Ei, hola. Sóc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l’altre. Duc ulleres, és clar. I sóc un friqui, també és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que, si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de geometria al nas del meu professor i em van expulsar de l’escola. Suposo que aquí comença la meva història.
Així comença la història de Junior, un indi, adolescent, amb greus problemes de naixement i que sobreviu en un entorn marginal. Aquesta és també, una mica, la història de l'autor del llibre i així ho van veure els nois i noies del nostre Club.
La sessió
Tot remenant per la xarxa, consideren 'Diari del tot verídic d'un indi a
mitja jornada' de Sherman Alexie, un llibre amb l'arc de Sant Martí a dintre.
Una novel·la lluminosa, fabulosa i enginyosa.
Escrita en primera persona són les
memòries d’un adolescent indi de 14 anys, l’alter ego de l’autor, Sherman, qui també
és un indi americà nadiu de la reserva de Spokane.
A la novel·la hi conviuen el drama i l’humor, es reflexiona sobre la condició
d’indígena, de pelacanyes, de poca cosa,
de marginat a qui li agrada dibuixar. Un
bon dia en Júnior, el protagonista de la novel·la, decideix abandonar la
reserva, fotre el camp del cul del món on viu i anar a un institut a 50
quilòmetres de casa, amb els blancs.
Es parla obertament amb enginy i encert, de la mort, la solitud, la marginació, la
diferència entre els blancs i els indis, de les aparences, de les addiccions i
desgràcies, de la religió, el racisme, dels friquis, la venjança, i del maltracte,
de limitar-se a tancar els ulls i fer-se fort.
Un llibre carregat d’etiquetes i de vegades no n’hi ha prou en canviar de
roba, de manera de parlar i ni de caminar, l’etiqueta de pertànyer a la reserva
et persegueix.
Hem jugat a etiquetar animals, s’han repartit retalls petits de cartolina
on només es podia escriure un adjectiu de cada animal que apareixia a escena.
Lleó : salvatge, perillós, vanitós, fort.
Zebra : simpàtica, curiosa
Rat-penat: nocturn, desconfiat, inquiet.
Seguidament hem tret tres animals (granota, cavall, serp) alhora i cadascú
havia d’escriure un adjectiu, s’han recollit i a l’atzar les hem extret per
adjudicar-les a cada animal. Ha estat un moment de reflexió, l’etiqueta com a
estigma, l’etiqueta com a discriminació i ho hem relacionat amb el llibre i amb
el que li passa al protagonista amb el seu origen indi i les seves afeccions.
Aquest joc inicial ha donat peu a seguir aprofundint en com etiquetem a les
persones en base a la nostra experiència, relació, coneixement o desconeixement
de les mateixes. Hem fet referència al pes de l’etiqueta, de l’adjectiu que
arrosseguem durant anys i com de complexa és deslliurar-nos del que pensen els
altres, del que suposen i esperen de nosaltres.
Ens hem etiquetat i jugat a descobrir de qui del grup parlàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada