Ens parla del dol d'una dona musulmana al Senegal, formada,
universitària, de classe mitjana, però envoltada de la família, que exerceix la seva pressió i també per la societat,
que fan que aquest dol, sigui un pes per ella. En aquesta carta recorda com ha
conviscut amb tota aquesta tradició familiar, i ho contrasta amb les vivències i manera de veure-ho de la seva
amiga i de la generació dels fills, que ja han trencat els lligams amb la tradició. Reconeix i ens fa veure la dicotomia que té entre el lligam que encara sent amb la tradició i el fet de voler trencar amb aquest vincle. Una lluita contra les cordes.
Aquesta és una novel·la clarament de
gènere, que ha estat molt ben rebuda dins del grup, i que ha estat molt ben
valorada en general, no ha tingut cap mala percepció, i en canvi sí que n'ha tingut de molt bones.
Ha sorprès la mirada musulmana i a l'hora feminista que ens aporta l'autora, ha
sorprès el concepte de segon matrimoni i de poligàmia, i de com una dona pot
tenir les mans lligades respecte a la família, fins i tot essent la primera dona; com aquesta pot sentir conmiseració per la segona, que no té cap opció de vida; ni en l'àmbit familiar, ni fora d'ell. I
com els homes, tots els homes de la novel·la de la generació de la protagonista
no es responsabilitzen de res, i els joves, en canvi canvien totalment. L'autora parla sobretot
de l'educació com a baula bàsica perquè els fills i generacions futures canviïn
i trenquin amb la tradició i aquest món deixi de funcionar.
És una novel·la que ha agradat perquè està protagonitzada per dones des
del seu punt de vista, les seves problemàtiques, i les seves emocions i s'han
establert paral·lelismes, tot i les diferències clares culturals amb la
societat catalana, de masclisme clar i patriarcalisme encara present en la
nostra societat.
Ha agradat molt la forma poètica, i la narrativa clara i simple en què
ens ho explica la protagonista. S'ha parlat també molt d'amor, de parella,
d'amistat, i de família, i dels fills. I sobretot de la força dels llibres, com
en ells està la força per trencar la tradició.
Els assistents varen quedar sorpreses per com encara les dones
africanes, especialment les musulmanes, tot i estar ben formades i tenir feina
i recursos depenen de la tradició, i de l'home en una societat patriarcal. Els
sembla molt inspirador el paper de l'amiga que fuig d'aquesta preponderància
masculina, però alhora entén que la protagonista es vegi lligada per la família
i la tradició. Han destacat molt positivament però que els fills d'aquest
matrimoni ja tinguin una forma de mirar el futur molt diferent.
S'ha parlat molt del tema de la poligàmia, com inicialment tenia un
sentit econòmic en les societats antigues agrícoles, per tenir mà d'obra, però
com en canvi ara s'usa en un context totalment diferent per tenir la dona
subjugada, però com n'és d'important l'educació perquè la generació de la
protagonista ja es replanteja aquests lligams tradicionals i en les generacions
més joves ja es lluita contra aquests estereotips.
Tot i tenir una forma
molt amena d'explicar-ho l'autora a través d'aquesta carta tan llarga, no es
deixa res al pap, i no deixa de criticar cap aspecte de la seva societat.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada