Daniel Sullivan és un Novayorkès amb una vida complicada: té uns fills a Califòrnia que mai veu, un pare ominós a Brooklyn i una dona, la Claudette, que és una exestrella de cinema francesa, també divorciada, que fuig de manera inesperada del món de la fama i de l’èxit, per viure aïllada en una casa enmig del no-res, a Irlanda, on viu amb ell. Els dos mantenen una relació intensa i tempestuosa, amb dos fills més del seu matrimoni; porten una vida poc convencional i són raonablement feliços.
Tot comença el dia que en Daniel sent una notícia a la radio que el connecta amb una antiga relació. Llavors, i a partir d'aquest moment, comença tota una espiral de sentiments, emocions, anades i vingudes, fusos horaris, viatges en el temps, que l'abocaran a una vida fugitiva a la recerca de la Nicola, la novia que va tenir quan era estudiant a la Gran Bretanya, i que el conduirà lluny de la seva vida actual.
El Viu la lectura opina
Els llibres sempre son caixes de sorpreses i de vegades aquells dels quals
et parlen molt bé, poden no agradar-te gens, o anar tant previngut perquè no t’agradi, que t’encanti! I això ha
passat una mica als nostres usuaris amb “Aquest deu ser el lloc”.
Mentre alguns s’han trobat gratament sorpresos, amb una narrativa ben
construïda, els personatges gratament seleccionats, i amb uns corals, que
omplen la vida dels personatges principals,
segons un dels nostres lectors el
relat ha estat treballat amb salts cronològics però a l’hora de la veritat es
lineal i desconstruïda al final. A altres usuàries els ha semblat que els
personatges principals no s’ acabaven d’entendre. Són gent autodestructiva,
poden tenir-ho tot i cerquen on no hi ha res, diu una usuària. L’estructura recorda a la d’ Allò que va passar amb Harry Quebert,
i cap de les usuàries pot negar que enganxa des del començament i que et porta
fins al final. A la majoria li sobren
alguns capítols que pretenen ser innovadors, com el dels records de la diva que
es venen, i que al final semblen sobrers.
Hi ha personatges, però, que destaquen més que els protagonistes, com son
els dos fills i el cunyat que acaben tenint papers decisius en la vida dels
seus pares, sense els quals haurien estat incapaços de reconstruir les seves
vides. Perquè la mentida és insidiosa, i això és el que ens diu l’ autora, que
allò que amagues, allò que no vols dir et corseca i t’acaba trencant.
“Les separacions no són pel que és diu si no pel que és calla” remarca una
usuària. I si, aquest potser és el resum de l’argument de Maggie
O’Farrelll a “Aquest deu ser el lloc”.
La Guia
La Biblioteca posa a disposició dels seus usuaris
el Servei de
Préstec de 2 tauletes dins les instal·lacions de la
Biblioteca.
