Narració
i il·lustració en directe.
Això era i no era una mare que tenia tres filles. Un dia els va dir que no baixessin al soterrani, però la seva curiositat va ser més forta i… Nyam! Coneixereu la cabra Serafina i les seves amigues.
Per a infants a partir de 3 anys.
Data: dimarts 8 de juny a les 18 h, a la Biblioteca Municipal.
PRESENTACIÓ DEL SEU LLIBRE DE POEMES «INFINITS INFINITIUS»
L’autor roquerol Enric J. Vilajuana en presentarà la seva obra acabada de publicar.
...poemes que viatgen en el temps amb absoluta naturalitat, evocant el record, el guspireig d’allò viscut i arrelat a un present, des d’on el silenci i la llunyania, trasbalsen les paraules encara no dites formant el vers...
Lectura de poemes a càrrec dels actors Muntsa Mar (actriu) i David Espuña (actor de doblatge) amenitzats pel músic de jazz Juan José Hernández.
Presentació a càrrec de Susana Pérez (prologuista) i Amalia Sanchís editora.
Data: dimarts 1 de juny a les 19 h, a la Biblioteca Municipal (auditori CCLR).
Cal inscripció prèvia a la Biblioteca tlfn 93.842.44.61 o per wsp al 674640308.
Comptarem amb la presència de l'autora: Anna Ballbona,
que ens comentarà el seu llibre.
La dinàmica és semblant a la dels clubs de lectura presencials. Durant el temps de lectura, el conductor dona pautes sobre l’autoria i el títol i, els lectors poden exposar els seus dubtes o comentaris a través de la plataforma de comunicació. Cada lectura té una durada d’un mes que finalitza amb una vídeo trobada conjunta dels participants dinamitzada pel conductor del club.
Els inscrits podran agafar en préstec el llibre de lectura a través de la plataforma eBiblio a partir del dia d’inici del club.
Si voleu saber què llegim i apuntar-vos entreu aquí
Vacances
d'hivern. Resum
Retrat d'un matrimoni crepuscular. Un matrimoni ja gran, en la seixantena llarga, va de viatge a Amsterdam. Estan jubilats -ella, la Stella, era mestra, i ell, en Gerry, arquitecte- i, a priori, el viatge, d'uns pocs dies, és un regal que es fan a ells mateixos per celebrar que encara estan junts, però la realitat segons les usuàries és que mai s'han dit el que pensen, la majoria d'emocions han quedat soterrades d' ençà que una efemèride violenta en les seves vides canvià tot, una l'Stella es refugià en les seves creences, l'altre, en Gerry, descregut acabà bevent més del que convenia i negant la seva addicció. La dona cerca més en la vida, vol omplir la seva vellesa, no vol les mentides, les mancances, vol omplir amb objectius el que resta de vida, vol separar-se, però vol un coixí per fer-ho, perquè és gran i no sap molt bé com fer-ho. Ell, en canvi és covard, i només sap viure amb ella, no vol perdre-la, però no sap com dir-ho. Les ruïnes llasten les relacions fins que es tornen opaques i no deixen veure el que hi ha en l'interior i quan ja no hi ha feina, ja no hi ha nens, ja no hi ha quotidianitat, no queda res de la relació, no hi ha amor, només companyia, i al final res no els uneix.
Els fets traumàtics del passat els van marcar i varen fer deixar la passió
de joves darrere un tel de dolor i violència que no han sabut superar i que han
amagat en la beguda i la fe.
És un relat fidedigne del qual passa amb molts matrimonis d'aquesta edat amb dones grans que no tenen capacitat de separar-se perquè no poden o tenen recursos per fer-ho.
És un llibre de sentiments i emocions, sense gens d'acció, potser amb massa
sentiment religiós, i on no passa res, vol dir que no passa res, que és massa
lenta, tot i que l'estructura literària està molt ben treballada, amb un
llenguatge meticulós i molt descriptiu. Això fa que algunes estones siguin
avorridotes o lentes, així i tot el retrat que es fa de tots els dos, del matrimoni,
és equilibrat, tot i que l'home queda retratat molt més negativament, i més
lleument, i la dona queda més ben plasmada.
La Guia
Properes lectures:
26 d’abril: Vacances d’hivern de
Bernard MacLaverty
La Stella i en Gerry són una parella, a punt de la jubilació, amb una trajectòria regular i rutinària aparentment estable. Amb una vida anodina ja molt feta, i el fill al Canadà amb la seva pròpia família. La història real, intimista, lenta, plena de matisos i amb certa ironia, comença el cap de setmana que decideixen celebrar els anys de camí conjunt amb un viatge a Amsterdam. Allí es descobreix com la parella ja fa temps que no comparteixen el mateix ritme vital i com cada un dels dos espera coses ben diferents del viatge. La Stella vol una cambra pròpia on trobar-se i sanar ferides; en particular el record traumàtic d’un accident relacionat amb el conflicte nord-irlandès. En Gerry divertir-se i donar plaer a la seva addicció al alcohol, que no reconeix, i que fa anys que satisfà d’amagat de la dona.
Aquest és un relat equànime i intimista, amb un aire de malenconia que explica dues
maneres d’entendre i sentir la vida molt diferents.
31 de
maig: No sóc aquí d’Anna Ballbona
La Mila des de petita té un do. Ha crescut en un entorn rural, que amb el temps s’ha convertit en perifèria. Un espai gris, però variat i plural, entre el polígon industrial i l’autopista. Un lloc que li és estrany i que a la vegada la forma. Un entorn que destaca per no ser un lloc real, si no mític, i que li permet desenvolupar-se sense condicionants. Ara la Mila està embarassada i això la porta a tirar del fil de la seva herència vital, per destriar el que vol deixar i el que no, d’ella mateixa, a la filla que ha de venir. Ara és quan vol aprofundir en el sentiment d’estranyesa que té i per aconseguir-ho s’envolta de personatges i situacions que la condueixen cap aquí.
Una història que navega entre el present i el passat.
Entre uns orígens rurals i un present industrial, i on la protagonista intenta
conjurar el sentiment de no pertinença i estranyesa a cop de filar records i
escriure en una llibreta els episodis vitals que cal endreçar per deixar de
fugir endavant. La història d’una dona que sentint-se espectadora de la seva
pròpia vida, intentarà agafar les regnes de la seva existència per convertir-se
en la protagonista.
21 de
juny: Florescència de Kopano Matlwa
La Masechaba és una jove doctora que viu esgotada, enfrontada a un sistema sanitari que defalleix. Un sistema mancat de personal, permanentment en estat crític i que no es sustenta de cap manera. La Masechaba lluita per aplicar tractaments de base a pacients que sap que en altres condicions podria salvar. Conviu amb una mare profundament religiosa amb qui no pot parlar i obrir-se i sota l’opressió d’una societat masclista i xenòfoba de la que en pateix les conseqüències. Al món de Masechaba no queda res de la Sud-Africa post Mandela. En aquesta societat, dura i avalotada, continua la discriminació de persones i la violència sobretot cap a les dones. La protagonista viu en el mateix hospital on treballa situacions injustes que no comprèn. Quan coneix la Nyasha, una metgessa estrangera del departament d’obstetrícia, i juntes lloguen un pis, descobreix un nou món polític i d’activisme pels drets civils.
Una novel·la que denuncia l’estat social violent d’un país, i ho fa a través dels ulls d’una dona.
Aquest trimestre tots tres
llibres han superat la mitjana del rànquing de lectures de 4 estrelles, però La
noia salvatge l'ha superat amb escreix. Hi ha escenes que et fan plorar a
llàgrima viva de tant que et fa sentir la protagonista, la Kia, en la seva
pell, la solitud, i com la fan de costat al poble, i el caràcter que té de
supervivent nata.
És un llibre líric i oníric, amb
descripcions de les maresmes que et pots perdre en els colors i les olors, i
els animals, i la seva vida, sembla que et puguis sentir amb la noia que creix
entre la natura. Comenten altres usuàries. Parla del racisme i del classisme a
través de personatges que els sents molt propers i que t'identifiques amb el
seu dolor.
Però no tot són flors i violes. La primera part del llibre on la noia creix lliurement a les maresmes i és més descriptiva del seu empoderament i de com la natura l'ajuda a enfrontar la vida, sola, i la gent que l'abandona, la seva pròpia família, i la hipocresia de qui creu que pot confiar. Però després la trama de l'assassinat de fet no és tan important, el que és més important és el creixement emocional d'una noia abandonada social i familiarment per tot hom, i com ho afronta i creix malgrat tot.
És una novel·la que no deixa
pedra per tocar, medi ambient, alcoholisme, racisme, masclisme, empoderament de
la dona, maltractaments, però també la família, l'amor, l'odi, o la solitud.
És un llibre, ens explica un
usuari, de forces positives i negatives, a vegades representades per
personatges diferents, com el Tate o el Chad, dos homes importants en la vida
de la protagonista de formes totalment oposades, o dins el mateix personatge,
amb ombres i llums.
La protagonista estableix relacions
molt fidels amb tot hom que se li apropa i després sempre la traeixen, la mare,
el pare, el germà petit, l'amic, l'amant, i al final veu a poc a poc que potser
cal desconfiar, és un aprenentatge llarg, part del creixement emocional, però
que fa molta tristor.
Alguns aspectes son poc creïble,
ens comenta una usuària, com que creixi només amb farinetes des dels sis anys,
amb un pare alcohòlic que no es fa càrrec d'ella, i que a l'escola només un cop
va a veure perquè no va a classe i ningú no en fa gens de cas, però per la
trama global, argumenten altres usuàries, aquests aspectes no tenen
importància, perquè és la psicologia dels personatges, la part emocional de com
suportar el dolor de l'abandó per part d'aquesta noia, el que és important en
la novel·la, com ella vol fugir de l'aïllament que la sotmet la població i com
gairebé tot hom excepte una família negra la deixa de costat totalment.
Un llibre dur, on ningú plora,
però que et desperta la tendresa per aquesta protagonista agresta i emotiva que
és una supervivent nata.
Adaptació al cinema:
La Guia
Veniu a passar un dia en la vida d’una nena com vosaltres.
Jocs, cançons i moixaines amb la petita Nina.
Sessió de contes per a la primera infància.
Per a infants d’entre 0 i 3 anys.
Data: dilluns 10 de maig a les 17.30 h,
a la Biblioteca Municipal.
Agrair,
en primer lloc la participació a tothom i a les escoles del municipi, doncs
aquest any han participat 1350 punts de
llibre. Un èxit de participació amb treballs deliciosos que hem rebut amb molta
alegria. En segon lloc, agrair també l’entusiasme del públic que ha
participat a l’entrega de premis. Amb un públic reduït degut a les limitacions
de l’aforament, però molt il·lusionat hem fet entrega d’un munt de premis, i
això ens ha fet feliços.
Com cada any, el punt guanyador de cada categoria s’editarà com a punt de llibre de la Biblioteca, d’enguany.
Del 23 d’abril al 14 de maig si us acosteu a la biblioteca podreu veure tots els punts exposats.
Els alumnes de 2n d’ESO de l’IES la Roca han participat de nou en la trobada anual dels nostres Clubs de lectura joves. Han participat uns 125 alumnes que han parlat, debatut i experimentat amb un taller- teatre sobre mitologia.
És doncs, un relat tradicional que es
refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Són protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus,
semidéus, herois , monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar
una explicació a un fet o fenomen.
Mica en mica i sempre atenta a les prescripcions del Procicat en matèria de Salut i a les indicacions de la Xarxa de biblioteques, comencem a rependre les activitats que ens són pròpies.
Els alumnes de 2n d'ESO ja s'han tornat a reunir per compartir i parlar amb la Mon sobre mitologia.
Seguim!
Mica en mica i preservant totes les mesures de seguretat, Biblio.laroca va reprenent les seves activitats presencials. Aviat els alumnes de 4t i 5è de les escoles del municipi vindran per realitzar una sessió dels Cruspilletres: la nostra trobada per conversar i compartir llibres sobre un tema.
Despés d'un any difícil com el que hem tingut parlarem sobre...:
“Llibres amb molt d’humor”
Riure allibera tensions, ens connecta i ens ajuda a compartir bons moments. En aquesta sessió parlarem i compartirem llibres amb molt sentit de l'humor.
Fins aviat!
Vine a la Biblioteca i porta'ns el teu punt de llibre.
En la tertúlia de febrer em
conegut una autora jove i innovadora, que ens parla amb la veu de les muntanyes
i dels rierols, dels ossos, i dels bolets, sense temor, amb força amb una veu
ben alta, i transgressora.
Entrar en la narrativa d'Irene
Solà que combina diferents fórmules d'expressió i de forma coral, personatges
amb veus transgressores, que no estem acostumats a sentir, com la natura,
núvols, tempestes, que ens parlen en primera persona i creen un entorn natural
i cicle vital en torn als personatges principals pot semblar complicat.
Però ella ho fa fàcil, amb una
veu lírica, que de seguida enganxa, totes les usuàries i usuaris els ha
encantat la fórmula narrativa, i com la trama, que varia constantment de veu, i
va endavant i endarrera en el temps, ens conforma una història vital no només
dels personatges, d'una família, si no d'un temps, d'un lloc, d'unes muntanyes,
d'un paisatge.
Perquè l'entorn del Pirineu, que es proper a l'autora entre Camprodon i Prats de Motllo se'ns fan propers als lectors i això agrada, ens fa estimar la terra, ens la fa sentir. Alguna usuària no ha entrat en el joc, em perdia -diu - amb les veus, i no sabia qui em parlava. Però ha estat minoritari. La majoria han gaudit molt d'aquest llibre.
I una flor fa estiu? Doncs, sembla que sí. les tertulianes i tertulians ja han agafat
altres de les seves obres, tot i que es jove i no en té gaires encara
publicades, però totes han rebut un premi o un altra, això es bon senyal.
Alguna usuària diu, espero
però que en el proper llibre canvi de manera de fer, un segon llibre similar no sé
si m'agradaria, altres usuaris diuen, sembla que li agrada experimentar, segur
que el proper serà diferent. Hi ha una usuària que diu, però, que li ha agradat
molt aquesta veu tant lírica i aquesta forma de combinar personatges i que a
ella li encantaria que repetís aquesta formula narrativa.
Total gener amb L'última
trobada, un dels llibres més ben puntuats de fa molt de temps 4 estrelles i
pico, amb un clàssic europeu del segle passat i ara, febrer, un altra cop,
repetim, 4 estrelles i pico, amb una autora jove, i amb una narrativa molt de
segle XXI innovadora, i multidisciplinar.
Entrevista:
https://www.nuvol.com/llibres/narrativa/sento-jo-i-la-muntanya-parla-61797
Canto jo i la muntanya balla
al teatre:
https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/canto-jo-i-la-muntanya-va-al-teatre-153627
La Guia
BIBLIO.LAROCA RECOMANA LECTURES
PEL DIA 8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Dia Internacional de les Dones a la Biblioteca Virtual: Dia internacional de les dones
I per als infants trobareu informació aquí: especial dona al Genius
Clica la imatge per veure les propostes
Quan era petita m’encantava
disfressar-me. Per fer-me les disfresses remenava tota la casa. Remenava els calaixos, els armaris, la
cuina i fins i tot el lavabo. Sempre trobava coses meravelloses: amb una camisa
en vestia de zebra i amb unes esponges em transformava en princesa japonesa. Però, a vegades, agafava coses que els pares
no volien que agafés i s’enfadaven.
Però el somriure els tornava als
llavis quan jo els deia què, amb aquella disfressa que m’havia fet els
explicaria un conte.
Data: dilluns 22 de març a les 17:30 h, a la Biblioteca Municipal.
Per a infants majors de 3 anys.
A càrrec de Sandra Rossi.
Dones científiques
Des dels inicis, la humanitat ha buscat obtenir respostes a tot el què observa. Homes i dones han observat els estels, han treballat darrere els microscopis, han fet experiments...; però les dones no sempre han gaudit de les mateixes oportunitats a l'hora d'explorar les respostes als enigmes.
Biblio.laroca es suma a la commemoració del Dia internacional de la dona i la nena en la ciència, fent difusió de recursos i posant a l'abast dels ciutadans i ciutadanes, un recull de publicacions tant per adults com per a infants, sobre el tema.
RECURSOS
