Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 27 de maig del 2015

Recomanem... El silenci del far de l'autor granollerí Albert Juvany

En aquesta ocasió m’agrada recomanar-vos la primera obra escrita per un autor  que s’inicia en bon peu en el terreny literari. El silenci del far és l’obra prima d’Albert Juvany, format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, treballa d’odontòleg a la comarca d’Osona, viu a Granollers del Vallès i ha editat el seu text en una de les petites editorials independents del nostre país que publiquen en llengua catalana.

L’ Anna és la bibliotecària de Húsavík, un petit poble de pescadors d'Islàndia. Un dia rep una carta firmada "el teu pare que t'estima", i a partir d’aquí comença tota la trama... una història de descoberta, plena de música i els seus inherents silencis i en la qual pesen els secrets familiars. Per què la van abandonar els seus pares? Qui és ella en la realitat? La podrà ajudar en Gunnar: vell amic de la seva mare i antic professor de piano, ara boig? I tot s’esdevindrà sota la mirada muda del far.

« Va obrir els braços en creu i va mirar cap al cel. Va fer un parell de passos enrere enretirant-se i va observar el far silenciós, únic testimoni de tot el que havia passat i del que s’esdevindria.»

A partir del capítol dos l’Anna deixa d’estar sola del tot. En Gísli, ànima bessona de la protagonista, s’instal·la en una pensió del poble, també a la recerca del passat. De petit el seu pare també el va abandonar i com ella voldrà esbrinar el perquè.


A partir d’aquí, la tensió, que no decreix gens al llarg de tota la novel·la, està servida i amb ella els canvis sobtats de personatge, les anades i vingudes entre present i passat, un ambient apropiat i un llenguatge acurat, precís i bell fan d’aquesta novel·la una primícia que deixa petja.

Una pequeña casa en el bosque de Jutta Bauer

Aquesta és una història tendra, d’acollida i amistat pels més petits de la casa. Un conte pels que s’inicien en la comprensió d’històries, editat en cartró per facilitar que puguin passar bé les pàgines, amb un text repetitiu que els va guiant  pel relat i amb unes il·lustracions molt pictòriques i plenes de color.

Enmig d’un bosc hi ha un recer, una petita casa, on tothom hi pot trobar refugi. El cérvol hi viu i passa les hores mirant per la finestra. El bosc sembla tranquil, i les estacions se succeeixen les unes a les altres, tenyint l’entorn amb els seus colors característics. Però la vida al bosc també amaga els seus perills i a casa el cérvol tothom qui truca a la porta hi és ben rebut: El conill i la guineu, que tenen por del caçador, el mateix caçador amb el seu gos, que tenen molta gana, tots, tots els habitants del bosc hi tenen un refugi segur; un lloc on compartir una bona taula en bona companyonia.




Una petita meravella de l’autora i il·lustradora alemanya Jutta Bauer  

dilluns, 11 de maig del 2015

"VIU LA LECTURA" AMB L'ESCRIPTORA COIA VALLS

BIBLIO.LAROCA ET CONVIDA A UNA XERRADA AMB COIA VALLS.

Aquest mes de maig l'activitat literària per adults  "VIU LA LECTURA",  comptarà amb la presència de l'escriptora Coia Valls, guanyadora de premis com: el "Néstor Luján" de novel·la històrica o el premi del lectors "L'illa dels llibres".

Coia Valls, nascuda a Reus l'any 1960, és escriptora i també treballa com a logopeda. Ha publicat les novel.les 'La princesa de jade' (2010), guardonada amb el Premi Néstor Luján de novel.la històrica, 'El mercader' (2012), premi dels lectors de 'L'Illa dels llibres', també premi a la millor novel.la en català de 'Llegir en cas d'incendi' i premi a la millor novel.la històrica 2012 de la web 'Novelas históricas', tots tres guardons per votació popular. El 2013 va publicar 'Les torres del cel' i el 2014 'La Cuinera'. En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat els llibres 'Marea de lletres que maregen' (2010) i 'L'ombra dels oblidats' (2011). 


La Cuinera (2014, edicions B) és la vida de la Constança Clavé, una dona capaç de seduir una ciutat i actuar sobre el curs de la història gràcies al seu talent, esperit indòmit i art culinari. Intenta recrear l'essència d'un temps, el segle XVIII, tot prenent la cuina com a base de l'evolució dels seus personatges.


dilluns, 4 de maig del 2015

Ciutats de paper de John Green

 John Green

un dels autors que més èxit està tenint enguany. Per molts de nosaltres és un vell i estimat conegut, l’autor de “ No està escrit a les estrelles”, un dels llibres que més petjada ens va deixar  a la passada edició del club.

Els protagonistes

Els protagonistes, la Margo, una intrèpida aventurera  i en Quentin,  dos adolescents en el ritual de pas a l’edat adulta, la colla d’amics, l’institut, els rols , la relació amb els pares, el ball de final de curs, una venjança,  un misteri, un joc de pistes, un amor, un miracle, un risc, la relació amb els pares, l’adrenalina, la bogeria i la innocència.

Creem una ciutat de paper

Sorpresa!

no només dibuixen els carrers i els edificis, el que fan és reproduir tot el primer capítol, el més esbojarrat i bèstia.   La Margo entra per la finestra d’en Quentin  i li demana el cotxe i que sigui ell qui el condueixi. Havia de fer onze coses  i com a mínim en cinc d’aquestes necessitava un còmplice. Una nit on obliden les normes, on van al límit i no pensen en els riscos.

Els nois i noies han treballat en equip i no s’han deixat ni un sol detall de la nit del “Carpe Diem”. Els protagonistes al damunt de l’espàrrec, el cotxe dels pares, el llac,  l’itinerari de cases objecte de venjança.


“Un lloc artificials, ciutats de paper, carrerons sense sortida que acaben i comencen al mateix lloc, cases que es van construir i que després van acabar caient a trossos. Totes les persones de paer, que viuen en cases de paper i cremen el futur per escalfar-se. Tothom obsessionat amb la dèria de posseir coses. Coses fines i fràgils .... Fa 18 anys que visc aquí i  mai de la vida no he conegut ningú a qui li importi el que ha d’importar”

La Tertúlia
La tertúlia ha estat rica, rica i hi han aparegut un grapat de temes: hem parlat dels pares d’ambdós protagonistes, dels amics i del poder del grup a l’edat adolescent, dels rols, de la por i dels pensaments  horrorosos,  de la mort,  de les pistes i la poesia, de la nostra relació amb els altres i del que esperes d’ells/es i de la decepció continues esperant que la gent no sigui com és.  Hem pogut veure l’evolució del  protagonista, en Quentin: no serà el mateix després d’aquella nit i de les esquerdes que et queden després d’un engany i de com es serveix  la venjança.


Acaba la Margo  vivint una vida com cal: universitat, feina, marit i criatures?

No t’amoïna ... per exemple, el sempre... El sempre es compon de molts ares
Emily Dickinson