BILIO.LAROCA TANCA EL 2019 CONSOLIDANT-SE COM AL SERVEI CULTURAL DE REFERÈNCIA DEL MUNICIPI.

47.200 usuaris i usuàries van visitar l’equipament durant l’any passat, i el 45% de la població ja té el carnet de soci.

La biblioteca municipal de la Roca del Vallès ha fet un balanç exitós de l’any 2019, en el qual milers de veïns i veïnes han fet ús dels seus serveis i s’ha aprofundit en projectes de foment de la lectura i la dinamització cultural. Durant l’any passat l’equipament va acollir 47.200 visites, una mitjana de 190 usuaris i usuàries cada dia.

El servei més utilitzat és el servei de préstec de llibres, pel·lícules, revistes i discs de música. L’any passat es van realitzar 27.500 préstecs (un augment del 10%), i es va arribar a la xifra de 4.850 veïns i veïnes que disposen del carnet de soci (el 45% de la població). També 5.000 usuaris i usuàries es van connectar a internet a través de la xarxa amb i sense fils.

Pel que fa a les activitats de foment de la lectura, uns 850 alumnes dels diferents centres docents del municipi van fer visites formatives adaptades als diferents nivells educatius, dels quals 300 de primària van participa del projecte de lectura infantil “Els Cruspilletres” i 275 de secundària van formar part dels “Clubs de lectura juvenil”. A més durant el 2019 també es va implantar el projecte “Llegim Plegats” per a persones amb diversitat funcional de la Fundació Privada Vallés Oriental.

Una altra de les accions importants de l’any és l’organització d’activitats culturals a l’equipament. En total, es van realitzar 80 activitats culturals a les que van assistir un total de 3.000 participants. A més es van organitzar 5 tallers BiblioLab amb temàtica científic i tecnològic per fomentar l’interès per aquestes professions, i diverses activitats i disposició de recursos relatius al projecte “De l’hort a la Biblioteca”.

Per últim, pel que fa al manteniment del fons bibliogràfic, es van donar de baixa documents amb continguts desfasats i edicions antigues amb un estat físic malmès i es van adquirir documents nous en noves edicions per tal de poder oferir una col·lecció actualitzada i renovada.

Per tot plegat la regidora de Cultura, Laura Álvarez, ha volgut agrair la tasca dels treballadors i treballadores del centre i ha explicat que «a la Roca tenim un equipament i uns professionals de gran qualitat, animem a totes les persones que encara no són sòcies a que facin el pas i gaudeixin dels serveis i les activitats que s’organitzen a la biblioteca». Per la seva banda, la directora de l’equipament, Joana Moral, ha expressat que «Biblio.laroca, després de 16 anys de servei, es manifesta clarament com un servei de proximitat molt utilitzat per una gran part de ciutadans i es valorat com a agent local referent en  dinamització de la cultura i la formació de persones».

Quan el glaç es fon de Rosie Eve

Estem a l’Àrtic: una terra de neu i glaç. De cels blaus- grisos i rúfols. Blanc com els mateixos óssos que l’habiten. S’apropa una tempesta i una mare ossa i el seu cadell busquen refugi. No ho veuen clar... el clima està canviant i passen coses. El gel és prim, es fon i no aguanta el pes del petit. Així és com, sense esperar-s’ho, el cadell comença un viatge iniciàtic a la recerca de la seva mare, que el portarà a prendre consciència de la fragilitat i mal estat del planeta.

Un còmic per prendre consciència. El primer títol de la col·lecció: “Animals contra el canvi climàtic”. 

No us el perdeu!

Biblio.laroca inicia el nou any amb noves propostes lectores

Biblio.laroca proposa, en petits espais d’exposició dinàmics, lectures sobre temes diversos que poden ser del vostre gust. 

L'objectiu que ens proposem és suggerir lectures seleccionades sobre temes diversos. 

Aquest començament d'any podeu trobar: Lectures al voltant de Japó (literatura, història, cuina i també cinema). Sobre un tema tan actual com és el canvi climàtic, us proposem lectures de ciència ficció i llibres d'informació. Als plafons Posem l’accent en hi trobareu tota la informació literària al dia. També ens fem ressò de les efemèrides, que anem canviant i que ara ens parlen, a partir d'una mostra de llibres, de l' autora Isabel-Clara Simó.

A l'Àrea infantil tenim una proposta de llibres de coneixements i art, al Racó del savi llegim poesia. També us oferim un apropament als àlbums il·lustrats a partir d'una selecció pensada per a totes les edats. I si no... pots mirar i remenar, buscar entre els llibres que tenim exposats a sobre les prestatgeries i molt més!

Vine a la Biblioteca i gaudeix de les nostres propostes!

Recomanem... Oest de Carys Davies

Perquè us proposem de llegir Oest? Aquest és un llibre amè, curt, de fàcil lectura, interessant per les seves reflexions i per la manera d’exposar els fets.

És un western amb una visió diferent, ple d’aventures, d’exploració de terres incògnites, de personatges folls enduts per una visió, de dones a qui cal lluitar per tirar endavant en el seu dia a dia, d’una societat que apreta i exprem, que depreda i subjuga la dona des de diferents prismes. De pobles expoliats i obligats a viure cada vegada més lluny de les seves terres d’origen, cada vegada més cap a l’Oest, al caire de l’extinció. D’homes i dones que sobreviuen en una terra dura; enmig d’una naturalesa salvatge que també és personatge.

Afectat per la mort de la seva dona, John Cyrus, deixa la granja familiar i la seva filla, adolescent, al càrrec de la seva germana soltera. Mogut per la notícia de la troballa d’uns ossos “prehistòrics”, emprèn un viatge cap a terres salvatges, amb la promesa d’escriure sovint a la seva filla. Durant el seu llarg viatge toparà amb comerciants, indis, gent de frontera. Creuarà i s’enfrontarà a una naturalesa inhòspita, crua, radical. En el seu pelegrinatge visionari l’acompanyarà un personatge estrafolari, però coneixedor de l’entorn, anomenat Dona Vella de Lluny; un indi Shawni, prim i de 17 anys, amb qui mantindrà una relació de fidelitat i compromís feble en algunes ocasions, ferma i definitiva en moltes d’altres.

Mentre el pare viu embarcat en la seva aventura, a molts kilòmetres lluny, la seva filla Bess, madura i ferma, intenta sobreviure sota la fràgil cura d’una tia malcarada, amb l’objectiu fix d’esbrinar, amb l’ajuda del bibliotecari del lloc, la ruta del seu pare, basant-se en una antiga expedició. Amb la Bess viurem i coneixerem els costums i maneres, també alguns dels habitants, d’una Pennsilvània incipient i rural. 

Un Western que defuig dels tòpics. No us el deixeu perdre!

Nadal a casa de l'Ernest i la Celestina de Vincent, Gabrielle

El Nadal amb les trobades familiars i els amics, sobretaules llarguíssimes, la il·lusió dels més petits; dies plens de bones intencions i millors desitjos, també s’apropa a casa de l’Ernest i la Celestina.

No els coneixeu encara? L’Ernest i la Celestina viuen junts i són molt pobres, però entre tots dos hi ha una molt bona relació d’ amistat i companyonia, familiar diria jo. L’ Ernest és bo, tranquil i protector. La Celestina és una belluguet, plena d’idees, llesta, i molt decidida. Ara té clar que vol preparar una revetlla de Nadal a casa; una llar petita però molt acollidora. Ella i l’Ernest s’empescaran un munt d’idees molt econòmiques per poder celebrar la festa amb tots els seus amics.

Un conte de l’autora  Gabrielle Vincent, qui va popularitzar les històries d’aquests personatges als anys 80, i on les il·lustracions  de regust antic i colors pastel, sintonitzen molt bé amb l’ambientació d’un text sempre humà, generós i carregat de tendresa.

Ranking Viu la lectura desembre 2019

DESEMBRE

NOVEMBRE

OCTUBRE

SETEMBRE

Nosaltres en la nit de Kent Haruf

Opinió Viu la lectura

Aquest llibre ha agradat gairebé a totes les usuàries, fins i tot algunes s'han plantejat que farien en el cas de trobar-se en la mateixa situació. És un cant a la vida, fins i tot quan estàs al final d’ella, i de mirar-la de forma optimista malgrat tot. Els estranya que l’escriptor estigués greument malalt abans d’acabar-la i que morís de càncer terminal; és com si fos el seu testament per la seva família i pel mon per gaudir de la vida.

El tema que més ha interessat és que la protagonista sembla una dona molt dura i forta, que encara la vida amb força malgrat estar al final d'aquesta, com diu el magnífic títol (s’ha remarcat que en angles no és exactament el mateix)

En un poble ple de prejudicis, decideixen no voler estar sols, dues persones grans, vidues, i amb càrregues emocionals per diferents raons (infidelitat i pèrdua d’una filla) en ambdós casos. Enfronten la família, la gent del poble, els veïns, per tenir una relació, per parlar, per no estar sols, la novel·la destaca com parlen de comunicació entre la gent en tots els nivells, no només físic.  Les usuàries han destacat per una banda la malicia d’alguns veïns que es fiquen allí on no els demanen i com pot tenir tanta maldat la gent i com poden aplicar dobles morals, com el jove, que té un matrimoni disfuncional que el porta al divorci, però no tolera que la seva mare tingui una relació plena en la seva vellesa. Però també parlen del dol, i com el jove, que va veure morir a la seva germana, va tenir el pes del dol de la seva mare, i la culpabilitat, i que això l'ha marcat i que la mare sap que li va carregar una pena, una culpa, una amargor que no era seva i per això decideix fer costat al fill, o si més no al nét, si ja no està temps amb el fill.

La novel·la mostra un model  de convivència entre dues persones grans que necessiten companyia i comunicació, però també mostren com les relacions amb els fills poden rebre patacades quan els pares passen per carregues emocionals com la mort d’un fill o un divorci, i com els avis es poden convertir en el recolzament dels nets. Al final la protagonista decideix recolzar al fill i sobre tot al net, tot i que aquesta situació és injusta per ell, que al final torna a quedar sol, malgrat que al final continuen comunicant-se per telèfon. Les usuàries han considerat, que tot i que ella és una dona forta, al final ha posat la família en primer lloc, que es comprensible però injust. Una novel·la molt vivencial a al que les usuàries s’han sentit molt connectades. I que l'autor ho explica amb un llenguatge planer, especialment l'escena de la mort de la filla, entra altres, amb sinceritat i senzillesa, amb un caliu amb veu de dona, que fa la lectura molt intensa i molt maca.

Han suggerit diferents llibres  i  la adaptació cinematogràfica de Robert Redford i Janet Fonda, Olive Kitteritge, Elisabeth Strout, Mis tardes con Margueritte

La Guia

El cel és blau, la terra blanca de Hiromi Kawakami

La novel·la descriu una història d’amor molt especial entre un professor jubilat i una noia de trenta-vuit anys antiga  alumna seva, la Tsukiko. A partir d’una trobada casual en una taverna els seus camins s'aniran creuant fins arribar al desenllaç final. 
















La Guia

El Viu la lectura opina

Amor en la solitud

Aquesta sessió s'han incorporat algunes usuàries i usuaris nous, que han donat molt de joc a la trobada amb discussions molt obertes. 

Algunes usuàries i usuaris els va encantar el llibre, el varen gaudir molt, altres, es van sentir decebudes, per la manca d'empatia, la falta d'emoció, la buidor que mostren els personatges, que segurament és cultural, no els ha atret gens. 

El títol original d' "El maletín" del maestro sembla molt més encertat perquè capta tota la relació de dues persones separades pels anys i formes d'entendre la vida, alhora que es senten molt properes per la soledat que els acompanya. 

Una lectura de moltes capes, molt suau, tendre, i amb una diferència cultural molt àmplia que fa que costi identificar-te amb els protagonistes, per exemple en les formes de viure, la beguda social, la manca de contacte entre ells, entre altres coses.

Les usuàries han sentit com allunyada aquesta manera de relacionar-se i els ha costat d'entendre perquè no porten la seva relació a un nivell superior, perquè sempre parlen amb subterfugis i mai es diuen el que senten. La manca de nacionalitat que els diferenciaria de nosaltres marca aquesta relació que les usuàries han atribuït a la forma de ser de la cultura japonesa.

Hem parlat de la família, la soledat, la societat japonesa tant individualista, estratificada i tancada, la diferència d'edat en una parella, les parelles que decideixen compartir espais i idees, però no estar junts, els temes han anat sorgint en aquesta novel·la de personatges, lenta, però intensa, que se centra amb els dos protagonistes i en la seva forma d'abordar la vida.

La parella protagonista aconsegueix que les lectores se sentin profundament corpreses per aquestes relacions tan solitàries, i dures, on costa tant que es diguin les coses pel seu nom, i que siguin sincers amb els seus sentiments, fins al dolor, tot per l'honor, i la manera d'entendre la vida. La manera amb què el professor s'amaga en el matrimoni anterior, com el primer cop que surten junts i la porta al darrer lloc on va estar amb la seva dona, aspectes com aquest porten a una relació dura, dolorosa, tendra, i molt romàntica, i a l'hora molt allunyada del que nosaltres entendríem per relació. 

La diferència d'edat per algunes de les usuàries era insalvable, mentre que altres pensaven que hom pot trobar en la companyia i l'amistat molt més amor que en la passió de la joventut.

Una història diferent, trista, de solitud, de una societat molt diferent, però amb una lectura poètica, i un miratge de personatges, molt psicològics, interioristes, tot i que són molt tancats. Un llibre que va agradar molt majoritàriament... tot i que alguna usuària va trobar que era una relació estranya i solitària.

Els assistents han parlat d'altres llibres i autors japonesos que han recomanat destacant

«Soy un gato», de Natsume Soseki un clàssic japonès que ens mostra com la societat tradicional i la moderna entren en conflicte, i quin és el resultat amb una novel·la irònica, divertida i molt diferent del que estem habituats. Altres recomanacions han estat: El crisantemo y la espada: patrones de la cultura japonesa de Ruth Benedict, 'Elogio de la sombra' Junichirò Tanizaki, 'Tokio Blues' Haruki Murakami, Les belles adormides, Yasunari Kawabata.

Ranking Viu la lectura setembre 2019

A continuació us deixem el ranking amb els més ben valorats de 2018 i les primeres valoracions del 2019

Parlem de... El cuento de la criada de Margaret Atwood

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)

La Guia

El Viu la lectura opina

Paral·lelismes de la situació de la dona en el llibre i durant el franquisme

El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i  duríssim i que no podien tragar un llibre que parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.

Vincles amb temes d’actualitat

La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers i sota un límit molt fi.

També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular, perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de violència cap a la consellera Laura Borràs etc.

Per acabar...

Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics, família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets, segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per sotmetre-les als seus fills.

Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.

Biblio.laroca engega de nou amb els Clubs de lectura Juvenils.

Els Clubs Joves de l’IES la Roca i la biblioteca ens tornem a reunir

Els propers dies 12, 14 i 15 de novembre Biblio.laroca ofereix una sessió de lectura didàctica a tots els alumnes de 2n d’ESO de l’IES La Roca. 5 sessions que sota el títol “No tot el que es veu, és”  tractaran l’obra de David Weisner, entre d’altres autors, buscant fer reflexionar sobre el què suposen la tria i la presa de decisions davant d’ un destí incert o un camí poc precís que s’intueix llarg i ple de canvis.

La vida és una presa de decisions constant. Reflexionarem sobre com, al llarg de la nostra existència, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Una proposta que vol oferir els àlbums il·lustrats com una eina per al gaudi lector a la vegada que instrument per alimentar el pensament filosòfic dels joves, mitjançant el debat, la lectura i la paraula activa.

Aquest projecte de foment de lectura està dirigit a l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut, al que se li ofereix 2 sessions de foment de lectura durant el curs escolar i es realitzen a Biblio.laroca. 

Participen un total de 125 alumnes i es complementa amb l'oferta d'altres dos Clubs de lectura Joves: el club de 2n Cicle d'ESO i el Club de Batxillerat.

Aquesta tardor, al "Viu la lectura" us proposem...

El club “Viu la lectura” de biblio.laroca és un espai de tertúlia i debat a l'entorn d'una lectura, en què un grup de persones s'organitza per llegir el mateix llibre i reunir-se un dia, a la biblioteca, per comentar el llibre.

Es tracta d'una activitat que reuneix un grup de persones amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura. A més, aquestes trobades de vegades són ben especials, hi poden venir convidats, com ara l’autor o autora del llibre, altres vegades també s'organitzen activitats paral·leles com ara sortides al teatre i altres activitats relacionades amb la lectura.

Per aquesta tardor, us proposem que gaudiu de les lectures del nostre club. La tria literària és ben variada, per a tots els gustos. Si teniu ganes de formar part del club, podeu passar per la biblioteca i endur-vos en préstec els llibres que es comentaran.

A continuació us en fem un tastet:

El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kahakami

Data: 28 d’octubre a les 20 h

Tsukiko té 38 anys i porta una vida solitària. Considera que no està dotada per a l’amor. Fins que un dia, en una taverna, es troba el seu vell mestre de japonès. Entre tots dos s’estableix un pacte tàcit per tal de compartir la solitud.

 

Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

Data: 25 de novembre a les 20 h

La proposta que l'Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides...

Una carta molt llarga, de Mariama Ba

Data: 9 de desembre a les 20 h

Una dona vídua, Ramatoulaye, va desgranant la seva vida en una llarga carta escrita a la seva amiga divorciada, Aïssatou. Parla sobre la condició de la dona al Senegal. Les dues protagonistes són dones que han decidit en l’àmbit personal davant la poligàmia imposada pels seus marits.

 

Deu pometes de Mercè Galí

Un llibre xiquet, quadrat, de cartró, fàcil de passar les pàgines, fet a la mida de les manetes dels més petits de la casa. 

Una història sense mots on les il·lustracions conten, conten per comptar, i mirar o menjar com el llop, el conill o les gallines... . 10 animalons afamats, un pomer amb deu pomes i una nena. 

Un conte que, encara que no hi faci referència explícita, podem cantar (10 pometes té el pomer) o explicar a la nostra manera o sumar o restar o... deixar que la nostra imaginació voli tant alt com les pomes més altes.

Una història que ens farà somriure a petits i grans.

Recomanem... Eleanor & Park de Rainbow Rowell

Avui us proposo un romanç que s’allunya de les històries d’amor més convencionals. Dos joves. Ella té una vida difícil, és gran, pel-roja i vesteix de manera estrafolària. És la riota de l’institut. Ell és asiàtic, practica taekwondo, és un friki dels còmics i té un llit d’aigua i un equip de música. No tenen res en comú, ni motius per dirigir-se la paraula... però un dia ,er casualitat, s’asseuen junts a l’autobús i... el que un dia comença... no saps mai com acabarà o si ho farà... .

Aquesta és una història que es mou a un ritme lent, que deixa respirar els seus personatges i que ens desvetlla la seva complexa personalitat. Una història d’amor amb un ritme propi, realista, un punt còmica i  original, que farà que connectis amb els protagonistes.

Ranking Viu la lectura octubre-juny 2019

Parlem de... El Príncep negre d'Iris Murdoch

Bradley Pearson és un escriptor, ja entrat en la vellesa, que pateix un colapse creatiu absolut. Mentre brega i lluita per aconseguir escriure la que ha de ser la millor obra de la seva carrera professional, el jove i exitós escriptor Arnold Baffin, el telefona per comunicar-li que sense estar-ne segur, creu que ha matat la seva dona. A partir d'aquest moment es desenvolupa tota una trama hilarant, un vaudeville d'embolics, al voltant de les relacions del vell professor amb Baffin, la seva ex dona, el seu germà... i un grup de personatges secundaris que permetran a l'autora tractar temes com l'amor, l'enveja i la gelosia. Un thriller que li permet parlar sobre l'experiència d'estar enamorat, i que reflexiona sobre la naturalesa de la literatura i l'art.

El Viu la lectura opina

Durant aquest curs de Viu la lectura hem tingut lectures per tots els gustos, algunes s’han instal·lat en el cor dels nostres usuaris i usuàries, com Bogeries de Brooklyng  i O César o nada, que han arribat a tenir una de les puntuacions més altres del nostre rànquing,  o d’altres que no s’han satisfet gaire, com el Tumor, que va obtenir  un sol punt en el nostre rànquing, o La noia de la Pirelli que només va obtenir dos punts.

Aquest podria semblar també el cas de El príncep negre, que només obté dos punts i mig, però aquesta puntuació seria enganyosa si no expliquéssim, que la tertúlia seria molt i molt renyida, mentre que algunes usuàries no els havia agradat gens, no havien establert cap vincle amb el protagonista i se’ls havia fet una lectura molt feixuga, per altres  usuaris i usuàries, aquesta va ser una lectura magnífica que mereixia quatre punts, perquè  el que inicialment semblava una comèdia una teranyina de des encontres, amb personatges paradigmàtics, de sobte donava la volta i es convertia en un entramat fosc, que s’esmunyia entre els dits, per donar-nos les claus de vides fosques, hipòcrites, i obsessives.

