Llegim... "Vacances d'hivern" de Bernard MacLaverty

Vacances d'hivern. Resum

Retrat d'un matrimoni crepuscular. Un matrimoni ja gran, en la seixantena llarga, va de viatge a Amsterdam. Estan jubilats -ella, la Stella, era mestra, i ell, en Gerry, arquitecte- i, a priori, el viatge, d'uns pocs dies, és un regal que es fan a ells mateixos per celebrar que encara estan junts, però la realitat segons les usuàries és que mai s'han dit el que pensen, la majoria d'emocions han quedat soterrades d' ençà que una efemèride violenta en les seves vides canvià tot, una l'Stella es refugià en les seves creences, l'altre, en Gerry, descregut acabà bevent més del que convenia i negant la seva addicció. La dona cerca més en la vida, vol omplir la seva vellesa, no vol les mentides, les mancances, vol omplir amb objectius el que resta de vida, vol separar-se, però vol un coixí per fer-ho, perquè és gran i no sap molt bé com fer-ho. Ell, en canvi és covard, i només sap viure amb ella, no vol perdre-la, però no sap com dir-ho. Les ruïnes llasten les relacions fins que es tornen opaques i no deixen veure el que hi ha en l'interior i quan ja no hi ha feina, ja no hi ha nens, ja no hi ha quotidianitat, no queda res de la relació, no hi ha amor, només companyia, i al final res no els uneix.

Els fets traumàtics del passat els van marcar i varen fer deixar la passió de joves darrere un tel de dolor i violència que no han sabut superar i que han amagat en la beguda i la fe.

És un relat fidedigne del qual passa amb molts matrimonis d'aquesta edat amb dones grans que no tenen capacitat de separar-se perquè no poden o tenen recursos per fer-ho.

És un llibre de sentiments i emocions, sense gens d'acció, potser amb massa sentiment religiós, i on no passa res, vol dir que no passa res, que és massa lenta, tot i que l'estructura literària està molt ben treballada, amb un llenguatge meticulós i molt descriptiu. Això fa que algunes estones siguin avorridotes o lentes, així i tot el retrat que es fa de tots els dos, del matrimoni, és equilibrat, tot i que l'home queda retratat molt més negativament, i més lleument, i la dona queda més ben plasmada.

La Guia