no és per menys! És
una novel·la plena, pleníssima
de referències musicals. Toquen música,
escolten música, parlen de música, son música…
A Spotify hem trobat una llista amb totes
les cançons que apareixen al llibre i la deixem sonar.
La teniu
aquí: https://open.spotify.com/playlist/
51lpouJdum9IAl2kSrpfIZ! Grans temes clàssics
i noves autories! Una delícia.
La
música, hi estem tots d’acord, és una part fonamental de la trama
del llibre. La música com a fet cultural, com a fet identitari. Com
l’idioma, com el menjar, com les festes i les tradicions. Això és
el que ens defineix com a tribu, com a col·lectiu, com a persones al
cap I a la fi I al llibre la cultura ghanesa hi és present i és un
personatge més, reivindicat i estimat.
L’Stephen,
un adolescent britànic de segona generació de pares
ghanesos, ha acabat el batxillerat i se sent pressionat per seguir un
camí ja pautat: obtenir un títol
universitari, treballar i independitzar-se. Però
quan decideix prioritzar la seva passió,
la música, el seu món
i la seva família es fracturen de manera imprevisible.
L’Stephen haurà de
trobar el seu propi camí, un espai on
pugui sentir-se realitzat i lliure. Alhora, escoltant els discos del
seu pare, descobrirà aspectes d’un
home que mai ha conegut realment, i s’aproparà als
sacrificis i a la vergonya que va patir com a migrant a Londres en la
seva joventut. Una reflexió sobre els llaços familiars i els
traumes intergeneracionals, sobre l’experiència
de ser migrant, i sobre com el llenguatge de vegades pot defallir,
però la música
i la capacitat de ballar sempre són
alliberadores.
Es
va parlar molt de les diferents relacions del llibre: entre l’Stephen
i la seva parella intermitent, el seu germà, la seva mare, al
comunitat i especialment el seu pare que durant tota la novel·la es
planteja d’una manera i al final descobrim perquè. La visió de
l’experiència migrant ens sembla molt ben relatada i malgrat no
haver-la viscut ens hi sentim propers. El llenguatge, directe i franc
hi ajuda, fent-nos partíceps de les experiències, en primera
persona de l’Stephen.
La
violència, el racisme, la incomprensió, la soledat i el no
sentir-se d’enlloc son temes que es comenten i que apareixen amb
força al llibre.
Una
lectura bonica, molt personal i molt ben escrita!
La Guia
