L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)
La Guia
El Viu la lectura opina
Paral·lelismes de la
situació de la dona en el llibre i durant el franquisme
El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La
majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i duríssim i que no podien tragar un llibre que
parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les
tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les
dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet
molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes
habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no
ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on
l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les
dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.
Vincles amb temes
d’actualitat
La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava
el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els
temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la
societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt
en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de
comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el
llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen
destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en
un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten
aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns
termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a
més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar
en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers
i sota un límit molt fi.
També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està
actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular,
perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent
benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com
forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana
a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la
Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van
sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de
violència cap a la consellera Laura Borràs etc.
Per acabar...
Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les
dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics,
família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del
llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets,
segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per
sotmetre-les als seus fills.
Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la
temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que
era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada