Ranking fins a maig 2017

Parlem de... Allò que vaig estimar de Siri Hustvedt

La història d’ Allò que vaig estimar comença quan Leo Hertzberg, historiador de l’art, queda subjugat per la visió d’un quadre i en busca l’autor. Al cap de poc entre ell i l’autor sorgirà una profunda amistat, plena de contrastos, que els unirà durant anys, a ells i a les seves dones (Erica, la bonica professora casada amb Leo, i les dues dones amb que es relaciona el pintor: Lucille, una poeta hermètica, i Violet, una antiga model). De sobte, una mort tràgica canvia el món de tots els personatges; a partir d’aquí s’aniran descobrint secrets ocultats durant massa anys.

Estem davant d’una obra que és una profunda reflexió sobre l’amor i l’art en forma de thriller. 

L' opinió del Viu la Lectura

Que Allò que vaig estimar és una lectura complexa no hi ha dubte, i que és una lectura que hi ha teca per tots els gustos tampoc. Si vols personatges psicològics i rodons amb una profunditat i un saber fer extraordinari, en tens, si vols trhiller fosc i histriònic que et porta a passar les pàgines volant ho tens. Si vols un assaig sobre masclisme, psicologia i trastorns alimentaris també, i si vols una mirada crítica dels mercantilisme del món de l’art també. Però si vols relacions més properes, com el creixement i les relacions pares fills, de com actuar davant un fill clarament psicòtic  i manipulador que cap dels familiars sap com tractar, o com assumir la mort d’un fill, quin és el procés de dol, i com ho assumeix cadascú i com afecta això a cada part de la família, també ho tens. I per acabar de fer un llibre complert, aquest collage de formules literàries, veus,  protagonistes, crítiques i formes de veure i entendre la vida, el llibre està plegat del procés creatiu d’un artista, i de com la seva vida interior es plasma amb el seu recorregut artístic.

És una lectura complexa, recomanable, a vegades difícil d’assumir, dura,  amb clars i foscos, la foscor d’una humanitat molt urbanita, molt novaiorquesa,  diuen que Paul Auster està influenciat per la seva dona quan parlen de Nova York, no m’estranya, aquesta novel·la mostra una sensibilitat especial per aquesta vida tant urbana d’aquesta ciutat.

No és una lectura apta per a tots els públics, si busques un trhiller per passar l’estona i res més, aquesta no és la teva novel·la Siri Husvedt és un autora que pretén que reflexionis, més enllà dels personatges i de les seves situacions vitals, i que sovint barreja els seus estudis acadèmics sobre literatura, feminisme i psicologia en l’argument de les seves novel·les. 

Altres lectors la poden trobar escabrosa,  de fet no ho és només descriu amb crueltat el que s’esdevé en la vida quotidiana de famílies difícils i complicades.

Altres lectors no entraran en el joc  trencaclosques on la narració no es continua, sinó peces que encaixen i que mostren una imatge final.

I altres lectors no entraran en el joc del procés creatiu, que es pot aplicar a la pintura o a la creació d’una novel·la amb el qual l’autora es deté especialment, perquè és part d’ella mateixa.

Així potser trobareu, com va passar amb els lectors de Viu la lectura, que no els va agradar alguna de les visions, alguna de les peces, del tapís que ens mostra Siri Husvedt, però el que és segur, que  tot hom va trobar una part de Siri Husvedt que l’interpel·lava directament a ell i que no el deixava indiferent. 

La Guia (clica sobre la imatge per fer-ho gran)

La Il·lustradora de la Roca del Vallès Mariam Ben-Arab guanya el premi Digital Ehon Award 2017 (Japó)

Mariam Ben-Arab, la il·lustradora de la Roca del Vallès, guanya el premi Digital Ehon Award 2017 (Japó) amb Mortimer i els dinosaures, la darrera aplicació interactiva de Chiquimedia.

Mortimer i els dinosaures és un conte joc sense text i interactiu pensat per a gaudir en família. El protagonista de la història és un petit extraterrestre que ve de vacances al planeta terra on descobreix tot d’animals prehistòrics. Un cop aquí farà un munt de fotografies, trescarà entre roques i turons, descobrirà el T-Rex i molts d’altres animalots que li faran la vida impossible.

Amb aquesta història divertida i plena d’aventures la Mariam, il·lustradora camaleònica, que va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja ha col·laborat a fer més gran la bossa d’autors i il·lustradors que aporten bones dosis de creació al món de les App infantils enriquint-les.

Autora amb una amplia trajectòria ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils. Entre les seves darreres publicacions hi ha:

Bel Olid: Gegantíssima. Il·lustracions de Màriam Ben-Arab. Barcelona: Estrella Polar, 2016

Artigau i Queralt, Marc. Els Perseguidors de paraules. Il·lustracions de Màriam Ben-Arab. Barcelona: Estrella Polar, 2016.

Marina Marroquí. Això no és amor. Il·lustracions de Màriam Ben-Arab. Barcelona: Fanbooks, 2017

.

El Gato y el pájaro: Paul Klee de Géraldine Elschner

El gat de la nostra història ho té tot: comoditats, menjar, un lloc bonic... i fins i tot un collar amb el seu nom gravat! Però en el seu interior més íntim, allò que vol de veritat, de veritat, de la bona... és la llibertat. Primer el gat pensa que el seu desig més gran és menjar-se l’ocell, però un dia descobreix que el què vol és sortir a passejar, olorar les fulles de la tardor, saltar damunt la catifa de molsa, escoltar la remor de l’aigua del riu... i li demana a l’ocell que picotegi les barres de la seva gàbia. Se’n fiarà l’ocell, l’alliberarà i podrà el gat descobrir l’amistat i l’alegria de la llibertat?

Un àlbum magnífic, amb una bona història, i que és una recreació d’un quadre de Paul Klee: “Gato y pájaro”. La Il·lustradora, Peggy Nille, fa una bona feina al crear escenes molt coloristes i alegres, que respecten l’essència del pintor. Al final del llibre trobem informació sobre Klee exposada de manera molt didàctica.

Posem l'accent en... Eduardo Mendoza

Aquesta vegada l'espai del lector "Posem l'accent en..." està dedicat a l'escriptor Eduardo Mendoza, que va guanyar el Premi Cervantes 2017.
Hi trobareu una selecció de frases extretes dels seus llibres, perquè aneu fent un tastet de la seva obra, i una exposició de les seves obres perquè us les pugueu endur en préstec.
No trigueu a venir-les a buscar.
Per cert, quin serà el proper autor o autora que ocuparà aquest espai tan destacat de la nostra biblioteca? Acceptem suggeriments...

Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada de Sherman Alexie

Ei, hola. Sóc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l’altre. Duc ulleres, és clar. I sóc un friqui, també és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que, si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de geometria al nas del meu professor i em van expulsar de l’escola. Suposo que aquí comença la meva història.

Així comença la història de Junior, un indi, adolescent, amb greus problemes de naixement i que sobreviu en un entorn marginal. Aquesta és també, una mica, la història de l'autor del llibre i així ho van veure els nois i noies del nostre Club.

La sessió

Tot remenant per la xarxa, consideren 'Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada' de Sherman Alexie, un llibre amb l'arc de Sant Martí a dintre. Una novel·la lluminosa, fabulosa i enginyosa.

Escrita en primera persona  són les memòries d’un adolescent indi de 14 anys, l’alter ego de l’autor, Sherman, qui també és un indi americà nadiu de la reserva de Spokane.

A la novel·la hi conviuen el drama i l’humor, es reflexiona sobre la condició d’indígena, de pelacanyes, de  poca cosa, de  marginat a qui li agrada dibuixar. Un bon dia en Júnior, el protagonista de la novel·la, decideix abandonar la reserva, fotre el camp del cul del món on viu i anar a un institut a 50 quilòmetres de casa, amb els blancs.

Es parla obertament amb enginy i encert,  de la mort, la solitud, la marginació, la diferència entre els blancs i els indis, de les aparences, de les addiccions i desgràcies, de la religió, el racisme, dels friquis, la venjança, i del maltracte, de limitar-se a tancar els ulls i fer-se fort.

Un llibre carregat d’etiquetes i de vegades no n’hi ha prou en canviar de roba, de manera de parlar i ni de caminar, l’etiqueta de pertànyer a la reserva et persegueix.

Hem jugat a etiquetar animals, s’han repartit retalls petits de cartolina on només es podia escriure un adjectiu de cada animal que apareixia a escena.

Lleó : salvatge, perillós, vanitós, fort.

Zebra : simpàtica, curiosa

Rat-penat: nocturn, desconfiat, inquiet.

Seguidament hem tret tres animals (granota, cavall, serp) alhora i cadascú havia d’escriure un adjectiu, s’han recollit i a l’atzar les hem extret per adjudicar-les a cada animal. Ha estat un moment de reflexió, l’etiqueta com a estigma, l’etiqueta com a discriminació i ho hem relacionat amb el llibre i amb el que li passa al protagonista amb el seu origen indi i les seves afeccions.

Aquest joc inicial ha donat peu a seguir aprofundint en com etiquetem a les persones en base a la nostra experiència, relació, coneixement o desconeixement de les mateixes. Hem fet referència al pes de l’etiqueta, de l’adjectiu que arrosseguem durant anys i com de complexa és deslliurar-nos del que pensen els altres, del que suposen i esperen de nosaltres.

Ens hem etiquetat i jugat a descobrir de qui del grup parlàvem.

Ha estat un acte sincer i emocionant, sentir-se i descobrir-se en el pensament dels altres.

Per saber-ne més: Faristol

"Llegim plegats" amb els residents de Valldoriolf

Aquest divendres 12 de maig els amics de la Residència Valldeoriolf ens han visitat de nou per compartir una estona de llibres, lectures i paraules a Biblio.laroca. 

En aquesta ocasió hem compartit un llibre molt particular: "El llibre gegant de sant Jordi" que van elaborar per la fira els nens i nenes del municipi que es van apropar a la paradeta de la biblioteca.

Un llibre que va entusiasmar per les seves il·lustracions i que ens va commoure i fer riure per la seva història. 

Un goig poder compartir amb tots vosaltres un altre dia ben especial per a Biblio.laroca.

FES-TE PORTAR ELS LLIBRES, CD'S I DVD'S QUE VOLS A LA TEVA BIBLIOTECA

Si a Biblio.laroca no trobes el CD's o DVD's que vols, ara ja ens pots demanar que te'ls portem d'altres Biblioteques.

Xerrada amb l'autor Esteve Plantada

El dimecres 26 d’abril el poeta, editor i articulista a diversos mitjans de comunicació Esteve Plantada ens va visitar a la Biblioteca Municipal de la Roca del Vallès per explicar-nos com treballa, com s’inspira i finalment de quina manera fa arribar al públic la seva poesia. Davant d’un nombrós grup de joves de l’Institut del Municipi, interessats pel que anava explicant de manera oberta, afable i atenta a les demandes i preguntes dels nois i noies, el poeta va aconseguir de captivar un auditori atent i entusiasmat que va descobrir com la poesia es troba present en molts àmbits de la nostra vida.

Uns versos:

si una nit,/en el cor de la nit,/no hi hagués frontissa entre/tu, jo i el fred;/si fóssim l’anar passant,/la boira rígida,/el renill persistent,/si una nit. 

Esteve Plantada

Parlem de... El guardián invisible de Dolores Redondo

El primer títol de la «Trilogia del Baztan» s'inicia amb el descobriment, en un marge del riu Baztan, del cos nu d'una adolescent (Ainhoa Elizasu). La inspectora d'homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar serà l'encarregada de dirigir la recerca, que la farà tornar a Elizondo, el lloc on va néixer i del qual sempre havia volgut fugir.

La història es desenvolupa en dos fronts: el professional, centrat en la resolució d'una sèrie de crims de l'anomenat «assassí del basajaun», i el personal i/o familiar, que en aquest cas passa a ser tan important i sorprenent com el desenllaç de la recerca.

La Guia (Clica sobre les imatges)

El Viu la lectura opina
Redondo no convenç

Tot i estar traduït a moltes llengües i haver venut  milers de llibres, El Guardian invisible no ha convençut als usuaris de Viu la lectura.

Tots han acceptat que l’autora ens fa volar ràpidament fins al final i que el llenguatge fàcil i ràpid no fa difícil la lectura, però un cop llegit deixa un gust agre: 

Els personatges són plans i tots molt similars, la trama es simplista i molts cops sense gaire sentit, les dades s’avoquen enciclopèdicament, i el final, sobre tot el final el troben totalment fora de lloc. Una persona que encobreix un assassinat, no només no se la castiga si no que no sembla importar gaire el que ha fet? No entrarem en detalls per no fer spoilers, però vaja que el final ha estat el que més ha deixat un mal de gust de boca als nostres usuaris.

Un dels usuaris ens deia com acabava de llegir un llibre de Gerald Durrell que amb un tema d’assaig i senzill però amb una forma poètica i amb una visió psicològica de l’entorn té una riquesa de llenguatge i una profunditat argumental que hom no troba en una llibre com el Guardian Invisible tot i que el format policíac i l’argument de la tradició cultural de Navarra, podria tenir una riquesa argumental i de personatges que no han trobat en aquest llibre.

Redondo,  ha estat un entreteniment, han dit altres usuàries, però no un llibre que porti a la reflexió i que perduri més enllà de la seva lectura. De vegades necessitem aquest tipus de lectures, per passar l’estona, però no deixen rastre, dient.

Vaja, que malgrat que ha estat un betseller amb un èxit increïble amb tota la seva triologia i que ha acabat amb un Premi Planeta per la seva nova obra, la veritat es que a Viu la lectura: No ha convençut!

A l'abril lectures mil i al maig un bon raig!

Per Sant Jordi i més

Lliurament de premis del 14è Concurs de punts de llibre de la Biblioteca de la Roca Divendres 21 d'abril va ser una data molt especial per la biblioteca. Es feia l'acte de lliurament de premis del 14è concurs de punts de llibre en commemoració del 14è aniversari del servei i de la diada de Sant Jordi. Al concurs es van presentar 1278 punts de llibre, tot un rècord de participació, que trobareu exposats a la Biblioteca fins al 4 de maig. L'auditori del Centre Cultural es va omplir literalment per un públic molt divers i emocionat. L’acte va transcórrer amb molta emoció per part de tots els participants i sobretot per part del premiats que un a un van pujar a l’escenari a rebre el reconeixement del públic pels seus punts de llibre tan originals i artístics. Es van donar molts premis en cada categoria, i els guanyadors dels primers premis van ser els següents: - Arnau Consuegra, categoria de 0 a 8 anys. - Berta Conejos, categoria de 9 a 17 anys. - Ivan Espinosa, categoria a partir de 17 anys. Felicitats a tots els guanyadors i a tots els participants!!!

Recomanem... En el cafè de la joventut perduda de Patrick Modiano

Louki és una noia jove, enigmàtica i esquiva, que defuig les definicions massa precises. Personatge amb un passat però sense memòria transita per una infantesa desatesa al barri de Pigalle, entre un fracàs matrimonial i un amor secret. La seva joventut  la fa només present. Viu en un temps, com diu el mateix Modiano, sense passat. Una vida sense massa consciència de l’existència i m’atreviria a afegir, només si m’ho permeteu... – perquè només la consciència de  la mort ens fa reals -. Louki camina per una ciutat, viva i despreocupada, bohèmia, abocada als cafès; en aquest cas el cafè Condé, símbol de tots els cafès possibles: espais de temps irreal i melancòlics on l’encaix de vides diverses és probable, on la comunicació i l’ésser hi tenen una rellevància en tant que els vincles s’ hi fan versemblants. Modiano segueix el personatge de Louki vagarejant pels carrers, també entre zones neutres, zones intermèdies per on la gent transita i desapareix, fins que com molts de nosaltres es perd pels carrers de la gran ciutat, enmig de la teranyina d’identitats que conformen les urbs, per deixar-la volar en l’anonimat, lluny de tots aquells que han servit de testimoni de la seva existència.

Una ciutat, que podria ser moltes, un personatge enigmàtic i esquiu, un cafè, abstracció de molts locals semblants, que esdevé lloc;  i uns quants temes destacats en la literatura com són:  la memòria, la identitat i la importància del temps.

No us el perdeu!

Poemes dibuixats de Montse Ginesta

Una boca voladora, un caramel de maduixa i nata, les ulleres interestel·lars de la lluna o el guant de mida gegantina de la senyora Clementina, un ou, una medusa o  un fanal, aquests són alguns dels protagonistes dels 14 poemes que Montse Ginesta ens ofereix en aquest meravellós llibre on la cal·ligrafia i les paraules juguen amb les imatges per oferir-nos bells i artístics cal·ligrames.

Montse Ginesta ha escrit i dibuixat 14 cal·ligrames per a petits lectors curiosos i atrevits, molt divertits, tendres i amb humor, que seran una delícia per a tota la família.

No us el perdeu!

MÉS ACTIVITATS DESPRÉS DE SANT JORDI

Iniciem l'última setmana d'aquest mes d'abril i no s'han acabat les activitats relacionades amb el foment de la lectura... a Biblio.laroca tenim més preparades:

Avui dll 24 d'abril, a les 20 h "Viu la lectura" Tertúlia d'Adults per comentar el llibre "El Guardián invisible· de l'escriptora Dolores Redondo.
l'Autora visitarà l'Auditori de Granollers demà dm 25 d'abril a les 19 h, dins del programa "El Club del Llibre", activitat organitzada per a tots els clubs de lectura de la comarca del Vallès Oriental.

Dimecres 26, a les 12,30 h tindrem a l'autor de poesia juvenil "Esteve Plantada", comptarem amb la presència d'aquest jove poeta, editor i articulista a diversos mitjans i guanyador de diversos premis literaris, com el premi Amadeu Oller de poesia i el premi de poesia d'Òmnium Cultural.