Vacances
d'hivern. Resum
Retrat d'un matrimoni crepuscular. Un matrimoni
ja gran, en la seixantena llarga, va de viatge a Amsterdam. Estan jubilats
-ella, la Stella, era mestra, i ell, en Gerry, arquitecte- i, a priori, el
viatge, d'uns pocs dies, és un regal que es fan a ells mateixos per celebrar
que encara estan junts, però la realitat segons les usuàries és que mai s'han
dit el que pensen, la majoria d'emocions han quedat soterrades d' ençà que una
efemèride violenta en les seves vides canvià tot, una l'Stella es refugià en
les seves creences, l'altre, en Gerry, descregut acabà bevent més del que
convenia i negant la seva addicció. La
dona cerca més en la vida, vol omplir la seva vellesa, no vol les mentides, les
mancances, vol omplir amb objectius el que resta de vida, vol separar-se, però
vol un coixí per fer-ho, perquè és gran i no sap molt bé com fer-ho. Ell, en
canvi és covard, i només sap viure amb ella, no vol perdre-la, però no sap com
dir-ho. Les ruïnes llasten les relacions fins que es tornen opaques i no deixen
veure el que hi ha en l'interior i quan ja no hi ha feina, ja no hi ha nens, ja
no hi ha quotidianitat, no queda res de la relació, no hi ha amor, només
companyia, i al final res no els uneix.
Els fets traumàtics del passat els van marcar i varen fer deixar la passió
de joves darrere un tel de dolor i violència que no han sabut superar i que han
amagat en la beguda i la fe.
És un relat fidedigne del qual passa amb molts matrimonis d'aquesta edat
amb dones grans que no tenen capacitat de separar-se perquè no poden o tenen
recursos per fer-ho.
És un llibre de sentiments i emocions, sense gens d'acció, potser amb massa
sentiment religiós, i on no passa res, vol dir que no passa res, que és massa
lenta, tot i que l'estructura literària està molt ben treballada, amb un
llenguatge meticulós i molt descriptiu. Això fa que algunes estones siguin
avorridotes o lentes, així i tot el retrat que es fa de tots els dos, del matrimoni,
és equilibrat, tot i que l'home queda retratat molt més negativament, i més
lleument, i la dona queda més ben plasmada.
La Guia