Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 31 de maig del 2023

Llegim... "Les set caixes" de Dory Sontheimer

Les 7 caixes: una dona emprenedora, una fàbrica emprenedora, un espai creatiu i audaç. És una lectura que frapa en lo personal, emotiva, que s'endinsa en la genealogia, la família i la identitat; admira la capacitat d'empoderament d'una dona que als 57 anys refà la seva vida i entoma una nova tasca: la d'historiadora, de genealogista, de documentalista, per reemprendre el fil de vida de la seva família i amb aquest el de la història d'un segle i de l'Holocaust que hi va tenir lloc, i que sovint s'oblida, és banalitza o es vol blanquitzar.

Emociona, diuen les usuàries, quan la dona descobreix una nina, una nina jueva, que l'ajudarà a refer el fil, descobrint la fàbrica de nines dels seus avis, un espai d'imaginació, que milers de nens varen gaudir, i on milers varen ser aniquilats pel nazisme. 

L'autora troba la fàbrica dels Lehmann amb emoció, la recupera a través de les fotografies antigues que ha guardat el seu pare; un lloc que ara s'ha convertit en un centre creatiu, cultural i artístic; eixample d'empreses amb empenta, com l'Editorial Comanegra (que va fer un llibre sobre la història de la fàbrica), dissenyadors tèxtils o l'empresa de Càstings Edén, que s'ha posat  aquest nom en honor a les nines que es feien a la fàbrica. Dory no pot més que emocionar-se en descobrir per primer cop l'espai industrial dels seus avis. M'alegro, diu, que segueixi sent un lloc creatiu, on treballar amb la imaginació.

Algunes usuàries comenten que han llegit abans llibres narrativament més incisius, com el de "Catalans als camps Nazis" on Montserrat Roig fa la mateixa tasca ingent referida a milers i milers de catalans, que Dory Sontheimer fa pels seus 36 familiars, igualment amb una narrativa i documentació impecables.

Altres usuaris destaquen però que el treball de documentació i genealògic és tant ingent, ben treballat i tant ben documentat que els ha interessat moltíssim aquesta obra que han seguit fil per randa cada una de les seves pàgines.

Algunes usuàries han destacat especialment la figura de'n Julius, un noi que ha de fugir del Nazisme amb 12 anys, i que torna amb l'exercit dels EEUU, astorat i ja d'adult, a alliberar un dels camps. La Dory explica aquesta història sovint a les escoles.

Per altres usuàries és un gran testimoniatge del dia a dia, de la quotidianitat del que va ser la solució final: primer et treuen la feina, desprès et prenen l' empresa, més tard et canvien el passaport, desprès t'obliguen a abandonar casa teva, amb una maleta, desprès encara et transporten a un camp i finalment hi arribes isignifica la mort de milions. La majoria sabem que va ser i ens imaginem que va significar per a la població jueva l'Holocaust; però el detall en el procés, tan quotidià, tant ben documentat i narrat amb l'emoció de qui parla de la seva família; la impotència de no poder fer res, de res... amb cartes que significaven tant i que trigaven mesos, la distància entre familiars, etc els hi ha creat un lligam fort amb l'autora.

Algunes usuàries és feien creus de com a nivell mundial ningú es va fer ressò del què passava i del fet que ningú en fes cap seguiment i ho denunciés, tot i estar en mig de la II GM.

Moltes de les usuàries recomanen veure també el documental de les Set Caixes al programa Sense ficció. També la presentació que féu a l'Ateneu l'autora del llibre. Algunes han recomanat la lectura de "La 8 caixa"

Un llibre molt recomanable, que no deixa indiferent, fins i tot pels que ja havien llegit moltes altres narratives diferents sobre aquest tema.  


La Guia


 






Informació:



TV3 Sense Ficció


Betevé: 7 caixes que van canviar el passat


Llegim... "Bona sort" de Nickolas Butler

De vegades les bones crítiques no signifiquen res, de fet sovint no volen dir res, quant als lectors, tot i que els crítics diguin el contrari, si el que llegeixen no els sembla versemblant.


I això és una mica el que ha passat amb Bona sort, la lectura d'aquest abril a Viu la lectura. Teníem unes espectatives altes, les critiques a la televisió, ràdio, premsa, premis, l'havien deixat com una de les millors lectures d'aquest any. Potser n'esperàvem molt, d'un autor que al final era desconegut per nosaltres i una narrativa que ens arribava per primer cop.

La realitat és que no hem gaudit en general de Bona sort. L'autor planteja des de l'inici un debat moral maniqueu, del qual no se n'amaga, com es pot evidenciar en les entrevistes; però és tan americà, tant de bons i dolents, tant del que és correcte i del que cal triar, sense grisos, que a la majoria de les lectores els hi ha costat de creure's els personatges que els presentava l'autor. 

Els protagonistes masculins, que tenen una rellevància crucial en el relat, representen principalment l'amistat. Esdevenen personatges capaços de fer qualsevol cosa per mantenir la seva relació; però, d'altra banda, no saben compartir la vida entre ells, i es demostra que no es coneixen gens. Aquest tipus de vincle no ha sabut arribar al cor lector de les usuàries, i ha fet que no trobessin suficient profunditat en l'entramat psicològic dels amics; uns homes massa plans, massa de cara a barraca, finalment.


La 
Gretchen, en canvi,  el personatge femení que hauria de ser la volta de clau tots els personatges i que esdevé crucial en el gir de la novel·la, al final resulta ser un personatge totalment irrellevant, sense personalitat ni capacitat d'emocionar, malgrat tenir una vida que és tot un drama. Així és com les usuàries s'han trobat davant d'un thriller amb una veu narrativa forta, la dels tres amics, que hauria de cridar poderosament l'atenció, però que en cap moment les ha captivat i fet entrar en la història. Malgrat tot, el comentari general és que la novel·la es llegeix relativament bé, tot i que la primera part es fa eterna, esperant un desencadenant que no sorgeix fins a la segona meitat de la novel·la, mentre que es bona part del relat transcorre amb la descripció de la construcció d'una casa superluxosa, que a banda de fer-te entendre la diferència de classes i la pèrdua de l'espai rural, només fa que engrossir pàgines.

Probablement, que vinguem de un recorregut literari en què diverses de les lectures han estat molt ben valorades, deixant un pòsit molt bo en el grup, hagi estat un factor que també ha influït a l'hora de valorar una lectura que no acaba d'omplir; Tot i així, Bona sort, ha estat una lectura i prou, que no recomanarien ni repetirien, les usuàries.

No sempre totes les lectures han de ser perfectes i aquest cop no hem tingut bona sort.


La Guia


















Informació






dilluns, 29 de maig del 2023

Viu la lectura: "Vladivostok" de Lluís Olivan


Trobada d’adults per comentar aquesta obra: 

En Tomàs està jubilat i viu en una  urbanització a la corona metropolitana. Se li ha mort fa dos anys la Magda, amb qui va compartir la vida, encara que per ell fos una completa desconeguda; i ara, aïllat en la seva parcel·la, es fa amb uns quants personatges, mentre intenta redescobrir, a través de la literatura, qui era la seva dona.

 Vladivostok és una ciutat amb nom, encara que idealitzada. Un viatge planejat amb la Magda que va quedar truncat.

 És una història de redescobriments i segones oportunitats. Una possibilitat de redempció.

 Passa a buscar el teu exemplar per la biblioteca.

 A càrrec: Alícia Gili

Data: dimarts 27 de juny a les 19.45 h, a la Biblioteca Municipal.

Agenda Biblio.laroca: Properes activitats

Taller infantil de Musicoteràpia per als més petits

Aquest taller està adreçat a les famílies amb infants. A través de l’estimulació auditiva, visual, cognitiva, motriu, sensorial, física i emocional es pretendrà generar i reforçar els vincles afectius a la família. A través de diferents jocs, danses, propostes rítmiques, la música i tot el que engloba el món sonor, reforçarem la comunicació i interacció entre mare/pare i el seu fill/a.

Per a infants de 0 a 3 anys. 

Places limitades. Cal inscripció prèvia al WhatsApp de la Biblioteca: 674 640 308 o al telèfon 938 424 461.

A càrrec: Aina Camp (musicoterapeuta)

Data: Dijous 8 de juny a les 18.00h



Hora del conte i taller de maquillatge de pallasso: 
"La pallassa Priska"



Aquest és un conte divertit i entranyable, on la seva protagonista, la pallassa Priska, despistada de mena, sempre oblida el seu nas màgic per tot arreu. Sort en té dels seus amics, els habitants de la mar Mediterrània, que sempre li donen un cop de mà per poder-lo trobar. La sessió s‘acompanya d’il·lustracions gegants i reals dels diferents protagonistes del conte. 

En acabar es realitzarà un taller de maquillatge relacionat amb el conte

Per a infants a partir de 3 anys.

Data: dimarts 13 de juny a les 18 h.

A càrrec d’Eva


 

dimecres, 3 de maig del 2023

ESPECIAL VALLVERDÚ

 


Aquest any l’escriptor de literatura infantil i juvenil Josep Vallverdú farà 100 anys. Des del portal infantil Gènius s’ha fet un especial per apropar als més petits la figura d’aquest autor prolífic i versàtil que va crear en Rovelló, el gos més famós de la literatura catalana. 

Celebrem aquest aniversari tan especial fent un recorregut per la seva obra que es pot trobar a les biblioteques de la Xarxa.

Sant Jordi 23 a la Xarxa de biblioteques: que no s'aturi!

Seguim amb la roda de recomanacions, seguim llegint...



Més Sant Jordi clicant les imatges. 
Pels que no en tenim prou!




 

Biblioteques te un so!

 COMUNITAT XBM PÒDCAST

El programa podcast comunitatXBM vol ser una referència útil per ordenar el debat, i construir des dels testimonis , converses i experiències, una XBM oberta i plural.


Posa l'orella i segueix-nos! El Servei de biblioteques obre noves portes.


dimarts, 2 de maig del 2023

Llegim... "Hamnet" de Maggie O'Farrell

En aquesta sessió volem apropar-nos a la nova novel·la d'O'Farrell. Ja n'hem llegit una d'anterior i les usuàries n'han llegit d'altres; és una autora que agrada molt. Destaquen La desaparició d'Esme Lenox.

El llibre ha agradat molt per dos motius: per les descripcions històriques de l'entorn acuradíssimes i per la molt bona interpretació del dol de perdre un fill que s'hi pot trobar i que els sembla molt proper; tant que pels qui han perdut un familiar els sembla un relat molt empàtic. Aquest darrer tema ha captivat i mantingut ferm l'interès de les usuàries que s'han sentit molt properes a la manera de tractar-lo per part de les dones que apareixen a la novel·la. Al llarg de tot el relat ho fan amb veu de dona moderna, empoderada, i d'una forma bastant versemblant, tot i que no sigui gens creïble des de la perspectiva d'unes dones del s. XVI, habituades a perdre els fills constantment. 

Els ha semblat una forma d'entrar en el tema de la mort i del dol i de com afrontar-lo realista i alhora empàtic que els ha tocat molt la sensibilitat.

L'escena on ens descriu, amb una narrativa excel·lent i amb poques pàgines, com una pandèmia, com la pesta, pot arribar a un poblet d'Anglaterra des d'un port llunyà, fent diverses parades, i a través de diferents contactes,els hi ha semblat d'una cruesa i realitat absolutes; i han estat d'acord en què segurament fa uns anys no l'haguessin copsat en tota la seva duresa.


En el llibre, les relacions d'empoderament de les dones prenen el protagonisme tot i trobar-nos en una societat totalment heteropatriarcal, on l'home era totalment el centre d'atenció i l'eix vertebrador de la societat. Això s'acompleix també en la figura de William Shakespeare, que ha passat a  formar part de la història, mentre que la seva dona és un peu de pàgina; però en el relat, aquest fet es transmuta per donar veu a la seva dona, mentre ell només representa un motiu per poder parlar de l'entorn, degut a la mort del seu fill. Aquí són les dones: mares, sogres, filles... qui porten la casa, els negocis, fins i tot la intimitat de la família!

El fet de si l'autora ha inventat amb versemblança o s'ha documentat i ha construït una novel·la històrica és un punt important a debatre per algunes lectores. En múltiples entrevistes, la mateixa autora, explica de manera raonada que no ha volgut fer una novel·la històrica, i que encara que hagués volgut no hagués estat possible degut a que no es coneixen prou dades de la vida d'aquesta família, d'altra banda també constata que sí s'ha documentat molt bé pel què fa a l'època en què es desenvolupa l'acció: des de l'alimentació fins a l'ús i l'existència de plantes medicinals, les mercaderies, el funcionament dels teatres de l'època, per oferir-nos un relat que fos versemblant. Respecte d'aquest tema, algunes lectores, han comentat que això els ha agradat perquè els molesta que es pugui donar per històriques novel·les que no ho són.

Al finalitzar la sessió, s'han suggerit la lectura de moltes de les altres obres de l'autora i la Directora de la Biblioteca ens ha repartit algunes de les obres disponibles a la biblioteca que les usuàries s'han emportat.

Les usuàries també han parlat de la nova novel·la que acaba de presentar l'autora a Barcelona i que es centra en la figura de Lucrezia de Borgia. En relació en aquest tema també hem recomanat a les noves usuàries la lectura de Cèsar o nada de Váquez Montalban.

La Guia



















Informació