Descripció de la Pàgina principal

divendres, 10 de febrer del 2012


La Glòria Abarca, una noia molt simpàtica que ve moltes tardes a la biblio, ens ha explicat que ella i tots els nois i noies de 6è de Primària del CEIP Salvador Espriu de Granollers han llegit un llibre que els ha agradat molt:

Títol: El secret de l’ordinador

Autora: Maria Aymerich
Il·lustracions: Rosa Aragó
Editorial Casals

Però el millor que podem fer és expressar-ho amb les seves paraules:
“El secret de l’ordinador és un llibre ple d’aventures que quan comences a llegir-lo no pots parar!
Tot comença anant a casa dels avis, quan per error hi arriba un ordinador amb un missatge que diu... L’HE DE MATAR?. Amb l’ajut del professor d’informàtica els dos germans investiguen qui pot haver enviat aquest missatge amenaçador. Després d’un munt de peripècies descobreixen una trama de falsificadors de pedres precioses.  Quin embolic... No obris mai missatges que no saps per a qui són!”

La Glòria també ens explica que el millor del llibre és “que qui l’ha escrit ha tingut molta imaginació, perquè era divertit veure com els nens volien fer coses de grans.”

Bé, nois i noies, esperem que aquesta recomanació de la Glòria us engresqui a llegir aquest llibre i molts més!

Glòria Abarca

dimecres, 8 de febrer del 2012

Presentació del llibre ¿Para quién? de l'autor roquerol Héctor Pradell


Biblio.laroca us convida a la presentació del llibre ¿Para quién? de l'autor roquerol Héctor Pradell que es realitzarà a la biblioteca municipal el dimecres 29 de febrer a les 19.00 h. 



dilluns, 6 de febrer del 2012

El Club de lectura de biblio.laroca llegeix més que mai


El club de lectura de biblio.laroca, coordinat per Mon Mas, es reuneix el primer dijous de cada mes, a dos quarts de nou del vespre, a la Biblioteca Municipal.
Els darrers llibres que han llegit i comentat han estat els següents:
Fahrenheit 451, de Ray Bradbury
Maletes perdudes, de Jordi Puntí
El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger
La casa de les belles dorments, de Yasunari Kawabata
I L’última carta de Companys, de Toni Soler.
Esteu convidats a venir i a gaudir de les lectures en companyia de totes les persones del poble que participen en aquest club.
De ben segur que no us voldreu perdre la següent proposta literària: El llop estepari, de Hermann Hesse. 
Veniu al club, us hi esperem!

dissabte, 4 de febrer del 2012

El nen gris de Lluís Farré. Il·lustrat per Gusti


Els nois i nois del Club d'Iniciació a la Lectura han llegit "El nen gris". Aquí teniu un resum de la sessió i les seves opinions sobre el llibre:

Només posar el cul a les cadires, els nois i noies  feien la mateixa cara que la portada del llibre i vaig poder veure i notar que la proposta de lectura no els havia entusiasmat. Així doncs, per trencar el gel i  provocar  un somriure a les seves cares, per sort gens grises, vaig exemplificar el que potser els havia passat i les  ganyotes que havien fet quan es van endur el llibre a casa. Això els va fer riure i començar a parlar del que van sentir quan van tenir el llibre a les mans i el van obrir.

-          vahhh! És un llibre per petits.
 ( això és el que corria pel cap de tots/es... però el meu objectiu era anar més enllà, trencar aquest mite : àlbum il.lustrat=llibre per nens/es. Hi ha un grapat d’àlbums que expliquen històries molt adultes i la d’El Nen Gris, n’és una)

Mireu en Martí, el protagonista del conte, és un nen gris, per fora i per dins. Res l’emociona, res l’interessa, res el fa riure, res el fa por.... és un nen insensible a la realitat que l’envolta, impertorbable i impenetrable.

Una de les millors maneres de treballar aquest objectiu era explicar el conte amb petit format . Una gran caixa on a primera vista es pot veure el títol de llibre, el seu escriptor, en Lluís Farrè, l’il.lustrador, en Gusti i l’editorial : La Galera, juntament amb una de les imatges de l’àlbum, el pare i la mare d’en Martí. El conte comença ixí :

El primer que va escoltar en Martí en treure el cap al món, va ser el clatellot, que la seva mare li va clavar al pare quan aquest va dir :  - Nena, nena! Aquest fill no és nostre, no té el el teu color verd,  ni el gamba assolellada meu. Aquest nen, aquest nen és gris! I si en Martí era gris, des de l’ungla del dit gros del peu fins a la punta del darrer cabell del cap...

Atents, van escoltar el conte i van poder descobrir que hi ha poques coses que siguin  per sempre, fins i tot la grisor; i ens mostra, que qualsevol persona pot amagar sentiments sota la pell i els fets més inesperats els poden fer sortir.



Vàrem parlar de les seves  pors,  de les pors petites i de les grans pors amb l’objectiu de  fer veure que l’àlbum tractava temes molt seriosos però amb un polsim d’humor i molta tendresa.
Aprofitant que en Lluís Farré és amic, els vaig demanar si tenien cap pregunta per a ell, aquesta n’és una i seguidament us adjunto la resposta de l’escriptor.

-          Per què es preocupa d’El nen Gris, si té una mare verda?

Aquesta és la resposta d’en Lluís:

El color del nen és preocupant pel fet de ser gris i el que aquest color representa de falta de vida, d'avorriment, de desgana, com quan un es lleva i fa un dia gris i ni tansols es llevaria i deixaria que les hores passessin sense fer res, que ser gris és un estat d'ànim concret, com el "feel blue" dels anglesos, per transmetre tristesa i depressió, per ser un color fred. El verd ja té groc i passa a ser més viu, i el rosa encara més.

A continuació teniu el link amb les fotos de la sessió:

dijous, 26 de gener del 2012

Novel·la històrica antiga i medieval

La novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme, amb l'obra de Walter Scott. Des de llavors i fins ara, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes  dirigides al gran públic.


Per entendre i conèixer com som. Per aprofundir en els fets i maneres de viure  en èpoques passades. Per deixar anar la imaginació i aprendre història sense haver de recórrer als manuals tradicionals. Per habitar un període concret des d’un punt de vista diferent i original. 

En definitiva, per abstreure’t i passar-t’ho d’allò més bé, vivint d’a prop períodes llunyans en el temps impossibles de reviure. Per tot això i molt més Biblio.laroca et Proposa llegir novel·la històrica. 

En trobaràs una selecció al mostrador que hi ha a l’entrada de la Biblioteca

dissabte, 21 de gener del 2012

És temps de Carnestoltes


Ai que ja arriba el rei Carnestoltes! I no teniu disfressa encara? Nens i nenes, això no pot ser!!!
A la vostra sala de la biblio us hem preparat un racó ben especial... Tatatatxaaaaaaan!
ÉS TEMPS DE CARNESTOLTES...
I com diu la cançó...
“Ja ha arribat en Carnestoltes,
tots sortim a passejar,
ens posem una disfressa
per saltar, cantar i ballar...”

Veniu, veniu a triar com us voleu disfressar amb aquests llibres que us hem preparat.

divendres, 20 de gener del 2012

Va de... GRANS AUTORS



Ep, nois i noies, sabeu de què va el “Va de...” d’aquest mes de la biblio?
De què va quèèè???
Sííí, el VA DE...; recordeu aquell raconet que teniu a la vostra sala, on sempre us hi exposem tot de llibres ben interessants perquè us engresqueu i us els emporteu a casa?
Doncs aquest mes, l’hi hem posat un cartell ben bonic, mireu-lo, mireu-lo a la foto, i l’hem titulat...
VA DE... GRANS AUTORS
Ah! I què són els grans autors, us preguntareu? Doncs us en fem cinc cèntims...
Imagineu-vos les increïbles aventures d’un cavaller una mica tocat del bolet que es deia Quixot... O la meravellosa poesia sobre una vaca d’un autor que es deia Maragall... O els contes encisadors de la Mercè Rodoreda... I la història d’en Platero, un ase pelut i suau que sembla de cotó fluix... Tots aquests llibres i molts més els han escrit grans autors de la literatura.
Ei, que només uns en fem cinc cèntims! Si voleu endinsar-vos en aquestes fantàstiques històries, veniu, veniu... que us esperen a la biblio.

El cementiri sense làpides de Neil Gaiman

El Club de lectura dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES la Roca s'ha citat una vegada més a Biblio.laroca per realitzar la sessió mensual de lectura. En aquesta ocasió han comentat el llibre de relats breus de Neil Gaiman: "El cementiri sense làpides".

Aquí, en portada, teniu un resum de la seva opinió. En aquesta ocasió van ser molt clars! No els va agradar el llibre i ho van argumentar de la següent manera:

Benvolgut sr. Niel Gaiman, desprès de parlar de la portada  i de la contraportada del seu llibre, ens ha semblat que és extremadament dolent i avorrit. Tenim 15 anys i no entenen res del  seu llibre.  Perdó, no volem semblar estúpids, però no trobem el sentit a les seves històries, potser som massa joves i hem de guardar com diu la Mon, uns anys el llibre i tornar-lo a recuperar.


El volem felicitar per la portada i la contra, ens pot donar l’adreça del dibuixant. Certament ens ha atrapat i ens va fer obrir les ganes  de llegir i la curiositat per  passar les planes i remenar dins els seus contes.... però les ganes van durar poc.



Encara no sabem la qualitat del paper, però si el cremem, li enviarem un correu per explicar-li el temps  que triga a cremar.



Pot enviar un exemplar a cada bar restaurant de  carretera per posar-lo al wc.

Bon any! 



Pd- Hem creat uns títols de llibres molt millors a continuació els hi llistem.

·        

             Riu assassí

Allà en aquell rierol que es movia entre el bosc vaig empal·lidir al trobar 4 morts surant boca avall. Durant un segon vaig estar observant aquella imatge, fins que em vaig trobar surant al riu mor.

·         El penjoll del cor negre
Fa molt de temps quan la gent robava per poder sobreviure, una noia de 20 anys que era de família rica va morir en estranyes circumstàncies.

·         Apocalipsis zombi
Guia de supervivència, consells i tècniques.

·         El mateix racó
Un mateix punt a la mateixa hora d’aquell dissabte, allà estava ell, amb el mateix somriure de sempre.

·         Cementiri sense làpides
Cementiri fosc, làpides fosques i roses negres que tampoc tenen vida, com els seus ocupants.

·         Cementiri de la cova
En Jason és un “retrasssat” que es diverteix matant als turistes.

·         Cementiri sense morts
Tot era fosc, el cementiri era buit, sense cap mort, ni cap viu, ple de morts vivents.

·         Estelada. La història del cole congelat


El fred arriba a l’institut, fins el punt de morir d’hipotèrmia.

·         La porta del paradís.

Desprès d’aquest exercici, sr. Neil, hem descobert que no és tant fàcil ser original i aconseguir històries i contes que ens fascinin i siguin inquietants i provocadores, sense caure en plagis o imatges que hem vist a la televisió.


Aquí teniu un link a les fotos de la sessió: 
Tertúlia: "El Cementiri sense làpides". Neil Gaiman



dijous, 19 de gener del 2012

divendres, 16 de desembre del 2011

EL NADAL JA HA ARRIBAT A BIBLIO.LAROCA


El Nadal és una festivitat cristiana que celebra el naixement de Jesús. Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió; com per exemple passa a Japó. A l'hemisferi nord, el Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, el Nadal s'està convertint en una festa comercial.

La Tradició del Nadal als Països Catalans
El Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició única nostra), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'ha pogut estar per Nadal. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en el naixement de Jesús.

El Nadal a la Biblioteca
El Nadal és temps d’estar sota cobert i a bon resguard, a casa, però també a la biblioteca. A  Biblio.laroca ja ha arribat; i ho ha fet portant-nos un munt de llibres per celebrar aquestes festes, també tenim nadales de tota la vida i/o versions ben noves, contes i pel·lícules de fantasia i màgia que tant ens agraden en aquests dies. Ho trobareu tot exposat al racó ÉS TEMPS DE NADAL que trobareu a l’entrar a la vostra sala. I si el que voleu són lectures per llegir aquestes festes, al PLAFÓ hi teniu unes quantes recomanacions!

Veniu i gaudiu-ne!

dijous, 15 de desembre del 2011

FESTES DE NADAL

Hola a tothom!

En motiu de les festes de Nadal aquest bloc baixarà la seva activitat.

A tots aquells que ens seguiu, i també a tots aquells que encara no ho feu... però ho fareu:

BONES FESTES!

RECOMANEM...


El que et cau dels ulls.
Gabriele Picco
Ennio Bernini és un noi introvertit que no pot plorar i viu fascinat per les llàgrimes. Llàgrimes, bombolles transparents que amaguen somnis, sentiments i records, i que Ennio col·lecciona amb passió, fotografiant-les amb la seva càmera. Després de constatar que la seva vida necessita un canvi, deixa la seva Itàlia natal per traslladar-se a viure a Nova York. Ja instal·lat a la nova ciutat, un dia de feina normal, troba, al terra d’un vell edifici, una llibreta plena de dibuixos extravagants. Revisant i observant amb deteniment la troballa, el nostre protagonista descobreix que la llibreta pertany a Katzuo, una noia japonesa que plasma la seva particular visió de la vida a través del seu art. A partir d’aquesta troballa, Ennio, sent una íntima connexió amb la noia i la comença a buscar per tota la ciutat, convençut que comparteixen la mateixa sensibilitat.
El que et cau dels ulls és una faula (que podem titllar de crossover tant per a adults com per a adolescents) metropolitana, amb un cert aire de surrealisme, excèntrica i poètica; postmoderna, habitada per personatges peculiars i que ens parla de valors com l’amor, l’amistat i la importància de la imaginació, per viure i desenvolupar-nos en aquest món.
Gabriele Piccolo, escriptor i artista visual, va construir aquesta novel·la a partir d’una escultura que va realitzar l’any 2006 i que representava un nen amb dues grans llàgrimes plenes de peixos de colors. En una entrevista a La Vanguàrdia (18/7/20011), l’autor explica el seu interès per tots els fluids que surten de l’interior del cos cap enfora, ja que representen una connexió directa i íntima de l’ésser humà amb la terra.

dimecres, 7 de desembre del 2011

NOVETATS INFANTILS NOVEMBRE 2011

[IMAGINACIÓ 0 A 6 ANYS]

· Dematons, Charlotte. El Globus groc. Juventud.

·Font, Núria. Nadal. Cruïlla.

· Heidelbach, Nikolaus. ¿Qué hacen las niñas? Libros del Zorro Rojo.

·Ramos Castro, Nelson. Un Avi, sí! Ekaré.

[IMAGINACIÓ 7 A 10 ANYS]

· Kasparavicius, Kestutis. Zanaforius el grande. Fondo de Cultura Económica.

· Santos, Care. Em venc el pare. Cruïlla.

[IMAGINACIÓ DE 11 A 14 ANYS]

· Manso, Anna. Una Noia N.O.R.M.A.L. vol fer de fotògrafa. Cruïlla,

[CÒMICS]

· Ibáñez, Francisco. ¡Sartenadas de portadas!. Ediciones B.

[CONEIXEMENTS]

· Panisello, Anna. Delicious! Combel.

· Panisello, Anna. My sandcastle. Combel,

· Brin, Antoine. Petita enciclopèdia dels animalons. Cruïlla.

· Grimm, Jacob: Grimm, Wilhelm. Little red riding hood. Edelvives.

· Hansel and Gretel. Edelvives.

· Jack and the beanstalk. Edelvives.

· Kitamura, Satoshi. Cuando los borregos no pueden dormir = When sheep cannot sep. Anaya English.

· Kitamura, Satoshi. Diario de un ovni = UFO diary. Anaya English.

NOVETATS NOVEMBRE 2011

[NOVEL·LA]
·Sábato, Ernesto. Lo Mejor de Ernesto Sábato: selección, prólogo y comentarios del autor. Seix Barral.
· Carrère, Emmanuel. De vidas ajenas. Anagrama.
· Divry, Sophie. Signatura 400. Blackie Books.
· Katz, Daniel. Mi abuelo llegó esquiando. Libros del Asteroide.
· Mandanna, Sarita. Las Colinas del Tigre. Salamandra.
· Picco, Gabriele. El que et cau dels ulls. Columna.
· Rey Rosa, Rodrigo. Severina. Alfaguara.
· Sillitoe, Alan. Sábado por la noche y domingo por la mañana. Impedimenta.
· Verdon, John. No obris els ulls. Proa.

[COMIC]

·Dabitch, Christophe. Buscavidas. Norma.

