Oso, és la història d’un
descobriment personal.
Lou, la nostra protagonista i narradora dels fets, és una
dona irremeiablement solitària, que s’allunya del contacte humà i de la vida
supèrflua. És una dona que busca amagar-se treballant en una biblioteca
classificant documents, i que manté una relació amb el seu cap, com a únic contacte
humà... com un costum, per conveniència. La seva vida sembla que ha de canviar
el dia que li proposen de viatjar a una petita illa remota del nord de Canadà, per
organitzar la biblioteca d’una casa victoriana, antiga mansió donada per un
coronel ja mort, i crear un institut de geografia humana. La protagonista ho
veu clar; és l’ocasió per redefinir la seva vida, per trobar un lloc al món,
buscar nous objectius vitals. Un cop allí, lluny de la civilització i decidida
a ser feliç, es troba amb una natura desbordant, salvatge, brutal, que poc a
poc se la guanya. Es troba amb el silenci més pregon, amb una soledat profunda
que la sobrepassa i un ós. Un vell i dòcil ós a qui ha d’alimentar cada dia i
amb qui anirà travant una intimitat que haurà de quedar amagada als ulls de la
humanitat.
Aquesta és una història íntima, molt personal i amb un itinerari
sentimental que retorna la protagonista a la civilització i la vida.
Una obra original i honesta, senzilla
i natural, que arrela en el romanticisme pel que fa a la idealització de l’amor
i el retorn a la naturalesa salvatge i carregada
de simbolisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada