Biblio.laroca, juntament amb la resta de Biblioteques del Vallès Oriental, a col·laborat en una selecció de llibres, música i cinema que creiem que pot ser del vostre interès. Trobareu tots aquests documents a les biblioteques de la Xarxa, a la vostra disposició.
Una mirada experta que t'ajudarà a escollir allò que més t'interessa!
Presentació del llibre Les mil i una de l'escriptor granollerí Jordi Masó, el proper dilluns dia 5 de maig a les 19 h a la biblioteca municipal
LES MIL I UNA de Jordi Masó Rahola.
L'autor ens presentarà el seu nou llibre, un recull de 101 contes breus i microrelats plens d'humor i imaginació acompanyat de l'escriptora Sílvia Romero Olea guanyadora del premi "El lector de l'Odissea 2014"
Data: dilluns 5 de maig, a les 19.00 h. A càrrec de Sílvia Romero i Jordi Masó.
LLIURAMENT DE PREMIS DE L’11è CONCURS
DE PUNTS DE LLIBRE DE LA
BIBLIOTECA
El
passat dilluns 28 d’abril biblio.laroca va celebrar l’acte del lliurament de
premis de l’11è concurs de punts de llibre, acte que es celebra en commemoració
de l’11è aniversari de la biblioteca i de la diada de Sant Jordi. L’auditori del centre
cultural es va omplir d’un públic emocionat, principalment infantil i juvenil,
que va ovacionar als guanyadors de les diferents categories.
Es
van presentar un total de 1.100 punts de llibres, tot un rècord, a les 3
categories.
Els
guanyadors d’enguany han estat:
CATEGORIA DE 0 A 8 ANYS
El més divertit
ALBA TORRES de 7 anys
El més impactant
Classe “ELS ASTRONAUTES”
de P4 de l’escola Pilar Mestres
El mes artístic
Classes “TAURONS” i “DIABLES”de
P5 A i B de l’escola Mogent
Dimecres 23 d'abril biblio.laroca va celebrar com cal la diada de Sant Jordi.... al carrer, a la placeta conjuntament amb les paradetes de Sant Jordi durant tot el matí.
Matí esplèndit, asoleiat, concorregut i animat en el que la biblioteca ha posat el seu granet de sorra en la festivitat del llibre i la rosa. Alegria, bon humor i molta lectura!
I per la tarda vam tenir l'espectacle familiar de teatre "La divertida llegenda de Sant Jordi"
Ja fa uns dies que esteu tots de VACANCES DE SETMANA SANTA i de ben segur que
ja comenceu a pensar que això de les vacances!!!! buffff...
A la Biblioteca estem convençuts que trobeu a faltar
els amics de l’escola i els CRUSPILLETRES
a qui molts de vosaltres segur que coneixeu, han escollit els 10 millors
llibres que han llegit a les sessions.
El
TOP TEN:Días de clase
A classe de la senyoreta Paula ningú no s’avorreix.
Tothom pot escoltar i explicar una història. Els dies de classe són una
aventura moooolt i mooolt recomanable. Avui després d’escoltar el conte de la
“senyu” els nens i nenes han sortit corrent de l’aula: guirigall, soroll de
cadires, xivarri però... a partir d’aquí cada un dels nens i nenes explicarà el
seu conte. 10, en total. 10 històries estrafolàries, divertides, extravagants i
diferents que et faran passar una molt bona estona.
La
Wally està disposada a lluitar per la justícia a qualsevol preu. La seva
identitat és un misteri; el perill, el seu destí. Seguirà viva prou temps per
descobrir qui és realment? Acció, aventura, suspens i una història emotiva
que es llegeix com una gran pel·lícula... Fa temps que el món necessita una
heroïna com Wally Stoneman. Cheryl Klam
Així
cita la sinopsi que recull Edicions 62 sobre el llibre. La Valentina Maiàkova
alies Wallis Stoneman té ara 16 anys, i una manera de viure que
molts dels adults consideraríem de força alternativa... però una opció, si més
no... . És una noia rebel, crítica amb la societat, i amb una bona motxilla al
darrere. Va ser adoptada a Rússia quan tot just tenia 5 anys per una família
benestant americana. Ara viu d’ okupa i sobreviu
com pot entre la xusma més perillosa de la ciutat i el seu objectiu... és
descobrir qui són els seus pares biològics. I és aquesta la guspira que
encendrà la flama en què es converteix tota la història. Una història on la
crueltat, la violència, la sang, i el tràfic de tot tipus estan a l’ordre del
dia; però també la recerca de la justícia i la veritat.
Una
narració molt ben tramada i amb un ritme trepidant que serà un delit pels
amants del gènere negre de totes les edats.
Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.
La sessió amb la mOn:
Estem
al davant d’una novel·la considerada "crossover" i el New York Times la té al núm
1 de vendes. És divertida, commovedora, reveladora, trista, cruel i sensible, la "Love Story" per a les Noves Generacions.
Evita
la llagrimeta fàcil, la sensibleria cursi, gràcies a uns personatges carregats
de cinisme i humor negre.
Però...
són certes aquestes crítiques?
La
tertúlia l’he iniciat comentant la meva experiència amb nois i noies malalts de càncer; explico
contes a la planta d’onco de l’hospital de la Vall d’Hebron, un projecte de
l’ANIN i AFANOC.
No
volia monopolitzar la tertúlia i l’objectiu que m’havia fixat era saber quina part els ha tocat, què han
descobert que no sabien, què en pensen dels personatges, hi ha vida desprès de
la mort, com podré ser recordat? Si et queda poc temps i ho saps, què faries?
Seria divertit viure en un núvol?
I
com ho hem fet?
Doblegant
paper : L’art és vida i la vida és
transformació ( Leopoldo
Fregoli)
Cadascú
podia tirar un paperet de color, blau,
vermell, blanc o verd i transformar-lo
en quelcom relacionat amb la novel·la: una figura amb papiroflèxia o bé fer
plecs, es podia arrugar, tallar.... i a partir d’aquí hem pogut parlar del que
ens ha semblat la novel·la a partir de la nostra creació.
En
Gerard ha estat el valent que ha començat a parlar, per ell, el seu paper blanc
(El color li ha fet recordar: la serenor, sinceritat, hospital) s’ha transformat en una vida plena de petits d’alts
i baixos . La vida de la Hazel i de l’Augustus?
I
hem seguit amb un cor blanc d’origami, que li ha fet recordar (per error) el
motiu de la mort d’uns dels protagonistes,una vegada aclarida la mort d’en Gus,
el cor ens ha servit per explicar la història d’amor dels protagonistes.
I
la tertúlia ha seguit amb un grapat de figuretes o “intents-de-figuretes” han
aparegut i junts hem estirat el fil de “No està escrit a les estrelles”.
Un
“no sé” s’ha convertit en un estel, uns
ocells ens han fet parlar de la llibertat i de la ciutat d’Àmsterdam. Un
vaixell, que era barret, ens ha encetat el tema d’ enfonsar-se com a metàfora
del morir i tornar a surar. Desaparèixer
per sempre. Un
petit paper blau plec a plec i desplegaton el centre ets tu i les branques simbolitzen tot allò que pots fer i
desfer . La vida no s’acaba per tenir Càncer.
Una
de les varietats de l’origami que més m’agrada és anar construint una figureta
i del no res, inserir una peça i una altra i crear i composar.
Junts, peça a peça, hem un creat un camping, ple de personetes
petites aixoplugades sota la tenda, una nit estrellada on la lluna brillava. El
terra és ple de vida, un sól carregat d’oportunitats i d’idees, sotracs,
batecs, anhels i desitjos.
Hi
hem afegit records i ocells que ens recorden la importància de ser lliures. Un mapa de carreteres d’una vida en el que tu
i només tu n’ets el protagonista .
I
no penseu que només hem fet això,
hem descobert una besàvia de 106 anys i
explicat la llegenda del cavaller MIlany, una mare que havia tingut càncer de
xicoteta, que no ha estat mai mimada, hem parlat de la figura dels pares, de
les estructures familiars...
Xerra que xerra, ha arribat
l-hora de plegar, però ho fem recomanant una pel.li "Planta Cuarta", on
hi apareix El Bola.
I un llibre:L'Oscar i
la Peggy Blue. De la que han fet la pel.l’icula > Cartas a Dios
Bona lectura, aquí teniu una història d'amor èpica, una
història d'eternitat dins dels dies
comptats. I... les fotos de la sessió: FOTOS
És un llibre de transició entre l'edat mitjana i el Renaixement, considerat una de les obres que dóna naixença a la novel·la i el teatre moderns.
Argument:
Calisto, un joven noble apuesto y de preclaro ingenio, penetra persiguiendo a un halcón en la huerta donde se halla Melibea, de quien queda profundamente enamorado. Ante el rechazo de ésta y aconsejado por su criado Sempronio, decide encomendar su cuidado a Celestina, para lograr por medio de ella el amor de Melibea. La alcahueta consigue mediante artimañas que Melibea se enamore de Calisto. Los criados de éste intentan explotar en beneficio propio la pasión de su amo: que había prometido una cadena de oro a Celestina si lograban, entre todos, enamorar a Melibea. Cuando esto sucede, los criados reclaman su parte y ante la negativa de Celestina, la matan. Son apresados y ejecutados por la justicia, de lo que Calisto tiene noticia al día siguiente. Concierta una entrevista nocturna con Melibea; sube por una escalera de cuerda y cuando va a bajar para marcharse, se rompe la escalera y Calisto se mata. Ante la muerte de su amado, Melibea sube a una torre y se arroja desde ella tras declarar las causas del suicidio a su padre. Termina la obra con el llanto y unas reflexiones morales de Pleberio, padre de Melibea. (Extret de: Rinconcastellano)
I com sempre la Sessió amb la mOn:
Tertulia muy teatralizada,
aunque Fernando de Rojas, no pensó la tragicomedia de Calixto y Melibea para ser representada.
La sala simulaba las butacas de un teatro con su
correspondiente espacio escénico. Los exteriores, jardines de la biblioteca,
han sido el escenario del primer acto de la obra:
Entrando
Calisto en un jardín en pos de un halcón, suyo, halló ahí a Melibea, de cuyo
amor preso comenzole a hablar; de la
cual, ásperamente despedido, fue para su casa muy angustiado. (…)
Necesitábamos actores, los personajes tan bien
caracterizados por Rojas, el tratamiento de estos supone una auténtica
revolución de la obra.
A los personajes de baja condición: prostitutas,
alcahuetas y criados, se les da una atención especial, no solo les corresponde
un tratamiento cómico, estos pasan a tener pasiones, sentimientos y
evolucionan.
La Celestina representa todos los niveles sociales
y morales en igual simpatía, prescindiendo de prejuicios.
Calisto, Melibea, Pármeno, Sempronio, Celestina y
las prostitutas, cambian de comportamiento en la obra, no son iguales entre si
y no son iguales a si mismos en distintos momentos… este ha sido la motivación
del juego propuesto al grupo.
Se han repartido diferentes pegatinas con el nombre
de los personajes de la obra y se presentaban los diferentes actos. Durante un
mismo acto los actores podían ser cambiados por lo que el mismo personaje debía
continuar la escena pero desde su si mismo. Necesariamente se provocaba un
cambio.
Se ha proporcionado al grupo vestuario apropiado
para la caracterización y después de unas primeras risas y vergüenzas… dudas y
preguntas (al no recordar hilo argumental)… la tertulia ha llegado a su fin
con un aplauso final.
L'accés a les imatges de la sessió: molt bona i divertida: aquí les teniu!
També us deixo un vídeo que he trobat molt interessant sobre un programa de TVE que es va fer sobre la Celestina presentat per l'acadèmic i especialista en el tema, Francisco Rico.
I encara per aquells que vulgueu més informació... un pàgina del directori especialitzat Virtual Spain, amb un recull d'enllaços seleccionats: La celestina
Coneixeu en Jan Plata? doncs... mireu... no és el fort de la classe, ni el més divertit, ni el més esportista, ni el líder, res de tot això. En Jan Plata és un nen somiador, devorador de llibres de nàutica, que viu amb la seva mare en una caseta vora la platja. No sap res del seu pare, i ningú no respon les seves preguntes. Un dia... ben tip de tot plegat trenca l'única prohibició seriosa que la seva mare li ha fet prometre: no tocar la campana del porxo. Nang! nang! - fa la campana mentre desitja amb totes les seves forces que el seu pare acudeixi al seu costat. - Pare, vine. I... aquell home... qui és aquell home... Ara la seva vida canviarà per sempre i començarà una aventura màgica i inesperada, un viatge iniciàtic en què coneixerà un munt de criatures i personatges... però, sobretot, coneixerà el seu pare i el valor de l'amistat.
Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps d’ampolla per a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya, d'aire trist, desemparada i solitària: la cosa perduda.
Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la s’estableix una relació íntima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tan sols l’han notat. Llavors decideix dur- la a casa seva. Un cop allí, passa completament desapercebuda per als seus pares, d'altra banda tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que no s'adonen de la nouvinguda, no obstant això, quan finalment la noten gràcies a les observacions del jove, la menyspreen, l’exclouen i se’n desentenen.
El noi no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal d’Objectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet d’infelicitat i mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si en alguna cosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta amb un símbol esperançador. Després d’haver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar l’adreça de la targeta en un amagat i fosc portal d’un carreró anònim. Darrere de la porta descobreix un inventari d’estranys i inusuals objectes perduts.
La sessió de la mOn:
La COSA PERDUDA
Si el punt de partida és que sóc fan d’en Shaun Tan i de tota la seva obra
i investigar sobre la novel·la gràfica LA COSA PERDUDA ... m’ha
fet aturar, respirar i seguir...
Si a més a més afegim un grapat d’ingredients que
sempre em fan badar : un cullerada sopera de surrealisme amb il·lustracions que
ens recorden als personatges irreals d’El Bosco, els espais d’ Eduard Tufle i
els ambients d’en Hopper... la tertúlia prometia ser interessant.... i ho ha
estat!
Hem començat dibuixant un somni ja que la novel·la
està plena d’imatges oníriques. El record d’un somni que s’ha esvaït, fragments
inconnexos, inexplicables, imatges precises, d’altres desdibuixades i
deformades. Milers d’explicacions possibles on tot s’hi val, mirar i veure. Amb aquest exercici he volgut treballar el
que per mi és el pal de paller de la novel·la: Realment veiem el que veiem? Ens
adonem del que ens envolta.... o ens passem la vida mirant-nos el melic?
I tot seguit plana a plana hem estirat el fil del
que veiem i del que interpretàvem: hem
parlat de l’atmosfera futurista que ens descriu en Shaun Tan, aquest entorn
gris, sense arbres, amb un cel verd, canonades i màquines voladores. Gent
apàtica, el pes de la burocràcia, rutina, uniformitat, alienació, el poder dels
règims totalitaris...
Com reaccionaríem si de sobte hi hagués una
interrupció inesperada de les nostres rutines?
Quan hem començat a obrir les planes de llibres
sobre art modern, surrealisme, Dalí, modernisme, simbolisme, il·lustració
gòtica contemporània i hem pogut relacionar imatges que apareixen a “La cosa
perduda” amb les obres que hi apareixen, la sala s’ha omplert de :
- mira
–mira ..! Wuuuala!!! – i això ? ---
deixa’m Deixa’m veure.. – Ala que flipe!
Aquí és
quan per mi el club de lectura és màgic, quan pren força, quan descobreixen i
un llibre els porta a obrir-ne un altre i a interessar-se, tastar, mirar i
veure. Quan tot s’omple de bombolles de sabó...
Finalment, hem parlat del curt d’animació
guanyador de l’Óscar al 2011 i l’hem pogut veure per finalitzar la tertúlia.
Però passeu per la biblioteca i busqueu : El àrbol rojo o Inmigrantes. F l i p a r e
u !!!
Històries sinceres i tendres amb una il·lustració
hiperrealista.
Aquí us deixem l’enllaç al curtmetratge:
I com no... l'enllaç a les fotos de la sessió: no us ho perdeu! FOTOS
Hi ha en Jim, un advocat triomfador. Hi ha en Bob, a qui
l’empaita un perdurable sentiment de pèrdua i de fracàs. I la Susan, germana bessona d’en
Bob, esquerpa i agra, l’única dels tres que encara viu a Shirley Falls, a
l’estat de Maine. Aquests són els germans Burgess, que veuran aviat com un fet
escandalós tensa els fràgils vincles que els uneixen: en Zach, el fill
adolescent i solitari de la
Susan, és acusat d’haver fet rodolar un cap de porc congelat
cap a les portes d’una mesquita, i es desferma una tempesta judicial en una
societat que es mou entre la condescendència i la por als nouvinguts.
Amb Olive Kitterigde, Strout, ens endinsava en la construcció
d’una persona des del punt de vista de la gent que l’envolta; com en un trenca
closques, les peces van encaixant fins a donar-nos una visió completa d’un
personatge prou complex. En el cas dels germans Burgess els fils es tensen fins
a descobrir-nos els racons més insondables de l’ànima dels personatges que
retrata, la seva vida, maneres de ser i pensar; en definitiva els seus
problemes i relacions. Una vida amb contrarietats tant quotidianes com les que
puguem tenir tots nosaltres; o no... .
Uns personatges que es fan estimar i
que recordaràs un cop acabat de llegir el llibre.
Aquí us en deixo una cita memorable:No tinc família. El seu germà li ofereix la gran resposta
«Sí que en tens. Tens una dona que t’odia. Fills que estan furiosos amb tu. Un germà i una germana que et fan tornar boig. Un nebot que era un sòmines, però es veu que ara ja no ho és tant. D’això se’n diu família.»
L'autor en parlarà sobre el seu llibre en el que tracta la situació econòmica, política i educativa a casa
nostra. Escrit amb un llenguatge molt senzill i planer perquè tothom pugui
entendre què ha passat els últims cinc anys. El llibre, solidari, destina els diners a l'entitat "Centre de persoens sordes del Maresme a Mataró"
Perquè no cal donar-hi voltes... cito la sinopsi que del llibre es fa a la contraportada:
“No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola...” Este es el ya legendario comienzo de un clásico contemporáneo, Corazón tan blanco, cuyo protagonista y narrador, Juan Ranz, prefiere siempre no saber, consciente de los peligroso que resulta escuchar: los oídos no tiene párpados, y lo que les llega ya no se olvida. Traductor e intérprete de profesión, es él ahora el recién casado, y en su propio viaje de novios, en La Habana, asomado al balcón, es confundido por una desconocida que espera en la calle, y sin querer escucha una conversación de hotel. A partir de entonces “presentimientos de desastre” envolverán su matrimonio. Pero la clave de ese malestar quizá esté en el pasado, pues su padre hubo de casarse tres veces para que él pudiera nacer.
I també un enllaç als comentaris i crítiques que es van fer als 10 anys d'haver publicat la novel·la a la pàgina web de l'autor: 10 años de Corazón tan blanco
Aquestes són les 10 lectures juvenils més llegides a biblio.laroca durant l'any 2013. Ordenades de més lectors a menys, són les següents:
1 El bosque de los corazones dormidos, d'Esther Sanz. 2Cierra los ojos y mírame, de Ana Galán. 3El señor de los bonsáis, de Manuel Vázquez Montalbán. 4 En flames, de Suzanne Collins 5 Els jocs de la fam, de Suzanne Collins. 6 Canelons freds, d'Anna Manso. 7Campos de fresas, de Jordi Sierra i Fabra. 8El príncipe de la niebla, de Carlos Ruiz Zafón 9 L'ocell de la revolta, de Suzanne Collins 10Ángel mecánico, de Cassandra Clare.
Qui
és la Valentina Maiàkova?