[CONEIXEMENTS]
· Salzberg, Sharon. El Secreto de la felicidad auténtica : el poder de la meditación: aprende a ser feliz en 28 días. Oniro.
· James, Judi. ¡Estás contratado!: consejos y técnicas para superar con éxito las entrevistas de trabajo y encontrar empleo. Paidós.
· Ortega Pérez, Arturo. Apoyo psicológico en situaciones de emergencia. Altamar
· Formació i orientació laboral per a personal sanitari i sociosanitari. Altamar.
· Gambero Muñiz, Juan. El Juego globalizado. Paidotribo.
· Dinamització i informació als centres de secundària : una eina educativa. Diputació de Barcelona.
· Legrand, Catherine. Cuaderno de inspiraciones textiles. Océano.
· Dinwiddie, Robert. Bocados de ciencia: todo lo que necesitas saber de ciencia en pequeñas porciones fáciles de digerir. Océano.
· Evans, Joanne. Lo esencial en célula y genética. Elsevier Mosby.
· Marriott, Susana. Superalimentos para el embarazo : deliciosos consejos para mejorar tu dieta. Grijalbo.
· Bernadac, Marie-Laure. Picasso : genialidad en el arte. Blume.
· Quintana, Àngel. Federico Fellini. Cahiers du cinéma.
· Jové, Josep Ramon. Gigantes del jazz. Ma Non Troppo
· El Debat teatral a Catalunya: antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques: del Modernisme a la Guerra Civil. Diputació de Barcelona, Institut del Teatre.
· Alba Moratilla, Antonio. GR 109: Asturias interior: Cordillera Cantábrica: senderos señalizados. Prames.
· Soler, Toni. 14 d'abril : Macià contra Companys. Columna.
· Història del Japó. UOC.
· Schulte-Peevers, Andrea. Berlín. GeoPlaneta.
· Roig, Sebastià. Girona: Costa Brava. Triangle Postals
.

dijous, 1 de desembre del 2011

La Biblioteca recomana: La gramàtica de l'amor de Rocío Carmona


No ser estimat és una simple desventura. La veritable desgràcia és no saber estimar. Albert Camus (1913-1960) Escriptor francès.
La gramàtica de l’amor
La Irene, degut a la separació dels seus pares, ingressa internada en una escola de Cornualles (Anglaterra). Allà pateix el seu primer desengany amorós; desorientada i ferida en l’ànima, la nostra protagonista corre i corre fins a un penya-segat. Un cop allí, el seu professor de literatura, que l’ha seguit i té por que no es llenci precipici avall, li proposa de fer un seminari particular amb una estratègia per aprendre sobre l’amor.
A partir d’aquest moment, la noia llegeix 7 grans clàssics de la literatura universal, que tracten de l’amor; i és així com de la mà de la literatura es veurà conduïda pels tortuosos i desconeguts corrents que desencadena aquest sentiment.
Què! Us hi atreviu? Ens arrisquem al naufragi d’altes i baixes onades que són l’amor i la lectura i de la mà de la protagonista vivim la tempesta i aprenem a navegar amb certa calma?

Aquí teniu un link a les fotos de la tertúlia

dimarts, 22 de novembre del 2011

La Biblioteca recomana: Un Cargol fabufantàstic, d'Eulàlia Canal


Algú us ha recomanat mai una història on el protagonista és un cargol!?

Va! - em direu - sí els cargols són lents i espantadissos... doncs, mireu, des de la biblioteca us recomanem: Un Cargol fabufantàstic de l'Eulàlia Canal.

En aquesta ocasió el protagonista d'aquesta gran aventura és un Cargol que viu al camp amb les seves amigues: la Vaca, que és molt amorosa i està per tothom, l'Oca i la Cabra, que són molt esbojarrades i es fiquen per tot arreu, fent sempre molt de xivarri. Amb aquest entorn i amb aquestes amistats, el Cargol es troba una mica sol, envoltat d'amics més forts i més ràpids que ell, i se'n va de casa perquè pensa que ningú no l'estima ni una mica. Així és com els amics li comencen a enviar cartes, i més cartes, en les que es parla de sentiments, pensaments, i moltes altres coses; i... què penseu, s'acaben solucionant, o no, els problemes?

Jo, per la meva banda només us diré que la història no s'acaba aquí i que en la segona part del llibre, el cargol torna a tenir uns quants entrebancs, i en aquesta ocasió a l'escola, amb el nou mestre, en Popòtam, amb els seus companys de classe: el Camaleó i la Formiga.

Però no us desanimeu que com en la primera ocasió, ara el Cargol també aconsegueix que la gent s'entengui; sabeu com? doncs haureu de llegir aquesta història fabufantàstica fins al final!

dimecres, 16 de novembre del 2011

Trobada del Club de Lectura de Batxillerat de l'INS la Roca


Molt Bones!

En aquesta ocasió, al Club, vàrem llegir i parlar de poesia!

Llegir poesia no és pas avorrit, us ho asseguro!!!. I sinó a continuació veureu el que vàrem fer els del Club.

En primer lloc, i això sí, després de presentar el llibre i de xerrar una mica sobre les impressions generals que cadascú n'havia tret, vàrem començar a jugar a:

1r Joc: Busca la parella de cada fotografia. Després de passar-los un seguit de fotografies van haver d'arriscar-se; sí, sí, arriscar-se; arriscar-se a descobrir qui era qui, en quin període va viure cada personatge, quines parelles podem fer?

Uffffff va ser emocionant, doncs tothom es va arriscar i finalment i després de fer-nos un tip de riure i bromejar, vàrem descobrir els poetes, les parelles i associacions que podíem fer etc.

I a continuació, vàrem seguir jugant a:

2n Joc: Tria un poema: en aquesta ocasió vàrem triar un poema, el vàrem llegir en veu baixa, i intentar esbrinar de quin autor era. També vàrem haver d'escollir la tornada o el vers del poema que més ens agradava.

3r Joc: Fes caminar el poema: Sí, sí.... com ho llegiu! vàrem caminar, saltar, pujar a la cadira, voltar per la sala, cridar i riure tot recitant el poema que més ens havia agradat.

4rt Joc: sabíeu que els poemes parlen.... val, d'acord, no parlen, però ens expliquen coses sobre les que podem parlar. I això és el que vàrem fer a continuació. Tot caminant per l'espai de la sala ens anàvem trobant els uns als altres, per parelles, i parlant dels poemes.

5è Joc: Ritme! Fem un rap, "rapero", a la planxa. Sí, sí cantem eh, sí! Uh,uh, uh ha! bullirà el mar - veles e vents - però demà tornaré - sóc vell - Oh terra sense cel!

I Això va ser tot!
mOn

dijous, 10 de novembre del 2011

Trobada del Club de Lectura de Batxillerat de l'INS la Roca


Avui dijous 10 de novembre, els alumnes del Club de Lectura de Batxillerat de l'INS La Roca s'han reunit a la Biblioteca per llegir, comentar i recitar poesia.

La lectura proposada ha estat el llibre "Antologia de la poesia catalana" d'edicions 62. Amb aquest conjunt de textos, el que es pretén és que cada participant gaudeixi de la lectura i s'apropi a la poesia poden fer un tast dels diferents estils i corrents estètics que han vestit les diferents èpoques i escoles per les que ha anat passant la poesia catalana.

La poesia, tant universal en els seus valors, i tant particular des del punt de vista de l'autor, ens permet aprofundir i arribar a conèixer una mica més la nostra pròpia individualitat; un raconet de la nostra pròpia ànima.



dissabte, 5 de novembre del 2011

RECOMANEM...


El cielo de los leones
Ángeles Mastretta

Periodista de professió i escriptora de vocació, Ángeles Mastretta ens presenta en aquest llibre un conjunt de reflexions al voltant de la vida. Escrit en clau autobiogràfica recorre als records d'infància, l'evocació, i el somni per explicar-nos el món i persuadir-nos de quan prodigiosa és la vida. Tot en aquest llibre, soprèn, encanta i meravella de tal manera que com cita la mateixa autora en un dels relats:

"Andar en la vida es irse de parranda en busca de sus mejores instantes y de cada instante como el atisbo de un milagro".

El llibre, reblert de personatges vitals i plens de força, ens condueix per un camí on tenen lloc els records, es desgranen els desitjos, es dónen casualitats, es succeeixen les passions, les anades i vingudes d'una dona que intueix la vida com una aventura, digna de ser viscuda. Però sí bé és cert que el tema que predomina en el llibre és l'intimisme, també val a dir que aquest no és l'únic assumpte que s'hi tracta, sinó que també atorga un espai a la política, i és des d'aquí, des de l'escriptura, des del terreny que li és més propi, és des d'on denuncia la situació del seu país, declarant contra la corrupció de les campanyes electorals i avisant respecte de les classes dirigents mexicanes.