Llegim... Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà

 

En la tertúlia de febrer em conegut una autora jove i innovadora, que ens parla amb la veu de les muntanyes i dels rierols, dels ossos, i dels bolets, sense temor, amb força amb una veu ben alta, i transgressora.

Entrar en la narrativa d'Irene Solà que combina diferents fórmules d'expressió i de forma coral, personatges amb veus transgressores, que no estem acostumats a sentir, com la natura, núvols, tempestes, que ens parlen en primera persona i creen un entorn natural i cicle vital en torn als personatges principals pot semblar complicat.

Però ella ho fa fàcil, amb una veu lírica, que de seguida enganxa, totes les usuàries i usuaris els ha encantat la fórmula narrativa, i com la trama, que varia constantment de veu, i va endavant i endarrera en el temps, ens conforma una història vital no només dels personatges, d'una família, si no d'un temps, d'un lloc, d'unes muntanyes, d'un paisatge.

 És una història intensa, perquè hi ha dolor, i violència, i quan la violència se sent des d'un núvol, o un llamp, sembla que no tingui importància, i en canvi és un gran dol, quan afecta una persona, comenten les usuàries.  Però Irene Solà ho explica de forma tant poètica que vols saber, vols conèixer cada una d'aquestes veus, vols entendre les seves raons, fins i tot les de les trompetes de la mort, o les de la tempesta.

Perquè l'entorn del Pirineu, que es proper a l'autora entre Camprodon i Prats de Motllo se'ns fan propers als lectors i això agrada, ens fa estimar la terra, ens la fa sentir.  Alguna usuària no ha entrat en el joc, em perdia -diu - amb les veus, i no sabia qui em parlava. Però ha estat minoritari. La majoria han gaudit molt d'aquest llibre. 

I una flor fa estiu? Doncs, sembla que sí. les tertulianes i tertulians ja han agafat altres de les seves obres, tot i que es jove i no en té gaires encara publicades, però totes han rebut un premi o un altra, això es bon senyal.

Alguna usuària diu, espero però que en el proper llibre canvi de manera de fer, un segon llibre similar no sé si m'agradaria, altres usuaris diuen, sembla que li agrada experimentar, segur que el proper serà diferent. Hi ha una usuària que diu, però, que li ha agradat molt aquesta veu tant lírica i aquesta forma de combinar personatges i que a ella li encantaria que repetís aquesta formula narrativa.

Total gener amb L'última trobada, un dels llibres més ben puntuats de fa molt de temps 4 estrelles i pico, amb un clàssic europeu del segle passat i ara, febrer, un altra cop, repetim, 4 estrelles i pico, amb una autora jove, i amb una narrativa molt de segle XXI innovadora, i multidisciplinar.

Entrevista:

https://www.nuvol.com/llibres/narrativa/sento-jo-i-la-muntanya-parla-61797

Canto jo i la muntanya balla al teatre:

https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/canto-jo-i-la-muntanya-va-al-teatre-153627

La Guia

Un tastet de la sessió (clicant imatge veuràs vídeo)