El fill de l'acordionista de Bernardo Atxaga

Aquesta sessió l'hem dedicat a Bernardo Atxaga aprofitant que ha estat recentment nomenat Premi Nacional de les Lletres 2019.

Ha estat una sessió molt intensa perquè  Bernardo Atxaga ens parla d'un moment de la historia del País Basc intens des del franquisme i primers moments d'ETA  i de com això va penetrar profundament en la societat basca i va comprendre diferents  generacions de bascos i basques, i com els moviments revolucionaris   i la revolta contra el franquisme més punyent i més  dolorós que van iniciar ETA van marcar la joves de tot un país.

Però també ens parla d'un país que desapareix, d'una llengua, d'una tradició que mort, que mort, lentament, amb la pressió de la llengua i l'estat franquista que pressiona però que mort perquè és una societat rural que està desapareixen, i que poc a poc deixa pas a unes noves formes d'entendre el país basc.

Aquesta forma de veure el País Basc ha aixecat molt de debat perquè per algunes de les assistents la visió d'Atxaga malenconiosa, pessimista, i decebuda, sembla que dona per perduda la cultura basca, mentre que altres assistents parlant d'altres autors bascos, més joves, com Kirmen Uribe, que escriuen en Basc i que recuperen la llengua i la cultura basca, però no la cultura rural, carlista, que pertanyia a pobles i viles, si no a un nou país basc urbà, jove i transformador, i per tant veuen la història d'Atxaga com un record malenconiós, però no com una realitat del dia a dia avui al País Basc.

Tot i així la història de els dos amics que és el centre de la trama, i que protagonitzen els passatges més intensos d'infantesa al poble, adolescència amb l'aprenentatge de l'amor, de la política, de la relació entre ells, amb els pares, de les emocions, les passions, que sorgeixen en els adolescents, i després d'adults com et separes, les traïcions però també l'amistat per sobre de tot, i al final, la mort i el dolor, i el dol.

Algunes usuàries que els ha agradat moltíssim aquest llibre i que l'han llegit amb avidesa, volen seguir llegir tots els llibres del mateix autor entorn a la mateixa temàtica especialment el que acaba de treure  Casas y Tumbas.  Els ha agradat especialment l'ús que fa del llenguatge, com usa les paraules, les descripcions, com si fossin part de descripcions poètiques, que et fan entrar en aquests paisatges idíl·lics de la infantesa, amb la llum,  o amb grans idees simbòliques com el cementiri de paraules basques, d'un idioma, d'un país, d'una cultura que mort.

Algunes cultures han quedat sorpreses d'aquesta idea que la cultura basca pugui ser residual, i que en molt llocs minoritària, i que la imatge que ens presenta Atxaga pugui ser certa, perquè sembla que és tot el contrari, que la identitat i la cultura és una part molt important del País Basc.

La Guia

Recomanem...

Guies de recomanacions de llibres infantils

(Clica les imatges)

Aquest 2020 els Cruspilletres debaten sobre el Canvi climàtic

Per entendre la realitat que ens envolta, fer-nos-en partícips, debatre i parlar sobre temes d’actualitat... aquesta primera sessió amb els Cruspilletres hem tractat, debatut i sobretot vist i explicat llibres sobre el Canvi Climàtic: un tema que interessa, i molt, als infants.

La variabilitat del clima, l’efecte hivernacle, l’escalfament global, energies fòssils i energies renovables són alguns dels temes dels que hem parlat després d’explicar i mirar llibres que en parlen. Els alumnes de 4t de totes les escoles del municipi han seguit amb interès la sessió que els plantejava preguntes a través dels llibres. La sessió ha engrescat a llegir a nois i noies i entre tots hem fet un taller amb accions a favor i en contra del Canvi climàtic.

Un tema molt actual de gran interès per a la població de cicle mitjà del municipi i que seguim de ben a prop amb totes les escoles.

Fins la propera Cruspis! Ens trobem de nou ben aviat.

Una carta molt llarga de Mariama Mbâ

Ens parla del dol d'una dona musulmana al Senegal, formada, universitària, de classe mitjana, però envoltada de la família, que exerceix la seva pressió i també per la societat, que fan que aquest dol,  sigui un pes per ella. En aquesta carta recorda com ha conviscut amb tota aquesta tradició familiar, i  ho contrasta amb les vivències i manera de veure-ho de la seva amiga i de la generació dels fills, que ja han trencat els lligams amb la tradició. Reconeix i ens fa veure la dicotomia que té entre el lligam que encara sent amb la tradició i el fet de voler trencar amb aquest vincle. Una lluita contra les cordes. 

Aquesta és una novel·la clarament de gènere, que ha estat molt ben rebuda dins del grup, i que ha estat molt ben valorada en general, no ha tingut cap mala percepció, i  en canvi sí que n'ha tingut de molt bones. Ha sorprès la mirada musulmana i a l'hora feminista que ens aporta l'autora, ha sorprès el concepte de segon matrimoni i de poligàmia, i de com una dona pot tenir les mans lligades respecte a la família, fins i tot essent la primera dona; com aquesta pot sentir conmiseració per la segona, que no té cap opció de vida; ni en l'àmbit familiar, ni fora d'ell. I com els homes, tots els homes de la novel·la de la generació de la protagonista no es responsabilitzen de res, i els joves, en canvi canvien totalment. L'autora parla sobretot de l'educació com a baula bàsica perquè els fills i generacions futures canviïn i trenquin amb la tradició i aquest món deixi de funcionar. 

És una novel·la que ha agradat perquè està protagonitzada per dones des del seu punt de vista, les seves problemàtiques, i les seves emocions i s'han establert paral·lelismes, tot i les diferències clares culturals amb la societat catalana, de masclisme clar i patriarcalisme encara present en la nostra societat.

Ha agradat molt la forma poètica, i la narrativa clara i simple en què ens ho explica la protagonista. S'ha parlat també molt d'amor, de parella, d'amistat, i de família, i dels fills. I sobretot de la força dels llibres, com en ells està la força per trencar la tradició.

Els assistents varen quedar sorpreses per com encara les dones africanes, especialment les musulmanes, tot i estar ben formades i tenir feina i recursos depenen de la tradició, i de l'home en una societat patriarcal. Els sembla molt inspirador el paper de l'amiga que fuig d'aquesta preponderància masculina, però alhora entén que la protagonista es vegi lligada per la família i la tradició. Han destacat molt positivament però que els fills d'aquest matrimoni ja tinguin una forma de mirar el futur molt diferent.

S'ha parlat molt del tema de la poligàmia, com inicialment tenia un sentit econòmic en les societats antigues agrícoles, per tenir mà d'obra, però com en canvi ara s'usa en un context totalment diferent per tenir la dona subjugada, però com n'és d'important l'educació perquè la generació de la protagonista ja es replanteja aquests lligams tradicionals i en les generacions més joves ja es lluita contra aquests estereotips.

Tot i tenir una forma molt amena d'explicar-ho l'autora a través d'aquesta carta tan llarga, no es deixa res al pap, i no deixa de criticar cap aspecte de la seva societat.

La Guia

BILIO.LAROCA TANCA EL 2019 CONSOLIDANT-SE COM AL SERVEI CULTURAL DE REFERÈNCIA DEL MUNICIPI.

47.200 usuaris i usuàries van visitar l’equipament durant l’any passat, i el 45% de la població ja té el carnet de soci.

La biblioteca municipal de la Roca del Vallès ha fet un balanç exitós de l’any 2019, en el qual milers de veïns i veïnes han fet ús dels seus serveis i s’ha aprofundit en projectes de foment de la lectura i la dinamització cultural. Durant l’any passat l’equipament va acollir 47.200 visites, una mitjana de 190 usuaris i usuàries cada dia.

El servei més utilitzat és el servei de préstec de llibres, pel·lícules, revistes i discs de música. L’any passat es van realitzar 27.500 préstecs (un augment del 10%), i es va arribar a la xifra de 4.850 veïns i veïnes que disposen del carnet de soci (el 45% de la població). També 5.000 usuaris i usuàries es van connectar a internet a través de la xarxa amb i sense fils.

Pel que fa a les activitats de foment de la lectura, uns 850 alumnes dels diferents centres docents del municipi van fer visites formatives adaptades als diferents nivells educatius, dels quals 300 de primària van participa del projecte de lectura infantil “Els Cruspilletres” i 275 de secundària van formar part dels “Clubs de lectura juvenil”. A més durant el 2019 també es va implantar el projecte “Llegim Plegats” per a persones amb diversitat funcional de la Fundació Privada Vallés Oriental.

Una altra de les accions importants de l’any és l’organització d’activitats culturals a l’equipament. En total, es van realitzar 80 activitats culturals a les que van assistir un total de 3.000 participants. A més es van organitzar 5 tallers BiblioLab amb temàtica científic i tecnològic per fomentar l’interès per aquestes professions, i diverses activitats i disposició de recursos relatius al projecte “De l’hort a la Biblioteca”.

Per últim, pel que fa al manteniment del fons bibliogràfic, es van donar de baixa documents amb continguts desfasats i edicions antigues amb un estat físic malmès i es van adquirir documents nous en noves edicions per tal de poder oferir una col·lecció actualitzada i renovada.

Per tot plegat la regidora de Cultura, Laura Álvarez, ha volgut agrair la tasca dels treballadors i treballadores del centre i ha explicat que «a la Roca tenim un equipament i uns professionals de gran qualitat, animem a totes les persones que encara no són sòcies a que facin el pas i gaudeixin dels serveis i les activitats que s’organitzen a la biblioteca». Per la seva banda, la directora de l’equipament, Joana Moral, ha expressat que «Biblio.laroca, després de 16 anys de servei, es manifesta clarament com un servei de proximitat molt utilitzat per una gran part de ciutadans i es valorat com a agent local referent en  dinamització de la cultura i la formació de persones».

Quan el glaç es fon de Rosie Eve

Estem a l’Àrtic: una terra de neu i glaç. De cels blaus- grisos i rúfols. Blanc com els mateixos óssos que l’habiten. S’apropa una tempesta i una mare ossa i el seu cadell busquen refugi. No ho veuen clar... el clima està canviant i passen coses. El gel és prim, es fon i no aguanta el pes del petit. Així és com, sense esperar-s’ho, el cadell comença un viatge iniciàtic a la recerca de la seva mare, que el portarà a prendre consciència de la fragilitat i mal estat del planeta.

Un còmic per prendre consciència. El primer títol de la col·lecció: “Animals contra el canvi climàtic”. 

No us el perdeu!

Biblio.laroca inicia el nou any amb noves propostes lectores

Biblio.laroca proposa, en petits espais d’exposició dinàmics, lectures sobre temes diversos que poden ser del vostre gust. 

L'objectiu que ens proposem és suggerir lectures seleccionades sobre temes diversos. 

Aquest començament d'any podeu trobar: Lectures al voltant de Japó (literatura, història, cuina i també cinema). Sobre un tema tan actual com és el canvi climàtic, us proposem lectures de ciència ficció i llibres d'informació. Als plafons Posem l’accent en hi trobareu tota la informació literària al dia. També ens fem ressò de les efemèrides, que anem canviant i que ara ens parlen, a partir d'una mostra de llibres, de l' autora Isabel-Clara Simó.

A l'Àrea infantil tenim una proposta de llibres de coneixements i art, al Racó del savi llegim poesia. També us oferim un apropament als àlbums il·lustrats a partir d'una selecció pensada per a totes les edats. I si no... pots mirar i remenar, buscar entre els llibres que tenim exposats a sobre les prestatgeries i molt més!

Vine a la Biblioteca i gaudeix de les nostres propostes!

Recomanem... Oest de Carys Davies

Perquè us proposem de llegir Oest? Aquest és un llibre amè, curt, de fàcil lectura, interessant per les seves reflexions i per la manera d’exposar els fets.

És un western amb una visió diferent, ple d’aventures, d’exploració de terres incògnites, de personatges folls enduts per una visió, de dones a qui cal lluitar per tirar endavant en el seu dia a dia, d’una societat que apreta i exprem, que depreda i subjuga la dona des de diferents prismes. De pobles expoliats i obligats a viure cada vegada més lluny de les seves terres d’origen, cada vegada més cap a l’Oest, al caire de l’extinció. D’homes i dones que sobreviuen en una terra dura; enmig d’una naturalesa salvatge que també és personatge.

Afectat per la mort de la seva dona, John Cyrus, deixa la granja familiar i la seva filla, adolescent, al càrrec de la seva germana soltera. Mogut per la notícia de la troballa d’uns ossos “prehistòrics”, emprèn un viatge cap a terres salvatges, amb la promesa d’escriure sovint a la seva filla. Durant el seu llarg viatge toparà amb comerciants, indis, gent de frontera. Creuarà i s’enfrontarà a una naturalesa inhòspita, crua, radical. En el seu pelegrinatge visionari l’acompanyarà un personatge estrafolari, però coneixedor de l’entorn, anomenat Dona Vella de Lluny; un indi Shawni, prim i de 17 anys, amb qui mantindrà una relació de fidelitat i compromís feble en algunes ocasions, ferma i definitiva en moltes d’altres.

Mentre el pare viu embarcat en la seva aventura, a molts kilòmetres lluny, la seva filla Bess, madura i ferma, intenta sobreviure sota la fràgil cura d’una tia malcarada, amb l’objectiu fix d’esbrinar, amb l’ajuda del bibliotecari del lloc, la ruta del seu pare, basant-se en una antiga expedició. Amb la Bess viurem i coneixerem els costums i maneres, també alguns dels habitants, d’una Pennsilvània incipient i rural. 

Un Western que defuig dels tòpics. No us el deixeu perdre!

Nadal a casa de l'Ernest i la Celestina de Vincent, Gabrielle

El Nadal amb les trobades familiars i els amics, sobretaules llarguíssimes, la il·lusió dels més petits; dies plens de bones intencions i millors desitjos, també s’apropa a casa de l’Ernest i la Celestina.

No els coneixeu encara? L’Ernest i la Celestina viuen junts i són molt pobres, però entre tots dos hi ha una molt bona relació d’ amistat i companyonia, familiar diria jo. L’ Ernest és bo, tranquil i protector. La Celestina és una belluguet, plena d’idees, llesta, i molt decidida. Ara té clar que vol preparar una revetlla de Nadal a casa; una llar petita però molt acollidora. Ella i l’Ernest s’empescaran un munt d’idees molt econòmiques per poder celebrar la festa amb tots els seus amics.

Un conte de l’autora  Gabrielle Vincent, qui va popularitzar les històries d’aquests personatges als anys 80, i on les il·lustracions  de regust antic i colors pastel, sintonitzen molt bé amb l’ambientació d’un text sempre humà, generós i carregat de tendresa.

Ranking Viu la lectura desembre 2019

DESEMBRE

NOVEMBRE

OCTUBRE

SETEMBRE

Nosaltres en la nit de Kent Haruf

Opinió Viu la lectura

Aquest llibre ha agradat gairebé a totes les usuàries, fins i tot algunes s'han plantejat que farien en el cas de trobar-se en la mateixa situació. És un cant a la vida, fins i tot quan estàs al final d’ella, i de mirar-la de forma optimista malgrat tot. Els estranya que l’escriptor estigués greument malalt abans d’acabar-la i que morís de càncer terminal; és com si fos el seu testament per la seva família i pel mon per gaudir de la vida.

El tema que més ha interessat és que la protagonista sembla una dona molt dura i forta, que encara la vida amb força malgrat estar al final d'aquesta, com diu el magnífic títol (s’ha remarcat que en angles no és exactament el mateix)

En un poble ple de prejudicis, decideixen no voler estar sols, dues persones grans, vidues, i amb càrregues emocionals per diferents raons (infidelitat i pèrdua d’una filla) en ambdós casos. Enfronten la família, la gent del poble, els veïns, per tenir una relació, per parlar, per no estar sols, la novel·la destaca com parlen de comunicació entre la gent en tots els nivells, no només físic.  Les usuàries han destacat per una banda la malicia d’alguns veïns que es fiquen allí on no els demanen i com pot tenir tanta maldat la gent i com poden aplicar dobles morals, com el jove, que té un matrimoni disfuncional que el porta al divorci, però no tolera que la seva mare tingui una relació plena en la seva vellesa. Però també parlen del dol, i com el jove, que va veure morir a la seva germana, va tenir el pes del dol de la seva mare, i la culpabilitat, i que això l'ha marcat i que la mare sap que li va carregar una pena, una culpa, una amargor que no era seva i per això decideix fer costat al fill, o si més no al nét, si ja no està temps amb el fill.

La novel·la mostra un model  de convivència entre dues persones grans que necessiten companyia i comunicació, però també mostren com les relacions amb els fills poden rebre patacades quan els pares passen per carregues emocionals com la mort d’un fill o un divorci, i com els avis es poden convertir en el recolzament dels nets. Al final la protagonista decideix recolzar al fill i sobre tot al net, tot i que aquesta situació és injusta per ell, que al final torna a quedar sol, malgrat que al final continuen comunicant-se per telèfon. Les usuàries han considerat, que tot i que ella és una dona forta, al final ha posat la família en primer lloc, que es comprensible però injust. Una novel·la molt vivencial a al que les usuàries s’han sentit molt connectades. I que l'autor ho explica amb un llenguatge planer, especialment l'escena de la mort de la filla, entra altres, amb sinceritat i senzillesa, amb un caliu amb veu de dona, que fa la lectura molt intensa i molt maca.

Han suggerit diferents llibres  i  la adaptació cinematogràfica de Robert Redford i Janet Fonda, Olive Kitteritge, Elisabeth Strout, Mis tardes con Margueritte

La Guia

El cel és blau, la terra blanca de Hiromi Kawakami

La novel·la descriu una història d’amor molt especial entre un professor jubilat i una noia de trenta-vuit anys antiga  alumna seva, la Tsukiko. A partir d’una trobada casual en una taverna els seus camins s'aniran creuant fins arribar al desenllaç final. 
















La Guia

El Viu la lectura opina

Amor en la solitud

Aquesta sessió s'han incorporat algunes usuàries i usuaris nous, que han donat molt de joc a la trobada amb discussions molt obertes. 

Algunes usuàries i usuaris els va encantar el llibre, el varen gaudir molt, altres, es van sentir decebudes, per la manca d'empatia, la falta d'emoció, la buidor que mostren els personatges, que segurament és cultural, no els ha atret gens. 

El títol original d' "El maletín" del maestro sembla molt més encertat perquè capta tota la relació de dues persones separades pels anys i formes d'entendre la vida, alhora que es senten molt properes per la soledat que els acompanya. 

Una lectura de moltes capes, molt suau, tendre, i amb una diferència cultural molt àmplia que fa que costi identificar-te amb els protagonistes, per exemple en les formes de viure, la beguda social, la manca de contacte entre ells, entre altres coses.

Les usuàries han sentit com allunyada aquesta manera de relacionar-se i els ha costat d'entendre perquè no porten la seva relació a un nivell superior, perquè sempre parlen amb subterfugis i mai es diuen el que senten. La manca de nacionalitat que els diferenciaria de nosaltres marca aquesta relació que les usuàries han atribuït a la forma de ser de la cultura japonesa.

Hem parlat de la família, la soledat, la societat japonesa tant individualista, estratificada i tancada, la diferència d'edat en una parella, les parelles que decideixen compartir espais i idees, però no estar junts, els temes han anat sorgint en aquesta novel·la de personatges, lenta, però intensa, que se centra amb els dos protagonistes i en la seva forma d'abordar la vida.

La parella protagonista aconsegueix que les lectores se sentin profundament corpreses per aquestes relacions tan solitàries, i dures, on costa tant que es diguin les coses pel seu nom, i que siguin sincers amb els seus sentiments, fins al dolor, tot per l'honor, i la manera d'entendre la vida. La manera amb què el professor s'amaga en el matrimoni anterior, com el primer cop que surten junts i la porta al darrer lloc on va estar amb la seva dona, aspectes com aquest porten a una relació dura, dolorosa, tendra, i molt romàntica, i a l'hora molt allunyada del que nosaltres entendríem per relació. 

La diferència d'edat per algunes de les usuàries era insalvable, mentre que altres pensaven que hom pot trobar en la companyia i l'amistat molt més amor que en la passió de la joventut.

Una història diferent, trista, de solitud, de una societat molt diferent, però amb una lectura poètica, i un miratge de personatges, molt psicològics, interioristes, tot i que són molt tancats. Un llibre que va agradar molt majoritàriament... tot i que alguna usuària va trobar que era una relació estranya i solitària.

Els assistents han parlat d'altres llibres i autors japonesos que han recomanat destacant

«Soy un gato», de Natsume Soseki un clàssic japonès que ens mostra com la societat tradicional i la moderna entren en conflicte, i quin és el resultat amb una novel·la irònica, divertida i molt diferent del que estem habituats. Altres recomanacions han estat: El crisantemo y la espada: patrones de la cultura japonesa de Ruth Benedict, 'Elogio de la sombra' Junichirò Tanizaki, 'Tokio Blues' Haruki Murakami, Les belles adormides, Yasunari Kawabata.

Ranking Viu la lectura setembre 2019

A continuació us deixem el ranking amb els més ben valorats de 2018 i les primeres valoracions del 2019

Parlem de... El cuento de la criada de Margaret Atwood

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)

La Guia

El Viu la lectura opina

Paral·lelismes de la situació de la dona en el llibre i durant el franquisme

El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i  duríssim i que no podien tragar un llibre que parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.

Vincles amb temes d’actualitat

La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers i sota un límit molt fi.

També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular, perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de violència cap a la consellera Laura Borràs etc.

Per acabar...

Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics, família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets, segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per sotmetre-les als seus fills.

Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.

Biblio.laroca engega de nou amb els Clubs de lectura Juvenils.

Els Clubs Joves de l’IES la Roca i la biblioteca ens tornem a reunir

Els propers dies 12, 14 i 15 de novembre Biblio.laroca ofereix una sessió de lectura didàctica a tots els alumnes de 2n d’ESO de l’IES La Roca. 5 sessions que sota el títol “No tot el que es veu, és”  tractaran l’obra de David Weisner, entre d’altres autors, buscant fer reflexionar sobre el què suposen la tria i la presa de decisions davant d’ un destí incert o un camí poc precís que s’intueix llarg i ple de canvis.

La vida és una presa de decisions constant. Reflexionarem sobre com, al llarg de la nostra existència, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Una proposta que vol oferir els àlbums il·lustrats com una eina per al gaudi lector a la vegada que instrument per alimentar el pensament filosòfic dels joves, mitjançant el debat, la lectura i la paraula activa.

Aquest projecte de foment de lectura està dirigit a l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut, al que se li ofereix 2 sessions de foment de lectura durant el curs escolar i es realitzen a Biblio.laroca. 

Participen un total de 125 alumnes i es complementa amb l'oferta d'altres dos Clubs de lectura Joves: el club de 2n Cicle d'ESO i el Club de Batxillerat.

Aquesta tardor, al "Viu la lectura" us proposem...

El club “Viu la lectura” de biblio.laroca és un espai de tertúlia i debat a l'entorn d'una lectura, en què un grup de persones s'organitza per llegir el mateix llibre i reunir-se un dia, a la biblioteca, per comentar el llibre.

Es tracta d'una activitat que reuneix un grup de persones amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura. A més, aquestes trobades de vegades són ben especials, hi poden venir convidats, com ara l’autor o autora del llibre, altres vegades també s'organitzen activitats paral·leles com ara sortides al teatre i altres activitats relacionades amb la lectura.

Per aquesta tardor, us proposem que gaudiu de les lectures del nostre club. La tria literària és ben variada, per a tots els gustos. Si teniu ganes de formar part del club, podeu passar per la biblioteca i endur-vos en préstec els llibres que es comentaran.

A continuació us en fem un tastet:

El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kahakami

Data: 28 d’octubre a les 20 h

Tsukiko té 38 anys i porta una vida solitària. Considera que no està dotada per a l’amor. Fins que un dia, en una taverna, es troba el seu vell mestre de japonès. Entre tots dos s’estableix un pacte tàcit per tal de compartir la solitud.

 

Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

Data: 25 de novembre a les 20 h

La proposta que l'Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides...

Una carta molt llarga, de Mariama Ba

Data: 9 de desembre a les 20 h

Una dona vídua, Ramatoulaye, va desgranant la seva vida en una llarga carta escrita a la seva amiga divorciada, Aïssatou. Parla sobre la condició de la dona al Senegal. Les dues protagonistes són dones que han decidit en l’àmbit personal davant la poligàmia imposada pels seus marits.