Recomanem... L'arbre de les mentides de Frances Hardinge

Anglaterra, finals de segle XIX. La societat victoriana es debat entre els partidaris de la ciència i la força de la raó com a mètodes per explicar el món  i els partidaris de la religió i la fe. La qüestió de si les espècies evolucionen o no és el centre d'un intens debat en el si de les societats científiques, on es defensen ambdues teories.

En aquest context, la Faith, una noia  de 14 anys amb caràcter, intel·ligent, curiosa i amb aspiracions a ser una bona naturalista, formada de manera autodidacta a la biblioteca del seu progenitor, viatja amb la família a una illa perduda perquè el seu pare, un reverend sever, savi i prototip del personatge que es debat entre la fe i la raó, ha d’intervenir en unes excavacions arqueològiques i de pas fugir dels rumors i crítiques que el persegueixen.

L’acció es desencadena quan al poc d’arribar, tot just quan la família, amb l’oncle inclòs, s’acaba d’instal·lar a la nova llar i situat en l’entorn social del llogarret, el pare apareix mort – suïcidi o assassinat – en un dels penya-segats de l’illa. La cosa es complica quan la Faith, disposada a demostrar que el seu pare ha estat assassinat, coneixedora del fet que aquest amagava alguns secrets, i del parador d’ un espècimen estrany, anomenat l’ arbre de les mentides, que la pot ajudar, decideix recuperar el bon nom del reverend i aconseguir que sigui enterrat en terra sagrada. L’arbre, un arbust fosc i estrany, és un espècimen únic que floreix a canvi de bòfies i produeix uns petits fruits que deglutits donen a conèixer una gran veritat a la persona que l’ ha alimentat amb mentides. La Faith sap, també, que les mentides corren com la pesta i que subverteixen situacions i produeixen canvis.

Un relat emocionant, intrigant, i ple d’acció, amb un personatge principal imprescindible, complex, atractiu i ferm. Una noia intel·ligent i amb caràcter que es mou en una societat d’homes. Uns personatges secundaris perfectament dibuixats. Una època, la de la societat victoriana molt ben encaixada en una atmosfera gòtica, plena d’enigmes, fantasmes, entrebancs i immersa en una nebulosa entre fantàstica i racional.

Un gran suïcidi... o potser un crim... La mentida com a instrument de la veritat. Una novel·la que ho té tot perquè un bon lector passi una molt bona estona submergit entre les pàgines d’un relat complex i apassionant.