Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 12 de juliol del 2023

LLegim... "Vladivostok" de Lluís Oliván

 

A Vladivostok amb sort hi arribem un dia. Una història de redempció.

Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.

En aquesta darrera trobada hem parlat d’un llibre molt particular, Vladivostok, amb una estructura narrativa especial, que vàrem comentar amb el seu autor; des de la forma de construir els personatges, fins a com estructurar la novel·la des del seu inici.

Vladivostok és un recorregut pels records del Tomàs: vidu, rondinaire, vell, solitari, pràctic, objectiu, gens empàtic, i sense ganes de ser-ho, i que no vol fer el que els demés pensen que li pertoca. 

En Tomàs ens explica com es fa gran, i no és gens bonic, ni tendre. A la majoria d’usuàries els ha agradat aquest Tomás directe, gens empàtic, però tampoc hipòcrita que entoma la vida de forma directa, pràctica i senzilla. 

Una de les primeres preguntes que varen sorgir era si en Lluís Oliván havia estructurat els personatges des de el seu inici tal com els coneixem a la novel·la o si se li van anar escapant a mesura que escrivia. L’autor ens va explicar que no és un autor que tingui tot apamat abans de començar a escriure, que li agrada investigar en el procés escriptura, i que si que hi ha personatges que evolucionen a mesura que va treballant, uns prenen rellevància, i altres, com l’amic del Tomás, en canvi, es dilueixen fins a perdre fins i tot el nom que tenien en iniciar el procés d’escriptura.

L’autor volia que el Tomàs fos un personatge centrat no en fer bones obres, si no en viure de forma pràctica, amb la seva ment d’enginyer estructurada per ser directe, sense emotivitat, sense empatia, ajudar quan cal, perquè és el que objectivament s’ha de fer. I així es com inicia la seva relació amb la veïna i el fill de la veïna, amb qui fa un recorregut de creixement personal i d’emotivitat que potser mai va fer amb el seu fill, el nano, i que no ha fet amb la seva neta, amb la seva família. És part de la redempció que no sap fer amb el seu fill. Amb qui manté una relació tòxica i superficial, i en canvi amb el veí sembla que vol canviar aquest status quo però de forma pràctica, sense implicar sentiments. Només aportant allò que ell com a persona pot aportar de forma utilitària, ajudar amb la moto, amb els estudis, evitar que un malparit faci mal a la seva mare. No és un home altruista segons ens explica Oliván si no objectiu, fa el que cal fer.

El llibre també és la història del dol per la dona que va perdre, un viatge nostàlgic i idealitzat a Vladivostok amb la Magda, una dona que ja havia perdut abans que morís. Perquè a mesura que intenta reconnectar amb ella a través de les lectures i els records, escrivint al blog, veu que de fet no la coneixia tant malgrat haver viscut tota una vida junts.

La trobada s’ha centrat en la personalitat de'n Tomàs, que les usuàries han trobat molt atractiva i com l’ha construït en Lluís Oliván, però també amb la forma indefinida de la Magda, la dona de qui, en Tomás, guarda el record de Vladivostok i la seva caravana, i la pila de llibres que ella deixa per llegir. Aquesta pila de llibres que ens acompanya durant tota la lectura, amb cites, relectures, i conjectures, sobre com era la Magda, i com la desconeixia realment el protagonista i com la comença a conèixer, ara, a través de les seves lectures. Aquesta ha estat una forma narrativament especial, per Oliván: recórrer el camí de la literatura, que avui considerem inútil, com també ho pensa en Tomás, i que en canvi, per la Magda configurava una part important del seu món.

Oliván ens explica que també li agrada que els seus llibres estiguin establerts a través de conceptes contradictoris, de paraules com bondat/utilitat, ciències/lletres, ect.

La història es desenvolupa en una ciutat d' urbanitzacions que ja va treballar a Parcel·les habitades ja que són una geografia gris, sense relleu, un territori de 2ona corona metropolitana on la parcel·la és la unitat i que no crea comunitat.

En conjunt ha estat una trobada amb l’autor que ha fet la lectura molt més enriquidora i que ens ha aportat puts de vista sobre la construcció dels personatges i la novel·la molt interessants.











Més informació

Presentació Vladivostok a TV3








Els bibliotecaris recomanen. Biblioteca virtual. Xarxa de biblioteques. Diputació de Barcelona



"Redempció amb naturalitat"

"L'agredolça redempció d'un vidu a l'estil Gran Torino"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada