El nen gris de Lluís Farré. Il·lustrat per Gusti

Els nois i nois del Club d'Iniciació a la Lectura han llegit "El nen gris". Aquí teniu un resum de la sessió i les seves opinions sobre el llibre:

Només posar el cul a les cadires, els nois i noies  feien la mateixa cara que la portada del llibre i vaig poder veure i notar que la proposta de lectura no els havia entusiasmat. Així doncs, per trencar el gel i  provocar  un somriure a les seves cares, per sort gens grises, vaig exemplificar el que potser els havia passat i les  ganyotes que havien fet quan es van endur el llibre a casa. Això els va fer riure i començar a parlar del que van sentir quan van tenir el llibre a les mans i el van obrir.

-          vahhh! És un llibre per petits.

 ( això és el que corria pel cap de tots/es... però el meu objectiu era anar més enllà, trencar aquest mite : àlbum il.lustrat=llibre per nens/es. Hi ha un grapat d’àlbums que expliquen històries molt adultes i la d’El Nen Gris, n’és una)

Mireu en Martí, el protagonista del conte, és un nen gris, per fora i per dins. Res l’emociona, res l’interessa, res el fa riure, res el fa por.... és un nen insensible a la realitat que l’envolta, impertorbable i impenetrable.

Una de les millors maneres de treballar aquest objectiu era explicar el conte amb petit format . Una gran caixa on a primera vista es pot veure el títol de llibre, el seu escriptor, en Lluís Farrè, l’il.lustrador, en Gusti i l’editorial : La Galera, juntament amb una de les imatges de l’àlbum, el pare i la mare d’en Martí. El conte comença ixí :

El primer que va escoltar en Martí en treure el cap al món, va ser el clatellot, que la seva mare li va clavar al pare quan aquest va dir :  - Nena, nena! Aquest fill no és nostre, no té el el teu color verd,  ni el gamba assolellada meu. Aquest nen, aquest nen és gris! I si en Martí era gris, des de l’ungla del dit gros del peu fins a la punta del darrer cabell del cap...

Atents, van escoltar el conte i van poder descobrir que hi ha poques coses que siguin  per sempre, fins i tot la grisor; i ens mostra, que qualsevol persona pot amagar sentiments sota la pell i els fets més inesperats els poden fer sortir.

Vàrem parlar de les seves  pors,  de les pors petites i de les grans pors amb l’objectiu de  fer veure que l’àlbum tractava temes molt seriosos però amb un polsim d’humor i molta tendresa.

Aprofitant que en Lluís Farré és amic, els vaig demanar si tenien cap pregunta per a ell, aquesta n’és una i seguidament us adjunto la resposta de l’escriptor.

-          Per què es preocupa d’El nen Gris, si té una mare verda?

Aquesta és la resposta d’en Lluís:

El color del nen és preocupant pel fet de ser gris i el que aquest color representa de falta de vida, d'avorriment, de desgana, com quan un es lleva i fa un dia gris i ni tansols es llevaria i deixaria que les hores passessin sense fer res, que ser gris és un estat d'ànim concret, com el "feel blue" dels anglesos, per transmetre tristesa i depressió, per ser un color fred. El verd ja té groc i passa a ser més viu, i el rosa encara més.

A continuació teniu el link amb les fotos de la sessió:

Sessió sobre el Nen Gris