Duna (Diari d'un estiu) de Muriel Villanueva

I com no... per aquest estiu...

Un llibre que ha rebut i ben merescut nombrosos elogis de la crítica i que no et pots perdre. 

Ara veuràs perquè... :

Aquest estiu a la Duna se li ha girat tot en contra... En Manel, el seu mestre, li ha posat de deures escriure un diari d’estiu. La seva mare la abandonada en un poble avorrit i insuls on mai no hi passa res, lluny dels amics i de la seva vida de sempre, i a sobre haurà d’aguantar l’avi, les seves germanes i milers d’hores avorrides.

Hola.

No vull escriure aquest diari.

No penso escriure’l.

Adéu. Fins demà.

Així comença el primer dia d’estiu de la Duna i amb ell el seu diari. A més l’àvia, que sempre la reconfortava , ja no hi és. L’avi és un malcarat i l’estiu és mooolt llarg i buffff de segur que serà tot un rotllo... Però a mesura que els dies van passant anem descobrint com n’és de complex i ple de sorpreses i canvis, el camí cap a l’adolescència: la primera regla, la colla del poble, el primer amor... moltes emocions i un munt de secrets persistents que es  van desvetllant a compassadament a mesura que la narració va fluint.

Que quins secrets!? Doncs al meu voltant sembla que creixin i es reprodueixin: el secret de l’avi, tan malcarat i esquerp de bon començament, en Max, una caixa de sorpreses amb un ressò propi, la mare que diu que se’n va de viatge sola perquè necessita desconnectar de debò... .

Vaja que finalment aquest estiu serà un estiu ben excepcional, ple d’emocions i secrets desvetllats... No t’ho pensis llegeix Duna i gaudeix d’uns dies especials, tu també.

A continuació us deixo una vídeo recomanació feta pels companys de la Xarxa de Biblioteques: