En aquesta ocasió m’agrada recomanar-vos la primera obra escrita per un
autor que s’inicia en bon peu en el
terreny literari. El silenci del far és l’obra prima d’Albert Juvany, format a
l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, treballa d’odontòleg a la comarca
d’Osona, viu a Granollers del Vallès i ha editat el seu text en una de les
petites editorials independents del nostre país que publiquen en llengua
catalana.
L’ Anna és la bibliotecària de Húsavík, un petit poble de pescadors
d'Islàndia. Un dia rep una carta firmada "el teu pare que t'estima",
i a partir d’aquí comença tota la trama... una història de descoberta, plena de
música i els seus inherents silencis i en la qual pesen els secrets familiars. Per què la van abandonar els seus pares?
Qui és ella en la realitat? La podrà ajudar en Gunnar: vell amic de la seva
mare i antic professor de piano, ara boig? I tot s’esdevindrà sota la mirada muda
del far.
« Va obrir els braços
en creu i va mirar cap al cel. Va fer un parell de passos enrere enretirant-se
i va observar el far silenciós, únic testimoni de tot el que havia passat i del
que s’esdevindria.»
A partir del capítol dos l’Anna deixa
d’estar sola del tot. En Gísli, ànima bessona de la protagonista, s’instal·la
en una pensió del poble, també a la recerca del passat. De petit el seu pare
també el va abandonar i com ella voldrà esbrinar el perquè.
A partir d’aquí, la tensió, que no
decreix gens al llarg de tota la novel·la, està servida i amb ella els canvis
sobtats de personatge, les anades i vingudes entre present i passat, un ambient
apropiat i un llenguatge acurat, precís i bell fan d’aquesta novel·la una
primícia que deixa petja.