Les repeticions obsessives sobre la gelosia,  el mantenir les aparences,  les disquisicions sobre l’art, o la forma de crear una novel·la que per uns  convertien la novel·la en un totxo espès i difícil de llegir, per altres era el motiu de  metjar-se pàgina darrera pàgina per treure l’entrellat d’aquests personatges tant críptics.

Algunes usuàries adverteixen que no es una lectura apta per tots els públics, de vegades críptica, de vegades molt elevada, es fa de difícil accés segons com. Però les disquisicions sobre el que hi ha darrera de la persona humana i les descripcions superficials, però que amaguen un anàlisi profund al darrera, han encantat a altres lectors.

Total que com és habitual a Viu la lectura, per gustos colors, i la lectura arriba a cadascú de manera diferent, però si hem de fer cas  del que va ser la tertúlia, hem de dir que Iris Murdoch és una autora a tenir molt en compte, i El príncep negre un clàssic que cal llegir. 

La Guia

Recomanem... Oso de Marian Engel

Oso, és la història d’un descobriment personal. 

Lou, la nostra protagonista i narradora dels fets, és una dona irremeiablement solitària, que s’allunya del contacte humà i de la vida supèrflua. És una dona que busca amagar-se treballant en una biblioteca classificant documents, i que manté una relació amb el seu cap, com a únic contacte humà... com un costum, per conveniència. La seva vida sembla que ha de canviar el dia que li proposen de viatjar a una petita illa remota del nord de Canadà, per organitzar la biblioteca d’una casa victoriana, antiga mansió donada per un coronel ja mort, i crear un institut de geografia humana. La protagonista ho veu clar; és l’ocasió per redefinir la seva vida, per trobar un lloc al món, buscar nous objectius vitals. Un cop allí, lluny de la civilització i decidida a ser feliç, es troba amb una natura desbordant, salvatge, brutal, que poc a poc se la guanya. Es troba amb el silenci més pregon, amb una soledat profunda que la sobrepassa i un ós. Un vell i dòcil ós a qui ha d’alimentar cada dia i amb qui anirà travant una intimitat que haurà de quedar amagada als ulls de la humanitat. 

Aquesta és una història íntima, molt personal i amb un itinerari sentimental que retorna la protagonista a la civilització i la vida.

Una obra original i honesta, senzilla i natural, que arrela en el romanticisme pel que fa a la idealització de l’amor  i  el retorn a la naturalesa salvatge i carregada de simbolisme.

Duna (Diari d'un estiu) de Muriel Villanueva

I com no... per aquest estiu...

Un llibre que ha rebut i ben merescut nombrosos elogis de la crítica i que no et pots perdre. 

Ara veuràs perquè... :

Aquest estiu a la Duna se li ha girat tot en contra... En Manel, el seu mestre, li ha posat de deures escriure un diari d’estiu. La seva mare la abandonada en un poble avorrit i insuls on mai no hi passa res, lluny dels amics i de la seva vida de sempre, i a sobre haurà d’aguantar l’avi, les seves germanes i milers d’hores avorrides.

Hola.

No vull escriure aquest diari.

No penso escriure’l.

Adéu. Fins demà.

Així comença el primer dia d’estiu de la Duna i amb ell el seu diari. A més l’àvia, que sempre la reconfortava , ja no hi és. L’avi és un malcarat i l’estiu és mooolt llarg i buffff de segur que serà tot un rotllo... Però a mesura que els dies van passant anem descobrint com n’és de complex i ple de sorpreses i canvis, el camí cap a l’adolescència: la primera regla, la colla del poble, el primer amor... moltes emocions i un munt de secrets persistents que es  van desvetllant a compassadament a mesura que la narració va fluint.

Que quins secrets!? Doncs al meu voltant sembla que creixin i es reprodueixin: el secret de l’avi, tan malcarat i esquerp de bon començament, en Max, una caixa de sorpreses amb un ressò propi, la mare que diu que se’n va de viatge sola perquè necessita desconnectar de debò... .

Vaja que finalment aquest estiu serà un estiu ben excepcional, ple d’emocions i secrets desvetllats... No t’ho pensis llegeix Duna i gaudeix d’uns dies especials, tu també.

A continuació us deixo una vídeo recomanació feta pels companys de la Xarxa de Biblioteques: