Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 30 de juny de 2021

Viu la lectura: el ranking del 2021

 Aquest any 2021 trobem al capdamunt de la llista 


Una protagonista feta a sí mateixa en un entorn natural en el millor estil clàssic.

A continuació les tertulianes i tertulians han valorat de manera igualment positiva 

Empatant en la llista:


Una lectura propera, real, i molt intensa, que ens apropa a la realitat de la Sud-Àfrica post Apartheid i que ens fa reflexionar sobre la societats occidentals; potser no tant llunyanes. Una societat, dura i avalotada, on continua la discriminació de persones i la violència sobretot cap a les dones. 
Una novel·la que denuncia l’estat social violent d’un país, i ho fa a través dels ulls d’una dona.



En la tertúlia de febrer em conegut una autora jove i innovadora, que ens parla amb la veu de les muntanyes i dels rierols, dels ossos, i dels bolets, sense temor, amb força amb una veu ben alta, i transgressora.


L'última trobada, l'han considerat una història psicològica basada en els protagonistes, amb la seva personalitat i les històries d'empatia, i els punts bàsics d' amistat, honor, amor i orgull. Un clàssic contemporani poc conegut encara a casa nostra. 

Les trobeu a la biblioteca.

Llegim... "Florescència" de Kopano Matlwa



 Kopano Matlwa permet apropar-nos a la realitat de Sud-àfrica; doncs aquesta autora post apartheid ens parla de la realitat del seu país.


El llibre ha incidit molt en totes les usuàries, totes l'han puntuat gairebé amb la màxima nota. Els ha colpit molt perquè l'han trobat proper, real, i molt intens, i els ha semblat que tot i parlar d'una realitat llunyana, parlava d'elles, de totes les dones, mares, filles, amigues, d'aquí, i de tot arreu, l'han trobat inspirador, i empoderador, i l'han recomanat moltíssim, malgrat que és molt dur.


Les dones negres que reben triplement per part de les societats heteropatriarcals, capitalistes i lliberals, com a dones, com a pobres, com a negres.


Les usuàries entenen i es senten molt empàtiques amb la realitat que ens explica l'autora de les dones sud-africanes, i especialment la situació de la protagonista i la seva amiga, però també pensen que les dones europees estan en la mateixa situació i que aquí també es dónen les violacions en grup, que les justificacions socials de l'actuació dels homes contra les dones, del poder que tenen a la feina, i el sostre de vidre ect, i que també posseeixen el pes social, religiós i econòmic, per la qual cosa s'han sentit molt i molt identificades amb el llibre, i hem estat parlant tota la sessió sobre com aquest llibre tan curt pot aportar tanta reflexió i pot ser tan impactant.

Una de les usuàries comenta " he interpretat el llibre com una metàfora del país, tot recau en el més feble, qui hauria d'ajudar a la protagonista, la mare, l'amiga, no estan a l'alçada, però malgrat les situacions terribles que viu, la criatura és com una espurna d'esperança en el futur".

A altres usuàries els ha encantat la prosa, i la forma de transcriure el dolor, "amb la franquesa i la serenitat amb què ho diu. I la naturalitat."


Una altra ens comenta: "El llibre m'ha encantat!!!! A través de les experiències i vivències de la protagonista veiem l'evolució de la societat de Sud-àfrica després de l'apartheid. Xenofòbia, masclisme, diferència de classes, supersticions..., maltractament, violacions... I encara i així hi ha esperança…: Moltes de les situacions que relata estan passant a molts països, al nostre també. Hi ha molt per reflexionar."

Violació, xenofòbia, pobresa, empoderament de la dona, família, malalties mentals, religió, sistema mèdic que deixa de costat els malalts per la mala qualitat i manca de recursos. La novel·la toca tots aquests temes lligats a la trama principal, com un tot, i molt ben lligats; i les usuàries creuen que tot plegat és una resposta del mateix què de la societat desigual contra la pobresa, i contra la dona en especial, i que encara s'ha caminat molt poc, i que cal avançar des de l'escola, i des de casa, en l'educació contra el patriarcat i el capitalisme més lliberal.


S'ha parlat de la resta d'obres de l'autora com properes lectures i d'altres autores africanes com Maria Mba, o Chimamanda Ngozi Adichie, entre altres.


Recomanació: entrevista a l'autora de CCCB DEBATSKopano Matlwa. Sud-àfrica, després de l'apartheid (català) L'escriptora i metgessa Kopano Matlwa, una de les veus literàries joves més importants de Sud-àfrica, parlarà amb el periodista Xavier Aldekoa, corresponsal a l'Àfrica, de com les noves generacions s'enfronten al llegat de l'apartheid. (CCCB).


La Guia


















dimarts, 29 de juny de 2021

dimecres, 16 de juny de 2021

Novetats d'estiu 2021a la biblioteca

 
HAN ARRIBAT LES NOVETATS D'ESTIU!!!

VINE A BUSCAR-LES A LA BIBLIOTECA I EMPORTA-TE-LES. 

Omple't de novetats. No passis el llarg estiu sense llegir. Recorda que tanquem el mes d'agost. Vine a buscar les novetats.

NOVETATS ADULT

NOVETATS INFANTILS



dimecres, 9 de juny de 2021

Llegim... "No sóc aquí" d'Anna Ballbona amb presència de l'autora

Les usuàries i usuaris, han gaudit molt de la visita d'aquesta autora i han compartit la lectura amb ella des del primer instant, en el que s'ha convertit en un diàleg continuat entre totes molt entretingut sobre el que la Mila, la protagonista de la novel·la, ens ha transmès a través dels records des de la seva infantesa i adolescència fins a l'adultesa, en aquest territori de frontera, que és les zones rurals que es troben a cavall dels grans polígons industrials.

L'autora ens explica que la novel·la és un joc d'identitats en el qual la Mila no s'ha sabut trobar i cerca en l'estranyesa de l'univers de casa seva, el seu lloc. I ho cerca en un moment cruïlla, quan el fet de tenir una filla li fa replantejar-se la vida.

La Mila és una persona limítrof, que viu entre el món rural i l'industrial dels polígons, amb fronteres geogràfiques i emocionals difuses, en un món perifèric i una mica salvatge, geogràficament i emocionalment (com la Mila de Solitud?). Aquesta imatge de la perifèria, la qual l'autora ens explica que no volia concretar, però que tots podíem conèixer una i reconèixer-nos, i que cada usuària ha trobat punts en comú d'una manera o una altra:

- Jo coneixia aquest tipus de polígon, aquesta sensació de fugida cap a la universitat - Jo també la vaig sentir, el meu pare també era un home de pagès instal·lat en la tradició, explicava una altra.

El món rural desaparegut, conceptualment carlista, amb l'era de Portland, i les patates Kennebek, i el llenguatge propi, que es veu absorbit per polígons i autopistes, un món que desapareix i un que creix, el món del pare, tradicional i inamovible (el que no vol electricitat o la ràdio perquè mai no l'han tingut, i els fa por segurament) ens explica l'autora és un món que ella coneix, basat en persones que ella ha vist, que son reals, en pobles que ella ha viscut, fins i tot l'avi sense cama, o l'àvia que perdia el món de vista, són coses reals, ens explica.

El món de la mare, també rural, però rialler, vital, i de futur, diferent, era el contrapunt del pare, amb el que l'autora volia mostrar els contrastos i l'equilibri.

El pare de la Mila mostra la tradició, el món rural que desapareix, i allò a què la Mila no se sent gens lligada, és un personatge clau per entendre el desclassament, el motiu de l'estranyesa que sent sempre la Mila, i perquè sempre fuig, i com decideix retrobar-se a si mateixa.

Un dels usuaris ha comentat que inicialment li semblava que la Mila era una noia molt freda, però que en realitat a mesura que ha anat llegint s'ha adonat que el que passava era que era una noia molt externa, que no s'omplia, té una veu esquerpa, tot i que l'autora l'ha contradit, però que es deté en detalls concrets i significatius que la fa una veu narrativa interessant.

També ha comentat que li ha encantat la forma de mostrar la vida rural, no romàntica, no idíl·lica, pròpia del rere país, no dels Pirineus, sinó de llocs com La Roca, entre polígons industrials, on encara avui dia, hi ha aquest món de pagès. L'autora diu que és en llocs així, a Montmeló on ella va créixer i que se sent vinculada, i que creu que cal naturalitzar aquests espais geogràfics.

Una altra usuària també ha comentat que li ha semblat que la Bruna no coneix gens a la seva mare, i que l'ha fet reflexionar sobre si ella mateixa coneixia bé a la seva mare i sobre si ha sabut transmetre qui era ella als seus fills, que li ha semblat una bona reflexió sobre les relacions entre pares i fills.

I una altra usuària ha comentat que es sentia molt identificada per edat i per moment vital amb l'autora, i amb la protagonista, amb moments vitals, i que a mesura que llegia pensava, doncs jo també m'he trobat amb aquest sentiment d'estranyesa, o de no saber on estava, o de desconèixer l'univers que m'envoltava, al viure amb un poble, amb fronteres desdibuixades, i haver de sortir del meu refugi, i entrar en la buidor de la ciutat, i deixar de tenir referents.

També s'ha comentat que té moltes idees originals. La barreja d'ambients, el no posar noms als personatges, donar veu a un món rural que no és l'idíl·lic de Pirineu, personatges fantàstics, o fabulosos, com l'esquilador o l'home d'allà dalt. . Però que també varen trobar alguns punts fluixos especialment el tancament. Per exemple la teva filla té una malaltia de creixement que calen proves genètiques i que potser l'ha heretat de tu i no li dius clarament tot el procés per si un dia té fills? El tancament el varen veure molt precipitat.


La infantesa i adolescència, la primera part de la novel·la en general els va encantar, ben treballats i lligats. El personatge del pare, molt interessant i el polígon i el poble molt ben representats. Però la segona part, a partir que marxa a la universitat, és precipitada, molts personatges sense interès, i anecdòtics i sense profunditat.


La primera part està basada molt en el seu recorregut vital a Montmeló pel que ens explicava la mateixa autora. I en general les usuàries el varen trobar més ben travat. Però la segona part és un cúmul d'anècdotes que també ens va explicar com s'havia anat trobant en cada una d'elles en diferents moments, que va voler donar-los fil i no els va lligar tan bé.


Però en definitiva una bona lectura que va agradar a la majoria de les usuàries i usuaris, i una bona sessió que va ser molt entretinguda comentant cada un dels aspectes amb la seva autora.

La Guia






BIBLIO.LAROCA REPRÈN AMB MOLTES GANES I IL·LUSIÓ LES SESSIONS DEL PROGRAMA "LLEGIM PLEGATS"

Aquest dv 11 de juny Biblio.laroca reprèn les sessions del programa de foment de lectura “Llegim Plegats” dirigit al col·lectiu de persones amb diversitat funcional que es porta a terme amb la participació dels residents de la Fundació Vallès Oriental amb una periodicitat mensual. Aquestes sessions van quedar aturades des del mes de març del 2020 degut a la situació sanitària i no s’han pogut reprendre fins a aquest mes de juny degut a que el col·lectiu al que va destinat es d’especial risc i vulnerabilitat a la pandèmia.


