Properes lectures:
26 d’abril: Vacances d’hivern de
Bernard MacLaverty
La Stella i en Gerry són una parella, a punt de la jubilació, amb una trajectòria regular i rutinària aparentment estable. Amb una vida anodina ja molt feta, i el fill al Canadà amb la seva pròpia família. La història real, intimista, lenta, plena de matisos i amb certa ironia, comença el cap de setmana que decideixen celebrar els anys de camí conjunt amb un viatge a Amsterdam. Allí es descobreix com la parella ja fa temps que no comparteixen el mateix ritme vital i com cada un dels dos espera coses ben diferents del viatge. La Stella vol una cambra pròpia on trobar-se i sanar ferides; en particular el record traumàtic d’un accident relacionat amb el conflicte nord-irlandès. En Gerry divertir-se i donar plaer a la seva addicció al alcohol, que no reconeix, i que fa anys que satisfà d’amagat de la dona.
Aquest és un relat equànime i intimista, amb un aire de malenconia que explica dues
maneres d’entendre i sentir la vida molt diferents.
31 de
maig: No sóc aquí d’Anna Ballbona
La Mila des de petita té un do. Ha crescut en un entorn rural, que amb el temps s’ha convertit en perifèria. Un espai gris, però variat i plural, entre el polígon industrial i l’autopista. Un lloc que li és estrany i que a la vegada la forma. Un entorn que destaca per no ser un lloc real, si no mític, i que li permet desenvolupar-se sense condicionants. Ara la Mila està embarassada i això la porta a tirar del fil de la seva herència vital, per destriar el que vol deixar i el que no, d’ella mateixa, a la filla que ha de venir. Ara és quan vol aprofundir en el sentiment d’estranyesa que té i per aconseguir-ho s’envolta de personatges i situacions que la condueixen cap aquí.
Una història que navega entre el present i el passat.
Entre uns orígens rurals i un present industrial, i on la protagonista intenta
conjurar el sentiment de no pertinença i estranyesa a cop de filar records i
escriure en una llibreta els episodis vitals que cal endreçar per deixar de
fugir endavant. La història d’una dona que sentint-se espectadora de la seva
pròpia vida, intentarà agafar les regnes de la seva existència per convertir-se
en la protagonista.
21 de
juny: Florescència de Kopano Matlwa
La Masechaba és una jove doctora que viu esgotada, enfrontada a un sistema sanitari que defalleix. Un sistema mancat de personal, permanentment en estat crític i que no es sustenta de cap manera. La Masechaba lluita per aplicar tractaments de base a pacients que sap que en altres condicions podria salvar. Conviu amb una mare profundament religiosa amb qui no pot parlar i obrir-se i sota l’opressió d’una societat masclista i xenòfoba de la que en pateix les conseqüències. Al món de Masechaba no queda res de la Sud-Africa post Mandela. En aquesta societat, dura i avalotada, continua la discriminació de persones i la violència sobretot cap a les dones. La protagonista viu en el mateix hospital on treballa situacions injustes que no comprèn. Quan coneix la Nyasha, una metgessa estrangera del departament d’obstetrícia, i juntes lloguen un pis, descobreix un nou món polític i d’activisme pels drets civils.
Una novel·la que denuncia l’estat social violent d’un país, i ho fa a través dels ulls d’una dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada