Ranking Viu la lectura setembre 2019

A continuació us deixem el ranking amb els més ben valorats de 2018 i les primeres valoracions del 2019

Parlem de... El cuento de la criada de Margaret Atwood

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)

La Guia

El Viu la lectura opina

Paral·lelismes de la situació de la dona en el llibre i durant el franquisme

El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i  duríssim i que no podien tragar un llibre que parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.

Vincles amb temes d’actualitat

La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers i sota un límit molt fi.

També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular, perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de violència cap a la consellera Laura Borràs etc.

Per acabar...

Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics, família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets, segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per sotmetre-les als seus fills.

Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.

Biblio.laroca engega de nou amb els Clubs de lectura Juvenils.

Els Clubs Joves de l’IES la Roca i la biblioteca ens tornem a reunir

Els propers dies 12, 14 i 15 de novembre Biblio.laroca ofereix una sessió de lectura didàctica a tots els alumnes de 2n d’ESO de l’IES La Roca. 5 sessions que sota el títol “No tot el que es veu, és”  tractaran l’obra de David Weisner, entre d’altres autors, buscant fer reflexionar sobre el què suposen la tria i la presa de decisions davant d’ un destí incert o un camí poc precís que s’intueix llarg i ple de canvis.

La vida és una presa de decisions constant. Reflexionarem sobre com, al llarg de la nostra existència, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Una proposta que vol oferir els àlbums il·lustrats com una eina per al gaudi lector a la vegada que instrument per alimentar el pensament filosòfic dels joves, mitjançant el debat, la lectura i la paraula activa.

Aquest projecte de foment de lectura està dirigit a l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut, al que se li ofereix 2 sessions de foment de lectura durant el curs escolar i es realitzen a Biblio.laroca. 

Participen un total de 125 alumnes i es complementa amb l'oferta d'altres dos Clubs de lectura Joves: el club de 2n Cicle d'ESO i el Club de Batxillerat.

Aquesta tardor, al "Viu la lectura" us proposem...

El club “Viu la lectura” de biblio.laroca és un espai de tertúlia i debat a l'entorn d'una lectura, en què un grup de persones s'organitza per llegir el mateix llibre i reunir-se un dia, a la biblioteca, per comentar el llibre.

Es tracta d'una activitat que reuneix un grup de persones amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura. A més, aquestes trobades de vegades són ben especials, hi poden venir convidats, com ara l’autor o autora del llibre, altres vegades també s'organitzen activitats paral·leles com ara sortides al teatre i altres activitats relacionades amb la lectura.

Per aquesta tardor, us proposem que gaudiu de les lectures del nostre club. La tria literària és ben variada, per a tots els gustos. Si teniu ganes de formar part del club, podeu passar per la biblioteca i endur-vos en préstec els llibres que es comentaran.

A continuació us en fem un tastet:

El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kahakami

Data: 28 d’octubre a les 20 h

Tsukiko té 38 anys i porta una vida solitària. Considera que no està dotada per a l’amor. Fins que un dia, en una taverna, es troba el seu vell mestre de japonès. Entre tots dos s’estableix un pacte tàcit per tal de compartir la solitud.

 

Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

Data: 25 de novembre a les 20 h

La proposta que l'Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides...

Una carta molt llarga, de Mariama Ba

Data: 9 de desembre a les 20 h

Una dona vídua, Ramatoulaye, va desgranant la seva vida en una llarga carta escrita a la seva amiga divorciada, Aïssatou. Parla sobre la condició de la dona al Senegal. Les dues protagonistes són dones que han decidit en l’àmbit personal davant la poligàmia imposada pels seus marits.

 

Deu pometes de Mercè Galí

Un llibre xiquet, quadrat, de cartró, fàcil de passar les pàgines, fet a la mida de les manetes dels més petits de la casa. 

Una història sense mots on les il·lustracions conten, conten per comptar, i mirar o menjar com el llop, el conill o les gallines... . 10 animalons afamats, un pomer amb deu pomes i una nena. 

Un conte que, encara que no hi faci referència explícita, podem cantar (10 pometes té el pomer) o explicar a la nostra manera o sumar o restar o... deixar que la nostra imaginació voli tant alt com les pomes més altes.

Una història que ens farà somriure a petits i grans.

Recomanem... Eleanor & Park de Rainbow Rowell

Avui us proposo un romanç que s’allunya de les històries d’amor més convencionals. Dos joves. Ella té una vida difícil, és gran, pel-roja i vesteix de manera estrafolària. És la riota de l’institut. Ell és asiàtic, practica taekwondo, és un friki dels còmics i té un llit d’aigua i un equip de música. No tenen res en comú, ni motius per dirigir-se la paraula... però un dia ,er casualitat, s’asseuen junts a l’autobús i... el que un dia comença... no saps mai com acabarà o si ho farà... .

Aquesta és una història que es mou a un ritme lent, que deixa respirar els seus personatges i que ens desvetlla la seva complexa personalitat. Una història d’amor amb un ritme propi, realista, un punt còmica i  original, que farà que connectis amb els protagonistes.

Ranking Viu la lectura octubre-juny 2019

Parlem de... El Príncep negre d'Iris Murdoch

Bradley Pearson és un escriptor, ja entrat en la vellesa, que pateix un colapse creatiu absolut. Mentre brega i lluita per aconseguir escriure la que ha de ser la millor obra de la seva carrera professional, el jove i exitós escriptor Arnold Baffin, el telefona per comunicar-li que sense estar-ne segur, creu que ha matat la seva dona. A partir d'aquest moment es desenvolupa tota una trama hilarant, un vaudeville d'embolics, al voltant de les relacions del vell professor amb Baffin, la seva ex dona, el seu germà... i un grup de personatges secundaris que permetran a l'autora tractar temes com l'amor, l'enveja i la gelosia. Un thriller que li permet parlar sobre l'experiència d'estar enamorat, i que reflexiona sobre la naturalesa de la literatura i l'art.

El Viu la lectura opina

Durant aquest curs de Viu la lectura hem tingut lectures per tots els gustos, algunes s’han instal·lat en el cor dels nostres usuaris i usuàries, com Bogeries de Brooklyng  i O César o nada, que han arribat a tenir una de les puntuacions més altres del nostre rànquing,  o d’altres que no s’han satisfet gaire, com el Tumor, que va obtenir  un sol punt en el nostre rànquing, o La noia de la Pirelli que només va obtenir dos punts.

Aquest podria semblar també el cas de El príncep negre, que només obté dos punts i mig, però aquesta puntuació seria enganyosa si no expliquéssim, que la tertúlia seria molt i molt renyida, mentre que algunes usuàries no els havia agradat gens, no havien establert cap vincle amb el protagonista i se’ls havia fet una lectura molt feixuga, per altres  usuaris i usuàries, aquesta va ser una lectura magnífica que mereixia quatre punts, perquè  el que inicialment semblava una comèdia una teranyina de des encontres, amb personatges paradigmàtics, de sobte donava la volta i es convertia en un entramat fosc, que s’esmunyia entre els dits, per donar-nos les claus de vides fosques, hipòcrites, i obsessives.

Les repeticions obsessives sobre la gelosia,  el mantenir les aparences,  les disquisicions sobre l’art, o la forma de crear una novel·la que per uns  convertien la novel·la en un totxo espès i difícil de llegir, per altres era el motiu de  metjar-se pàgina darrera pàgina per treure l’entrellat d’aquests personatges tant críptics.

Algunes usuàries adverteixen que no es una lectura apta per tots els públics, de vegades críptica, de vegades molt elevada, es fa de difícil accés segons com. Però les disquisicions sobre el que hi ha darrera de la persona humana i les descripcions superficials, però que amaguen un anàlisi profund al darrera, han encantat a altres lectors.

Total que com és habitual a Viu la lectura, per gustos colors, i la lectura arriba a cadascú de manera diferent, però si hem de fer cas  del que va ser la tertúlia, hem de dir que Iris Murdoch és una autora a tenir molt en compte, i El príncep negre un clàssic que cal llegir. 

La Guia

Recomanem... Oso de Marian Engel

Oso, és la història d’un descobriment personal. 

Lou, la nostra protagonista i narradora dels fets, és una dona irremeiablement solitària, que s’allunya del contacte humà i de la vida supèrflua. És una dona que busca amagar-se treballant en una biblioteca classificant documents, i que manté una relació amb el seu cap, com a únic contacte humà... com un costum, per conveniència. La seva vida sembla que ha de canviar el dia que li proposen de viatjar a una petita illa remota del nord de Canadà, per organitzar la biblioteca d’una casa victoriana, antiga mansió donada per un coronel ja mort, i crear un institut de geografia humana. La protagonista ho veu clar; és l’ocasió per redefinir la seva vida, per trobar un lloc al món, buscar nous objectius vitals. Un cop allí, lluny de la civilització i decidida a ser feliç, es troba amb una natura desbordant, salvatge, brutal, que poc a poc se la guanya. Es troba amb el silenci més pregon, amb una soledat profunda que la sobrepassa i un ós. Un vell i dòcil ós a qui ha d’alimentar cada dia i amb qui anirà travant una intimitat que haurà de quedar amagada als ulls de la humanitat. 

Aquesta és una història íntima, molt personal i amb un itinerari sentimental que retorna la protagonista a la civilització i la vida.

Una obra original i honesta, senzilla i natural, que arrela en el romanticisme pel que fa a la idealització de l’amor  i  el retorn a la naturalesa salvatge i carregada de simbolisme.

Duna (Diari d'un estiu) de Muriel Villanueva

I com no... per aquest estiu...

Un llibre que ha rebut i ben merescut nombrosos elogis de la crítica i que no et pots perdre. 

Ara veuràs perquè... :

Aquest estiu a la Duna se li ha girat tot en contra... En Manel, el seu mestre, li ha posat de deures escriure un diari d’estiu. La seva mare la abandonada en un poble avorrit i insuls on mai no hi passa res, lluny dels amics i de la seva vida de sempre, i a sobre haurà d’aguantar l’avi, les seves germanes i milers d’hores avorrides.

Hola.

No vull escriure aquest diari.

No penso escriure’l.

Adéu. Fins demà.

Així comença el primer dia d’estiu de la Duna i amb ell el seu diari. A més l’àvia, que sempre la reconfortava , ja no hi és. L’avi és un malcarat i l’estiu és mooolt llarg i buffff de segur que serà tot un rotllo... Però a mesura que els dies van passant anem descobrint com n’és de complex i ple de sorpreses i canvis, el camí cap a l’adolescència: la primera regla, la colla del poble, el primer amor... moltes emocions i un munt de secrets persistents que es  van desvetllant a compassadament a mesura que la narració va fluint.

Que quins secrets!? Doncs al meu voltant sembla que creixin i es reprodueixin: el secret de l’avi, tan malcarat i esquerp de bon començament, en Max, una caixa de sorpreses amb un ressò propi, la mare que diu que se’n va de viatge sola perquè necessita desconnectar de debò... .

Vaja que finalment aquest estiu serà un estiu ben excepcional, ple d’emocions i secrets desvetllats... No t’ho pensis llegeix Duna i gaudeix d’uns dies especials, tu també.

A continuació us deixo una vídeo recomanació feta pels companys de la Xarxa de Biblioteques:

Parlem de... Balas de sangre de Manuel Martos (Especial)

Ressenya de Balas de Sangre, de Manuel Martos Pérez. Ediciones B

Manuel Martos ens introdueix en diverses veus narratives des dels primers capítols, una des de Mèxic en primera persona d'un dels protagonistes, que ens apropa al món de la delinqüència organitzada entorn del món de la droga a Mèxic a través de Víctor Márquez. Aquest personatge ens apropa a la família i a la traïció dins de la família que implica als càrtels mafiosos i la rivalitat entre els diferents capos del Càrtel d'Heliodoro un dels homes més poderosos a Mèxic. Les seves peripècies per fugir d'aquest món i poder recuperar a la seva dona el porten de nou a Barcelona el seu lloc de naixement, un segon espai físic on tindrà lloc l'acció.

Una altra veu narrativa és la de Lanero el policia d'Assumptes interns que es veu implicat en la investigació d'un gran cas criminals amb arrels a Mèxic i a Centre Europa, que sembla vinculat al tràfic d'obres d'art, en aquest cas de llibres de miniatures àrabs, molt valuoses, per la implicació de dos agents de policia i una exagent en aquest tràfic d'obres. Però aquest cas es veu salpebrat pel primer cas d'assassinats important que tingué a càrrec quan era jove, d'una mena de viuda negra, cas que el té obsessionat perquè no es va resoldre mai, perquè la dona d'una de les víctimes li recorda periòdicament i perquè ell mateix, creia que el cas havia estat arraconat per interessos poderosos, i sempre cregué que calia investigar més.

Hi ha una tercera veu narrativa que es mourà per tres paisatges, Marroc, Iran i Catalunya, la de Raquel Salcedo, ex policia, implicada en tot plegat i que abans era especialista amb la tracta d'art. Aquesta dona contundent, tot i ser una de les implicades en diversos delictes acaba agafant la veu narradora més forta que domina en diferents moments la narrativa de la novel·la i a través de la qual, sabrem que el llibre de miniatures, per la qual tots arrisquen la seva vida, té a veure amb la història passada i recent d'Iran, i especialment del Sha de Persia, i la seva fugida del país després de la revolució àrab.

Hi ha més veus narratives, en una novel·la coral que acaben de confegir un tapís que conforma tota la trama d'intriga que ens porta ràpidament fins al final, a través de diferents fils i personatges. Així i tot aquestes tres veus narratives marquen els girs argumentals i ens donen la informació necessària per destriar totes les dades que els primers capítols semblen molt confuses. A poc a poc, anem esbrinant amb Lanero, Márzquez i Salcedo tots els fets, fins a arribar a un final inevitable... o no.

Una novel·la interessant, intrigant, original en el centre de la trama, una mica lenta però en alguns passatges retrospectius en primera persona. Un encert equilibrat el fet de barrejar fets històrics que donen coherència a la trama central, i que ens amplien el marc de referència de la novel·la negra.

Balas de Sangre. Resum de la tertúlia

La tertúlia va començar de forma fluida i directa, perquè l’autor és molt obert i els assistents que s’havien sentit absorbits per aquest trhiller detectivesc de seguida van començar a preguntar [Atenció el resum de la tertúlia pot contenir spoilers]:

La primera pregunta que va sorgir, es com havia descrit tant bé els diferents escenaris geogràfics que apareixen a la novel·la, Mèxic, Iran, Marroc. L’autor va reconèixer una gran tasca de documentació. Tot i que per exemple coneixia Iran, no havia pogut accedir a veure les obres d’art que tenen amagades en els magatzems, perquè només en comptades ocasions el govern fonamentalista deixa fer visites.  L’impacte de cada zona geogràfica que era com un protagonista més de la novel·la fou un punt impactant per a tots els lectors.

Un segon punt era la versemblança, els usuaris i usuàries tenien moltes ganes de preguntar per el procés de documentació, com i quan havia decidit per exemple parlar de les miniatures Àrabs, i dels intercanvis d’obres d’art que fa el  govern iranià. Martos ens va explicar que havia documentat molt be tots aquests aspectes, perquè tot i que la miniatura en concret que apareix a l’obra és inventada, tot el procediment està documentat i s’ha fet en algunes ocasions per exemple amb obres de Picasso, la qual cosa donava versemblança a que aparegués aquestes transaccions obscures d’art en la trama, com lligam principal entre els personatges.  De fet l’atiro havia llegit un  article a la Vanguardia sobre aquest tema, i tot i que inicialment havia pensat en parlar dels ous de la Família Romanov, a partir d’un moment va canviar aquest element de la trama que li va semblar inquietant i innovador.

Un altra punt que va interessar molt als assistents va ser el desig de qui ho té tot, com un dels protagonistes, Don Heliodoro, que el la seva carrera de delinqüència ho ha aconseguit tot i que poques coses li queden a la vida per les quals tenir delit, i el col·leccionisme d’art obscur era ideal per emmarcar el desig d’aquest personatge. L’autor ens explica que aquest desig incontrolable de Don Heliodoro és un recurs que li permet avançar en la trama, Heliodoro, tot i ser mexicà és d’origen libanès  i d’aquí les seves ganes de posseir les miniatures àrabs,  que reben el nom de Les llàgrimes de Sha per la història, inventada però versemblant, que lliga aquestes miniatures a la política teocràtica dels últims anys del Sha a Persia. A més és una forma de contrastar dos mons, l’art lluminós amb la droga i la delinqüència, fosca.

Per altra banda els usuaris i usuàries ha remarcat respecte als personatges que sembla que en alguns casos com amb del Marquez o la Raquel, malgrat els seus passats com a delinqüents, ens els mostra de forma indulgent que fa que ens puguem vincular als seus problemes. L’autor remarca que no ha estat volent, que en realitat ell pretenia mostrar, que tot hom té una dualitat, una part fosca i una lluminosa, i que fins i tot en certs moments Lanero, el policia d’assumptes interns també té una part fosa.

També s’han destacat escenes que son narrades amb crueltat, cruesa i claretat, com per exemple quan es parla de la Sant Muerte, i si aquesta era la intenció de l’autor.  Martos diu que es va documentar molt i que realment va veure casos reals de situacions terriblement cruels entre la delinqüència mexicana i que creia que era una part que calia mostrar en la seva novel·la.  Tot el món dels sicaris, que indueixen al suïcidi per por a una mort molt pitjor o l’índex de violència, està basat en fets reals, que ells creia bàsics per donar context a la trama narrativa. Hi ha personatges com determinats sicaris, o responsables de l’organització criminal amb un pes específic psicològicament que es mereixerien una novel.la a part.

També s’ha parlat molt de la trama, com està treballada i quin és el procés creatiu, en aquest cas una mena de tapís coral de personatges, de trames entrelligades i de espais geogràfics, que sovint saps cap a on vols anar i on vols acabar però que la dinàmica creativa va introduint canvis a mig camí, i després una gran tasca correctora per equilibrar i no deixar cap fil descabellat.

Però la novel·la té varies trames que s’entrellacen en la que destaca una segona trama, la que protagonitzen Lanero el policia d’assumptes interns i Beatriz, localitzada a Barcelona al Bar La provençal, que en aquest cas ha centrat també molt l’interès de les assistents pel punt d’atracció d’aquesta noia, que sembla tenir un passat fosc, i que Lanero sembla indecís entre descobrir o protegir.

Les usuàries li han demanat que si ja treballava en una nova novel·la i ens ha dit que si que té dues històries mig apuntades i que començarà a treballar en elles, però que és un procés lent i que potser triga un o dos anys en tot el procés creatiu. Escriu a mà amb llibretes D4 i després quan tot està acabat i lligat, es quan ho traspassa a l’ordinador. En alguns moments la feina de la seva dona, que té guàrdies li ha permès tenir espais per dedicar-los exclusivament a l’escriptura, però en altres moments el món laboral món absorbent no li permet aquesta llibertat.

Un punt que ha recalcat és la cita de moltes cançons que son la banda sonora de l’obra i que et podrien permetre completar la lectura, llegir amb el youtube obert al costat.

I hi ha una història lateral basada en fets reals, que apareix de forma mot esbiaixada, que és la història de  la càrrega de cavalleria, durant el temps en que Trosky va perseguir als cosacs ucraïnesos a Polònia al 1920. És una escena de nou versemblant perquè està bassada i documentada amb fets reals.  Totes aquestes incursions en trames laterals bassades en fets reals fa que sigui de molt bon llegir, i que tingui una estructura gairebé cinematogràfica.

En general, el llibre ha agradat, i els usuaris i usuàries recomanen la seva lectura. Una bona tertúlia compartida amb bona companyia. 

Avui va de... Clàssics de la literatura

ELS CLÀSSICS

Parlem de com els clàssics orals i il·lustrats, ens ofereixen la possibilitat d’entrar al laberint dels grans temes universals. Són l’escletxa per veure i explicar el món a partir de referents i tòpics que es mantenen inamovibles tot i el pas del temps. L’àlbum de la Beatriz Martin Vidal, “Enigmas”, ha estat el motor per despertar la curiositat,  el diàleg i propiciar la necessitat de generar preguntes . Una caputxeta Negra a qui els llops temen, el somni de la Bella Dorment del bosc, la tornada a casa d’en Hansel i Gretel , la trena de la Rapunzel...

Comença la sessió amb un primer enigma.

Els nois i noies entren de 4 en 4 a la primera sala on es realitza la trobada. Els espera una catifa rodona i marró  amb diferents peces de trencaclosques, cadascuna amb un fragment d’una il·lustració del llibre Enigmas.  A l’atzar els nois i noies fan tria d’una peça  i es traslladen a una altra catifa, aquesta vermella S’ensenya la peça a la resta de companys i companyes, es repeteix amb cada nova entrada i  quan les peces encaixen es completa la imatge i es formen els grups.

Quan hem tingut les imatges al davant, no han pogut deduir de quin conte clàssic es tractava i mitjançant petites pistes relacionades amb els símbols dels contes (la poma, el taüt, la bèstia...) hem encetat el diàleg. Quines versions del clàssics coneixen i quin record en tenen? S’ha presentat el joc de preguntes al voltant dels contes clàssics que proposa l’autora del llibre, la Beatriz Martin Vidal . Els nois i noies han buscat en un altre espai de la biblioteca, les claus amb els enigmes que poden encaixar amb la seva imatge i obren la porta al coneixement, al dubte, al debat.

Mostrant el llibre “Enigmas” hem pogut comprovar si la nostra tria ha estat encertada o no i discutir sobre la mateixa.

Però, hi havia una segona part tant o més interessant que la primera on hem parlat del temps, la censura que han patit molts dels contes clàssics, la necessitat d’ensucrar les històries i del que es considera políticament correcte...  En voleu saber més?

Hem canviat d’espai, hem sortit al pati de la biblioteca, on els esperava el Museu dels Clàssics. Diferents instal·lacions amb motius i símbols ( miralls, agulles i fil, pedres, pa, sabates, rellotges..) que tenien relació amb la bibliografia que acompanyava cada racó.

“Pasen y vean”, entreu a aquest museu, passegeu-vos-hi amb tota la calma i curiositat del món, observeu, toqueu, tasteu, oloreu i per grup, atureu-vos allà on més us hagi cridat l’atenció.

Comença així una estona de lectura compartida en grup. Cada espai disposa d’una bibliografia i un enigma a descobrir, finalment, es posa en comú la descoberta, al mateix temps es presenten els àlbums que acompanyen racons del Museu dels clàssics.

Bibliografia.

ELS MIRALLS

-       Juan, Ana. Snowhite. Edicions de Ponent, 2001

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ;  BARRETT, Angela. Blancanieves.  Kókinos. 9788496629172

 FILS I AGULLES

-       DAUTREMER, Rebecca. El poble dorment. Baula. 9788447932900

-       PERRAULT, Charles ; COLLIER, John. Barcanova. La Bella Dorment.
847533248X

 ANISSOS

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ; BROWNE, Anthony. Hansel i Gretel.  Fondo de Cultura Económica. 9681670639

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ; BOFILL, Francesc ; JOMA. Ninureta. La Galera. 8424614739

 TERRA I CISTELLETA

-       MARTIN VIDAL, Beatriz. Caperuza. Thule Ediciones. 9788416817061

-       PERRAULT, Ch. ; MOON, Sarah. La Caputxeta vermella. Barcanova. 8475331815

ELS RELLOTGES

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ;  DELL’ORTO, Francesca. Rapunzel. Baula. 9788447937714

-       ANDERSEN, Hans Christian ; TORRENT, Dani. La petita sirena. Cal·lígraf. 9788494836824

-       FRISCH, Aaron ; INNOCENTI, Roberto. La caputxeta vermella. Símbol. 9788415315131

 PEDRES I PA

             -       GRIMM, Jakob i Wilhem ; MARTIN VIDAL, Beatriz. Hansel y Gretel.  Anaya. 978846786142

-       GARCÍA, Sergio;  MORAL, Lola. Caperucita roja. Dib-buks.  9788416507054

  

SANG I FETGE

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ; MATTOTTI,Lorenzo. Hansel y Gretel.  Libros del Zorro Rojo

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ;  LACOMBE, Benjamin. Blancanieves. Edelvives. 9788426381484

-       GRIMM, Jakob i Wilhem ; LÓPEZ DE MUNÁIN, Iratxe. Rapuncel. OQO. 9788498713701

 SABATES

-       ICINORI. Issun Boshi: el nen que no era gaire més alt  que el polze. Ekaré. 9788494208164

-       PACOVSKÁ, Kveta.  Cenicienta. Kókinos. 9788492750481

-       PERRAULT, Charles. El Petit polzet. La Galera. 8424614690

L'illa dels tresors

Com a homenatge als primers cent anys de biblioteques públiques al nostre territori, es posa en marxa la campanya d'obsequi del llibre L'illa dels tresors. Es tracta d'una recopilació de contes inèdits d'autores i autors catalans sobre biblioteques.

Els autors que han escrit un relat són: Maria Barbal, Sebastià Bennasar, Xavier Bosch, David Cirici, Najat El Hachmi, Martí Gironell, Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles, Núria Pradas, Llucia Ramis, Albert Sánchez Piñol, Care Santos, Màrius Serra, Sílvia Soler i Coia Valls.

Els destinataris del llibre són les persones usuàries del servei de préstec de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

El període per a repartir els llibres és de l'11 al 25 de juny (o fins a exhaurir-ne existències).

NOVA POSADA EN MARXA DE LA WEB DE LA BIBLIOTECA

Després d'un temps en el que la web de Biblio.laroca no va poder estar operativa per raons tècniques, la Biblioteca es plau en poder tornar a presentar-vos la seva web: 

                                          www.bibliolaroca.cat

Podreu trobar tota la informació relacionada amb el servei, les seves activitats, els projectes que porta a terme, els recursos que us ofereix, propostes i recomanacions literàries per a tots els públics, les novetats, notícies i destacats ...

Entra a bibliolaroca.cat i coneix tot el que t'ofereix la teva biblioteca...