Descripció de la Pàgina principal

dissabte, 2 de desembre del 2017

Recomanem... L'arbre de les mentides de Frances Hardinge

Anglaterra, finals de segle XIX. La societat victoriana es debat entre els partidaris de la ciència i la força de la raó com a mètodes per explicar el món  i els partidaris de la religió i la fe. La qüestió de si les espècies evolucionen o no és el centre d'un intens debat en el si de les societats científiques, on es defensen ambdues teories.

En aquest context, la Faith, una noia  de 14 anys amb caràcter, intel·ligent, curiosa i amb aspiracions a ser una bona naturalista, formada de manera autodidacta a la biblioteca del seu progenitor, viatja amb la família a una illa perduda perquè el seu pare, un reverend sever, savi i prototip del personatge que es debat entre la fe i la raó, ha d’intervenir en unes excavacions arqueològiques i de pas fugir dels rumors i crítiques que el persegueixen.

L’acció es desencadena quan al poc d’arribar, tot just quan la família, amb l’oncle inclòs, s’acaba d’instal·lar a la nova llar i situat en l’entorn social del llogarret, el pare apareix mort – suïcidi o assassinat – en un dels penya-segats de l’illa. La cosa es complica quan la Faith, disposada a demostrar que el seu pare ha estat assassinat, coneixedora del fet que aquest amagava alguns secrets, i del parador d’ un espècimen estrany, anomenat l’ arbre de les mentides, que la pot ajudar, decideix recuperar el bon nom del reverend i aconseguir que sigui enterrat en terra sagrada. L’arbre, un arbust fosc i estrany, és un espècimen únic que floreix a canvi de bòfies i produeix uns petits fruits que deglutits donen a conèixer una gran veritat a la persona que l’ ha alimentat amb mentides. La Faith sap, també, que les mentides corren com la pesta i que subverteixen situacions i produeixen canvis.

Un relat emocionant, intrigant, i ple d’acció, amb un personatge principal imprescindible, complex, atractiu i ferm. Una noia intel·ligent i amb caràcter que es mou en una societat d’homes. Uns personatges secundaris perfectament dibuixats. Una època, la de la societat victoriana molt ben encaixada en una atmosfera gòtica, plena d’enigmes, fantasmes, entrebancs i immersa en una nebulosa entre fantàstica i racional.


Un gran suïcidi... o potser un crim... La mentida com a instrument de la veritat. Una novel·la que ho té tot perquè un bon lector passi una molt bona estona submergit entre les pàgines d’un relat complex i apassionant. 



dimecres, 29 de novembre del 2017

Shhh! Tenim un pla de Chris Haughton

Tant de petits com de grans fem plans amb els amics. Ens agrada! 

En aquesta història 4 amics es reuneixen per anar a caçar i... tenen un pla! però el més petit de tots, amb molta simpatia, enjogassat i sense adonar-se’n, despistat i fet a la seva, ho esguerra tot uns quants cops. 

Però qui diu que als petits no se’ls ha d’escoltar? Qui pensa que per ser petits no tenen bones idees? O casi...  i si no llegiu aquesta senzilla història, amb unes il·lustracions molt planes i expressives, on s’imposen els gestos i les mirades, i que amb un humor delicat i càlidament absurd, ens farà entendre que també els més petits tenen les seves opinions i estratègies.





dilluns, 30 d’octubre del 2017

Parlem de... El Danubio de Claudio Magris

El Danubi, el riu que flueix entre la literatura i el mar, així nomena el viatge que l'autor fa tant físicament com literàriament en aquest llibre. Un viatge a través de la civilització de l'Europa Central, antiga, identitària, amb la gran diversitat de pobles i cultures que la conformen, i on els paisatges, la natura i finalment el mar, però també el propi pensament, una manera de veure i de sentir... el pes de la història, tot, conforma un llibre que és novel·la, relat de viatges i assaig, tot en un. 

Una incursió a través de la narració al fons de la identitat, entesa de manera oberta i molt flexible, és a dir d'unes cultures, maneres de viure, de ser... fins l'extrem que l'altre acaba sent un mateix, també.

Un relat sobre la civilització danubiana, però també sobre l'ull que la contempla fins l'extrem de creure que s'està redactant una autobiografia: paisatges, passions, pensaments i reflexions que esdevenen finalment el paisatge i el viatge mateix.

El Viu la lectura opina

La nostra darrera lectura de Viu la lectura va ser un pèl diferent de les nostres lectures habituals, era un assaig, intens, i molt ben documentat + un llibre de viatges, del recorregut que fa l'autor pel riu Danubi en l'àmbit polític, econòmic, geogràfic i cultural. Aquest viatge ens dóna a conèixer la formació de l'Europa moderna, a partir de l'Imperi Austro Hungar del S. XIX, però amb unes arrels molt més profundes i que aconsegueix una verdader ecumene

Aquest recorregut no amaga res, per bé o per mal, i ens parla igual de la gran cultura eslavo germànica, com de les arrels el naixement del Nacional Socialisme que va acabar amb el nazisme, no amaga res, les llengües desaparegudes, els pobles desapareguts, la diversitat cultural, o les atrocitats dels camps de treball del nazisme.
Però també ens parla de la diversitat, i de la riquesa cultural que flueix com el riu Danubi a les vores del riu, en cultures i societats diverses, que s'han enriquit i format aquest mite de frontera, i aquest marc identitari centreeuropeu tan interessant. Un símbol físic es converteix el Danubi, entre la diversitat cultural germànica, hebraica, eslava, i turca. Una riquesa cultural que té evidentment els seus clars obscurs.

Els nostres usuaris i usuàries es varen veure gratament sorpresos per aquest assaig que tot i ser llarg i densament documentat, flueix com el riu que li dóna títol. Un llibre, que segurament, deien no haguessin llegit mai, i que els ha donat oportunitat de conèixer aquesta centre Europa, tan propera i tan desconeguda.

La Guia (Clica sobre la imatge per fer-la gran)





divendres, 13 d’octubre del 2017

Paula Crusoe Mathilde Domecq



La paula és una noia espavilada, amb caràcter, decidida i molta empenta. Té un germà, el Yoann, que es troba en plena adolescència i una germaneta petita, la Beni, que la segueix per tot. La família se’n va de vacances sense la mare que treballa en un  projecte que no pot deixar. Unes vacances de somni en un creuer.

Però... què faríeu si el vaixell en el que viatgeu naufragués? Sí, sí, avui dia... i de cop i volta us trobeu en una illa deserta i paradisíaca sense mòbil, ni internet, ni watts?!!!... Us desperteu en un paradís en el que cal aprendre a sobreviure i fer-s’ho tot. Us ho podeu imaginar? 

Llegiu aquesta història si voleu saber què espera a la família Quillon? Podran sobreviure? I tornar algun dia a casa?

Un còmic que és un homenatge als relats clàssics d’aventures sobre naufragis i que remet a escrits com el Robinson Crusoe de Daniel Defoe. Unes il·lustracions molt cinematogràfiques amb personatges molt expressius i una paleta de colors molt pàl·lida que col·labora a vestir d’optimisme una aventura que té de per sí bons tocs d’humor.

No us la perdeu!

dimarts, 10 d’octubre del 2017

Recomanem... El gegant enterrat de Ishiguro, Kazuo

El gegant enterrat barreja la fantasia, la novel·la d'aventures i la històrica per situar-nos en una Anglaterra medieval després de la guerra entre britans i saxons.

En una terra erma banyada per una boira que fa que tot quedi en l’oblit, que la gent visqui sense records ni memòria, britans i saxons conviuen entre ogres i follets. Una parella d’ancians- l’Axl i la Beatrice – bandejats del seu grup per motius d’ edat, decideix emprendre un viatge a la recerca del seu fill. Un vague record en l’espessa boira de la memòria. Convençuts que aquest els espera en algun lloc i esperançats en el futur retrobament inicien un periple en què es trobaran amb diferents personatges cabdals per a llurs vides. Un guerrer saxó anomenat Wistan que ha de complir una missió entre britans i forçar una revolta amb la intenció de forjar una pàtria, per manament reial; un jove amb una ferida que l'estigmatitza i un destí per descobrir, l'ancià Gawain, l'úl­tim cavaller viu d'Artús, que erra amb el seu cavall amb la càrrega, segons explica, de matar una dra­gona, uns monjos que practi­quen estranys ritus d’expiació amb un objectiu molt terrenal... . Un conjunt de personatges amb una missió, que conflueix al final, i que els porta a enfrontar-se amb les seves culpes, pors, i cantó més fosc, per superar-los i trobar el destí que els hi és propi, al final d’un viatge del tot iniciàtic.

