Descripció de la Pàgina principal

dimarts, 30 de maig del 2017

El Gato y el pájaro: Paul Klee de Géraldine Elschner

El gat de la nostra història ho té tot: comoditats, menjar, un lloc bonic... i fins i tot un collar amb el seu nom gravat! Però en el seu interior més íntim, allò que vol de veritat, de veritat, de la bona... és la llibertat. Primer el gat pensa que el seu desig més gran és menjar-se l’ocell, però un dia descobreix que el què vol és sortir a passejar, olorar les fulles de la tardor, saltar damunt la catifa de molsa, escoltar la remor de l’aigua del riu... i li demana a l’ocell que picotegi les barres de la seva gàbia. Se’n fiarà l’ocell, l’alliberarà i podrà el gat descobrir l’amistat i l’alegria de la llibertat?


Un àlbum magnífic, amb una bona història, i que és una recreació d’un quadre de Paul Klee: “Gato y pájaro”. La Il·lustradora, Peggy Nille, fa una bona feina al crear escenes molt coloristes i alegres, que respecten l’essència del pintor. Al final del llibre trobem informació sobre Klee exposada de manera molt didàctica.

Posem l'accent en... Eduardo Mendoza


Aquesta vegada l'espai del lector "Posem l'accent en..." està dedicat a l'escriptor Eduardo Mendoza, que va guanyar el Premi Cervantes 2017.
Hi trobareu una selecció de frases extretes dels seus llibres, perquè aneu fent un tastet de la seva obra, i una exposició de les seves obres perquè us les pugueu endur en préstec.
No trigueu a venir-les a buscar.
Per cert, quin serà el proper autor o autora que ocuparà aquest espai tan destacat de la nostra biblioteca? Acceptem suggeriments...



dimecres, 24 de maig del 2017

Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada de Sherman Alexie

Ei, hola. Sóc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l’altre. Duc ulleres, és clar. I sóc un friqui, també és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que, si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de geometria al nas del meu professor i em van expulsar de l’escola. Suposo que aquí comença la meva història.

Així comença la història de Junior, un indi, adolescent, amb greus problemes de naixement i que sobreviu en un entorn marginal. Aquesta és també, una mica, la història de l'autor del llibre i així ho van veure els nois i noies del nostre Club.

La sessió
Tot remenant per la xarxa, consideren 'Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada' de Sherman Alexie, un llibre amb l'arc de Sant Martí a dintre. Una novel·la lluminosa, fabulosa i enginyosa.

Escrita en primera persona  són les memòries d’un adolescent indi de 14 anys, l’alter ego de l’autor, Sherman, qui també és un indi americà nadiu de la reserva de Spokane.
A la novel·la hi conviuen el drama i l’humor, es reflexiona sobre la condició d’indígena, de pelacanyes, de  poca cosa, de  marginat a qui li agrada dibuixar. Un bon dia en Júnior, el protagonista de la novel·la, decideix abandonar la reserva, fotre el camp del cul del món on viu i anar a un institut a 50 quilòmetres de casa, amb els blancs.

Es parla obertament amb enginy i encert,  de la mort, la solitud, la marginació, la diferència entre els blancs i els indis, de les aparences, de les addiccions i desgràcies, de la religió, el racisme, dels friquis, la venjança, i del maltracte, de limitar-se a tancar els ulls i fer-se fort.
Un llibre carregat d’etiquetes i de vegades no n’hi ha prou en canviar de roba, de manera de parlar i ni de caminar, l’etiqueta de pertànyer a la reserva et persegueix.

Hem jugat a etiquetar animals, s’han repartit retalls petits de cartolina on només es podia escriure un adjectiu de cada animal que apareixia a escena.

Lleó : salvatge, perillós, vanitós, fort.
Zebra : simpàtica, curiosa
Rat-penat: nocturn, desconfiat, inquiet.

Seguidament hem tret tres animals (granota, cavall, serp) alhora i cadascú havia d’escriure un adjectiu, s’han recollit i a l’atzar les hem extret per adjudicar-les a cada animal. Ha estat un moment de reflexió, l’etiqueta com a estigma, l’etiqueta com a discriminació i ho hem relacionat amb el llibre i amb el que li passa al protagonista amb el seu origen indi i les seves afeccions.

Aquest joc inicial ha donat peu a seguir aprofundint en com etiquetem a les persones en base a la nostra experiència, relació, coneixement o desconeixement de les mateixes. Hem fet referència al pes de l’etiqueta, de l’adjectiu que arrosseguem durant anys i com de complexa és deslliurar-nos del que pensen els altres, del que suposen i esperen de nosaltres.

Ens hem etiquetat i jugat a descobrir de qui del grup parlàvem.

Ha estat un acte sincer i emocionant, sentir-se i descobrir-se en el pensament dels altres.

Per saber-ne més: Faristol

dimarts, 16 de maig del 2017

"Llegim plegats" amb els residents de Valldoriolf


Aquest divendres 12 de maig els amics de la Residència Valldeoriolf ens han visitat de nou per compartir una estona de llibres, lectures i paraules a Biblio.laroca. 

En aquesta ocasió hem compartit un llibre molt particular: "El llibre gegant de sant Jordi" que van elaborar per la fira els nens i nenes del municipi que es van apropar a la paradeta de la biblioteca.

Un llibre que va entusiasmar per les seves il·lustracions i que ens va commoure i fer riure per la seva història. 

Un goig poder compartir amb tots vosaltres un altre dia ben especial per a Biblio.laroca.

dijous, 11 de maig del 2017

FES-TE PORTAR ELS LLIBRES, CD'S I DVD'S QUE VOLS A LA TEVA BIBLIOTECA


Si a Biblio.laroca no trobes el CD's o DVD's que vols, ara ja ens pots demanar que te'ls portem d'altres Biblioteques.




dimarts, 9 de maig del 2017

Xerrada amb l'autor Esteve Plantada

El dimecres 26 d’abril el poeta, editor i articulista a diversos mitjans de comunicació Esteve Plantada ens va visitar a la Biblioteca Municipal de la Roca del Vallès per explicar-nos com treballa, com s’inspira i finalment de quina manera fa arribar al públic la seva poesia. Davant d’un nombrós grup de joves de l’Institut del Municipi, interessats pel que anava explicant de manera oberta, afable i atenta a les demandes i preguntes dels nois i noies, el poeta va aconseguir de captivar un auditori atent i entusiasmat que va descobrir com la poesia es troba present en molts àmbits de la nostra vida.

Uns versos:

si una nit,/en el cor de la nit,/no hi hagués frontissa entre/tu, jo i el fred;/si fóssim l’anar passant,/la boira rígida,/el renill persistent,/si una nit. 

Esteve Plantada

dijous, 4 de maig del 2017

Parlem de... El guardián invisible de Dolores Redondo

El primer títol de la «Trilogia del Baztan» s'inicia amb el descobriment, en un marge del riu Baztan, del cos nu d'una adolescent (Ainhoa Elizasu). La inspectora d'homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar serà l'encarregada de dirigir la recerca, que la farà tornar a Elizondo, el lloc on va néixer i del qual sempre havia volgut fugir.

La història es desenvolupa en dos fronts: el professional, centrat en la resolució d'una sèrie de crims de l'anomenat «assassí del basajaun», i el personal i/o familiar, que en aquest cas passa a ser tan important i sorprenent com el desenllaç de la recerca.



La Guia (Clica sobre les imatges)

El Viu la lectura opina
Redondo no convenç
Tot i estar traduït a moltes llengües i haver venut  milers de llibres, El Guardian invisible no ha convençut als usuaris de Viu la lectura.

Tots han acceptat que l’autora ens fa volar ràpidament fins al final i que el llenguatge fàcil i ràpid no fa difícil la lectura, però un cop llegit deixa un gust agre: 

Els personatges són plans i tots molt similars, la trama es simplista i molts cops sense gaire sentit, les dades s’avoquen enciclopèdicament, i el final, sobre tot el final el troben totalment fora de lloc. Una persona que encobreix un assassinat, no només no se la castiga si no que no sembla importar gaire el que ha fet? No entrarem en detalls per no fer spoilers, però vaja que el final ha estat el que més ha deixat un mal de gust de boca als nostres usuaris.
Un dels usuaris ens deia com acabava de llegir un llibre de Gerald Durrell que amb un tema d’assaig i senzill però amb una forma poètica i amb una visió psicològica de l’entorn té una riquesa de llenguatge i una profunditat argumental que hom no troba en una llibre com el Guardian Invisible tot i que el format policíac i l’argument de la tradició cultural de Navarra, podria tenir una riquesa argumental i de personatges que no han trobat en aquest llibre.

Redondo,  ha estat un entreteniment, han dit altres usuàries, però no un llibre que porti a la reflexió i que perduri més enllà de la seva lectura. De vegades necessitem aquest tipus de lectures, per passar l’estona, però no deixen rastre, dient.


Vaja, que malgrat que ha estat un betseller amb un èxit increïble amb tota la seva triologia i que ha acabat amb un Premi Planeta per la seva nova obra, la veritat es que a Viu la lectura: No ha convençut!

A l'abril lectures mil i al maig un bon raig!

Per Sant Jordi i més