Descripció de la Pàgina principal
dimecres, 29 de gener del 2014
dimarts, 28 de gener del 2014
Els CRUSPILLETRES
2na Trobada dels CRUSPILLETRES
Els Cruspilletres som:
DEVORADORS DE LLIBRES
UNA MICA SOMIADORS
I Mooooooolt DIVERTITS
Acabem de fer la nostra segona trobada amb molta xerrameca i molts llibres recomanats. Avui ha sigut divertit perquè ens hem embolicat amb llana.
Amb llana... ens direu! doncs, sí.
Tal com ho llegiu: AMB LLANA!
I és que... què us pensàveu... les històries tenen un fil que si el segueixes et porta fins al nus (és a dir fins el desenvolupament de la història amb totes les seves accions) i si aconsegueixes anar més enllà i seguir i seguir i seguir... arribes al final del relat, i... apali, JA ESTÀ! ja te l'has llegit tot. Doncs nosaltres ens vam embolicar amb fil de llana i a partir d'aquí vam anar explicant els llibres que més ens havien agradat, per parelles.
Molt divertit CRUSPILLETRES!
Bcnegra
Si és febrer, si sentiu parlar de crims i delictes de paper, si sentiu parlar de novel·la negra, no tingueu cap dubte: sou a Barcelona i això és:
BCNegra.
Aquí us deixo un enllaç al programa: BcNegra 2014
Sapigueu també que el premi novel·la negra d'aquest any és per l' Andrea Camilleri i que podeu trobar un munt de llibres seus a la Biblioteca: Andrea Camilleri
dimecres, 22 de gener del 2014
Recomanem...
L' avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Jonasson Jonas
L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí.
L'Allan no és un avi qualsevol, sinó tot un personatge del segle XX; un home excepcional que al llarg dels seus 100 anys de vida ha tingut tot tipus d'experiències; les més insòlites que us pogueu imaginar... . Un home sense prejudicis, amb molt d'aplom i sentit comú, que no està disposat a renunciar a la vida.
Un viatge delirant per la història del segle XX que fa petar de riure.
Aquí teniu un enllaç a totes les notícies relacionades amb el llibre que ha recollit l'editorial La Campana a la seva web: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
dilluns, 20 de gener del 2014
Llops dins les parets de Neil Gaiman i il·lustrat per McKean
Llops dins les parets no és un còmic amb totes les de la llei, ja que els textos segueixen un estil propi de la novel·la, però conté trets de la historieta com la distribució de l’acció per vinyetes. A més, és una excusa ideal per parlar de dos mestres: Neil Gaiman és escriptor de còmics (com el popular Sandman), novel·les i guions de cinema, especialitzat en la creació de mons paral·lels; Dave McKean és un dels il·lustradors favorits de l’anterior, versat en el collage i el disseny desordenat, que fa poc ha dirigit el film fantàstic MirrorMask, precisament amb guió de Gaiman.
I si aquest no és un còmic a la norma, les sessions de la Mon, tampoc! Aquí us deixo un resum de com va ser aquesta:
“Hi ha llops dins les parets.
Els estic sentint”
En el text hi ha moltes paraules que
fan referència als sorolls que fan els
llops.
Hem començat la tertúlia del club de
lectura fàcil amb un joc de llançament d’onomatopeies.
Hem imitat els sorolls que ens han
descrit a la planes 7 i 11 del llibre : sorolls neguitosos, bulliciosos,
cruixents, crepitants, secrets,furtius, espetegant.
Sorolls d’esgarrapades, de dentades,
de mossegades, de disputes.
Zzzzasss - ssshhhhhh – tac,tac, tac
– grrrrr, grrr – nyec – boum – poum – sstt – buuff - crash -
cling, clang – flousss
Hem parlat de les imatges que apareixen al còmic
“Llops dins les parets”, el seu il·lustrador, Dave Mackean, fa servir la tècnica del collage ( fotografies i il·lustracions) que ens apropen
a un món fantàstic però amb trets de realitat.
També hem parlat d’en Neil Gaiman, un dels escriptors més llegits;
autor de capçalera per a joves i no tant joves. Les seves obres són sempre
difícils de catalogar, estan a la frontera entre dos mons, l’adult i l’adolescent.
La Lucy sembla
tenir entre tretze i quinze anys, però té un porquet de peluix de mascota. Els
nois i noies tot i les rialles inicials, han vist el paper important que té el
porc en el còmic. És el motor de la
Lucy , el motiu pel que torna a la casa i decideix plantar
cara als llops.
He presentat altres
obres d’en Gaiman : “Coraline” i “El dia que vaig canviar el meu pare per dos
peixos de color”
Són contes de fades tenebrosos, amb un estil àgil i juganer.
Finalment, s’ha situat al mig de la taula, una casa de joguina
i s’ha repartit a cada noi/a un playmobil que feia de personatge i tot
d’elements per muntar una història pròpia.
Una presentació, un conflicte ( nus) i desenllaç.
Vet aquí
que en aquell temps que de la palla en feien fems, una família de musics vivia feliç, i rítmicament
a casa.... però una monja assassina havia escapat del psiquiàtric del poble,
tot fent un túnel que sortia a la cuina dels músics....
-
Q. Passarà amb la monja?
-
Aconseguiran escapar ?
Continuarà.....
Imatges per comentar. Aquí us deixo un enllaç amb les fotos: Llops
Et menjadé! de Jean Marc Derouen
Hi havia
una vegada un llop; un llop dolent i famolenc; un caçador que esperava que la
seva presa aparegués al mig del bosc..., quan...
Eiiii
ZZZZttttt ZZZZttttttttttt
Bé, bé MMMMM D’acord, d’acord... tornem a
començar... potser ens hem equivocat una mica de conte...
Aquesta és la història d’un llop innocent, bon jan, una
mica calçasses i que sobre tot no parla gens bé, a qui tots els animals que
troba aconsegueixen enredar; i així és com un dia es troba amb un conillet blanc
i el llop saltant de 4 potes li diu cridant:
- “Ahhhh! et menjadé, conillet blanc!”
Però el conillet s’adona que el llop té un pèl a la boca
que li molesta i amb l’excusa d’anar a buscar unes pinces per estirar-li i
alleugerir-lo del mal, s’escapa. També aconsegueix fugir de les seves urpes un
conillet vermell ( Una mica desastre aquest Llop!) fins que al final es topa
amb... un altre animal... que no serà ni petit, ni rodanxó, ni bufó, i que serà
qui desencadenarà el final del conte.
Una narració amb molt d’humor, amb un llop entranyable, i
molt diferent, amb unes il·lustracions senzilles i molt expressives, amb
superposició d’elements, tot ben integrat amb el text i una tipologia textual que
juga amb les mides de les lletres emfatitzant aquelles parts de la història que
es volen destacar i realçant-ne les més divertides.
divendres, 10 de gener del 2014
A la Tertúlia llegim... La llibreria de les noves oportunitats de Banerjee Anjali
Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de
Shelter. En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un
dia hi arriba Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la
propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l'Índia per guarir el seu cor cansat.
Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de
modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l'aparador, però ben
aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i
morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine
torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això: aprèn a
escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la
o en un manual de cuina, i acabarà trobant l'home amb qui compartir tots els
llibres de la seva vida.
Un homenatge a tots els llibreters i un elogi a tots els lectors.
Amb aquesta cita, recollida en una entrevista que se li va fer, l'autora deixa al descobert l'objectiu final que l'ha mogut a escriure el relat. Per saber-ne més: La llibreria de les noves oportunitats.
A la Tertúlia llegim... El Xinès de Henning Mankell
Tenir entre les mans un llibre de Henning Mankell sempre va bé i és una aposta, no del tot arriscada, a favor de la bona literatura. En aquest cas el llibre que tenim entre les mans ens recorda qualsevol de les novel·les protagonitzades per l'inspector Wallender, però de seguida descobrim que l'autor va molt més enllà fent una crítica profunda a la societat sueca, a la vegada que tracta i denuncia temes tan universals com la corrupció del poder, el sistema econòmic imperant, l'esclavitud, i els interessos que mouen el món actual.
Un matí glaçat del gener de 2006, un fotògraf fa un descobriment aterridor: dinou persones han estat assassinades al poblet suec de Hesjövallen. La policia sospita que el crim és obra d’un pertorbat; però la jutgessa Birgitta Roslin, que s’interessa en el cas quan s’assabenta que entre les víctimes hi ha la família adoptiva de la seva mare, defensa una altra teoria. Seguint la pista d’una cinta de seda vermella trobada damunt la neu, descobreix un sospitós vingut de fora i una trama inquietant i oculta que sembla que arrenca de Pequín. Birgitta no sap que tot es remunta a una vella història de l’any 1860, quan milers de xinesos van ser conduïts als Estats Units i forçats, gairebé com esclaus, a treballar en la construcció del ferrocarril de la costa oest. Les conseqüències d’aquesta dramàtica odissea, protagonitzada pels germans Wu, San i Gou Si, arriben fins a la poderosa i conflictiva Xina del segle XXI, on les cruentes lluites de poder en el si del Partit Comunista Xinès decideixen el futur del país a les portes dels Jocs Olímpics. Però la persecució de l’assassí que emprèn Birgitta Roslin, en solitari i al marge de la policia, s’interromp quan sent al clatell l’alè fred dels qui la segueixen i volen posar fi a la seva vida.
per a saber-ne més podeu llegir la guia que hem elaborat a la Biblioteca: El Xinès
Subscriure's a:
Missatges (Atom)