La protagonista de la
nostra història està beeen enamorada. Enamorada d’un noi, que no li fa cas,
gens de cas... i que es diu Martín. I com ho sap que està enamorada?.
Ho sap perquè només
de veure’l tot li flaqueja i li pica el nas i... li pugen els colors i es posa
nerviosa i.... bé, tot això que passa quan estàs tan enamorat.
En Martín, però,
ni tant sols la veu. No la mira mai i ni se n’adona que existeix.
I què hi puc fer? Pensa
la nostra protagonista...
Els amics aviat li
donen consell i ella es deixa portar i es traurà les ulleres, i es deixarà anar
el cabell i potser ja no durà més les ales... la mirarà en Martín? On hauran
anat a parar els ocells que li vivien al cap? Què farà, doncs, a partir d’ara?
Si ho vols descobrir
llegeix aquest llibre sobre l’autoestima i el valor de ser un mateix.
Un llibre que ens
enamora! també el pots escoltar aquí
No tot el que es veu, és Al llarg del mes de novembre Biblio.laroca ha organitzat 5 sessions del Club de lectura jove de 1r cicle d'ESO per alumnes de l'Institut la Roca, han assistit les 5 línies de 2n curs, un total de 125 nois i noies. La proposta aquest cop era la de reflexionar sobre com, al llarg de la vida, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Qui corre molt no veu per on passa, qui tria, perd; qui camina, deixa enrere... la vida és una presa de decisions constant.
A continuació us descrivim com van transcorer les sessions, des de l'entrada del joves a la sala...
Entrar a les fosques,
sentir l’espatlla del company o companya, deixar-se guiar, confiar, desesperar,
sentir els canvis de temperatura, el silenci i observar allò que no es veu. Hem
entrenat la curiositat, la percepció i hem afinat els sentits.
Aquests han estat alguns
dels comentaris dels nois i noies participants després de fer el trajecte amb
els ulls clucs.
“ He
sentit por” “ Quin neguit” “Em sentia perduda” “M’he atabalat” “incertesa” “no
sabia on anava” “volia mirar però no he mirat” “nervis” “pensava que em
passaria alguna cosa dolenta”
A partir de la projecció
de “Flotante” d’en David Weisnerhem
reflexionat sobre els temes universals. La vida, la mort, la transformació.
La tria d’un camí ha
centrat la segona part de trobada. Prendre la decisió d’emprendre el camí en
solitud o bé acompanyat, escapar del camí marcat, reflexionar sobre aquesta
tria. Mirar-se al mirall per saber qui ets, resseguir una corda per arribar a
un destí incert. Qui camina deixa enrere, qui s’atreveix, descobreix, com ho fa
en Martí, el protagonista d’” El camino que no iba a ninguna parte” d’en
Rodari.
I per finalitzar un espai
de lectura en veu alta i compartida, en grup, en parelles o bé sol, hem obert
els àlbums que han trobat al final del camí triat. Els hem acompanyat en la
descoberta, generant preguntes, provocant un diàleg filosòfic que ha acabat amb
la narració de “Quí sóc jo? de l’Antonio Alberca.
“Gràcies”, “ ostres no l’he entès” , “Jo em sento
una mica així, buscant la balena”,“però
aquests llibres no són per a nens, no?”, “He triat però m’he equivocat”, “la
mort sempre guanya”, “jo no m’he enamorat mai”, “m’agrada el risc”
Bibliografia:
· Alberca, Antonio. Quí sóc jo?. Barcelona, Emoluciona, 2015 · Wiesner, David. Flotante. Mexico, Editorial
Ocèano, 2007 · effers, Oliver. El cor i l’ampolla.València.
Andana Editorial, 2014 · Frazee, Marla. El
granger i el pallasso. Barcelona. Animallibres, 2015 · Becker, Aaron. Imagina. Kokoro · Fogliano, Julie. Si vols veure una balena.
València. Andana Editorial, 2014 · Pasado y presente. Editorial Juventud · Carter, David A. Un punt vermell. Combel, 2004 · Del Mazo, Margarita. Les ulleres de veure-hi. La
Fragatina Ediciones, 2014 · Carter, David A.
Soroll Blanc. Combel, 2010 · Barrets, Joan. El
calaix de l’artista. Tarragona. Piscina Editorial. 2011 · Rodari, Gianni. El camí que no porta enlloc. SM · Thomson, Sara L. Imagina’t un lloc. Editorial
Joventut.
A partir del
dilluns 20 de juliol s’obre l’accés a tots els seus espais i serveis, inclosa
la sala infantil, però amb limitació d’aforament.
Després de moltes setmanes de tancament i una progressiva
reobertura amb limitacions, finalment la Biblioteca de la Roca del Vallès
recuperarà la normalitat a partir del dilluns 20 de juliol.
Fins ara només es
podia fer ús del servei de préstec, consulta de llibres i internet a la sala i
les proves Actic, sempre amb cita prèvia. Així que a partir del dilluns ja es
podrà fer ús de la resta d’espais i serveis, tot i que s’hauran de mantenir
totes les mesures de seguretat.
Com indiquen les autoritats sanitàries, caldrà rentar-se les
mans amb gel hidroalcohòlic un cop s’accedeixi al centre, s’haurà de dur
mascareta, mantenir les distàncies entre persones i es controlarà l’aforament.
No caldrà la cita prèvia, però sí s’haurà de fer el registre d’accés al servei
mitjançant el carnet de la Biblioteca, per tant serà imprescindible portar-lo a
sobre.
Per donar la benvinguda a la “nova normalitat” el personal de
l’equipament ha decorat diversos espais. A l’entrada hi haurà un gran cor
penjat, simbolitzant l’alegria de retrobar-se amb els usuaris i usuàries, i la
sala infantil s’ha decorat amb motius festius.
Recordem que l'horari d’atenció al públic és els dilluns,
dimecres i divendres de 9 a 13 h, i els dimarts i dijous de 15 a 18 h.
Aquest Sant Jordi ens trobem de nou plegats, per celebrar la diada. Aquest serà un dia del llibre i la rosa diferent. La Llibreria Paperots, comerços, floristes i
entitats del municipi es preparen per a la celebració. Entre paradetes, i presentacions, el dijous 23 de juliol (10.30h), l'autora roquerola Merxe Cisteró Bahíma, exposarà, a les 10.30h, a la paradeta de l'Ajuntament on s'ubicaran l'Arxiu i Biblio.laroca, a la Rambla Mestre Torrents, el seu nou llibre:“Descobrint l’Androgin”.
Basada en
fets reals,descriu la vida d’un ésser humà nascut en una societat
rígida i repressora, que va a la recerca de la seva identitat. Viatja coneixent
altres cultures i viu situacions extremes, experimentant “altres realitats” més
enllà del cos físic. Quan aquest emmalalteix, aprèn del poder de la ment i de
la pròpia energia, per arribar a l’amor més elemental: l’amor a un mateix. En aquesta
lluita per sobreviure, i recordant la teoria del filòsof grec Plató,
redescobreix el que de sempre havia intuït: que les dues parts, la
femenina i la masculina, sónun tot equilibrat, l’Androgin.
Als serveis de préstec, retorn de documents, recomanacions bibliogràfiques, reserva de terminals per connectar-se a internet i proves ACTIC, s’afegeix el servei d’estudi a sala.
Servei estudi a sala i sala infantil: amb limitació d’aforament i distància de 2m. Els usuaris encara no podran accedir directament a la col·lecció. Sala Infantil romandrà tancada segons l’ordre ministerial.
Nou horari: Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 13 h, i els dimarts i els dijous de 15 a 18h.
Berlin és implacable, no s'està
de res, i així i tot i la brutalitat de la vida sempre queda atenuada per la
seva compassió davant la fragilitat humana, per la intel·ligència i l'agudesa
d'aquesta veu narrativa, i el seu fi sentit de l'humor, ens deixa tocats ara sí
i després també, amb un relat clar i directe de la seva vida, de la família i
la vida de qui els envolta, d'una societat classista, racista i trista.
En el relat que dona nom al
recull, Manual per a la dona de fer
feines ella té quatre fills, i tot i que té estudis, no pot trobar una
altra feina i ha de mantenir-los. A això se li suma la seva addicció, amb la
qual cosa fa feines a les cases i allí roba pastilles. A través de la neteja observa
com són les famílies, especialment les dones, i veu que les suposadament
alliberades són les pitjors, perquè la tracten amb inferioritat com a servei i
no com a una igual. I ella mira, mira, i veu, veu el seu entorn, es veu ella,
però veu també qui l'envolta, i ens ho explica, de manera lúcida, molt lúcida,
malgrat l'alcohol, i amb l'alcohol, anys després, amb la literatura, que ho
catalitza tot.
Treballa amb un material difícil
i real, amb humor negre, cínic. Ens fa uns relats tristos, però cínics,
realistes, irònics amb un humor tret del dolor. Relats on no surt de la
brutalitat, de la dependència, i dels relats que ens parlen del dol i del dolor
i de la pèrdua. Relats que ens parlen de les persones que li han fet mal com la
mare i l'avi que a l'hora es varen fer mal a ells, alcohòlics tots dos, els
abusos infantils, i l'alcoholisme és un nexe entre la família i un cercle de
dependència, ràbia i odi. Un cercle viciós. Diners, pèrdua, desprestigi, odi,
menyspreu, abús, maltractament, dependència.
Per la majoria dels usuaris
aquest material és fa difícil d’empassar, com pots pensar amb l'esperança si
només veus un pou amb foscor? Però els fills són centrals en la vida de Berlín
i ella trenca el cercle viciós de dolor, maltractament i dependència amb els
seus fills, i això ho veuen favorablement altres usuàries, com una dona que se
supera, i que usa l'escriptura com un procés catàrtic, que li permet parlar de
tot el que va viure en la infància i adolescència.
La relació amb els fills, que són
els adults en la relació amb Lucia Berlin, els que tenen el control, els que
posen les regles, controlen les claus, els horaris i les botelles d'alcohol.
Relats on ella mostra com va començar a escriure com una feina més, però com va
ser catàrtic, ja que va poder escriure allò que no podia explicar, i com parla
de meta literatura, quan ens parla dels alumnes a qui ensenya a escriure, i ens
explica les tècniques, i els referents, especialment Txejov.
Ens parla de les feines, i la
mirada crítica que mira la societat, la pobresa, el racisme, el classisme, des
cada feina que ha fet per mantenir, traductora, infermera, dona de fer feines,
mestre, escriptora, i un llarg etcètera, 4 fills, des de la seva família
desestructurada, marits també addictes, també dependents, també creatius, des
de la seva dependència del alcohol, que li ha permès comprendre el seu voltant,
la gent, com es mor i com es viu. Quan neteja les cases dels morts, o quan veu
qui té una bona mort o una mala mort. Hi ha relats com aquest de les bones
morts, que capten l'atenció especialment de les usuàries, i que han marcat la
lectura. A d’altres tertulianes, però, no els hi han interessat gens.
Entre les tertulianes, les
lectures son irregulars, no tots els relats agraden, en canvi altres, com
Panteó de Dolores, Ingovernable o Mijieto, han deixat petja en la majoria de
les usuàries. És una lectura que has d'estar molt centrada, si no pensaries que
la vida només és fosca. Però en canvi l'autora veu llum al seu voltant, en la
gent, en els alumnes, en els paisatges, és increïble amb una vida tan dura, com
pot ser una dona tan forta i a l'hora tant depenent i addicta.
Ens parla del dol quan estimes
una persona com la Sally o quan no l'estimes gens com la seva mare, a la qual
no té cap recança en el moment de la seva mort mentre que la Sally, la seva
germana, amb un tarannà més dolç és capaç de perdonar, però clar, cada cop que
s'emborratxava la mare i es volia suïcidar, era a la Lucia a qui cridava i
llençava tota la merda i culpava de tots els seus daltabaixos! Com havia de
perdonar, la Lucia? Com havia de pair aquella nena, aquella noia, tot aquell
dalt a baix que va viure a casa seva?
La resposta de la Sally sempre
havia estat una altra; la Lucia, va respondre com la mare i com l'avi, amb
l'addicció, la ràbia i l'odi, fins que els fills, l'anima, i la literatura, i
molts intents de desintoxicació la portaren per un altre camí. Cada relat
aporta un gra de sorra, de la seva vida, del seu pensament, de la seva mirada,
que ens aboca a una mirada especial de gent esgarriada, ingovernable, però tota
amb un esperit màgic, amb un talent especial més enllà de les lletres, de la
música, de la poesia, del joquei amb el seu cavall.
Ja de gran és pregunta, I si...
sap que no existeix el i si... Perquè diu que els somnis dels i si… sempre
acaben amb un dalt a baix que l'hagués portat pel camí que havia de fer, perquè
cadascú fem el camí que sabem, que treballem, i els i si… no existeixen. La
Sally va fer un camí diferent que ella mai no va tenir, perquè la mare, el
tiet, ella mateixa, quan la ràbia i la gelosia no se la menjaven, varen
protegir a la Sally de l'avi, i a ella, ningú, ningú la va protegir, perquè el
tiet, que la volia protegir, tampoc va poder amb un pare malaltís, maltractador
i alcohòlic, i també havia acabat alcohòlic i no podia tenir cura ni de si
mateix. Lucia el va perdonar de gran, quan ella mateixa se’n va adonar, amb els
seus propis fills, que tampoc ella els podia protegirdel seu alcoholisme. Era
una roda que no s'aturava, l'avi va perdre peu, va tocar els fills, i després
les netes.... però tant la Lucia com la Sally van ser fortes en una cosa,
potser només en una, van protegir sempre als seus fills, d'aquell món fastigós
que havien viscut a casa seva.
Perquè el que tenen clar totes
les usuàries d'aquesta lectura és que la família de Berlin, la va influir i
moldejar, com va ser: l'avi, maltractador, abusador i borratxo, la mare igual a
l’avi, el pare indiferent; però ella es va alçar i gràcies als fills, i amb
força de voluntat, i malgrat els marits i companys de qui sempre es va envoltar
també addictes com ella, va superar, i va tirar endavant i no només això sinó
que va ser capaç de moure la seva vida per ser proactiva amb els que l'envoltaven.
Un llibre amb molta crítica social contra el racisme i la pobresa, que les
usuàries pensen que està plenament al dia.
No a tot hom ha agradat, és massa
cínica i obscura, massa crítica, massa monotemàtica, amb la seva autoficció que
l'envolta, en els anys més foscos, durs, i terribles de la seva vida, però els
relats que han arribat, han arribat a tots els usuaris, una lectura que no ha
deixat indiferent a ningú i que ens ha portat a comentar llargament els seus
relats. Ens parla, ens diu, esperin, escoltin, saben... ens interpel·la. Com
lectors.Una persona propera que ens
parla de tu a tu...Perquè prestem
atenció però els relats son imprevisibles, mai sabem per on aniran, pensem que
tracten d'un tema i els dona la volta, sobre tot als finals, que sempre son un
gir total, que ens deixa sovint esmaperduts. Aquell final contundent, que ens
diu, amb claredat... i sempre versemblant, els sentiments, les emocions, sónplaneres, les podem captar, podem
entendre-les, malgrat que siguin fosques. Son plausibles, palpables, són d'una
persona propera, que ha caigut en un forat de tristor, pobresa, dependència,
ect... però al cap i a la fi,una
persona com qualsevol altra.
