Descripció de la Pàgina principal

divendres, 23 de desembre del 2016

Aquest Nadal recomanem... La delicadesa de David Foenkinos

Quan vam llegir aquest llibre, jo, i molta d’altra gent amb qui l’anava comentant ens imaginàvem que la protagonista d’aquesta història era l’ Audrey Tautou. Temps després la nostra imaginació es va veure confirmada amb l’estrena de la pel·lícula, dirigida pel mateix autor del llibre i el seu germà, i estrenada l’any 2011.

Aquest és un llibre de lectura àgil, lleuger, i tal com cita el seu mateix títol... delicat, escrit amb un llenguatge molt precís, agut, i amb una història situada en un ambient subtilment absurd, que t’ajuda a veure de ple els personatges i a entrar a fons en la història.

Nathalie ho té tot: feliçment casada amb un home a qui estima, viu envoltada de llibres i té una vida ordenada i pacífica fins que un dia... el seu home mort de sobte, a causa d’un accident. La vida de la nostra protagonista  s’ensorra i s’avoca a la feina buscant refugi. Però a vegades, quan creus que res ja té sentit, arriba la salvació per on menys ho esperes i com passa a vegades amb les imatges dels ordinadors, la vida de la Nathalie es capgirarà de tal manera que li donarà esperança i alegria.


Una història sense estridències escrita amb molta elegància i amb un humor subtil que de ben segur que us encantarà per aquestes festes de nadal.

dimecres, 21 de desembre del 2016

Els tertulians opinen sobre "Massa Felicitat" d' Alice Munro
















Les millors lectures segons les nostre usuàries.

Des de gener del 2015 cap llibre havia superat la valoració de Los libros arden mal de  3,9 en el nostre rànquing particular i cap havia igualat encara la lectura del 2015 I el ressò de les muntanyes de 2015, com Demasiada felicidad amb un 4,1.

I es que les lectures solen ser desiguals, el que encanta a un lector, a un altre no li agrada gens, i poc cops com amb I el ressò de  les Muntanyes de Khaled Hosseini i Demasiada felicidad de Alice Munro, aconseguim certa unanimitat.

Tot i que no estem acostumats als llibres de relats i que Alice Munro té una narrativa molt personal, cada un dels seus relats han estat comentats amb vehemència. Els seus personatges, tristos, ordinaris,  quotidians han fet reflexionar sobre molt aspectes de la nostra societat: És un mirall massa certer, han comentat, cada relat és una petita Nobel·la han reblat les assistents.

Tot i així una assistent no l’ha llegit, els relats no l’entusiasmen, encara que siguin d’una premi Nobel. I una altra diu que els tornarà a llegir, desprès de sentir als companys comentar el llibre, creu que ha perdut alguns instants de la lectura.

Hi ha relats que han colpit especialment, especialment Dimensiones, on una dona maltractada i amb escassa autoestima, visita al marit que ha assassinat als seus fills a la presó o Juegos de ninos, on la por a la diferència pot portar a l’assassinat.  Cara l’únic protagonitzat per un home, una terrible història d’amor o Radicales libres, un joc d’assassins.

Un llibre ple d’ombres, on la foscor de l’ànima és la protagonista i on la narrativa senzilla,  austera i clara ens porta  a parlar dels grans contistes mundials, com Txejov, Mahfuz o el nostre gran Pere Calders.

Els llibres de relats es mereixen una segona oportunitat, acabem la jornada decidint llegir Calders, totes les assistents el recomanen fins i tot a la lectora més reàcia a llegir relats i potser més endavant fins i tot atrevir-nos amb Txejov que el nostre  usuari, ens recomana de totes totes!



RANKING SETEMBRE - DESEMBRE 2016





dijous, 15 de desembre del 2016

BIBLIO.LAROCA CONTINUA TREBALLANT AMB ELS CRUSPILLETRES: EL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ LECTORA PER A INFANTS ENTRE 9 I 11 ANYS EN COL•LABORACIÓ AMB LES ESCOLES DEL MUNICIPI.



Enguany Biblio.laroca continua treballant amb el projecte Cruspilletres que es va endegar l’any passat com a una prova pilot amb dues escoles del municipi, i que aquest curs s’ha ampliat a les escoles de la Torreta i Santa Agnès, de tal manera que els infants compresos entre els 9 i 11anys del Municipi, hagin participat, tots, en el projecte.

Actualment les sessions es duen a terme pel personal de la Biblioteca que en cada una de les trobades, sempre al voltant d’un tema concret, transmet, explica, recomana i incentiva a la participació els assistents. Es busca que a partir de compartir l’experiència lectora entre tots i posar en comú vivències relacionades amb la lectura, els nois i noies la percebin diferent i se’ls desperti l’interès per aquesta activitat. Totes les sessions que funcionen com a activitats didàctiques van acompanyades de molts llibres, imatges evocadores, personatges, ninos i d’un taller didàctic relacionat amb la temàtica treballada on els infants poden expressar la seva experiència de manera gràfica o artística  i d’unes galetes caseres amb el nom de Cruspilletres, marca del club que es cruspeixen els infants a l’igual que cruspeixen lletres i lectures.




dilluns, 5 de desembre del 2016

Parlem de... Massa felicitat d' Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat' per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç (vegeu el magnífic relat 'Dimensions') fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca. El més admirable de 'Massa felicidad' és la manera com aquesta violència –que pot estar fora de camp, en forma d'un adulteri que es cou al mateix espai domèstic ('Ficció'), o que pot esclatar com un crit velat, en forma de violació no reconeguda ('El tall de Wenlock')– varia el destí dels seus personatges sense caure en la redempció epifànica ni en la condemna moralista. Sembla que els contes de Munro no s'acabin: no és que els seus finals siguin oberts sinó que els seus protagonistes segueixen el seu camí, i es converteixen lentament en un punt que es fon amb l'horitzó. Com si després d'haver entrat en detalls, de gravar amb la microcàmera de les paraules l'objecte més banal –i per això més significatiu–, el llenguatge abandonés la seva matèria primera a la més lànguida o tenebrosa de les seves sorts. 
(SERGI SÁNCHEZ, 5/1/2011)
Font: El Periodico

La Guia (Per saber  més cliqueu damunt les imatges)