El personal de la biblioteca prepara sessions de 60 min. que intercalen la lectura conjunta i l’atenció personalitzada en la lectura individual, dinamització de poesies, narracions o contes, la visita individualitzada de cada participant pels diferents racons de la biblioteca, la realització de mini tallers manuals amb motiu de la temàtica de cada sessió, etc. Les sessions es preparen i realitzen pel propi personal de la biblioteca, i integren una sessió cada trimestre de dinamització d’històries realitzada per una professional. Participen a cada sessió entre 7 i 10 persones.


Aquest programa que esta catalogat com a Bona Pràctica Objectiu Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Barcelona.


 








dimarts, 8 de juny de 2021

El Club del llibre:

El club del llibre és un cicle de trobades amb escriptors a les biblioteques, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials.


L'acte tindrà lloc a l'Espai d'Arts Escèniques Casal d'Alella (Carrer Santa Teresa, 9). L'aforament és limitat.

També es podrà seguir per Youtube a partir de les 19 h.

Organitza: Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.


 

divendres, 4 de juny de 2021

El Club de lectura Jove de Batxillerat de l'IES La Roca

 ANTOLOGIA POÈTICA


Rebre els grups de primer de batxillerat a la biblioteca, sempre et fa estar expectant i fer-ho amb l’antología poètica, encara més.


De tot el repertori de poemes en vaig triar els següents:

Blas de Otero, “En el principio”, de Pido la paz y la palabra

Rafael Alberti, “Si mi voz muriera en Tierra”

Miguel Hernández: “Yo quiero ser, llorando, el hortelano”, de El rayo que no cesa (1936)

Luis Cernuda,  “Donde habite el olvido”


Jaime Gil de Biedma, “Intento formular mi experiencia de la guerra"

Rosalía de Castro, “Adiós ríos; adiós, fontes”, de Cantares gallegos (1863)

 

El grup entrava a la sala i es distribuïa a 6 taules on reposava un sobre postal, dins del qual hi havia un dels poemes seleccionats.

Abans d’obrir el sobre els proposava descobrir establir un lligam que no es veu amb l’autor o autora de la carta.  Cal imaginar-se que han trobat aquest sobre a les golfes de casa seva, és d’un avantpassat seu i han d’intentar entendre el missatge que oculta. Algú misteriós els ha escrit, en un temps llunyà.

Després d’una primera lectura, cada noi/a ha de triar una paraula del poema i dir-la en veu alta a la resta dels grups. Taula a taula, trien i verbalitzen el mot. L’objectiu és saber si la paraula té la força suficient per esdevenir l’essència del poema.

 

Víctimas / guerra / niños / fusilados/ gritos / canciones

Palabra /sed/ hambre / silencio/ patria/ vida

Voz / tierra / mar / guerra/ viento/ vela

Hortelano/ tierra / corazón / dolor / estercolas / compañero /alma

Olvido/ memoria / piedra / deseo/ horizonte/ ausencia

Adiós/ tierra / casa/ aldea/ mundo/ dolor/ siempre/ soledad/ llorando

 

La resta dels joves havien d’interpretar allò que el poeta o poetessa els explicava al poema. A mida que s’encetava un poema, la conductora oferia informació annexa de l’autor/a del mateix.

La segona part, consistia a treballar amb llibres de fotografies i buscar-ne la imatge que podria ballar amb el poema.

La Fotografia de Cintet Rifà Anglada : una mirada etnogràfica (1900-1930)

Fotografía en blanco y negro : el arte intemporal del monocromo

Fotografía : la historia visual definitiva Ang, Tom

150 años de fotografía en España  López Mondéjar, Publio

La Fotografía en España : de los orígenes al siglo XXI / por Juan Miguel Sánchez Vigi

Cent x cent carrer Barcelona / Pere Escobar ; fotografia: Juan Lemus

 

Amb aquest saber mirar, els nois i noies fixen el poema en un instant precís. Fer de testimoni, de memòria, de passat. Reviure allò que ha desaparegut, traslladar a imatge allò llegit i sentit. Multiplicar el món.

De Jorge Luis Borges:

 Y todo es una parte del diverso

cristal de esa memoria,