Les usuàries i usuaris, han gaudit molt
de la visita d'aquesta autora i han compartit la lectura amb ella des del
primer instant, en el que s'ha convertit en un diàleg continuat entre totes
molt entretingut sobre el que la Mila, la protagonista de la novel·la, ens ha
transmès a través dels records des de la seva infantesa i adolescència fins a
l'adultesa, en aquest territori de frontera, que és les zones rurals que es
troben a cavall dels grans polígons industrials.
L'autora ens explica que la novel·la és
un joc d'identitats en el qual la Mila no s'ha sabut trobar i cerca en l'estranyesa de l'univers de casa seva, el seu lloc. I ho cerca en un moment
cruïlla, quan el fet de tenir una filla li fa replantejar-se la vida.
La Mila és una persona limítrof, que viu entre el món
rural i l'industrial dels polígons, amb
fronteres geogràfiques i emocionals difuses, en un món perifèric i una mica
salvatge, geogràficament i emocionalment (com la Mila de Solitud?). Aquesta
imatge de la perifèria, la qual l'autora ens explica que no volia concretar, però
que tots podíem conèixer una i reconèixer-nos, i que cada usuària ha trobat
punts en comú d'una manera o una altra:
- Jo coneixia aquest tipus de polígon,
aquesta sensació de fugida cap a la universitat - Jo també la vaig sentir, el meu
pare també era un home de pagès instal·lat en la tradició, explicava una altra.
El món rural desaparegut, conceptualment
carlista, amb l'era de Portland, i les patates Kennebek, i el llenguatge propi, que es veu
absorbit per polígons i autopistes, un món que desapareix i un que creix,
el món del pare, tradicional i inamovible (el que no vol electricitat
o la ràdio perquè mai no l'han tingut, i els fa por segurament) ens explica
l'autora és un món que ella
coneix, basat en persones que ella ha vist, que son reals, en pobles que ella ha viscut,
fins i tot l'avi sense cama, o l'àvia que perdia el món de vista, són
coses reals, ens explica.
El món de la mare, també rural, però
rialler, vital, i de futur, diferent, era el contrapunt del pare, amb el que
l'autora volia mostrar els contrastos i l'equilibri.
El pare de la Mila mostra la tradició, el
món rural que desapareix, i allò a què la Mila no se sent gens
lligada, és un personatge clau per entendre el desclassament, el motiu de
l'estranyesa que sent sempre la Mila, i perquè sempre fuig, i com decideix
retrobar-se a si mateixa.
Un dels usuaris ha comentat que
inicialment li semblava que la Mila era una noia molt freda, però que en
realitat a mesura que ha anat llegint s'ha adonat que el que passava
era que era una noia molt externa, que no s'omplia, té una veu esquerpa, tot i
que l'autora l'ha contradit, però que es deté en detalls concrets i
significatius que la fa una veu narrativa interessant.
També ha comentat que li ha encantat la
forma de mostrar la vida rural, no romàntica, no idíl·lica, pròpia del rere
país, no dels Pirineus, sinó de llocs com La Roca, entre polígons
industrials, on encara avui dia, hi ha aquest món de pagès. L'autora diu que és
en llocs així, a Montmeló on ella va créixer i que se sent vinculada, i que
creu que cal naturalitzar aquests espais geogràfics.
Una altra usuària també ha comentat que
li ha semblat que la Bruna no coneix gens a la seva mare, i que l'ha fet
reflexionar sobre si ella mateixa coneixia bé a la seva mare i sobre si ha
sabut transmetre qui era ella als seus fills, que li ha semblat una bona
reflexió sobre les relacions entre pares i fills.
I una altra usuària ha comentat que es
sentia molt identificada per edat i per moment vital amb l'autora, i amb la
protagonista, amb moments vitals, i que a mesura que llegia pensava,
doncs jo també m'he trobat amb aquest sentiment d'estranyesa, o de no saber on
estava, o de desconèixer l'univers que m'envoltava, al viure amb un poble, amb
fronteres desdibuixades, i haver de sortir del meu refugi, i entrar
en la buidor de la ciutat, i deixar de tenir referents.
També s'ha comentat que té moltes idees
originals. La barreja d'ambients, el no posar noms als
personatges, donar veu a un món rural que no és l'idíl·lic de
Pirineu, personatges fantàstics, o fabulosos, com l'esquilador o l'home d'allà
dalt. . Però que també varen trobar alguns punts fluixos especialment el
tancament. Per exemple la teva filla té una malaltia de creixement
que calen proves genètiques i que potser l'ha heretat de tu i no li
dius clarament tot el procés per si un dia té fills? El tancament el varen
veure molt precipitat.
La infantesa i adolescència, la primera part de la novel·la en general els va
encantar, ben treballats i lligats. El personatge del pare, molt interessant i
el polígon i el poble molt ben representats. Però la segona part, a partir
que marxa a la universitat, és precipitada, molts personatges
sense interès, i anecdòtics i sense profunditat.
La primera part està basada molt en el seu recorregut vital a
Montmeló pel que ens explicava la mateixa autora. I en general les
usuàries el varen trobar més ben travat. Però la segona part és un cúmul
d'anècdotes que també ens va explicar com s'havia anat trobant en cada una
d'elles en diferents moments, que va voler donar-los fil i no els va
lligar tan bé.
Però en definitiva una bona lectura que va agradar a la majoria de
les usuàries i usuaris, i una bona sessió que va ser molt entretinguda
comentant cada un dels aspectes amb la seva autora.
La Guia