Entre l’al·legoria i l’èpica, Kazuo Ishiguro ha construït una narració excepcional que aprofundeix en la importància de la memòria i l’oblit per a l’ésser; en l’anhel de lluita contra fantasmes del passat, en l’odi soterrat sempre latent i a l’espera per ressorgir, en la fúria i la sang amb què es forgen les pàtries i la pau futura. Un relat que aprofundeix en temes com l’amor perdurable, la vellesa i la soledat per arribar finalment a la mort.


En definitiva, una obra mestra poètica i amb grans valors; èpica i al·legòrica, profunda i enigmàtica, entenedora encara que complexa, amb un ritme que li és molt propi: àgil en ocasions, lent i suggerent en d’altres, per acabar construint un món que no us podeu deixar perdre.

KAZHUO ISHIGURO GUANYA EL PREMI NOBEL DE LITERATURA




Kazuo Ishiguro ha estat guardonat amb el premi Nobel de Literatura 2017.Segons l'Acadèmia Sueca, Kazuo Ishiguro "ha descobert l'abisme sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món a través de novel·les de gran força emocional".
Ishiguro va néixer el 8 de novembre de 1954 a Nagasaki (Japó), però sent un nen es va traslladar a Anglaterra amb la seva família. El seu pare, oceanògraf de professió, va començar a treballar en plataformes petrolíferes del Mar del Nord quan ell tenia sis anys, sent ciutadà britànic a tots els efectes. Es va graduar a la Universitat de Kent el 1978, fent després un postgrau de Literatura Creativa a la Universitat d'Ànglia de l'Est.
Encara que diverses de les seves novel·les estan ambientades en el passat, com per exemple "Un artista del món flotant" (1986), on l'acció se situa a la seva ciutat natal en els anys posteriors al bombardeig atòmic de la mateixa de 1945, ha cobrat rellevància com a escriptor de ciència ficció. A "No em deixis mai" (2005; portada al cinema en 2010) la història transcorre en un món alternatiu, similar però diferent, al nostre, durant els darrers anys 90 del segle XX.
Les seves novel·les estan escrites en primera persona i els narradors amb freqüència mostren el fracàs humà. La tècnica d’Ishiguro permet que aquests personatges mostrin les seves imperfeccions de manera implícita al llarg de la narració, creant així un patetisme que permet al lector observar els defectes del narrador al mateix temps que simpatitza amb ell.
Abans de rebre el Nobel, ha estat mereixedor de nombrosos premis, entre ells el Booker (1989) per “El que resta del dia”, així com l'Ordre de les Arts i les Lletres per part del Ministeri de Cultura de la República francesa.

A biblio.laroca pots trobar les següents novel·les de l'autor:






 

TALLER DE TECNOLOGIA MÒBIL PER A MAJORS DE 55 ANYS.

Taller "INTERNET AL TEU MÒBIL"  per a persones de més + 55 anys.

Biblio.laroca organitza un taller per ajudar els majors de 55 anys a endinsar-se en el món de les Noves Tecnologies.

Biblio.laroca, conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Vodafone, realitzarà un taller d'Internet al teu mòbil, per a majors de 55 anys. 
El taller és el segon que la biblioteca realitzarà al llarg d'aquest any. Al mes de febrer es va realitzar un altre que va tenir una molt alta valoració per part dels participants.

En aquest taller de dos sessions, de dos hores cada sessió, es treballarà la configuració de l'accés a Internet, wifi, bluetooth, 3/4G, creació i gestió del correu a través del mòbil, descàrrega d'apps...etc.

La inscripció es gratuïta i s'ha de realitzar a la pròpia biblioteca de forma presencial (telèfon d'informació 93.842.44.61).

Dates: dilluns 13 i dimecres 15 de novembre de 17 a 19 h. 

Si tens més de 55 anys i vols treure profit al teu telèfon mòbil, apunta-t'hi!!!





