Una novel·la poètica que parla sobre el poder de l'amistat, la convivència, el racisme i també sobre els diferents tipus de famílies.
L’arbre dels desitjos ens ha donat la possibilitat de reunir a la tertúlia alumnes que no es coneixien entre ells, d’escoltar-se i encetar converses que al durant el curs potser no han tingut l’espai per a fer-ho. La lectura fa foguera i la biblioteca és casa.
Hem sortit fora al pati, hem triat i observat un arbre, hem pensat i escrit un desig, i l’hem lligat a les seves branques.
Allò anhelat, ha estat raonat i hem anat un pas més enllà, per projectar com canviaria la nostra vida si aquest desig es complís. Per altra banda, hem anotat quina part de responsabilitat tenim per tal que allò desitjat es materialitzi.
La gent està plena de desitjos i, una dècada darrere l’altra, les esperances no han deixat de venir. Tothom necessita esperança.
En Roig, l’arbre veu com la Samar, anota i diposita el seu desig:
“vull un amic”
Hem desitjat mai tenir un amic? O hem tingut alguna vegada desitjos absurds?
Heu tingut mai una història amb un arbre, a casa, al bosc, a ca l’àvia, l’arbre de Nadal.
Parlem dels arbres com a casa i dels corbs com a ocells de mal averany.
“Fora” i la por als desconeguts d’altres orígens. L’amenaça i la rebuda.
Els arbres no saben explicar acudits.
Però si saben explicar històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada