No està escrit a les estrelles de John Green

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure. 

La sessió amb la mOn:

Estem al davant d’una novel·la considerada "crossover" i el New York Times la té al núm 1 de vendes. És divertida, commovedora, reveladora, trista, cruel i sensible, la "Love Story" per a les Noves Generacions.

Evita la llagrimeta fàcil, la sensibleria cursi, gràcies a uns personatges carregats de cinisme i humor negre.

Però... són certes aquestes crítiques?

La tertúlia l’he iniciat comentant la meva experiència amb  nois i noies malalts de càncer; explico contes a la planta d’onco de l’hospital de la Vall d’Hebron, un projecte de l’ANIN i AFANOC.

No volia monopolitzar la tertúlia i l’objectiu que m’havia fixat  era saber quina part els ha tocat, què han descobert que no sabien, què en pensen dels personatges, hi ha vida desprès de la mort, com podré ser recordat? Si et queda poc temps i ho saps, què faries? Seria divertit viure en un núvol?

I com ho hem fet?

Doblegant paper : L’art és vida  i la vida és transformació  ( Leopoldo Fregoli)

Cadascú podia tirar un  paperet de color, blau, vermell, blanc o verd i  transformar-lo en quelcom relacionat amb la novel·la: una figura amb papiroflèxia o bé fer plecs, es podia arrugar, tallar.... i a partir d’aquí hem pogut parlar del que ens ha semblat la novel·la a partir de la nostra creació.

En Gerard ha estat el valent que ha començat a parlar, per ell, el seu paper blanc (El color li ha fet recordar: la serenor, sinceritat, hospital)  s’ha transformat en una vida plena de petits d’alts i baixos . La vida  de la Hazel i de l’Augustus?

I hem seguit amb un cor blanc d’origami, que li ha fet recordar (per error) el motiu de la mort d’uns dels protagonistes,una vegada aclarida la mort d’en Gus, el cor ens ha servit per explicar la història d’amor dels protagonistes.

I la tertúlia ha seguit amb un grapat de figuretes o “intents-de-figuretes” han aparegut i junts hem estirat el fil de “No està escrit a les estrelles”.

Un “no sé” s’ha convertit en un estel,  uns ocells ens han fet parlar de la llibertat i de la ciutat d’Àmsterdam. Un vaixell, que era barret, ens ha encetat el tema d’ enfonsar-se com a metàfora del  morir i tornar a surar. Desaparèixer per sempre. Un petit paper blau plec a plec i desplegat  on el centre ets tu i les branques simbolitzen tot allò que pots fer i desfer . La vida no s’acaba per tenir Càncer.

Una de les varietats de l’origami que més m’agrada és anar construint una figureta i del no res, inserir una peça i una altra i crear i composar.

Junts,  peça a peça, hem un creat un camping, ple de personetes petites aixoplugades sota la tenda, una nit estrellada on la lluna brillava. El terra és ple de vida, un sól carregat d’oportunitats i d’idees, sotracs, batecs, anhels i desitjos.

Hi hem afegit records i ocells que ens recorden la importància de ser lliures.  Un mapa de carreteres d’una vida en el que tu i només tu n’ets el protagonista .

I no penseu que només hem fet  això, hem  descobert una besàvia de 106 anys i explicat la llegenda del cavaller MIlany, una mare que havia tingut càncer de xicoteta, que no ha estat mai mimada, hem parlat de la figura dels pares, de les estructures familiars...

Xerra que xerra, ha arribat l-hora de plegar, però ho fem recomanant una pel.li "Planta Cuarta",  on hi apareix  El Bola.

I un llibre: L'Oscar i la Peggy Blue. De la que han fet la pel.l’icula > Cartas a Dios

Bona  lectura, aquí teniu una història d'amor èpica, una història d'eternitat dins dels dies comptats.

I... les fotos de la sessió: FOTOS

fins aviat!