 




dimecres, 27 de setembre del 2017

Parlem de... Incerta Glòria de Joan Sales

Premi Joanot Martorell de 1955,  Incerta Glòria és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts.

Les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic sacerdot, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels anys seixanta. 

A banda de la guerra la novel·la tracta altres temes destacats com són: l’amor terrenal, quasi mític, que encarnen dues figures femenines i l’amor espiritual, la soledat, el pas del temps i la mitificació de la joventut… En definitiva l’obra esdevé en tots els sentits un clàssic que mereix de ser llegit.

El Viu la lectura opina:

Un altre llibre que les nostres usuàries i usuari volen destacar. Sovint és difícil trobar un llibre que arribi a tocar emocionalment o literàriament a un grup gran de persones per igual.  Fins ara en més d’un any de lectures, pocs llibres havien tocat aquesta glòria incerta,  Demasiada Felicidad d’Alice Munro, Olive Kitteridge de Elizabeth Strout, Allò que vaig estimar, de Siri Husvandt i Cuentos imprescindibles de Antòn Txèjov.  Altres  han quedat pel camí, Los libros arden Mal o Carol...

Gaire bé tot escriptores, potser cal repensar! I ara un nou títol ha entrat dins d’aquesta llista, Incerta Glòria, un clàssic de Joan Sales.

Incerta glòria ha tocat a les nostres lectores, entre altres coses perquè ens parla de l’humà i el diví des d’una perspectiva propera a la soledat, una soledat, traumàtica de vegades, buscada d’altres.  La joventut cerca la glòria, aquesta incerta glòria que tots hem cercat  i que la maduresa fa desaparèixer com un estel fugaç.  Joan Sales mitifica el temps passat, la joventut però viu en el futur, en la maduresa, en el moment de la prudència on les passions, l’odi i el destí ja no es viuen amb crispació, si no amb distància.  Un relat Lúcid, deia el nostre usuari, on es mostra la dignitat de la persona des del punt de vista filosòfic i psicològic, un relat existencialista, que el nostre usuari reconeixia haver descobert.

En Soleràs un dels personatges enigmàtics, entre l’existencialisme i l’anarquisme, amb un to cínic,  lúcid i corrosiu, ens fa  un anàlisi d’un dels moments històrics més importants de la nostra història. Un clàssic de la nostra literatura que no ens hem de perdre. 

La Guia (Clica sobre la imatge per fer-ho gran)





divendres, 22 de setembre del 2017

Parlem de... Els contes complets de Txejov

Quan la gran literatura del segle XIX, iniciada amb Puixkin, havia arribat a la seva fi i res feia preveure un renaixement, Txèkhov va ser capaç de capgirar el llegat literari heredat per atorgar a la literatura russa una oportunitat de reviure i revivificar-se. Es va erigir en el representant d’una nova època, juntament amb Korolenko i Garshin, amb un propòsit de  compromís social sense ser el seguidor o imitador dels autors de la generació anterior. 

Metge de professió, encara que no va exercir massa,  i tot i que és conegut principalment per les seves obres teatrals, Txékhov es considera el pare del relat breu. Amb una prosa directa, lírica i escueta, d'una manera molt directa, en els seus contes planteja tots els temes que són fonamentals en la vida de les persones. Txékhov en els seus relats es va proposar de descriure d'una manera directa el seu entorn, la gent que es trobava en sortir de casa i tot des d'una òptica humorística, satírica i moralitzant. I com diu Roger Coma, a El Punt Avui:

“Txékhov escriu amb la intuïció als dits. S’avança al psicoanàlisi parlant de desànim i desestructuració interna camuflant-ho d’historietes humorístiques i satíriques. Psicologia avant la lettre“.

Als nostres Tertulians els hi va agradar molt: aquí teniu la seva opinió:

A la darrera sessió érem pocs, juny  ens parla de calor revetlles i estiu. Tot i així fou una de les sessions més atractives que hem tingut. Txéjov és sense dubte un dels autors que han aportat més  amb els seus relats imprescindibles. Tots els assistents teníem un relat que ens havia arribat especialment, per la seva franquesa, les seves descripcions àcides i els seus personatges tan realistes. Relats que han passat el temps i que acaben sent tan contemporanis com quan es varen escriure. Txéjov té el bon saber fer, d’arribar a l’ànima del lector i deixar en les seves mans la decisió final!

Hem de dir que vàrem tenir un lector que ens va fer gaudir si hom pot dir, més encara, per l’entusiasme amb que descobria aquest autor, per segon o tercer cop! Varem repassar cada un dels relats a través de la mirada del nostre company, que ens va mostrar punt per punt, els personatges més agosarats, les cites més incisives, els moments més motivadors:

Pel nostre company Txéjov ens parla de sentiments madurs, de reaccions humanes, d’una forma minimalista sense cap moralina,  amb una economia literària encomiable. Són relats elaborats, a vegades enginyosos, però especialment profunds, amb un rigor lingüístic encomiable i unes descripcions puntillistes que ens mostren com un tapis, la societat de l’època però que podria ser perfectament situada en la nostra actualitat.  Son relats que s’aturen en personatges normals i corrents, amb defectes, sentiments, egoismes, comuns a tots els mortals, cap heroisme, cap victimisme.

El nostre company ens va comentar un per un cada un dels relats, però en alguns ens vàrem deturar especialment: El petó, El gos, o El Boig: són relats que permeten veure la ànima humana, com de conformista, fosca, i egoista pot arribar a ser i com això Txejov ens ho diu sense ni un espurna de crítica, mostrant de vegades la seva pròpia personalitat en cada un dels seus personatges.

En total, una lectura que no va decebre i que no va deixar indiferent a ningú!

la Guia (clica sobre la imatge per fer-ho gran)











dimarts, 25 de juliol del 2017

El noi que nedava amb les piranyes de David Almond i il·lustrat per Oliver Jeffers

Heu sentit a parlar mai de les piranyes? Són uns peixos carnívors i molt voraços que viuen als rius dels Estats Units. Són perillosos perquè mengen molt, i molt de pressa, i tenen unes dents molt esmolades.

L’Stan viu amb els seus oncles prop del port i quan el seu tiet es queda sense feina i decideix convertir casa seva en una enllaunadora de peixos, l’Stan ha de deixar l’escola per posar-se a treballar. Pel seu aniversari, després de molt de temps sense cap dia de festa, se’n va a la fira i allí intenta de totes, totes salvar uns peixets daurats amb els quals ha creat un vincle especial. Quan arriba a casa, l’oncle, enllauna els peixos i el nostre heroi, decebut i trist, se’n va a treballar amb la gent de la fira i inicia un llarg viatge que el portarà a conèixer el gran Panxo Pirelli: l’home que neda amb les piranyes i descobrir la seva gran vocació i el seu do amb els peixos.

Una història de rerefons fantàstic, amb un cert aire melancòlic, encara que punyent, aguda i amb sentit de l’humor, escrita amb regust de clàssic i que ens mostra com són d’importants l’esperit de superació i el canvi per créixer fins que un es troba a sí mateix.

Una obra per llegir més d’una vegada que no us podeu perdre!

dijous, 13 de juliol del 2017

Recomanem... Nosaltres en la nit de Kent Haruf

Està clar... a certa edat les coses es veuen diferents, o si més no, com fan els protagonistes de la història que us recomanem avui, s’està disposat a prescindir del que dirà la gent  per fer senzillament allò que es vol fer, encara que no estigui ben vist... Sobretot quan el que es vol és alleujar el pes de la soledat.

Aquest és un relat que ens parla de com mai és tard per canviar i obrir portes a la vida: l’Addie i en Louis són veïns; els dos viuen sols de fa molt temps i saben què és la soledat. L’Addie, però, està disposada a donar un tomb a la seva rutina i un capvespre visita en Louis amb la intenció de proposar-li que es vegin cada nit per dormir plegats i conversar.

Passar la nit, sentir l’escalfor de l’altre al llit, fer-nos companyia. Estirar-nos junts i que et quedis a passar la nit- tal i com diu la nostra protagonista.

Aquesta és una història senzilla i planera, encara que plena de reflexions i confidències, que ens convida a comunicar i compartir paraules que són vivències contades des de la complicitat i la intimitat; just allò que ens fa coneixedors profunds de l’altre; que ens hi connecta de manera més intensa i irreversible.


Narrada a un ritme lent, com el de la mateixa nit, quan les hores de vetlla s’allarguen fins el matí. Quan les primeres clarors ens fereixen, deixondint-nos per separar-nos de la bona companyia.  Aquell moment que voldríem que no arribés mai, com la mateixa història, aquesta gens convencional, que ens porta a compartir el sentit de la comunicació amb dos avis conscients que el temps fuig per no tornar i que ara i aquí el que compta i compta molt, és viure.

dimecres, 12 de juliol del 2017

EL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ LECTORA "CLUBS DE LECTURA JUVENILS" DE BIBLIO.LAROCA TANCA EL CURS AMB UN ÈXIT TOTAL

Aquest projecte és dels principals de la biblioteca de la Roca  i el que més ressò ha tingut dins del món professional educatiu i bibliotecari. Es va iniciar al 2007 amb l'objectiu estratègic del foment de lectura dins del públic juvenil del municipi.
 
Ha estat guanyador el 2013 dels premis que atorga l'Associació de Lectura Fàcil, i el 2015 la biblioteca va ser convidada a exposar-lo a les “Jornades biblioteca i comunitat educativa” de la xarxa de biblioteques, ha estat també seleccionat com a "Bona Pràctica" al Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona.


El programa de foment per a joves té com a públic els alumnes de l'institut La Roca. Es va iniciar al 2007 amb la signatura de convenis que la biblioteca ofereix a tots els centres docents del municipi i que integren tot un seguit d'accions i compromisos de la biblioteca vers les escoles en matèria de foment de lectura i en matèria de formació en la cerca i tractament de la informació. El projecte amb joves es vertebra amb l’oferta de sessions de lectura de forma mensual estructurades per cicles en què la biblioteca proposa al jove una lectura de novel·la juvenil i fa una trobada per comentar la lectura amb un professional del món de la dinamització i del foment de lectura. Les sessions són molt informals i sempre sorprenen el jove trencant-li la imatge que s'havia creat d'una sessió de lectura realitzada en una biblioteca. Aquestes sessions són sempre molt divertides, interactives i diferents del que s'espera, d’aquí ve el seu èxit. S’utilitzen tècniques com la dramatització de lectures, els jocs teatrals, la sorpresa i la improvisació...
Aquest curs hi ha hagut una novetat important, s'han fet sessions a tots els alumnes de 2n d'ESO de les 4 línies que té l'institut.
Durant el curs acadèmic octubre 2016-maig 2017, s’han realitzat un total de 10 sessions a les quals han assistit un total de 280 joves:

·         1r cicle d’ESO han fet 2 lectures: Camino entre la Niebla de Care Santos i l'Enemic de Davide Cali, i s'han realitzat 8 sessions a les que han assistit un total de 240 alumnes.
·         2n cicle d’ESO han fet també 2 trobades: Un monstre em ve a veure de Patrick Ness i Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada d'Alexie Sherman, a les que han assistit 40 alumnes.
També s’ha organitzat una xerrada amb l’escriptor de poesia juvenil Esteve Plantada a la que van assistir 200 alumnes.
La valoració de les sessions són del tot positives tant per part de l’institut, com dels propis joves participants, com per part de la biblioteca, aquí teniu una petita mostra del que passa

El projecte de foment de lectura de biblio.laroca és ampli i integra tres programes:
- Foment de lectura per a públic adult  amb el programa “Viu la lectura”.
- Foment de lectura per a públic juvenil “Clubs de lectura juvenils”.
- Foment de lectura per a públic infantil amb el programa “Cruspilletres”.

Resum d'algunes sessions:


 

Els Clubs de Lectura Juvenils de Biblio.laroca. Un resum de finals de 2017


Hola nois i noies, sí aquest estiu teniu 1 minut no us ho perdeu...



Aquí us deixem unes quantes sessions dels Clubs de lectura de la Biblioteca amb la Mon.


ENS VEIEM DE NOU AL SETEMBRE


dimecres, 5 de juliol del 2017

BIBLIO.LAROCA OFEREIX EL SERVEI DE "LECTURA A LA FRESCA" A LES PISCINES DE LA ROCA I SANTA AGNÈS.

"BIBLIO.LAROCA A LA PISCINA AMB TU"



Durant els mesos de juliol i agost Biblio.laroca oferirà el servei de lectura  a la fresca als usuaris de les piscines municipals. 

El servei s'oferirà des de l'1 de juliol fins al 31 d'agost en horari d'11 a 20 h de dilluns a diumenge. 
Consistirà en posar a disposició dels usuaris un cofre ple d'històries i lectures per a tots els públics. A dins trobareu  contes per a diferents edats, revistes per a infants i revistes de salut, viatges, cuina, animals, moda per adults, reculls de contes... 

La idea és que l'usuari de les piscines pugui agafar una lectura per gaudir a la fresca, en autoservei. L'usuari agafa la lectura que vol del cofre i un cop l'acaba la torna per tal que un altre usuari en pugui gaudir.


L'espectacle familiar que organitza la biblioteca al mes de juliol també es farà al recinte de la piscina de la Roca amb accés gratuït a partir de les 17 h.



ESPECTACLE FAMILIAR A LA PISCINA DE LA ROCA
“PATACLOW CIRCUS”
La Xispeta és una pallassa que viu en un circ molt menut que porta d'un lloc a l'altre. Ella busca el seu príncep blau per casar-s'hi i fer junt les actuacions del circ. Un dia es troba amb en Tiko, un pallasso escombriaire que només vol sortir a ballar, però la Xispeta vol fer al Tiko a la seva mida i li fa fer tots els papers del circ, tot i que ell se'n surt com pot, i no pararà fins fer-lo tan infeliç que... 

Entrada gratuïta a les piscines a partir de les 17 h. 
A càrrec de la Cia Patawa.
Data: dimarts 11 de juliol a les 17 h, A LA PISCINA MUNICIPAL ROCA CENTRE.
Resultat d'imatges de PATAWA PATACLOWN CIRCUS

divendres, 23 de juny del 2017

Parlem de... Allò que vaig estimar de Siri Hustvedt

La història d’ Allò que vaig estimar comença quan Leo Hertzberg, historiador de l’art, queda subjugat per la visió d’un quadre i en busca l’autor. Al cap de poc entre ell i l’autor sorgirà una profunda amistat, plena de contrastos, que els unirà durant anys, a ells i a les seves dones (Erica, la bonica professora casada amb Leo, i les dues dones amb que es relaciona el pintor: Lucille, una poeta hermètica, i Violet, una antiga model). De sobte, una mort tràgica canvia el món de tots els personatges; a partir d’aquí s’aniran descobrint secrets ocultats durant massa anys.

Estem davant d’una obra que és una profunda reflexió sobre l’amor i l’art en forma de thriller. 

L' opinió del Viu la Lectura

Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l’art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d’un artista, i de com la seva vida interior es plasma amb el seu recorregut artístic.

És una lectura complexa, recomanable, a vegades difícil d’assumir, dura,  amb clars i foscos, la foscor d’una humanitat molt urbanita, molt novaiorquesa,  diuen que Paul Auster està influenciat per la seva dona quan parlen de Nova York, no m’estranya, aquesta novel·la mostra una sensibilitat especial per aquesta vida tant urbana d’aquesta ciutat.

No és una lectura apta per a tots els públics, si busques un trhiller per passar l’estona i res més, aquesta no és la teva novel·la Siri Husvedt és un autora que pretén que reflexionis, més enllà dels personatges i de les seves situacions vitals, i que sovint barreja els seus estudis acadèmics sobre literatura, feminisme i psicologia en l’argument de les seves novel·les. 

Altres lectors la poden trobar escabrosa,  de fet no ho és només descriu amb crueltat el que s’esdevé en la vida quotidiana de famílies difícils i complicades.
Altres lectors no entraran en el joc  trencaclosques on la narració no es continua, sinó peces que encaixen i que mostren una imatge final.
I altres lectors no entraran en el joc del procés creatiu, que es pot aplicar a la pintura o a la creació d’una novel·la amb el qual l’autora es deté especialment, perquè és part d’ella mateixa.

Així potser trobareu, com va passar amb els lectors de Viu la lectura, que no els va agradar alguna de les visions, alguna de les peces, del tapís que ens mostra Siri Husvedt, però el que és segur, que  tot hom va trobar una part de Siri Husvedt que l’interpel·lava directament a ell i que no el deixava indiferent. 

La Guia (clica sobre la imatge per fer-ho gran)